Biel té unes botes d'aigua precioses però com que no plou molt no hi ha moltes ocasions perquè se les pugui posar. Així que ha decidit que com que no hi ha ocasions per traure-les al carrer se les posarà a casa. Ahir se les va posar ell tot sol, després de llevar-se les sabates d'anar per casa. El més difícil, després, és explicar-li -i que entengui- que per a eixir al carrer no cal eixes botes. Aquest matí, abans d'anar a La Lluna, hem tingut una discussió pel mateix assumpte. Volia anar a La Lluna amb les botes d'aigua i ha provat, en moltes ocasions, de posar-se-les.
Haurem d'amagar les botes perquè s'ha convertit en un vici i ell no se sap controlar. No sap fer-se una copeta i au, o un cigarret i au, ha d'anar tot el dia amb les botes d'aigua i això és perillós per a la salut. :-)
dilluns, de febrer 26, 2007
Uns dies sense fam
Biel ha estat des de dimecres sense fam. A partir d'una diarrea "espectacular" se li ha anat la fam i ahir, diumenge, va començar a recuperar-la però sense massa ganes. Ja veurem com va.
Han sigut uns dies difícils perquè acostumats a veure'l menjar i gaudint del pa, de les creïlles, de l'arròs, de les llentilles, del pollastre, del llomello, del plàtan... etc. , no sabíem què fer perquè mengés una mica.
Han sigut uns dies difícils perquè acostumats a veure'l menjar i gaudint del pa, de les creïlles, de l'arròs, de les llentilles, del pollastre, del llomello, del plàtan... etc. , no sabíem què fer perquè mengés una mica.
dilluns, de febrer 19, 2007
Al zoo de València
Aquest passat diumenge vam anar al zoo de València, una altra vegada. L'anterior vegada va ser el juliol de 2006. Recorde que feia molta calor, els pobres animals bufaven molt (nosaltres també) i els encarregats del zoo els havien de banyar amb una mànega d'aigua.
Aquesta vegada va ser tot el contrari, vam pillar un dia de fred i pluja que encara així, ens va deixar veure tots els animals vàries vegades. A Biel li va agradar més que la vegada anteriror perquè ere més conscient del que estava mirant. A més a més, va poder veure tots els animals que a ell més li agraden (girafes, dromedaris, burrets, etc). Els últims animals que fan furor en casa ara són els ximpanzés -o "panxanxé", que di ell- i els goril·les. A les gàbies dels primats vam poder veure ximpanzés (fitxa del zoo) i un solitari i sociable orangutà de Borneo, (fitxa del zoo) que semblava el savi bruixot del zoo perquè va estar quasi tot el temps observant-nos com si nosaltres fórem els animals i ell el visitant.
Un altre animal que va descobrir Biel és l'hipopòtam, ("pototan", que diu ell), un xicotet i sa mare, que es va passar tot el temps dins l'aigua (fitxa del zoo). El tigre i els lleons (fitxa del zoo) també li van agradar molt. A mi em feien més aviat por però Biel s'arrimava sense temor al vidre on estava el lleó, passejant-se inquiet.
Vam anar amb Josep, Carol, Marc, Andreu i Josep, Llúcia i Júlia.
Fa llàstima veure tots aquests animals vivint en espais tan reduïts. Només cal veure que a la web del zoo no hi ha imatges des de lluny dels animals i tot són primers plans. Els farà vergonya?
Aquesta vegada va ser tot el contrari, vam pillar un dia de fred i pluja que encara així, ens va deixar veure tots els animals vàries vegades. A Biel li va agradar més que la vegada anteriror perquè ere més conscient del que estava mirant. A més a més, va poder veure tots els animals que a ell més li agraden (girafes, dromedaris, burrets, etc). Els últims animals que fan furor en casa ara són els ximpanzés -o "panxanxé", que di ell- i els goril·les. A les gàbies dels primats vam poder veure ximpanzés (fitxa del zoo) i un solitari i sociable orangutà de Borneo, (fitxa del zoo) que semblava el savi bruixot del zoo perquè va estar quasi tot el temps observant-nos com si nosaltres fórem els animals i ell el visitant.
Un altre animal que va descobrir Biel és l'hipopòtam, ("pototan", que diu ell), un xicotet i sa mare, que es va passar tot el temps dins l'aigua (fitxa del zoo). El tigre i els lleons (fitxa del zoo) també li van agradar molt. A mi em feien més aviat por però Biel s'arrimava sense temor al vidre on estava el lleó, passejant-se inquiet.
