L'altre dia Biel em va dir que la vida cada vegada és més difícil i menys divertida. Cada dia veig menys la tele perquè he de fer deures o estudiar. Li vaig dir que sí, que té tota la raó, és més divertit ser menut però això només passa si tens sort i la teua família pot viure amb una certa comoditat. Si no és així, la vida de menut també és difícil i dura.
divendres, de desembre 12, 2014
divendres, d’agost 15, 2014
Un trau i dos punts
Fa una setmana Biel va caure am el patinet i es va fer un tall al cap. Va vindre a casa amb una mà al front plena de sang i amb el patinet a l'altra. Estava molt assustat. Li vam netejar la cara (plena de sang) amb aigua i vam vore que tenia un tall. Al Centre de Salut de Vilafanca li vam posar dos punts.
Després de visitar al metge Biel ens va contar que tenia por de tornar-se boig del colp i només va caure va provar de multiplicar números per saber si encara ho sabia fer. El més curiós és que es va buscar una multiplicació molt fàcil (1x1=1) que va repetir com un mantra. No sabem per què.
Ara ja no té els punts i torna a passetjar en patinet però encara es recorda del trau.
divendres, d’agost 08, 2014
El sexto sentido
Després de veure "El sexto sentido" Biel torna a tindre por d'anar a soles als llocs. Al vàter sobretot. Joana se'n riu d'ell.
divendres, de juliol 25, 2014
Créixer més apressa
Al setembre hem quedat amb Biel que anirem a PortAventura, eixe parc on els xiquets i alguns adults s'ho passen la mar de bé. Ell té ganes de pujar al Shambhala (http://www.portaventura.cat/parc-tem%C3%A0tic/china/china-atraccions/shambhala) però algun amic li ha dit que s'ha de tindre una alçada mínima de 1,40 cm i ell només fa 1,35 cm. Així que tots els dies se'n va a la cinta que tenim al passadís per veure si ha crescut una mica. Ahir ens va preguntar quants centímetres es creix cada dia.
dimecres, d’abril 09, 2014
Fent l'esmorzar en dissabte
Algun dissabte que s'alcen més prompte que nosaltres, Biel i Joana pugen en silenci cap a la cuina i ens preparen l'esmorzar. Suc de taronja, torrades i la taula parada.
Es nota que els dos estan orgullosos de fer-ho i nosaltres, els pares, contents de trobar l'esmorzar amanit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)