No hi ha pallassos al Club Silver Tokyo

Cada dia del mes de juliol al voltant de les 16.30 passe amb Biel per l'antic (no se ara si encara) barri/carrer "chino" de Castelló. El primer dia portava a Biel a cavall i vam passar per davant d'un dels locals de prostitució femenina que encara queden: "Club Silver Tokyo". A l'entrada hi ha unes cortines que recorden un teatre xicotet i Biel es va fixar i em va dir: " A veure què hi ha? Igual hi ha pallassos? Vaig riure i li vaig contar que no hi havia pallassos que eixe lloc era com un bar però un poc diferent perquè només és per a grans.
Quan vam arribar a la plaça de les Escoles Pies ja s'havia adormit. I és que a l'estiu es cansa molt. Tan de jugar a La Lluna.

...I quan Joana tindrà quaranta-dos jo quants tindrè?

Ahir, després de tornar del Pinar i mentre descarregàvem el cotxe i Biel i jo anàvem al parquing per deixar el cotxe Biel va començar a preguntar quants anys tindrà conforme Joana es faça gran.

Des del principi li hem dit que ell sempre serà més major perquè tindrà 4 anys més que ella. Però ell volia comprovar-ho any per any fent una sèrie que va acabar en els 70 anys. La sèrie de preguntes va anar així:

Biel: I quan Joana tindrà un jo quants tindré?
Jo: Cinc.
Biel I quan Joana tindrà cinc jo quants tindré?
Jo: Nou.
Biel: I quan Joana tindrà nou jo quants tindré?
Jo: Tretze.
...i així fins els setanta anys.

Quan vam arribar als trenta-nou li vaig explicar que jo tenia trenta-nou anys i ell va dir: "Què gran!, et faràs vellet i et moriràs!. Jo vaig engolir saliva i li vaig preguntar si li semblava vellet. Ell va dir-me que no.

Quan vam arribar als setanta anys li vaig dir que la iaia Brune i el iaio Ruperto tenien més de setanta anys. Ell va dir que no volia fer-se vell i jo li vaig explicar que fer-se vell no significava morir-se perquè els vells poden viure molt. Ell no ho va veure clar i va insistir en que ell no és vol fer vell i no vol morir-se mai. Jo li vaig dir que tampoc.

Gelosia i platja

Biel porta una temporadeta (unes setmanes) que està un poc (prou?) insuportable. S'enfada per qualsevol cosa, no fa cas, i fa coses per cridar l'atenció. Suposem que és la seua manera d'expressar la gelosia per Joana. Tots haurem de fer un esforç per acostumar-nos a la nova situació però ell és el que li costarà més (em sembla) perquè no sap què li passa ni per què.

Ja hem anat tres vegades a la platja i el que més li agrada és posar-se els manguitos i nadar. Ara ja ha aprés a votar les ones i és divertit veure'l com s'ho passa de bé. Després quan es cansa de nadar fem un forat a la sorra (ben ample) traient la sorra amb la pala i les mans. Quan ja és ben ample ell va i ve a la vora del mar a buscar aigua amb el seu poal per omplir el forat.

Spiderman (de Miquel i Teresa)

Biel ha intercanviat amb Miquel un tiranosaure i un drac per un ninot articulat de spiderman. Ha estat tot el dia ensenyant-lo pel poble i dient que li ho ho deixat Miquel i Teresa.

La tassa de fadrí

Biel s'ha apropiat d'una tassa de ceràmica (de les que fa TINA a Puertomingalvo) per a desdejunar a Ares . I és que com ja s'ha fet fadrí ha abandonat l'anterior de plàstic (que serà per a Joana, segons ell).

Les notícies de fadrí

Biel ja pot veure i posar les notícies de la tele perquè s'ha fet fadrí. Com que la tele d'Ares és més vella i no té ni ONO i TDT ni res, Biel ha averiguat que només polsar el botó ja funciona així que ja sap posar-la ell tot sol. La primera vegada que ho va fer em va dir que havia posat les notícies i les estava mirant perquè ja era fadrí. Jo li vaig explicar amb el diari a la mà que les notícies també es poden llegir a la premsa. Fullejant la premsa d'eixe dia li vaig explicar qui eren Rafa Nadal, Roger Federer, Ingrid Betancourt i Hugo Chávez.

Retorn a La Lluna

Ara que ja ha acabat l'escola Biel retorna a La Lluna durant els últims dies de juny i juliol. Anem els dos amb l'autobús núm. 6. Ja ens coneixen i en cada viatge Biel s'espera i recull el bitllet que li dona el conductor (com que no paga han de justificar que estigui a l'autobús).

Després de tres dies Biel de matí encara té vergonya de quedar-se a La Lluna. És que són menuts, diu. Però quan arriba Joan Roig tot canvia i s'ho passen la mar de bé. Després d'una setmana que el recollia jo ara baixa amb l'autobús perquè el seu amic Joan baixa en l'autobús i tenen un convoi tots que pa qué.

Aniversari de Biel a l'escola

Biel ha començat a celebrar el seu aniversari a l'escola. Aquestes celebracions duraran més d'un mes, fins el 24 de juliol data oficial del seu naixement.
Ahir va eixir de Pitufos amb la seua corona d'aniversari i la llibreta de dibuixos dels companys de classe per felicitar-lo. Estava molt sentit amb la qüestió de les coses que van portar els que complien anys perquè alguns dels seus companys (Daniel i Pau) van menysprear les boletes i gusanitos que va portar a l'escola llançant-los deliberadament al terra. Biel s'ha queixat amargamanent que Daniel i Pau no han valorat prou les boletes ni els gusanitos i les tiraven pel terra. Quina llàstima! haurà pensat ell.

17 de juny de 2008. Celebració de l'aniversari de Biel a l'escola juntament amb Chiara, Sandra, Víctor i Marc. Per l'aula hauran corregut boletes, gusanitos, papes, conos i "gusanitos taronja" (que diu ell).

Al dia següent, dimecres, es va posar la corona i va agafar la llibreta de felicitacions per ensenyar-los a Marc, Andreu, Lina i Mara i a les mares i pares corresponents. Entre l'ús i la suor de la seua front la corona ja està un poc desgastada però ell continua la mateixa emoció per portar-la.

Té una il·lusió que pa qué.

A la granja-escola

Per fi Biel ha anat a la granja-escola. Després d'anunciar-lo dues vegades i posar-se a ploure les mestres han decidit que aniríen passès el que passès. Ell pensava que anirien en carro de cavalls (un malentés) però han anat en autobús. On anaven en carro de cavalls és per allí, per la granja.