Una altre divertiment de Biel d'aquest estiu, que fins i tot potser addictiu, és el d'espentar el carro. Tampoc es cansa mai. Espenta una estona, para, mira ací, mira allà, torna a espentar, torna a parar, toca la roda d'un cotxe, continua espentant. Sembla un cavall d'aquests de "tiro y arrastre", però un poc despistat.
L'altre dia pensava que si li penjarem a la boca la nota de Mercadona i l'enviarem a comprar igual tornava amb la compra feta.
divendres, d’agost 05, 2005
De la maneta
A Biel li ha començat a encantar caminar de la maneta. Serà qüestió de setmanes perquè quan puga anar a soles... En el moment en que t'agafa la mà ja pots alçar-te que ell se'n va. Tan si tens ganes com si no. I ell xala que pa qué. Ara ací, ara allà, ara tornem ací, ara tornem allà, ara pequem voltes, ara tornem ací. I així fins que... Bé, ell el que és cansar-se, exactament, no és cansa, així que fins que ens cansem o Pili o jo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)