Vam anar amb Josep, Carol, Marc, Andreu i Josep, Llúcia i Júlia.
Fa llàstima veure tots aquests animals vivint en espais tan reduïts. Només cal veure que a la web del zoo no hi ha imatges des de lluny dels animals i tot són primers plans. Els farà vergonya?
Fins a les 12 h
Al matí següent d'aquella terrible vesprada Biel es va despertar a les 12 h . No va matinar, precisament. Jo tampoc vaig matinar molt perquè profitant que Biel no es despertava, em vaig alçar a les 11.30 h .
divendres, de febrer 16, 2007
Una vesprada per oblidar
Hui Biel només ha dormit mig hora de migdiada perquè té molta tos i no ha pogut dormir-se profundament. Així que ha arribat a casa un poc cansat i pensàvem que encara es dormiria una estona més durant la vesprada. "Negativo". No ha dormit res i ha estat de "mala llet" tota la vesprada.
He intentat no oblidar que no havia dormit prou durant el matí però arribava un moment que se m'oblidava i la paciència arribava al límit i pensava que si ere capaç de fer el que feia (p.e. córrer pel passadís amb un coixí al braç) és que no tindria molta son i que se'l podia renyir com sempre. Encara que hagués estat tota la vesprada renyint-lo i la meua salut mental s'hagués vist afectada.
Així que hem alternat moments regulars amb moments roïns i el resultat ha estat que ha sigut una vesprada per a oblidar. Sobretot si afegim que quan ha arribat l'hora de sopar, ha començat dir que no volia sopa i que només volia els fideus. Damunt ha agafat la costum que dir "no chilles!", quan li parlem amb un to de veu més alt perquè ens faci cas. I fa una ràbia! Què té sort que ara això de pegar als xiquets no està ben vist i es veu que no soluciona res.
Espero que se m'oblide aviat aquesta vesprada.
He intentat no oblidar que no havia dormit prou durant el matí però arribava un moment que se m'oblidava i la paciència arribava al límit i pensava que si ere capaç de fer el que feia (p.e. córrer pel passadís amb un coixí al braç) és que no tindria molta son i que se'l podia renyir com sempre. Encara que hagués estat tota la vesprada renyint-lo i la meua salut mental s'hagués vist afectada.
Així que hem alternat moments regulars amb moments roïns i el resultat ha estat que ha sigut una vesprada per a oblidar. Sobretot si afegim que quan ha arribat l'hora de sopar, ha començat dir que no volia sopa i que només volia els fideus. Damunt ha agafat la costum que dir "no chilles!", quan li parlem amb un to de veu més alt perquè ens faci cas. I fa una ràbia! Què té sort que ara això de pegar als xiquets no està ben vist i es veu que no soluciona res.
Espero que se m'oblide aviat aquesta vesprada.
dimarts, de febrer 13, 2007
Menja!!
Biel ja ordena determinades accions. Després d'ordenar el repartiment de galetes a l'hora d'esmorzar ara, a l'hora de sopar o dinar, ordena que mengem quan algú dels dos (Pili o jo) li renyim perquè està fent alguna cosa malament. És com si ens digués que li deixem en pau, que mengem i que no li molestem que ell fa el que vol.
I després hem de fer alguna cosa. I tot amb les poques ganes que et queden per renyir amb ell per això! Total que hem de fer el "paripé" i fer com que ens enfadem (si no ens enfadem de veritat) i, si continua amb eixa actitud, el castiguem per contestar malament, per menjar fent el pallasso i per donar ordres als pares quan no es té l'edat ni l'autoritat per fer-ho. Condemna: 2 minuts i 30 segons d'estar assegut a la cadira sense menjar i estant-se quiet.
I després hem de fer alguna cosa. I tot amb les poques ganes que et queden per renyir amb ell per això! Total que hem de fer el "paripé" i fer com que ens enfadem (si no ens enfadem de veritat) i, si continua amb eixa actitud, el castiguem per contestar malament, per menjar fent el pallasso i per donar ordres als pares quan no es té l'edat ni l'autoritat per fer-ho. Condemna: 2 minuts i 30 segons d'estar assegut a la cadira sense menjar i estant-se quiet.
Polites i panxansé
Polites i panxanzé. Amb aquestes dues paraules Biel fa refència a les pilotes i al ximpanzé.
Coses de l'edat.
