Des de que Biel corre per casa netejar s'ha convertit en una sorpresa continua.
Abans quan agranava baix dels llits o del sofà sempre eixien les típiques boles de pols (també anomenades ovelletes) amb més o menys volum, depenent del temps que feia que no s'agranava, i res més.
La neteja d'ara és més divertida perquè, a més de les "ovelletes", sempre hi ha una o més sorpreses baix dels llits i del sofà: un cavall, un tigre, un elefant, una pilota, una altra pilota, una pinça o un xupló.
dimecres, de desembre 28, 2005
Tres al llit
Fa unes dues setmanes que Biel dorm al seu bressol des de les nou de la nit fins a una hora indeterminada, en la qual es desperta i plora. A partir d'ací es converteix en impossible (si no és deixant-lo plorant) que continue dormint tot sól a la seua habitació.
Tot va començar quan estava malet i dormia amb nosaltres la mar de bé. I ara que ja està bé també dorm amb nosaltres la mar de bé. I la veritat és que nosaltres també dormim la mar de bé amb ell. Amb menys intimitat entre Pili i jo però dormim bé.
Haurem de fer alguna cosa perquè cada dia que passa serà més difícil fer-li entendre que el seu lloc de dormir és la seua habitació i que per això la vam pintar i li vam posar un llit, un bressol, un armari i unes cortines.
Plorarà i plorarà. Pobret! Amb lo bé que es dorm amb companyia.
Tot va començar quan estava malet i dormia amb nosaltres la mar de bé. I ara que ja està bé també dorm amb nosaltres la mar de bé. I la veritat és que nosaltres també dormim la mar de bé amb ell. Amb menys intimitat entre Pili i jo però dormim bé.
Haurem de fer alguna cosa perquè cada dia que passa serà més difícil fer-li entendre que el seu lloc de dormir és la seua habitació i que per això la vam pintar i li vam posar un llit, un bressol, un armari i unes cortines.
Plorarà i plorarà. Pobret! Amb lo bé que es dorm amb companyia.
dijous, de desembre 22, 2005
Nit de tos i mocs
Biel s'ha tornat a refredar i en una dia ha aconseguit un bon nivell de tos i mocs. Ha dormit molt mal perquè no deixava de tosir i li entrava plorera. Ha dormit amb nosaltres i així hem aconseguit que cap dels tres haja dormit bé.
A les 4.30 li hem fet una operació de neteja de mocs i xarop per a la tos. I després ha dormit un poquet. Com en altres ocasions, a les 7 del matí l'hem hagut de despertar quan estava dormint més bé. Hui passarà el matí amb mons pares.
A les 4.30 li hem fet una operació de neteja de mocs i xarop per a la tos. I després ha dormit un poquet. Com en altres ocasions, a les 7 del matí l'hem hagut de despertar quan estava dormint més bé. Hui passarà el matí amb mons pares.
L'hora de berenar. Les primeres llesques.
Des de fa dues setmanes Biel torna a tindre fam. Més fam que abans si encara es pot. Un dels moments més divertits de Biel és l'hora de berenar.
Mentre pujem les escales (mig a gates mig dempeus) si es troba a la gata ja és prou per posar-se a cridar-la i voler agafar-la. I quan arribem a la cuina i obric la porta eix com una bala cap a la seua cadira. Jo el poso dins la cadira, li poso el pitet i ell comença a moure els braços i a cridar perquè és la seua hora de berenar. Mentre li prepare la llesca de pa amb formatge refregat i un tros de pernil dolç ell no deixa de mirar-me amb una ansietat i uns crits com si m'estigués dient "vinga va, què fas que tardes tant?".
Quan li dono la llesca ell l'agafa amb una alegria que em quedo mirant-lo quasi tota l'estona, mentre a poc a poc i entre glop i glop d'aigua, va despareixent.
Després, i ja és una tradició, em demana una galeta. Es veu que encara li restarà un foradet per omplir i no vol deixar-lo buit.
Cal dir que després del berenar sempre està molt més content. És una prova més que és de veres el "primum vivere deinde filosofare" d'Aristòtil.
Mentre pujem les escales (mig a gates mig dempeus) si es troba a la gata ja és prou per posar-se a cridar-la i voler agafar-la. I quan arribem a la cuina i obric la porta eix com una bala cap a la seua cadira. Jo el poso dins la cadira, li poso el pitet i ell comença a moure els braços i a cridar perquè és la seua hora de berenar. Mentre li prepare la llesca de pa amb formatge refregat i un tros de pernil dolç ell no deixa de mirar-me amb una ansietat i uns crits com si m'estigués dient "vinga va, què fas que tardes tant?".
Quan li dono la llesca ell l'agafa amb una alegria que em quedo mirant-lo quasi tota l'estona, mentre a poc a poc i entre glop i glop d'aigua, va despareixent.
Després, i ja és una tradició, em demana una galeta. Es veu que encara li restarà un foradet per omplir i no vol deixar-lo buit.
Cal dir que després del berenar sempre està molt més content. És una prova més que és de veres el "primum vivere deinde filosofare" d'Aristòtil.
El naixement de Biel
Ahir una amiga em va dir que podia posar per ací la meua experiència del moment del naixement de Biel. Després de quasi diset mesos vaig a buscar entre els molts records que tinc vinculats a Biel i miraré de rememorar aquell moment al paritori de l'hospital.
Eren més de les 12.30 de la nit i Pili estava amb moltes contraccions. Cada vegada cridava més i sudava molt. Algú dels presents, no recordo qui, va decidir que ja ere hora de canviar de sala. Així que van llevar el fre del llit amb rodes i la van portar cap al paritori. A mi em van dir que em posara uns pantalons, una brusa, unes fundes per a les sabates i un gorro de color verd, -tot de color verd- i que esperara a la sala de contraccions fins que em digueren que ja podia entrar.
Al cap de dos o tres minuts em van dir que ja podia entrar. Pili estava damunt d'un lloc que li diuen "potro", amb les cames obertes, molt acalorada, i no recordo si encara tenia contraccions o no. Feia la mateixa cara de cansament que abans.
Em van dir que em posara al seu costat. Ho vaig fer així i vaig agafar la mà de Pili. Em sentia un poc desplaçat perquè ere l'únic que no feia res. Des d'on estava jo la veritat és que no es veia res. Pili agafava l'aire pel nas i el soltava per la boca, tal i com li va dir la matrona.
Tot ere com una cerimònia amb la seua litúrgia. Des de la preparació de les eines fins a vestir amb bata i guants a la metgessa. Després d'amanir totes les eines -com si fos una cuina- i d'amanir a la metgessa que s'encarregaria de traure a Biel, algú de la sala li va dir a Pili que quan li digueren podia fer força.
Al cap d'una estona de fer força algú dels presents va dir -amb certa urgència- que Biel venia amb voltes de cordó, que havien de portar alguna cosa, que jo vaig entendre com "Kiwi", i que el pare havia d'eixir de la sala. Vaig estar uns cinc minuts a la sala de contraccions i després em van dir que ja podia tornar a entrar.
Ja s'havien dut a Biel a reanimació. Mentre Pili i jo estàvem agafats de les mans vam sentir plorar a algú per allà dins. No sabíem si estar preocupats o no. Ningú no ens deia res.
La sala havia passat de ser una cuina a ser una autèntica carnisseria. Tot el terra estava ple d'aigua mesclada amb sang perquè es veu que el poal que van posar baix les cames de Pili no va donar abast o no va caure tot dins. Encara que no ho semblés tot estava controlat i cada pas que es feia estava programat.
El més impressionant de tot el que vaig veure, és la placenta, una cosa fosca i del tamany d'un fetge de porc, que van traure després de Biel i van deixar damunt d'un banc metàlic. Em vaig quedar mirant-la mentre cosien a Pili i tenia un aspecte molt estrany. La metgessa va estar cosint a Pili durant uns 15 minuts. Al final van entrar dos persones amb una mànega d'aigua, van arruixar tot el terra i tots els líquids es van anar per un desaigüe que hi havia a un costat de la sala.
Quan van acabar de cosir a Pili va vindre un pediatra de guàrdia i ens va explicar, breument, que Biel havia patit al nàixer perquè tenia dos voltes de cordó i li havia costat respirar. Estava en observació a la secció de neonats i fins demà no ens podien dir res més.
Ens vam anar a l'habitació on Pili i jo vam dormir fins les set del matí. Al dia següent no vam poder veure a Biel fins a la una del mig dia i ningú ens va dir res d'ell. Els pediatres de neonats informen una vegada al dia i només es pot veure als fills dos vegades al dia. Coses dels protocols hospitalaris. En aquell moment i amb la ràbia em vaig cagar en els protocols i damunt de tota la burocràcia hospitalària junta.
L'hospital general és un lloc on curen als malalts però no tenen en compte que els malalts i els seus familiars tenen sentiments i emocions i necessiten saber què els passa i estar informats. És un dret bàsic.
Eren més de les 12.30 de la nit i Pili estava amb moltes contraccions. Cada vegada cridava més i sudava molt. Algú dels presents, no recordo qui, va decidir que ja ere hora de canviar de sala. Així que van llevar el fre del llit amb rodes i la van portar cap al paritori. A mi em van dir que em posara uns pantalons, una brusa, unes fundes per a les sabates i un gorro de color verd, -tot de color verd- i que esperara a la sala de contraccions fins que em digueren que ja podia entrar.
