Què valent és Biel

Ahir de vesprada vam estar Biel i jo al dentista. A Biel li havien de
llevar una dent de llet (una de les pales) perquè de menut -als dos
anys- les seues dents van xocar contra el bidet i eixa dent va quedar
danyada des d'aleshores però fins ara no havíem vist problemes. D'una
banda, Biel, tenia il·lusió perquè és una dent més que ensenyar (el
forat) als amics i companys de classe però d'altra estava espantat
perquè pensava (i tenia raó) que aquell home li faria mal.

Des del primer moment es va comportar com un valent. Jo no ho hagués
fet millor. Al principi no volia obrir la boca però una vegada la va
obrir només va fer algun soroll de dolor quan li punxaven l'anestèsia
(una punxada dalt de la dent i altra baix). Després, quan l'anestèsia
ja havia fet efecte el dentista li va punxar dos dosis més d'anestèsia
però ara jo no li feien mal. La xeringa feia impressió i l'agulla
també. I per acabar, va arribar el moment de l'extracció. Biel es va
espantar un poc quan va veure les tenalles (jo també) i quan el
dentista va enganxar la dent amb elles ell feia crits (no plors)
d'impressió quan el dentista li estirava la dent perquè (m'ho va
explicar després) pensava que li faria mal.

Només li va traure la dent va anar corrent darrere de l'infermera
perquè li donara la dent. La il·lusió va poder amb el dolor i la
molèstia.

El Calipo de llima (recomanat pel dentista) li va fer oblidar un poc
els pitjors moments de la nostra visita al dentista.

Ara que ho penso, jo debia fer unes cares un poc estranyes mirant
aquestes escenes.

El ratolí Pérez ja ha passat per casa i ha deixat caure uns eurets.

Pescant crancs

El diumenge, després de dinar a El Pinar, vam anar a banyar-se i a
pescar crancs a la platja de Benicàssim. Primer hem anat passetjant
per l'escollera (davant de la curva) amb un poal d'aigua i ... Després
Germà ha amanit uns hamets per a Pere i Manel (després també un per a
Biel) perquè els crancs s'enganxen amb les pinces al menjar (...) i ho
deixem al poal amb aigua.

Entre els tres van pescar uns 10 o 12 crancs, dos burrets i un altre
peixet xicotet del qual ningú sabia el seu nom. En acabar la pesca
quan ja ens anàvem cap a casa van soltar tota la pesca per les roques
de l'escollera i van fugir cap a l'aigua.

Quan ens anàvem cap a casa Pere no deixava de dir-li a Biel que per a
ser el primer dia que pescava crancs s'havia quedat "impressionat" del
que havia pescat (quatre crancs i un burret). Biel estava content.
Molt content.

Aibó, aibó ...

Fa uns dies Biel va anar des de casa fins a l'escola cantant "aibó,
aibó vamos a trebajar" (treballar+trabajar=trebajar). No se com podia
a eixes hores del matí estar tan content i cantar així. Joana anava
darrere (molt darrere) ballant. En arribar a la porta de l'escola va
parar de cantar. Potser aquesta cançó vol dir alguna cosa del
funcionament de l'escola i que els xiquets consideren que anar a
escola és anar a treballar.

La cançoneta també em va recordar a Pepe Rubianes que en Rubianes
Solamente ironitzava sobre el sistema social que ens obliga a anar a
treballar "a las 6, a las 7 y a las 8 de la mañana todo el mundo
cantando y bailando por la calle..."
http://www.youtube.com/watch?v=KQAzNloJxPY

Joana i jo som diferents

Ahir mentre sopàvem es va adonar que Joana es menjava totes les
bajoques del seu plat i després em demanava més del meu plat. També va
veure que després em demanava carxofes i va dir que ella i ell són
diferents perquè a ell no li agrada la verdura i a ella sí. El que ell
no sabia -i li ho vaig dir en eixe moment- és que ell de menut també
menjava verdura sense queixar-se. La verdura té molt mala fama entre
els xiquets a partir dels quatre anys -més o menys-.

Es nota que els dies que està mal·lalt Biel -com quasi tots- està més
profund i reflexiu.

Traure la dent: Ni somiar-ho

Aquest diumenge abans de traure-li la primera dent a Biel estàvem al
Pinar i li vaig preguntar si volia que li la traguera i així no la
perdria. Ell em va dir fugint i amagant-se entre els pins: ni
somiar-ho!

La primera dent de llet

El diumenge a Biel li va caure la primera dent de llet. Bé, no li va
caure exactament. Biel tenia presa per veure-la, tindre-la a la mà i
posar-la baix del coixí així que em va demanar si li la podia traure.
En cinc minuts de concentració d'ell i en un minut meu de col·locació
va eixir la dent. Biel va ser un valent perquè va dir que no li va fer
gens de mal. Jo no ho se si és cert. Un poc d'impressió si que li va
fer però no va plorar gens.