El quart dia a La Lluna

Al quart dia a La Lluna Biel ja no va plorar al pujar a l'autobús i a l'arribar a l'escola per recollir-lo, només veure-nos, es va girar i se'n va anar en sentit contrari. Es veu que s'ho passa bé allí. És clar, allí ho pot tocar tot, té un espai que és unes 10 vegades el que tenim a casa i està amb unes persones que tenen la seua altura, la seua edat, els seus interessos i la seua forma d'expressar-se.

De moment, només té mocs i, pel ens diuen, sembla que la fam no se li ha anat.

La pluja i el primer dia a La Lluna

El dia 7 de setembre Biel havia de començar a La Lluna però la pluja ho va impedir. Pili encara estava de vacances i va decidir que no calia patir i que a casa s'estava molt bé. Al dia següent sí que va anar.

Tímpans i refredats

Els últims dies a Cáceres Biel es va refredar (de mocs només) i vam haver de començar el ritual diari d'introduir-li pel nas "suero" fisiològic (aigua i sal) i després absorbir els mocs amb el conegut "sacamocs" i que a ell i a nosaltres tant ens agrada. Ell no va perdre l'alegria. Els mocs van durar fins que vam arribar a Ares. I allí es veu que eixos mocs es van anar acumulant darrere del timpà de la dreta i el van trencar. Això ho vam saber el dia que Pili va veure que per l'orella de la dreta li eixia algun líquid dens semblat als mocs.

Jo sempre havia pensat que això de trencar-se el timpà faria molt de mal. Però Biel tampoc va perdre l'alegria i no li va fer gens de mal o és molt sofrit. Ni febre, ni plors estranys. Però nosaltres ens vam preocupar un poc. La pediatra (la substituta d'estiu) li va receptar un antibiòtic, uns sobres per a la panxa i unes gotes. Les gotes només les vam posar durant uns dies perquè un altre metge consultat pensava que això de les gotes dins l'orella no és molt bó i li vam fer cas. I és que cada metge té el seu "librillo" i és un lio per als pacients.

Al cap de 8 dies el timpà ja estava tancat.

Valls d'Extremadura: la Vera, el Jerte i Ambroz

Aquest estiu hem estat de viatge pels valls de La Vera, del Jerte i del Ambroz (Cáceres). Biel, pel que ens sembla, s'ho passat molt bé. Nosaltres també. Ha passejat (dormint o despert) i damunt el seu carret per Plasencia, Trujillo, Monestir de Yuste, Garganta la Olla, Guijo de Sta Bárbara, Aldeanueva de la Vera, Valverde de la Vera, Pasaron de la Vera, Navaconcejo, Jerte, Hervas, Baños de Montemayor, Granadilla, Abadia, les restes romanes de Caparra i ha passat pels bellíssims ports d'Honduras i de Piornal (el poble més alt d'Extremadura).

També s'ha banyat en les fresques aigües del riu Jerte, al seu pas per Plasencia, i en els tolls d'aigua de Guijo de Sta Bárbara i de Los Pilones (a la Reserva Natural de la Garganta de los Infiernos)

Altres aliments, a més de les farinetes

A més a més de les farinetes típiques de l'edat (de fruites, de carn amb verdures, de peix amb verdures i d'ou amb verdures) Biel també ha provat, i li han agradat, altres aliments com el pa, les rosquilletes, el meló, el meló roig, el prèsec, la pera, el formatge (tendre i curat), la pasta, el peix al forn i la truita.

Camina, camina

Biel ja camina tot sol. El dia 25 d'agost va decidir que ja no volia anar agafat d'un dit i que preferia anar a soles. Cau moltíssimes vegades a terra però no es fa mal perquè si cau de cara posa les mans i és d'esquena posa el cul. El problema és si cau de costat i arriba el cap a tocar amb el terra. Aleshores plora, però no li dura gaire.