Al cap de dos o tres minuts em van dir que ja podia entrar. Pili estava damunt d'un lloc que li diuen "potro", amb les cames obertes, molt acalorada, i no recordo si encara tenia contraccions o no. Feia la mateixa cara de cansament que abans.
Em van dir que em posara al seu costat. Ho vaig fer així i vaig agafar la mà de Pili. Em sentia un poc desplaçat perquè ere l'únic que no feia res. Des d'on estava jo la veritat és que no es veia res. Pili agafava l'aire pel nas i el soltava per la boca, tal i com li va dir la matrona.
Tot ere com una cerimònia amb la seua litúrgia. Des de la preparació de les eines fins a vestir amb bata i guants a la metgessa. Després d'amanir totes les eines -com si fos una cuina- i d'amanir a la metgessa que s'encarregaria de traure a Biel, algú de la sala li va dir a Pili que quan li digueren podia fer força.
Al cap d'una estona de fer força algú dels presents va dir -amb certa urgència- que Biel venia amb voltes de cordó, que havien de portar alguna cosa, que jo vaig entendre com "Kiwi", i que el pare havia d'eixir de la sala. Vaig estar uns cinc minuts a la sala de contraccions i després em van dir que ja podia tornar a entrar.
Ja s'havien dut a Biel a reanimació. Mentre Pili i jo estàvem agafats de les mans vam sentir plorar a algú per allà dins. No sabíem si estar preocupats o no. Ningú no ens deia res.
La sala havia passat de ser una cuina a ser una autèntica carnisseria. Tot el terra estava ple d'aigua mesclada amb sang perquè es veu que el poal que van posar baix les cames de Pili no va donar abast o no va caure tot dins. Encara que no ho semblés tot estava controlat i cada pas que es feia estava programat.
El més impressionant de tot el que vaig veure, és la placenta, una cosa fosca i del tamany d'un fetge de porc, que van traure després de Biel i van deixar damunt d'un banc metàlic. Em vaig quedar mirant-la mentre cosien a Pili i tenia un aspecte molt estrany. La metgessa va estar cosint a Pili durant uns 15 minuts. Al final van entrar dos persones amb una mànega d'aigua, van arruixar tot el terra i tots els líquids es van anar per un desaigüe que hi havia a un costat de la sala.
Quan van acabar de cosir a Pili va vindre un pediatra de guàrdia i ens va explicar, breument, que Biel havia patit al nàixer perquè tenia dos voltes de cordó i li havia costat respirar. Estava en observació a la secció de neonats i fins demà no ens podien dir res més.
Ens vam anar a l'habitació on Pili i jo vam dormir fins les set del matí. Al dia següent no vam poder veure a Biel fins a la una del mig dia i ningú ens va dir res d'ell. Els pediatres de neonats informen una vegada al dia i només es pot veure als fills dos vegades al dia. Coses dels protocols hospitalaris. En aquell moment i amb la ràbia em vaig cagar en els protocols i damunt de tota la burocràcia hospitalària junta.
L'hospital general és un lloc on curen als malalts però no tenen en compte que els malalts i els seus familiars tenen sentiments i emocions i necessiten saber què els passa i estar informats. És un dret bàsic.
divendres, de desembre 16, 2005
Biel i la pobre gata
Pobre gata! Biel ha descobert que la gata té cua i que es deixa agafar i tocar. Ell, com allò d'acaronar no sap encara què és, enlloc de fer-li carícies, l'agafa, l'apreta l'estira de la cua (cridant d'emoció) i ella fuig. Biel la persegueix i ella desesparada busca un lloc segur lluny d'ell.
Havia sentit que els animals domèstics pateixen molt el maltractament dels xiquets però no m'imaginava que fos tan aviat.
Havia sentit que els animals domèstics pateixen molt el maltractament dels xiquets però no m'imaginava que fos tan aviat.
Una bona setmana
Aquesta setmana Biel no ha tingut molts mocs i sembla que s'ha curat del refredat. No se si és el nou tractament de l'altre otorrino o que ha passat el temps necessari i prou.
Es nota moltíssim que es troba millor perquè està més actiu i més content.
El tema de les menjades continua sent un poc roïn però no tant. Ara menja un poc més i amb més ganes.
Es nota moltíssim que es troba millor perquè està més actiu i més content.
El tema de les menjades continua sent un poc roïn però no tant. Ara menja un poc més i amb més ganes.
dilluns, de desembre 05, 2005
Amb els iaios de matí
El passat divendres i aquest dilluns Biel ha estat amb mare i mon pare tot el matí. Des de les 8 fins a les 15 h . I és que Biel està recuperant-se del seu refredat. Aquest proper dimecres Biel tornarà a la Lluna.
La veritat és que mons pares ens fan un gran favor cuidant a Biel durant aquests dies en que està malet. Ell sembla que s'ho passa bé perquè quan veu a mon pare de matí s'en riu i va cap a ell. De totes formes són moltes hores per a ells, que ja són majors. A veure si no s'han de quedar amb Biel molts dies seguits.
Gràcies pares.
La veritat és que mons pares ens fan un gran favor cuidant a Biel durant aquests dies en que està malet. Ell sembla que s'ho passa bé perquè quan veu a mon pare de matí s'en riu i va cap a ell. De totes formes són moltes hores per a ells, que ja són majors. A veure si no s'han de quedar amb Biel molts dies seguits.
Gràcies pares.
Un senyoret o un bord?
Des de l'últim refredat Biel menja fatal. Encara que cada dos menjars fatals té un de bó. No sabem si és que ja no li agrada el que li fem, s'ha tornat un senyoret i vol provar altres gustos o és que s'ha tornat bord. I és que ni les medicines vol engolir. I fa dos dies obria la boca quan preparàvem la xeringa amb el xarop o antibiòtic i cridava perquè el volia ja.
Quins canvis més radicals d'un dia a l'altre.
Quins canvis més radicals d'un dia a l'altre.
L'altre otorrino
El dia 30 de novembre Biel i jo vam anar a veure a l'altre otorrino, el sr. Valladares, ens va tractar normalment, li va mirar els dos oïts a Biel, va receptar un antibiòtic, unes gotes i altres gotes i ens va aconsellar que Biel havia de deixar el xupo. Es veu que no va massa bé per a les otitis amb mocs perquè fa augmentar la pressió sobre els oïts. Sort que Biel encara no entén als metges i no es va assabentar sinó encara hauria plorat més.
Des d'eixe dia Biel només cata el xupo per a dormir. Potser està un poc més rabiós del normal. Abans quan s'enfadava li donàvem el xupo i es tranquilitzava. Ara es desfoga cridant.
Des d'eixe dia Biel només cata el xupo per a dormir. Potser està un poc més rabiós del normal. Abans quan s'enfadava li donàvem el xupo i es tranquilitzava. Ara es desfoga cridant.
dimarts, de novembre 29, 2005
Amb els ulls plorosos però fartant
Biel està molt constipat, constipadíssim. Té els ulls plorosos i unflats. El nas li raja continuament i l'orella també. No té massa ganes de jugar encara que a estonetes li venen ganes d'agafar algun joguet i llançar-lo o posar cubs uns damunt dels altres fent una pila.
Està fatal però a l'hora de sopar el tio s'ha fotut la farineta de verdures, un tros de lluç i un troset de pera. I tot amb les mateixes ganes que un altre dia. Està bé perquè no ha perdut la fam. Què fartonet és!
Està fatal però a l'hora de sopar el tio s'ha fotut la farineta de verdures, un tros de lluç i un troset de pera. I tot amb les mateixes ganes que un altre dia. Està bé perquè no ha perdut la fam. Què fartonet és!
dilluns, de novembre 28, 2005
Buidant els calaixos dels joguets
Des fa uns dies a Biel li ha entrat afecció per traure tots els calaixos, on té guardats els joguets, i abocar el seu contingut al terra. El resultat és que en qüestió de segons tot el terra s'omple de joguets de Biel. I si fos per trobar millor aquell que li agrada en eixe moment... però no. Després pot passar-se una bona estona sense fer ni cas dels joguets i dedicar-se a apagar la tele (o a encendre-la) o a connectar l'equip de música. Una delícia!
No vull eixir de la banyera
Des fa uns mesos Biel i jo ens banyem cada dia (o quasi cada dia) junts a la banyera. És un dels moments del dia preferits de Biel. S'ho passa molt bé jugant amb uns aneguets de plàstic, una ampolla buida de xampú i amb el telèfon de la dutxa.
Quan arriba l'hora d'eixir del banyet i arriba Pili amb la tovallola desplegada. Ell fa com que no l'ha vist i s'aseu a la banyera amb cara de pillo. Quan Pili plega la tovallola ell es relaxa i es posa de peu mirant-la. I quan Pili torna a desplegar-la per recollir-lo ell, rapidament, s'aseu al fons de la banyera mirant amb cara de bó, com si vulgues dir: "no vull eixir de la banyera".