Coses de l'edat.
divendres, de febrer 09, 2007
Berenar a la geladeria Ricardo
Hui hem anat els tres a berenar a la geladeria Ricardo. Tenim la costum d'un dia a la setmana anar a berenar a algun lloc, fora de casa i en moltes ocasions anem a la geladeria Ricardo. És un lloc agradable.
Hem demanat dos sucs de taronja (per a Pili i per a mi), un got de llet amb Cola-Cao (per a Biel), dos tostades amb confitura de fruites (per a Biel i Pili) i jo un entrepà d'abadejo esgarrat. Tot ha estat molt bo.
Biel s'ha portat molt bé (estrany últimament) i s'ho ha acabat tot, sense muntar cap número. Per cert, hi ha molt d'argentí (o uruguaià o xilè) treballant a la geladeria Ricardo. No és per res en especial, però sempre em diuen que no entenen el valencià. A veure quan l'aprenen, com a mínim per a entendre.
No sembla que tinguen gaire presa. :-(
Hem demanat dos sucs de taronja (per a Pili i per a mi), un got de llet amb Cola-Cao (per a Biel), dos tostades amb confitura de fruites (per a Biel i Pili) i jo un entrepà d'abadejo esgarrat. Tot ha estat molt bo.
Biel s'ha portat molt bé (estrany últimament) i s'ho ha acabat tot, sense muntar cap número. Per cert, hi ha molt d'argentí (o uruguaià o xilè) treballant a la geladeria Ricardo. No és per res en especial, però sempre em diuen que no entenen el valencià. A veure quan l'aprenen, com a mínim per a entendre.
No sembla que tinguen gaire presa. :-(
dilluns, de febrer 05, 2007
Biel i la neu
El diumenge 28 de gener vam pujar a Ares per veure la neu que havia caigut el dia abans i menjar-nos una paella amb Ricardo, Sara, Miquel, Joan i uns amics d'ells de Vilafamés.
A Biel la neu li va impressionar. És clar, estava tota blanca, freda i al xafar s'afonava. Durant el matí no li va fer massa cas i només es va quedar mirant fixe el ninot que estàven fent Miquel, Joan i altres. Per la vesprada Biel ja va tocar la neu i s'atrevia a pujar per unes escales plenes de neu, sense cap temor. També va llançar algunes boles per ahí.
Quan, després de fer-nos el café al bar, ja ens anàvem Biel volia que ens emportarem el ninot de neu i estava molt preocupat pels peus del ninot perquè no els veia.
A Biel la neu li va impressionar. És clar, estava tota blanca, freda i al xafar s'afonava. Durant el matí no li va fer massa cas i només es va quedar mirant fixe el ninot que estàven fent Miquel, Joan i altres. Per la vesprada Biel ja va tocar la neu i s'atrevia a pujar per unes escales plenes de neu, sense cap temor. També va llançar algunes boles per ahí.
Quan, després de fer-nos el café al bar, ja ens anàvem Biel volia que ens emportarem el ninot de neu i estava molt preocupat pels peus del ninot perquè no els veia.
Menjant ceba i no menjant xampinyó
Ahir Biel em va ensenyar un tros de ceba que va trobar entre els calamars, em va dir "mira papa", i se le va menjar. O tenia molta fam o tenia ganes de demostrar-me lo gran que s'havia fet. No se.
Hui Biel no ha fet el mateix amb uns trossos de xampinyó que hi havia entre el pit de pollastre i els ha deixat fora del plat dient: "això no".
Hui Biel no ha fet el mateix amb uns trossos de xampinyó que hi havia entre el pit de pollastre i els ha deixat fora del plat dient: "això no".
Biel dormint cap a La Lluna
Hi ha matins, com hui, que Biel és com un sac de creïlles. Li lleve el pijama mentre dorm, li canvie el bolquer mentre dorm, li poso els pantalons, els mitjons la samarreta interior, el jersey i les botes mentre dorm. Ens anem al parquing, mentre ell encara dorm. Anem en el cotxe cap a la Lluna i arribem, mentre ell encara dorm.
Altres dies va una mica més despert.
Altres dies va una mica més despert.
dijous, de febrer 01, 2007
Epi (i Blas?)
A Biel li agrada molt l'Epi que li vam comprar els nadals passats. Sempre va amb ell a tots els llocs agafat de la mà. El que li passa és que quan veu "lo mejor de Epi i Blas" sempre pregunta per Blas i diu "i Bla? no tà?". Algú li haurà de regalar a Blas. ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)