Cucs de seda

Aquest dissabte passat Caterina li ha portat a Biel (i a Manel i Pere) uns quants cucs de seda dins una caixa de galetes. Biel està molt il·lusionat i ja li hem explicat que hem d'anar a buscar fulles de morera (no de morerot) perquè puguen menjar i fer-se grans. També li hem explicat tot el procés dels cucs fins que es fan papallona i posen els ous.

Sembla molt content i li fa molt de convoi agafar els cucs, deixar-los que caminen per la mà i posar-los damunt les fulles de morera perquè mengen. Ahir li va caure un cuc al terra i el va perdre durant una estona. Al final el vam trobar viu.

El diumenge va anar a per fulles de morera al parc de Rafalafena i jo li donava les fulles i ell les posava a la borsa.

Aquests cucs donen un poc de feina però el seu convoi val la pena. També em fa recordar els cucs que vaig tindre quan era prou més gran que Biel (10 anys?).

De moment, els cucs els cuidem entre tots i ell participa molt. Ja veurem el que dura.

Després de quatre dies mal·lalt...

Biel ha estat mal·lalt quatre dies (febre i moquets, no res greu) i no ha anat a escola. En aquests quatre dies ha aprés que s'està millor en casa que a l'escola perquè no s'ha de matinar i pot jugar quan vol i sense renyir amb ningú.

Després dels quatre dies (de dissabte a dimarts) i al tornar d'escola li va recordar/retreure a Pili que "aquest matí encara estava malet i m'heu portat a escola". Perquè sabíem que ja no tenia febre, estàvem a casa i no el va sentir ningú més, si no és per a pensar que el maltractem.

Unes preguntes compromeses sobre d'on venim i on anem

L'altre dia li estava explicant a Biel que una samarreta que li va posar ma mare (la iaia) la portava jo quan era menut. A ell la samarreta li va donar igual el que li preocupava de veres era on estava ell quan jo era menut i qui el cuidava. Li vaig intentar explicar que ell encara no estava aquí però no li va agradar la idea així que li vaig dir que a la panxa de la mamà. Ja veurem què li dic quan descobrisca quants anys ha estat a la panxa de la mamà. Espero que per a eixe moment ja entendrà més coses.

Després va preguntar per la mamà de ma mare. Ma mare li va dir que ja s'havien mort perquè eren molt vells però tenia curiositat per saber on estaven i ma mare li va dir que estaven al cel. El cel sempre és un recurs fàcil i als més menuts sembla que els agrada la resposta. Estar al cel és com no estar en cap lloc i en tots.

Setmana Sant a l'Hort de Gerard

Aquesta Setmana Sant hem estat a Aldover (Tarragona), a l de'Hort Gerard. Els xiquets s'ho han passat molt bé perquè les cases (dos) eren molt còmodes i l'espai exterior molt adient pels xiquets. Llàstima que ha fet massa vent i no ho hem aprofitat tot.

Encara el vent i tot com que el lloc per torrar estava protegit i no hi havia perill, vam fer foc tres vegades per torrar carn, cansalada i llonganisses i el diumenge (el pitjor dia) Germà ens va fer un empedrat especial d'arròs amb abadejo i cigrons. Ens recordarem sempre de com acabar de fumats i els problemes que tenia Germà per regirar les verdures mentre es sofregien, per tastar el brou o per posar l'arròs. Encara així l'empedrat va eixir molt bó.

El propietari de la casa, Gerard, és molt amable i atent. Val la pena anar a quedar-se a sa casa.

Des d'allí hem anat a veure Tortosa, Miravet, el Mont Caro, el Delta de l'Ebre. Al Delta vam dinar a un restauran d'un company de feina de Gerard que estava al final del carrer de la Unió i prop d'un embarcadero (Deltebre) . Els propietaris del restaurant també organitzen passejos en barca.

El dia que vam anar a Miravet també vam travessar l'Ebre en barca (amb els cotxes damunt) i vam passejar per un tram del riu també en barca (des de Benifallet) amb els comentaris experts d'una guia local molt divertida que ens va contar coses del poble, del paisatge que es veia des del riu i curiositats dels seus veïns (indígenes i estrangers) que no se si s'haurien de contar en públic. Per ella l'Ebre està mort. Potser té raó.

Biel es fa menut

Ahir Alfredo ens va portar el carro de Joana (el va recollir ell a Mislata) i Biel va començar a preguntar pel seu carro i si ell també aniria en carro i qui portaria a qui en el carro. Vam mirar de calmar-lo explicant-li que ell també portaria a Joana en el seu carro. Però ell preferia anar damunt del seu perquè sinó es cansarà.

Al arribar a casa va voler que primer pujarem el seu carro i després el de Joana.

Amb la futura presència de Joana Biel es fa menut i no vol fer-se gran. Esperem que no dure molt.