Quan arriba l'hora d'eixir del banyet i arriba Pili amb la tovallola desplegada. Ell fa com que no l'ha vist i s'aseu a la banyera amb cara de pillo. Quan Pili plega la tovallola ell es relaxa i es posa de peu mirant-la. I quan Pili torna a desplegar-la per recollir-lo ell, rapidament, s'aseu al fons de la banyera mirant amb cara de bó, com si vulgues dir: "no vull eixir de la banyera".
Plegant la roba
Cada vegada que pleguem la roba amb Biel davant és una festa. Per ell, és clar. Ell agafa totes les peces de roba de la safa i les escampa per tota la sala i després, quan la safa ja està buida, la gira, es posa damunt dempeus i ens mira aplaudint amb cara de satisfacció i de triomfador. Després s'apropa a poc a poc a la vora de la safa buscant una mà per baixar i poder tornar a pujar. Així fins a l'eternitat, o quasi.
Quan es cansa de pujar a la safa es dedica a buscar les peces de roba ja plegades i les desplega llançant-les per terra. Una festa, ja dic. Mentre, nosaltres, no deixem de dir-li, repetidament que això no es fa amb cara sèria (que és el que diuen les instruccions), però... deu ser que no ens entén encara, que és sord, que s'ho fa o que les instruccions són d'un altre.
Quan es cansa de pujar a la safa es dedica a buscar les peces de roba ja plegades i les desplega llançant-les per terra. Una festa, ja dic. Mentre, nosaltres, no deixem de dir-li, repetidament que això no es fa amb cara sèria (que és el que diuen les instruccions), però... deu ser que no ens entén encara, que és sord, que s'ho fa o que les instruccions són d'un altre.
dimarts, de novembre 22, 2005
Què bestieta és!
Biel és un poc bèstia. Quan troba a altres xiquets, iguals que ell, més grans o més menuts, va cap a ells els espenta o els agafa fort del braç o del jersey i no es solta fins que no cauen. De vegades cauen els dos -com l'altre dia amb Marc- però mentre l'altre plora- ell s'ho passa la mar de bé i s'en riu que pa qué.
Després, com és normal, tots li fugen. Li tenen temor.
Igual és la seua forma de dir que vol jugar amb ells o elles i no l'entenen. Haurà d'aprendre altres formes de dir les coses.
dimarts, de novembre 15, 2005
El cous-cous de Rosa
L'altra nit Biel es va menjar un bon plat de carn de corder del cous-cous que Rosa ens va fer per celebrar el seu aniversari. Dubtàvem sobre si s'ho menjaria o no. Va tastar un poquet i li va agradar tant que el tros següent ja era el més gran del plat. Quasi no li cabia a la boca. En qüestió de minuts ja no hi havia res al plat. Tot un èxit Rosa!
Arrastrar i pujar-se damunt
Dos de les coses que més li agraden a Biel són arrastrar coses d'un lloc a un altre (poals, borses de mercadona plenes, juguets grans, etc) i pujar-se damunt de qualsevol cosa (coixí, caixó, sabates, juguets, etc). Serà per estar més amunt i veure més lluny?
La otorrino
El 9 de novembre Pili i Biel van anar a veure a l'otorrino (una dona). Va dir que això d'eixir mocs per l'orella no és preocupant i que amb unes gotes i un xarop se li passaria.
A Pili no li va fer molta gràcia les preses i que no li deixara explicar bé què li passava a Biel. La "casa gran" (edifici d'especialitats Jaume I) es veu que també conté treballadors grans que estan un poc desganats.
A Pili no li va fer molta gràcia les preses i que no li deixara explicar bé què li passava a Biel. La "casa gran" (edifici d'especialitats Jaume I) es veu que també conté treballadors grans que estan un poc desganats.
García Márquez i Galeano
Aquest matí Biel ha anat al costat del nostre llit, ha agafat el llibre Bocas del tiempo (Eduardo Galeano, 2004) i l'ha fullejat (arrugant algunes fulles). Després ha agafat un altre, Cien años de soledad (Gabriel García Márquez, 1967) i s'ha quedat mirant la tapa. Després ha vist el despertador damunt la tauleta de nit i ha anat cap a ell. Ahí és quan he arribat jo i, després de dir-li NO, l'he agafat en braços i hem pujat a la cuina a esmorzar.
Potser algun dia a Biel li agrada llegir aquests i altres llibres.
Bocas del tiempo, a Google print.Cien años de soledad, a Google print.
Potser algun dia a Biel li agrada llegir aquests i altres llibres.
Bocas del tiempo, a Google print.Cien años de soledad, a Google print.
Sabates noves
Aquesta tardor li hem comprat a Biel unes sabates noves. Són unes botes que quan xafa fan més soroll que d'altres i tots els matins quan l'acabe de vestir i el deixo a terra, i mentre s'en va passadís avant, li agrada xafar fort per sentir el cloc, cloc, cloc.
dimecres, d’octubre 26, 2005
Castanyada 2005
El divendres a La Lluna organitzen la festa de la castanyada i anirem. Es veu que, a més de torrar castanyes, és típic fer uns panellets d'ametlla. Igual en fem alguns a casa i els portem. Segons vinguen les ganes.
En bici
L'altre dia vam anar Biel i jo al metge en bici. Feia temps que havia comprat la cadira per portar a Biel en la bici però encara no ho havíem provat. Li ha agradat prou i a mi també. És més ràpid anar amb Biel als llocs i més còmode. Només resta trobar-li un casc a la mida. Sembla que encara és massa menut per a casco (segurament li molestarà i voldrà llevar-se'l) i no hi fabriquen de la seua mida.
Més endavant continuaré buscant cascos.
Un dia anirem a veure a Josep, Carol, Andreu i Marc en la bici.
Més endavant continuaré buscant cascos.
Un dia anirem a veure a Josep, Carol, Andreu i Marc en la bici.
Paella
Biel ja ha provat la paella, la mare de la nostra gastronomia, i li ha agradat. A més a més, com els granets d'arrós s'apeguen a la cullera i no cauen, encara que li pegues mil voltes, li resulta molt còmode de menjar. Un apunt important és que la paella la va fer Mati i ere de peix.
Després tenia una sed que pa que. És clar, acostumat a menjar sense sal...!
Cada vegada té més il·lusió per menjar tot sól.
Després tenia una sed que pa que. És clar, acostumat a menjar sense sal...!
Cada vegada té més il·lusió per menjar tot sól.
dilluns, d’octubre 17, 2005
Truita de carabassí i peix torrat
Biel ja s'avorreix moltíssim quan li donem de menjar. Vol menjar ell. Agafar la cullera o els dits i menjar ell tot sol. Es veu que només obrir la boca i engolir no té cap gràcia.
Aquesta setmana hem provat de donar-li peix torrat i truita de carabassí (de la nostra) i se'ls ha menjat la mar de bé. Amb els seus ditets va agafant els trossets de peix o truita fins que es farta i comença a jugar amb el menjar.
Les farinetes ara només les menja si li donem una cullera i ell pot remenar el plat i de vegades es posa alguna cullerada a la boca. La veritat és que ja té prou traça i només la cau la meitat al pitet.
És molt xulo veure com, poc a poc, va tenint més habilitat per menjar sol i es poden fer altres coses mentre ell va fent.
Aquesta setmana hem provat de donar-li peix torrat i truita de carabassí (de la nostra) i se'ls ha menjat la mar de bé. Amb els seus ditets va agafant els trossets de peix o truita fins que es farta i comença a jugar amb el menjar.
Les farinetes ara només les menja si li donem una cullera i ell pot remenar el plat i de vegades es posa alguna cullerada a la boca. La veritat és que ja té prou traça i només la cau la meitat al pitet.
És molt xulo veure com, poc a poc, va tenint més habilitat per menjar sol i es poden fer altres coses mentre ell va fent.
Homeòpates, pediatres i otorrinos
El dilluns 26 d'octubre anàrem al pediatra perquè Biel tenia mocs i no dormia bé i ens van receptar un xarop. També ens van dir que si la cosa anava a pitjor (amb febre) hauria de pendre antibiòtic.
Del dijous al divendres Biel va dormir fatal i al dia següent ja li eixien mocs per l'orella: "Otitis supuruda amb trencament de timpà". El divendres 30 d'octubre anàrem al pediatra i ens receptà un antibiòtic i que continuarem amb el xarop.
El dijous 5 d'octubre vam anar de visita a un metge homeòpata (Mª Estrella) per saber si la medicina alternativa té solució per a les repetides otitis de Biel.
El divendres 6 d'octubre vam visitar al pediatra, una setmana després de l'anterior visita, i ens va dir que havíem d'acabar l'antibiòtic i ens va receptar dos xarops diferents, un per als mocs i l'altre per si ere algun tipus d'alèrgia.
El 14 d'octubre l'homeòpata, després d'estudiar el cas de Biel, ens va receptar Jalea reial i dos medicaments homeopàtics que ja hem encarregat.
El divendres 15 d'octubre tornem al pediatra i ens va dir que com que encara l'eixia moc per l'orella (signe de que el timpà encara no s'havia tancat) no volia deixar passar més dies i ens va fer un volant per a l'especialista (l'otorrino)
És dilluns 17 d'octubre i estem esperant que ens donen cita (per correu) per a l'otorrino i que arriben els medicaments homeopàtics a la farmàcia.
