L'onzena farineta

Ahir Biel es va menjar l'onzena farineta de fruites mirant i rient a l'avi Pasqual, que li feia festa al seu costat. Cada vegada gaudeix més de les farinetes perquè està agafant tècnica. Per mi també és un plaer donar-li menjar. Fins ara era Pili, exclusivament, qui l'alimentava i ara ja puc ajudar-la una miqueta.

Amb la motxila de passeig

Ahir de vesprada vam eixir Biel i jo de passeig i a fer uns encàrrecs. Amb la motxila Biel va davant meu, a una altura lleugerament inferior i així jo puc veure per on vaig. No és la primera eixida amb Biel a la motxila però feia un mes que no ho havíem fet i en aquesta ocasió va gaudir molt més de tot. Era de nit i qualsevol llum (nadalenca o no) o moviment era motiu per ser observat. Menejava els peus i els braços com un boig.

A Biel no li va agradar molt fer cua durant 20 minuts a l'oficina de correus. Cada vegada estava més inquiet. A mi tampoc em va agradar.

Amb Biel a la motxila és molt difícil escriure adreces a les cartes. Treure coses de les butxaques és més fàcil.

Pili restà a casa estudiant anglès.

Una gran cagada

És el segon dia consecutiu que Biel no caga i ara ja sabem el que cal: supositori de glicerina. Pili li ha llevat els pantalons i el paquet i ha obert el paperet del supositori. Jo m'he convertit en l'expert col·locant supositoris i esperant que després cague. És qüestió de segons però cal esperar fins el final, si no, mitja cagada més et vé damunt mentre estàs netejant-li el cul.

Hui ha sigut així. Quan ja pensava que no hi havia res dins d'ell, l'esponja no ha pogut evitar que em taqués la mà i es taqués el tapet impermeable de la seua merda, que encara no fa pudor però impressiona.

És automàtic, als pocs segons d'introduir el supositori, Biel comença a fer força i posar-se roig i a continuació es senten uns sorolls que avisen d'una gran cagada. Després, tan tranquil, continua cridant i fent sorolls d'alegria, com abans. Potser més forts, perquè sap que arriba el massatge.