Ja veurem. Ja quasi sóc tan escèptic amb l'homeopatia com amb la medicina tradicinal. Abans el meu escèpticisme ere tot per a l'homeopatia.
Algú m'ha contat que BOIRON, empresa líder dels medicaments homeopàtics, està participada per l'Opus Dei. No se si és de veres però no m'estranyaria perquè aquests sempre posen el nas on fa pudor a diners.
Del dijous al divendres Biel va dormir fatal i al dia següent ja li eixien mocs per l'orella: "Otitis supuruda amb trencament de timpà". El divendres 30 d'octubre anàrem al pediatra i ens receptà un antibiòtic i que continuarem amb el xarop.
El dijous 5 d'octubre vam anar de visita a un metge homeòpata (Mª Estrella) per saber si la medicina alternativa té solució per a les repetides otitis de Biel.
El divendres 6 d'octubre vam visitar al pediatra, una setmana després de l'anterior visita, i ens va dir que havíem d'acabar l'antibiòtic i ens va receptar dos xarops diferents, un per als mocs i l'altre per si ere algun tipus d'alèrgia.
El 14 d'octubre l'homeòpata, després d'estudiar el cas de Biel, ens va receptar Jalea reial i dos medicaments homeopàtics que ja hem encarregat.
El divendres 15 d'octubre tornem al pediatra i ens va dir que com que encara l'eixia moc per l'orella (signe de que el timpà encara no s'havia tancat) no volia deixar passar més dies i ens va fer un volant per a l'especialista (l'otorrino)
És dilluns 17 d'octubre i estem esperant que ens donen cita (per correu) per a l'otorrino i que arriben els medicaments homeopàtics a la farmàcia.
Ja veurem. Ja quasi sóc tan escèptic amb l'homeopatia com amb la medicina tradicinal. Abans el meu escèpticisme ere tot per a l'homeopatia.
Algú m'ha contat que BOIRON, empresa líder dels medicaments homeopàtics, està participada per l'Opus Dei. No se si és de veres però no m'estranyaria perquè aquests sempre posen el nas on fa pudor a diners.
dimarts, d’octubre 11, 2005
Una excursió per les terres de Navarra
El 7, 8 i 9 d'octubre hem estat per Navarra, a veure a uns amics. Volíem fer un passejet per les muntanyes però Biel es va marejar al cotxe i ho vam deixar estar. Encara així vam poder pujar al Santuari de San Miguel d'Aralar, on vam dinar i després vam pegar un altre passejet per la Ciudadela de Pamplona.
El nom del partit polític Aralar vé d'aquesta Serra d'Aralar, que comparteixen Navarra i Euskadi.
Mentre anàvem i tornàvem de Navarra vam parar en Calamocha i Burbáguena (Teruel) per fer una volteta i estirar les cames.
Al anar Biel va dormir en dos tongadetes i es va despertar a uns 80 km de Pamplona. Una vegada en Pamplona, ja ere de nit i ens vam perdre. Mentre quedàvem amb els nostres amics perquè vingueren a rescatar-nos, Biel es va fartar del cotxe o es va marejar -no se qué va ser- i va bosar tot el berenar damunt d'ell i damunt de la cadira.
La tornada va ser quasi igual però sense bosar, Biel va dormir tot el viatge, en dos tongades, una de matí i una de vesprada.
Per cert, enlloc d'anar en el nostre cotxe, com que no ens fiem d'ell perquè és un poc vellet, vam llogar un Smart. Jo no ho sabia però hi ha una versió amb quatre portes.
El nom del partit polític Aralar vé d'aquesta Serra d'Aralar, que comparteixen Navarra i Euskadi.
Mentre anàvem i tornàvem de Navarra vam parar en Calamocha i Burbáguena (Teruel) per fer una volteta i estirar les cames.
Al anar Biel va dormir en dos tongadetes i es va despertar a uns 80 km de Pamplona. Una vegada en Pamplona, ja ere de nit i ens vam perdre. Mentre quedàvem amb els nostres amics perquè vingueren a rescatar-nos, Biel es va fartar del cotxe o es va marejar -no se qué va ser- i va bosar tot el berenar damunt d'ell i damunt de la cadira.
La tornada va ser quasi igual però sense bosar, Biel va dormir tot el viatge, en dos tongades, una de matí i una de vesprada.
Per cert, enlloc d'anar en el nostre cotxe, com que no ens fiem d'ell perquè és un poc vellet, vam llogar un Smart. Jo no ho sabia però hi ha una versió amb quatre portes.
diumenge, d’octubre 02, 2005
Ma mare (la iaia de Biel)
Des que l'oncle Ovidio es va morir ma mare està menys ocupada i ara sí li agradaria estar més amb Biel. Després d'un estiu en que només l'ha vist dos vegades, ara em telefona cada dia per saber si ens podrem veure.
De febrer a juny pel matí va estar cuidant del meu oncle i de Biel i no s'ho va passar massa bé. Bé, mon pare li va ajudar però encara així els panyals i el menjar eren cosa de ma mare.
La iaia de Biel, que és com li agrada que li diguem a ma mare, no està passant un bon moment perquè encara recorda el seu germà, que, encara que malalt, li feia companyia.
De febrer a juny pel matí va estar cuidant del meu oncle i de Biel i no s'ho va passar massa bé. Bé, mon pare li va ajudar però encara així els panyals i el menjar eren cosa de ma mare.
La iaia de Biel, que és com li agrada que li diguem a ma mare, no està passant un bon moment perquè encara recorda el seu germà, que, encara que malalt, li feia companyia.
Ovidio
Ovidio, el meu oncle i germà de ma mare, es va morir fa uns dies. Estava malet de fa mesos però ningú hagués dit que es moriria en qüestió de dos dies. Ere fadrí i vivia tot sol. Fa dos anys va tindre problemes de cor i des d'aleshores sempre ha estat per ell ma mare.
Al meu oncle encara li va donar temps de veure com Biel caminava tot sol pel menjador del seu pis agafant tot el que podia, demanant-li un tros de coca (de la que havia estat berenant) i volent apagar la tele.
Quan els veia junts (a Biel i al meu oncle) em feia pensar -encara que siga tòpic- que estàven junts una vida recent creada i una altra quasi finalitzada.
Al meu oncle encara li va donar temps de veure com Biel caminava tot sol pel menjador del seu pis agafant tot el que podia, demanant-li un tros de coca (de la que havia estat berenant) i volent apagar la tele.
Quan els veia junts (a Biel i al meu oncle) em feia pensar -encara que siga tòpic- que estàven junts una vida recent creada i una altra quasi finalitzada.
Correllengua 2005
Fa uns dies va passar la flama del Correllengua 2005 per Castelló i la Lluna va citar als pares i xiquets a la Plaça María Agustina per portar la flama uns metres. N'erem més dels que pensava. Biel s'ho va passar bé quan va sentir la música de les dolçaines i els tabals.
Carret per ací i carret per allà
Quan Biel eix a passejar per una plaça tan sols veu el carret que li hem comprat ja es torna boig. Té una emoció exagerada per baixar del seu carro i empentar el seu (més menut), carregar-lo de coses (burilles, tapons, fulles, papers i tot el que pilla) i anar d'aquí cap allà.
Quan altres xiquets (iguals o majors) veuen el carret també es tornen bojos per agafar-lo i empentar-lo. Què tindran aquests carrets?
Quan altres xiquets (iguals o majors) veuen el carret també es tornen bojos per agafar-lo i empentar-lo. Què tindran aquests carrets?
Un altre timpà nou
Aquest divendres passat Biel ha tornat a començar a fabricar un altre timpà nou. Després d'un refredat normalet d'una setmana els seus mocs han aconseguit apostar-se darrere del timpà de l'orella dreta i trencar.lo. Per a ell ha sigut un descans. Ara toquen 10 dies amb antibiòtic. Biel ja torna a ser més feliç.
El dijous vinent a una metge homeòpata, que coneix Sara, perquè ens faça un tractament diferent al tradicional. Jo sóc un poc escèptic sobre el tema però Pili confia. Ja veurem. Espere que no s'haja de tindre fe perquè funcione el tractament ja que jo de fe en tinc ben poca.
El dijous vinent a una metge homeòpata, que coneix Sara, perquè ens faça un tractament diferent al tradicional. Jo sóc un poc escèptic sobre el tema però Pili confia. Ja veurem. Espere que no s'haja de tindre fe perquè funcione el tractament ja que jo de fe en tinc ben poca.
divendres, de setembre 16, 2005
El quart dia a La Lluna
Al quart dia a La Lluna Biel ja no va plorar al pujar a l'autobús i a l'arribar a l'escola per recollir-lo, només veure-nos, es va girar i se'n va anar en sentit contrari. Es veu que s'ho passa bé allí. És clar, allí ho pot tocar tot, té un espai que és unes 10 vegades el que tenim a casa i està amb unes persones que tenen la seua altura, la seua edat, els seus interessos i la seua forma d'expressar-se.
De moment, només té mocs i, pel ens diuen, sembla que la fam no se li ha anat.
De moment, només té mocs i, pel ens diuen, sembla que la fam no se li ha anat.
dijous, de setembre 08, 2005
La pluja i el primer dia a La Lluna
El dia 7 de setembre Biel havia de començar a La Lluna però la pluja ho va impedir. Pili encara estava de vacances i va decidir que no calia patir i que a casa s'estava molt bé. Al dia següent sí que va anar.
Tímpans i refredats
Els últims dies a Cáceres Biel es va refredar (de mocs només) i vam haver de començar el ritual diari d'introduir-li pel nas "suero" fisiològic (aigua i sal) i després absorbir els mocs amb el conegut "sacamocs" i que a ell i a nosaltres tant ens agrada. Ell no va perdre l'alegria. Els mocs van durar fins que vam arribar a Ares. I allí es veu que eixos mocs es van anar acumulant darrere del timpà de la dreta i el van trencar. Això ho vam saber el dia que Pili va veure que per l'orella de la dreta li eixia algun líquid dens semblat als mocs.
Jo sempre havia pensat que això de trencar-se el timpà faria molt de mal. Però Biel tampoc va perdre l'alegria i no li va fer gens de mal o és molt sofrit. Ni febre, ni plors estranys. Però nosaltres ens vam preocupar un poc. La pediatra (la substituta d'estiu) li va receptar un antibiòtic, uns sobres per a la panxa i unes gotes. Les gotes només les vam posar durant uns dies perquè un altre metge consultat pensava que això de les gotes dins l'orella no és molt bó i li vam fer cas. I és que cada metge té el seu "librillo" i és un lio per als pacients.
Al cap de 8 dies el timpà ja estava tancat.
Jo sempre havia pensat que això de trencar-se el timpà faria molt de mal. Però Biel tampoc va perdre l'alegria i no li va fer gens de mal o és molt sofrit. Ni febre, ni plors estranys. Però nosaltres ens vam preocupar un poc. La pediatra (la substituta d'estiu) li va receptar un antibiòtic, uns sobres per a la panxa i unes gotes. Les gotes només les vam posar durant uns dies perquè un altre metge consultat pensava que això de les gotes dins l'orella no és molt bó i li vam fer cas. I és que cada metge té el seu "librillo" i és un lio per als pacients.
Al cap de 8 dies el timpà ja estava tancat.
dimecres, de setembre 07, 2005
Valls d'Extremadura: la Vera, el Jerte i Ambroz
Aquest estiu hem estat de viatge pels valls de La Vera, del Jerte i del Ambroz (Cáceres). Biel, pel que ens sembla, s'ho passat molt bé. Nosaltres també. Ha passejat (dormint o despert) i damunt el seu carret per Plasencia, Trujillo, Monestir de Yuste, Garganta la Olla, Guijo de Sta Bárbara, Aldeanueva de la Vera, Valverde de la Vera, Pasaron de la Vera, Navaconcejo, Jerte, Hervas, Baños de Montemayor, Granadilla, Abadia, les restes romanes de Caparra i ha passat pels bellíssims ports d'Honduras i de Piornal (el poble més alt d'Extremadura).
També s'ha banyat en les fresques aigües del riu Jerte, al seu pas per Plasencia, i en els tolls d'aigua de Guijo de Sta Bárbara i de Los Pilones (a la Reserva Natural de la Garganta de los Infiernos)
Altres aliments, a més de les farinetes
A més a més de les farinetes típiques de l'edat (de fruites, de carn amb verdures, de peix amb verdures i d'ou amb verdures) Biel també ha provat, i li han agradat, altres aliments com el pa, les rosquilletes, el meló, el meló roig, el prèsec, la pera, el formatge (tendre i curat), la pasta, el peix al forn i la truita.
Camina, camina
Biel ja camina tot sol. El dia 25 d'agost va decidir que ja no volia anar agafat d'un dit i que preferia anar a soles. Cau moltíssimes vegades a terra però no es fa mal perquè si cau de cara posa les mans i és d'esquena posa el cul. El problema és si cau de costat i arriba el cap a tocar amb el terra. Aleshores plora, però no li dura gaire.
divendres, d’agost 05, 2005
Espentant el carro
Una altre divertiment de Biel d'aquest estiu, que fins i tot potser addictiu, és el d'espentar el carro. Tampoc es cansa mai. Espenta una estona, para, mira ací, mira allà, torna a espentar, torna a parar, toca la roda d'un cotxe, continua espentant. Sembla un cavall d'aquests de "tiro y arrastre", però un poc despistat.
L'altre dia pensava que si li penjarem a la boca la nota de Mercadona i l'enviarem a comprar igual tornava amb la compra feta.
L'altre dia pensava que si li penjarem a la boca la nota de Mercadona i l'enviarem a comprar igual tornava amb la compra feta.
De la maneta
A Biel li ha començat a encantar caminar de la maneta. Serà qüestió de setmanes perquè quan puga anar a soles... En el moment en que t'agafa la mà ja pots alçar-te que ell se'n va. Tan si tens ganes com si no. I ell xala que pa qué. Ara ací, ara allà, ara tornem ací, ara tornem allà, ara pequem voltes, ara tornem ací. I així fins que... Bé, ell el que és cansar-se, exactament, no és cansa, així que fins que ens cansem o Pili o jo.
divendres, de juliol 29, 2005
Cartagena 2005
Hem passat uns dies fantàstics a la casa del campo de Ramón. Amb Juana, Rafa, Isa, Lucas, Irene i Agueda. Els dies els hem passat per la casa, per la piscina, dinant, sopant, dormint, xarrant, escoltant música. Les nits les passàvem a la Mar de Músicas escoltant a Kroke, Arto Tunçboyaciyan, Joe Zawinul i Ismael Lo.
La segona nit vaig estar cuidant dels més menuts i mirant Ankawa, un fantàstic programa de televisió, presentat per Bertin Osborne. Lucas, al dia següent, va confesar que "me habían cuidado muchísimo". Qüestió de perspectiva.
Gràcies Ramón per l'estada en la Quinta Lopathos.
La segona nit vaig estar cuidant dels més menuts i mirant Ankawa, un fantàstic programa de televisió, presentat per Bertin Osborne. Lucas, al dia següent, va confesar que "me habían cuidado muchísimo". Qüestió de perspectiva.
Gràcies Ramón per l'estada en la Quinta Lopathos.
Un virus i una otitis
El tercer dia de La Lluna Biel ha agafat un virus. Potser l'ha agafat a la piscina. O al carrer. O en casa. No se sap.
La febre li ha arribat a 39 i pico. Dos banyets amb aigua templada (un a les tres del matí) i Dalsi. Al cap de dos dies s'ha passat el virus però ha li ha eixit otitis. 8 dies de tractament amb antibiòtic. Aquesta otitis no ha sigut tan dura, per a ell, com la primera perquè ell continuava content i fent vida normal. L'antibiòtic li agrada molt i se'l veu com si fos aigua. Després repassa els llavis amb la llengua.
La febre li ha arribat a 39 i pico. Dos banyets amb aigua templada (un a les tres del matí) i Dalsi. Al cap de dos dies s'ha passat el virus però ha li ha eixit otitis. 8 dies de tractament amb antibiòtic. Aquesta otitis no ha sigut tan dura, per a ell, com la primera perquè ell continuava content i fent vida normal. L'antibiòtic li agrada molt i se'l veu com si fos aigua. Després repassa els llavis amb la llengua.
Quina morrada!
El primer dia d'escoleta Biel es va pegar una morrada que li va eixir sang pel nas, se li va unflar el llavi de dalt i el nas. A l'arribar a La Lluna una xiqueta menuda em va dir "xafesan". Jo vaig pensar que o estava imaginant-se coses o no era Biel. Però era Biel i no estava imaginant-se res. Biel plorava i plorava mentre la cuinera el tenia en braços i Marisol li posava una miqueta d'aigua oxigenada al nas, per netejar-li la sang.
divendres, de juliol 08, 2005
Sabates
L'altre dia Biel va mirar de posar-se ell mateix unes sabates d'ell que va trobar damunt d'una cadira. Va posar ganes però va fracasar. Encara li falta tècnica.
A la piscina d'Almassora
Durant la primera quinzena de juliol Biel està fent un curset de natació a la piscina d'Almassora. Bé, més que de natació és de coneixement i aproximació al medi acuàtic. Els monitors i monitores no es que es maten, la veritat. Són un poc sosos i no ens diuen quasi res. Encara així Biel s'ho passa bé. El primer dia amb Pili va plorar però després s'ho ha estat passant la mar de bé.
Quan l'afonem dins l'aigua no li agrada molt però no plora i rapidament torna a jugar amb els joguets que suren o amb l'aigua.
Quan l'afonem dins l'aigua no li agrada molt però no plora i rapidament torna a jugar amb els joguets que suren o amb l'aigua.
A la platja
Biel ja coneix el mar.
La segona vegada que vam anar a la platja Pili, Biel i jo ho vam fer amb una banyereta unflable i un poalet. A Biel li va agradar molt la sorra, sobretot menjar-se-la. L'aigua al principi li va impressionar però després també li va agradar. Feia una setmana l'aigua de la mar estava un poc gelada però amb una setmana més de calor sofocant l'aigua ja estava prou bona per banyar-se. Potser alguns la trobarien massa calenta i tot. També estava un poc bruta amb trossos de pell de pataca, plàstics diversos, etc. .
Mentre estava dins la banyereta jugant amb l'aigua va relaxar esfinters i va cagar. Tots els cagallonets van anar surant dins l'aigua i a poc a poc es van quasi disoldre. Vam anar de recollir, com vam poder, la caca i llançar-la a les dunes (sort que vam anar a la platja de les dunes), buidar la banyereta i torna a començar.
Al poc, quan ja estàvem una altra vegada com al principi: Biel a la banyereta i Pili i jo asseguts al costat Biel va tornar a cagar dins la banyereta. I vam haver de tornar a fer el mateix. Quan vaig veure una altra vegada els cagallonets surant en l'aigua no m'ho podia creure.
I així va anar el segon dia de platja amb Biel.
La segona vegada que vam anar a la platja Pili, Biel i jo ho vam fer amb una banyereta unflable i un poalet. A Biel li va agradar molt la sorra, sobretot menjar-se-la. L'aigua al principi li va impressionar però després també li va agradar. Feia una setmana l'aigua de la mar estava un poc gelada però amb una setmana més de calor sofocant l'aigua ja estava prou bona per banyar-se. Potser alguns la trobarien massa calenta i tot. També estava un poc bruta amb trossos de pell de pataca, plàstics diversos, etc. .
Mentre estava dins la banyereta jugant amb l'aigua va relaxar esfinters i va cagar. Tots els cagallonets van anar surant dins l'aigua i a poc a poc es van quasi disoldre. Vam anar de recollir, com vam poder, la caca i llançar-la a les dunes (sort que vam anar a la platja de les dunes), buidar la banyereta i torna a començar.
Al poc, quan ja estàvem una altra vegada com al principi: Biel a la banyereta i Pili i jo asseguts al costat Biel va tornar a cagar dins la banyereta. I vam haver de tornar a fer el mateix. Quan vaig veure una altra vegada els cagallonets surant en l'aigua no m'ho podia creure.
I així va anar el segon dia de platja amb Biel.
dimarts, de juliol 05, 2005
El dilluns 11 a La Lluna
El proper dilluns Biel anirà a La Lluna. Ma mare i mon pare s'en van al poble i Biel ha de començar a conviure amb altres xiquets.
dimarts, de juny 28, 2005
Primera festa a La Lluna
El dissabte passat vam anar a la primera festa de La Lluna. Es celebrava, amb una mica de retard, Sant Joan i aprofitant la festa s'acomiadava el curs i es donava la benvinguda als nous xiquets i xiquetes.
Cada família havia de portar alguna cosa per menjar ja que es sopava allí. Hi havia cervesa fresca.
Biel quan va veure que començàvem a menjar es va posar nerviós i també volia menjar. Al final va sopar un tros de pà de motlle amb formatge (una part del berenar d'Elena) i un altre tros amb foie-gras acompanyat d'un tros de pa sol.
La part de l'entrepà del berenar d'Elena la va agafar amb les dos mans, el va partir en dos (una per a cada mà) i se'l va posar a la boca amb unes ganes que feien temor. Com si s'acabés el món.
Ja no va sopar res més.
Cada família havia de portar alguna cosa per menjar ja que es sopava allí. Hi havia cervesa fresca.
Biel quan va veure que començàvem a menjar es va posar nerviós i també volia menjar. Al final va sopar un tros de pà de motlle amb formatge (una part del berenar d'Elena) i un altre tros amb foie-gras acompanyat d'un tros de pa sol.
La part de l'entrepà del berenar d'Elena la va agafar amb les dos mans, el va partir en dos (una per a cada mà) i se'l va posar a la boca amb unes ganes que feien temor. Com si s'acabés el món.
Ja no va sopar res més.
La vesprada de Sant Joan
Aquest any no hem anat a la nit de Sant Joan a la platja del Grau però hem anat de vesprada. Ha estat la primera vegada que Biel xafava la sorra de la platja i es banyava els peus i els genolls amb l'aigua de la mar.
Al principi posà una cara estranya, perquè l'aigua estava un poc fresqueta, però després li va agradar. Aquest estiu tornarem.
Al principi posà una cara estranya, perquè l'aigua estava un poc fresqueta, però després li va agradar. Aquest estiu tornarem.
diumenge, de juny 19, 2005
Les nits de Biel
Crec recordar que encara no havia tocat el tema de les nits. Doncs ara Biel comença a dormir d'un tiró tota la nit. Només es desperta, alguna nit, una o dos vegades i és perquè li ha caigut el xupo o perquè el pixat se li ha eixit fora del paquet i va tot xop. És un plaer.
I no ho dic perquè fins ara haja sigut molt pesat alçar-se del llit quan es despertava. A Pili se li haurà fet un poc més pesat perquè ha hagut nits de despertar-se moltes vegades i quasi totes eren per a mamar. Encara així, ella diu, quan parlem del tema, que al principi es fa pesat però després una s'acostuma i fa les coses de forma automàtica i inclús dormint. Més d'una vegada els he sorprés al dos, Biel i Pili, dormits al meu costat, després de donar-li de mamar.
Ahir, a l'hora de dinar, parlàvem Pili i jo sobre la nit anterior i no ens recordàven de com havia anat. Jo ja no savia si havia sigut eixa nit quan Biel s'havia despertat una vegada o l'anterior. El cos s'acostuma a les coses automàticament i el cap no ho recorda.
Quan m'alce per la nit perquè Biel es desperta després de dormir-se una altra vegada aprofite per fer un pis. Pili fa el mateix i, supose, que quasi tots i totes faran el mateix. Un riuet i una altra vegada al llit.
I no ho dic perquè fins ara haja sigut molt pesat alçar-se del llit quan es despertava. A Pili se li haurà fet un poc més pesat perquè ha hagut nits de despertar-se moltes vegades i quasi totes eren per a mamar. Encara així, ella diu, quan parlem del tema, que al principi es fa pesat però després una s'acostuma i fa les coses de forma automàtica i inclús dormint. Més d'una vegada els he sorprés al dos, Biel i Pili, dormits al meu costat, després de donar-li de mamar.
Ahir, a l'hora de dinar, parlàvem Pili i jo sobre la nit anterior i no ens recordàven de com havia anat. Jo ja no savia si havia sigut eixa nit quan Biel s'havia despertat una vegada o l'anterior. El cos s'acostuma a les coses automàticament i el cap no ho recorda.
Quan m'alce per la nit perquè Biel es desperta després de dormir-se una altra vegada aprofite per fer un pis. Pili fa el mateix i, supose, que quasi tots i totes faran el mateix. Un riuet i una altra vegada al llit.
divendres, de juny 17, 2005
Portes obertes
Les portes obertes són un món per a descobrir i ell ho sap. La porta de la nevera, d'un armari, la de la cuina. Quan veu que alguna d'aquestes portes s'obre va cap a ella a tota velocitat i deixa de fer el que estava fent. Supose que és la curiositat i ell ja deu saber que les portes guarden coses interessants i ell les vol tocar, llepar i traure.
Gatejant
Biel fa uns dies que ja gateja de forma ortodoxa. I damunt s'ha adonat que així va més ràpid. És molt graciós perquè ara sí que sembla un gat, o un gos o un altre animal. Encara així només troba algun lloc on recolçar-se i posar-se de peu ho fa i s'està una bona estona avançant cap a un costat o cap l'altre, a poc a poc.
Ja s'ha caigut moltes vegades i alguna que altra ha plorat perquè s'ha fet mal. I més que caurà!
També ha deprés a enfadar-se i cridar quan hi ha alguna cosa que vol fer i no pot.
I ara el meló roig
Després de provar el pa, les rosquilletes, la llima i els gusanitos ara ha arribat el meló roig i li agrada. Serà pel color? Serà pel sabor? No ho se però, de moment, no hi ha res que no li agrade.
L'altre dia el vaig sorprendre baix la taula de la cuina, agafant molletes de pa o d'altres coses i menjant-se-les. Quina fam que té! O serà gula?
L'altre dia el vaig sorprendre baix la taula de la cuina, agafant molletes de pa o d'altres coses i menjant-se-les. Quina fam que té! O serà gula?
Afecció per estar parat
L'afecció de Biel per estar parat arriba a extrems com que, de matí, al despertar-se i abans d'obrir els ulls del tot ja està plantat i agafat de la barana del bressol i dient alegrement tatata o nanana amb una energia que em deixa sorprés. Jo en eixos moments encara estic despertant-me.
Serà que quan ens fem vells ens costa més despertar-nos o serà qüestió de caràcter?
Serà que quan ens fem vells ens costa més despertar-nos o serà qüestió de caràcter?
dijous, de juny 02, 2005
Rosquilletes
Fa una setmana que Biel ja no s'ofega amb les rosquilletes, ni posa cares estranyes. Les rosega i les xupa fins que traga cada troset banyat amb saliva. Si el tros és molt gran, mastega un poc amb les genives i s'en passa els trossets.
Ja és habitual després de cada menjada donar-li una rosquilleta, pel postre.
A la cadira de menjar és capaç d'agafar cada molleta que li cau i menjar-se-la, amb molta delicadesa i precisió. No sabem si és fam o gula.
Ja és habitual després de cada menjada donar-li una rosquilleta, pel postre.
A la cadira de menjar és capaç d'agafar cada molleta que li cau i menjar-se-la, amb molta delicadesa i precisió. No sabem si és fam o gula.
Parat/De peu
Biel ja es posa parat (que diu Pili) o de peu a soles. És un plaer veure'l amb quin goig ho fa per agafar alguna cosa que està damunt del sofa. També es desplaça, amb certa dificultat, lateralment recolçat al sofà.
Al bressol, de matí o després de la migdiada, ja no s'espera plorant que arribem, es posa parat agafat als barrots i cridant tatatatatata, amb una alegria que pa qué.
Al bressol, de matí o després de la migdiada, ja no s'espera plorant que arribem, es posa parat agafat als barrots i cridant tatatatatata, amb una alegria que pa qué.
dijous, de maig 26, 2005
Complicitat
Quan passeje amb Biel m'agraden molt les mirades de complicitat amb els altres pares o mares quan es creuen els carros. Primer hi ha una mirada entre els xiquets/xiquetes, després, una mirada del pare/mare al xiquet/xiqueta, després, una mirada entre els pares/mares i un possible somriure, depenent del caràcter. Després, els xiquets/xiquetes giren el cap cap a l'altre carro i continuen la mirada de l'altre, que es perd entre la gent i els cotxes.
dilluns, de maig 23, 2005
Teatre de carrer
Biel ha gaudit, a la seua manera, del seu primer festival de teatre de carrer de Vila-real. Els dos dies, dissabte i diumenge, ha estat "zenomenal", hem sopat a les penyes d'Eva i Mado i s'ha gitat un parell d'hores més tard del normal però no ha donat cap problema especial. Ell sembla que s'ho ha passat molt bé, sense fixar-se molt en les funcions, a la seua. Per la vesprada del diumenge va voler anar cap a Claire, arrastrant-se. Com que estàvem a la primera fila i la tenia davant li va fer convoi això de veure a una xica guapa menejant-se.
En ocasions sembla que mentre li donem de menjar quan toca és feliç.
En ocasions sembla que mentre li donem de menjar quan toca és feliç.
10 mesos
Demà Biel farà 10 mesos. Cada dia que passa el vull més. No se quan el voldré d'ací uns anys. Espere que aquesta estimació tinga un límit. Encara que alguna estoneta està per a calar-lo tots tenim estonetes per a calar-nos.
Un moment que m'agradaria no oblidar és quan el desperte de matí, entre setmana, i als pocs segons ja està de bon humor i rient-se.
Fa uns dies que ja traspassa la baraneta de baix la taula de la cuina i s'enfada quan s'enganxa i no pot avançar.
Un moment que m'agradaria no oblidar és quan el desperte de matí, entre setmana, i als pocs segons ja està de bon humor i rient-se.
Fa uns dies que ja traspassa la baraneta de baix la taula de la cuina i s'enfada quan s'enganxa i no pot avançar.
dijous, de maig 19, 2005
Ja s'agenolla i menja peix i ou
Biel ja s'agenolla, amb l'ajuda de les mans, per agafar les coses que veu més amunt d'ell. Amb aquesta estratègia l'altre dia va salvar l'escaló del terrat interior de casa. Li va costar un gran esforç però ho va aconseguir.
A més a més, Biel ja sopa un dia peixet i un altre ouet.
A més a més, Biel ja sopa un dia peixet i un altre ouet.
dimarts, de maig 03, 2005
Com una sargantana
Fa tres setmanes que Biel s'arrastra pel terra com una sargantana o com un soldat amb el cos a terra. Cada dia avança més ràpid. És divertit, mentre estic escurant, trobar que ha arribat al meu costat, que em toca el peu i que mira cap amunt, content, perquè ha aconseguit arribar tot sol.
Als molins d'Ares i al Castell de Morella
El dissabte 30 d'abril vam baixar als molins d'Ares pel camí que ha recuperat l'ajuntament. És un camí molt bonic i Biel s'ha adormit baixant. Ha estat molt content i pujant, hem parat per donar-li el berenar.
Al dia següent pujarem al Castell de Morella. Biel també va estar molt content. Vam patir un poc perquè feia un poc de vent. Biel va dinar als bancs de pedra de l'església de Morella.
Nosaltres dinarem al Restaurante el Rincón, a la part baixa de Morella, després d'intentar anar a un altre restaurant davant de la gasolinera, que tenia bona pinta. Després anarem a la Colònia de la Fàbrica Giner. Malgrat que ha estat recuperada i rehabilitada per la Fundació Blasco d'Alagón (PP pur i dur) està ben fet.
Al dia següent pujarem al Castell de Morella. Biel també va estar molt content. Vam patir un poc perquè feia un poc de vent. Biel va dinar als bancs de pedra de l'església de Morella.
Nosaltres dinarem al Restaurante el Rincón, a la part baixa de Morella, després d'intentar anar a un altre restaurant davant de la gasolinera, que tenia bona pinta. Després anarem a la Colònia de la Fàbrica Giner. Malgrat que ha estat recuperada i rehabilitada per la Fundació Blasco d'Alagón (PP pur i dur) està ben fet.
A Barcelona
Pel Sant Jordi (23 d'abril) hem anat a Barcelona a veure a Miquel. Biel s'ha portat molt bé i hem descobert que el tren és el mitjà de transport més còmode quan vas amb un xiquet.
El dissabte per la nit vam sopar a un restaurant xinés i encara em recordo de les dos cambreres xineses que cada vegada que passaven per davant de Biel li deien cosetes i ell girava el cap cap a elles i s'ho va passar molt bé. Pili estava un poc preocupada perquè ere tard (22.00 h) i Biel estava molt excitat. Va comparar a Biel amb la xiqueta de l'exorcista, per com girava el cap mirant a les cambreres xineses. :-)
El dissabte per la nit vam sopar a un restaurant xinés i encara em recordo de les dos cambreres xineses que cada vegada que passaven per davant de Biel li deien cosetes i ell girava el cap cap a elles i s'ho va passar molt bé. Pili estava un poc preocupada perquè ere tard (22.00 h) i Biel estava molt excitat. Va comparar a Biel amb la xiqueta de l'exorcista, per com girava el cap mirant a les cambreres xineses. :-)
A La Lluna,
A principis d'abril hem matriculat a Biel a La Lluna. Començarà al setembre. Són molts diners però menys dels que deixo de guanyar jo per mitja jornada.
divendres, d’abril 08, 2005
Mitja jornada
Des de l'1 de març només treballo mitja jornada. L'altra mitja és per a Biel...
De matí m'alço i el desperto, si no em desperta ell a mi. Sempre es desperta content i és molt agradable posar-li crema i vestir-lo. La farineta de l'esmorçar es la menja com si res.
De matí m'alço i el desperto, si no em desperta ell a mi. Sempre es desperta content i és molt agradable posar-li crema i vestir-lo. La farineta de l'esmorçar es la menja com si res.
Llima i pa
Valdemeca va presenciar la primera presa de contacte de Biel amb la llima i el pa... El 24 de març
A la seua habitació
El mateix dia que Biel es va banyar a la banyera va dormir a la seua habitació...
Cadira nova al cotxe
Fa un mes que Biel va en cadina nova al cotxe. És molt segura, o això sembla. La vam provar pujant a Culla a dinar. Encara quedava una poqueta de neu.
Primers passejos amb la motxila de caminar
Claudia i Sergi ens han deixat la motxila de caminar pel camp...
Primer bany a la banyera
El diumenge 3 d'abril Biel es va banyar, per primera vegada, a la banyera. Jo també amb ell. Des d'eixe dia si ell es banya jo també i amb ell. Perquè és divertit, és més còmode i per a aprofitar l'aigua calenteta.
diumenge, d’abril 03, 2005
Uns centímetres gatejant
Ahir Biel va gatejar uns centímetres. Després d'uns dies menejant-se per l'estora cap arrere (experiència frustant, supose) i donant voltes ha decidit que és hora d'avançar amb els genolls i els braços.
Els perills de gatejar és que en un moment pot desordenar qualsevol espai que estigue al seu abast. Per exemple, en aquest moment ha descobert uns cd i dvd i un a un està traent-los, mirant-los i deixant-los en terra. Al final s'ha avorrit i com encara no té aprés el concepte d'ordenar s'ha encarat cap a uns endolls i immediatament i volant (amb la meua ajuda) ha tornat a parar a l'estora.
Per a Pili això no és gatejar sinó reptar. Potser té raó.
Per cert, que Pili m'ha dit que anote que als quatre mesos María, la pediatra, ens va dir que Biel ja podia anar assegut a la cadira.
Els perills de gatejar és que en un moment pot desordenar qualsevol espai que estigue al seu abast. Per exemple, en aquest moment ha descobert uns cd i dvd i un a un està traent-los, mirant-los i deixant-los en terra. Al final s'ha avorrit i com encara no té aprés el concepte d'ordenar s'ha encarat cap a uns endolls i immediatament i volant (amb la meua ajuda) ha tornat a parar a l'estora.
Per a Pili això no és gatejar sinó reptar. Potser té raó.
Per cert, que Pili m'ha dit que anote que als quatre mesos María, la pediatra, ens va dir que Biel ja podia anar assegut a la cadira.
dimecres, de març 09, 2005
Mitja jornada
Des del dia 2 de març treballe la meitat de les hores. Ara de matí em desperte amb Biel, li pose les cremetes, el vesteix, li done la farineta de fruites i ens anem a casa l'àvia. Quan acabe la feina l'arreplegue i vaig a fer el dinar.
Els primers dies van ser un poc estresants. Falta de costum? Hui ha sigut el primer dia que he gaudit amb tranquilitat del matí.
És curiós que només despertar-se Biel ja està content. S'en riu, crida i s'agarra els peus.
Ma mare està molt per ell i el cuida bé i amb tranquilitat. M'agrada que ens ajude. Inclús mon pare s'ha implicat. De matí m'espera baix, al carrer, i agafa el carret i em diu, au "ya te puedes ir".
Els primers dies van ser un poc estresants. Falta de costum? Hui ha sigut el primer dia que he gaudit amb tranquilitat del matí.
És curiós que només despertar-se Biel ja està content. S'en riu, crida i s'agarra els peus.
Ma mare està molt per ell i el cuida bé i amb tranquilitat. M'agrada que ens ajude. Inclús mon pare s'ha implicat. De matí m'espera baix, al carrer, i agafa el carret i em diu, au "ya te puedes ir".
Tot és tot
Fa dies que ho vol agafar tot. I tot és tot. Des d'una plat de café a l'útim número de El Cigronet. Si no ho pot agafar s'enfada. Són els primers cabrejos de Biel.
dijous, de febrer 24, 2005
Pessigolles als peus
Ahir, mentre Pili i jo banyàvem a Biel, vam descobrir que ja té pessigolles a la planta dels peus. Un beset a la planta dels peus li provoca un somriure i un altre una carcallada.
Etiquetes
És curiós l'atractiu que troba Biel en les etiquetes de les joguines. Pot passar-se deu o quinze minuts tocant, olorant i tastant una etiqueta i passar absolutament de la joguina.
Potser estiga interessat en els materials de fabricació o en la forma i temperatura en la que s'ha de rentar. O potser és un espia de la competència que està informant-se, al detall, sobre els secrets de les joguines dels altres. O potser les joguines són avorrides i les etiquetes són més divertides.
M'estaré perdent alguna cosa interessant oblidant que totes les coses tenen la seua etiqueta?
Parlaré amb ell.
Potser estiga interessat en els materials de fabricació o en la forma i temperatura en la que s'ha de rentar. O potser és un espia de la competència que està informant-se, al detall, sobre els secrets de les joguines dels altres. O potser les joguines són avorrides i les etiquetes són més divertides.
M'estaré perdent alguna cosa interessant oblidant que totes les coses tenen la seua etiqueta?
Parlaré amb ell.
dijous, de febrer 10, 2005
Coloms
Un avi està donant de menjar pà als coloms, de peu, davant d'ells. Al poc, l'avi decideix anar a pels coloms. Els coloms fugeixen caminant, no els cal volar. Trontollant darrere d'ells, veu que no els pot agafar i s'atura. Em mira i mira els coloms.
Després he pensat en les semblances -cada vegada veig més- entre els xiquets menuts i les persones majors. Els xiquets ens fan gràcia quan van darrere d'un colom. Si ho fa un avi, ens fa pena. Potser hauríem de posar-mos dins la pell dels avis, igual que ens posem en la pell dels xiquets i ens cau la baba. Què ens caigue la baba amb els avis!
També he pensat en l'oblit de les persones majors. Quan ja no som útils per produir accedim a la secció d'oblidats i si hi ha sort, cobrarem una pensió -suficient o no-.
Després he pensat en les semblances -cada vegada veig més- entre els xiquets menuts i les persones majors. Els xiquets ens fan gràcia quan van darrere d'un colom. Si ho fa un avi, ens fa pena. Potser hauríem de posar-mos dins la pell dels avis, igual que ens posem en la pell dels xiquets i ens cau la baba. Què ens caigue la baba amb els avis!
També he pensat en l'oblit de les persones majors. Quan ja no som útils per produir accedim a la secció d'oblidats i si hi ha sort, cobrarem una pensió -suficient o no-.
Tango, pasdoble o ska?
Entre el tango, el pasdoble o el ska, encara no se què li agrada més a Biel. Eixirà un ballador?
dimecres, de febrer 02, 2005
Ets molt gran!
Ahir, al tornar de la feina, i no és la primera vegada que em passa, vaig veure a Biel més gran, amb més expressió a la cara i amb més moviment al cos. Com si, de sobte, hagueren passat uns dies durant els que no l'hagués vist. No se si és una sensació o un fet. Tant se val. Quina diferència hi ha?
divendres, de gener 28, 2005
Dos vomitades
Diu el diccionari que vomitar és "Treure convulsivament per la boca les matèries contingudes en l'estómac, i per ext., les d'altres vísceres, com el pulmó". Doncs això és el que ha fet Biel dos vegades en aquesta setmana, sense més conseqüències que l'ensurt per part meua i de Pili, sobretot la primera vegada, i el rotllo d'haver de rentar a Biel i tot el que hi havia al seu voltant.
La primera vomità va ser de llet i durant el primer l'intent d'introducció de la farineta de cereals, que, de moment, no li agrada gens. Tot el contrari de les altres dos (fruita i verdura). Entre el gust i la olor d'aquesta nova farineta, en un primer moment, li van vindre ganes de vomitar i al final, de fet, va vomitar. Va eixir per la seua boqueta, tan menuda, un xorro de llet a pressió, en dues tongades, que va anar a parar damunt meu, la primera tongada i damunt de Pili i el sofà, en la segona.
La segona vomità va de ser de farineta de fruites, mesclada al 20% (més o menys) amb farineta de cereals. Quan ja portava menjada més de la meitat de la farineta, Biel va decidir que la olor no era la de sempre i el gust tampoc i que allò li creava una certa incomoditat dins la panxa i va llançar lastre. Sort que portava el pitet gran, el de menjar, així que només es van tacar els pantalons i la funda de l'hamaca. En aquesta ocasió jo vaig eixir indemne.
Pobre Biel. En les dos casos la vomità la vam provocar nosaltres. Ell estava tan tranquil i si no haguerem/hagués insistit en el tema dels cereals no hagués vomitat. Una cosa curiosa és que els xiquets menuts són com els animals, quan alguna cosa els molesta dins la panxa la llancen fora i es queden tan panxos.
Als adults, "educats, socialitzats i civilitzats", ens consta més vomitar i traure el que ens molesta de dins de la panxa, o del cap i quan ho fem ens quedem fets pols.
La primera vomità va ser de llet i durant el primer l'intent d'introducció de la farineta de cereals, que, de moment, no li agrada gens. Tot el contrari de les altres dos (fruita i verdura). Entre el gust i la olor d'aquesta nova farineta, en un primer moment, li van vindre ganes de vomitar i al final, de fet, va vomitar. Va eixir per la seua boqueta, tan menuda, un xorro de llet a pressió, en dues tongades, que va anar a parar damunt meu, la primera tongada i damunt de Pili i el sofà, en la segona.
La segona vomità va de ser de farineta de fruites, mesclada al 20% (més o menys) amb farineta de cereals. Quan ja portava menjada més de la meitat de la farineta, Biel va decidir que la olor no era la de sempre i el gust tampoc i que allò li creava una certa incomoditat dins la panxa i va llançar lastre. Sort que portava el pitet gran, el de menjar, així que només es van tacar els pantalons i la funda de l'hamaca. En aquesta ocasió jo vaig eixir indemne.
Pobre Biel. En les dos casos la vomità la vam provocar nosaltres. Ell estava tan tranquil i si no haguerem/hagués insistit en el tema dels cereals no hagués vomitat. Una cosa curiosa és que els xiquets menuts són com els animals, quan alguna cosa els molesta dins la panxa la llancen fora i es queden tan panxos.
Als adults, "educats, socialitzats i civilitzats", ens consta més vomitar i traure el que ens molesta de dins de la panxa, o del cap i quan ho fem ens quedem fets pols.
dimecres, de gener 19, 2005
Sense filtre
No se què pensarà Biel quan obserba el món amb els seus ulls tan grans. Igual no pensa res. La seua ment encara no te prejudicis, és verge, i les imatges i els sons entren al seu cap sense filtre. Amb el primer pensament s'estableix el primer filtre. Ara Biel sembla feliç. Serà el pensament el que no ens deixa ser feliços sempre, cada hora i cada minut del dia?
dimarts, de gener 11, 2005
Al despertar-me
Ahir de vesprada, a boqueta nit i mentre sonava un disc dels Chieftains, em vaig adormir al costat de Biel, damunt la seua estora de colorins, mentre ell estava xarrant-li a una jirafa de drap que tenia entre les mans. Al cap d'una estona em vaig despertar i em vaig trobar a Biel davant la meua cara, tocant-me-la i xarrant coses incompresibles. Em van entrar ganes d'abraçar-lo i besar-lo. Ell va cridar d'alegria, o això semblava.
Des que pren farinetes de fruita, quan t'arrimes a Biel fa pudor a fruita passada. Sempre porta alguna taca per la roba i això que el pitet especial per a farinetes és "especial" de veres.
Des que pren farinetes de fruita, quan t'arrimes a Biel fa pudor a fruita passada. Sempre porta alguna taca per la roba i això que el pitet especial per a farinetes és "especial" de veres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)