Biel ja no es pixa al llit

Des de l'estiu Biel ja no es pixa al llit. És una gran victòria per a
ell i se sent molt orgullós. Durant aquests anys de pixeres nocturnes,
hem perdut la paciència massa vegades i no hem sabut animar-lo sempre
el que calia.
Ell no diu res però quan li ho recordem posa cara seriosa, de major,
se li unfla el pit i després somriu. Joana el mira i diu "és que a mi
se m'escapa i no pup aguantar tota la nit".

Nosaltres som moros?

Biel em va deixar de pedra l'altre dia. Tornant de l'escola cap a casa
em va preguntar si nosaltres (la família) com que no el fem anar a
catequesi perquè no va a prendre la comunió, som moros. Jo li vaig dir
que no i li vaig explicar que no som moros perquè alguns dels moros
(musulmans i d'altres etnies i religions) també creuen en Déu, en el
seu Déu. I ell em va preguntar: "i què som nosaltres". Li vaig dir que
nosaltres som ateus, que eixí es diuen els que no creuen en cap Déu.
Alguns xiquetes o xiquets de l'escola tenen uns pares/mares o
iaios/iaies que encara viuen en la posguerra o més arrere, a l'edat
mitjana.

Caminant per la Tinença

El primer cap de setmana de novembre vam estar per la Tinença de
Benifassà i vam caminar molt. Amb Miquel, Teresa, Quico i Anna el
dissabte (al cim del Negrell, 1487 m) i amb Encarna, José Luis, Anna i
Lluís, el diumenge des del
Biel (i Joana també però amb alguna ajuda) va caminar sense queixar-se
ni una mica durant 12 km. Des de l'aparcament de la pista de Les
Vallcaneres fins al Pi Gros (allí vam dinar) i des d'allí vam tornar
cap a l'aparcament. No vam poder arribar al Faig Pare.

Vam tindre tota classe de temps: pluja, sol, vent, núvols i boira cap
al final de la caminada.
En una pujada del camí, mentre tornàvem, vam trobar fredolics
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Fredolic). Biel i Joana es van emocionar
i van agafar-ne molts. Després a casa, no van voler ni tastar-los.

La guerra de Sílvia

Fa dies Biel em va preguntar per la guerra de Sílvia i jo no vaig
saber de què em parlava. I ell és dels que quan li dius tres vegades
que no saps de què li parles s'enfada. Quan es va calmar vaig tornar a
pensar i vaig caure. Es referia a la guerra de Síria. Ell va sentir
parlar d'ella aquest estiu un dia que escoltava les notícies de la
tele. Entre moltes altres coses, té curiositat per les guerres i per
qualsevol fenomen meteorològic que provoque destrucció. És normal, els
majors també.

Ajudant a les feines de la cuina

Cada any que passa Biel és capaç de fer més feines a la cuina. Fins fa
uns mesos només parava la taula i recollia els plats però ara ja és
capaç d'escurar i rentar els plats, fer una amanida i agranar el terra
després de dinar. Que siga capaç no vol dir que sempre ho faça de bona
gana. De vegades arribem a renyir per aquest tema (tot depén de
l'estat d'ànim d'ell i nostre).

A Ares només cal eixir a buscar els amics

A Biel li agrada molt que a Ares no cal quedar amb els amics un dia,
com a Castelló, sinó que només cal eixir de casa i buscar-los: a sa
casa, a la plaça, al raval de dalt o al raval de baix.

L'esperit de Verònica

Fa uns dies una companya de menjador de Biel (de 3r) va contar una
història de terror clássica adaptada a l'entorn d'ells, com s'ha de
fer: l'escola ere un antic cementiri i es veu que una xica jove que li
deien Verònica va morir però l'esperit d'ella encara s'apareix als
vàters de l'escola. Perquè aparega s'ha de cridar el seu nom dotze
vegades, a les dotze de la nit.

Des d'aquell dia Biel no pot anar a soles a cap lloc, sobretot al
bany. Al principi fa gràcia i l'acompanyes, però si al cap d'uns dies
encara li dura la temor, com està passant, es fa pesat perquè és com
si de sobte hagués perdut l'autonomia. Bé, ell tampoc ho de passar bé.

Kaka o caca

Ahir li vaig dictar a Biel unes frases perquè practicara la búsqueda
de verbs i una d'elles ere: "L'elefant, el cuc i el tigre tenien caca
i van buscar un arbre". (Si ja sé un poc absurda però no se m'acudia
res més). Quan li vaig corregir l'exercici havia escrit kaka enlloc de
caca. Li vaig dir que s'havia enganyat i ell em va contestar enfadat
que s'escrivia amb k perquè ho havia vist escrit en un lloc. Se'n va
anar a buscar el cromo de Kaká, el jugador de futbol del R. Madrid. Li
vaig haver d'explicar la diferència entre un nom propi i un nom comú.
:-)

Dos gran preguntes

Ahir Biel em va fer dos grans preguntes. Una relacionada amb la
metereologia i més fàcil de contestar i una altra relacionada amb la
supervivència de l'espècia humana. La primera ere que si hi havia un
núvol molt gran damunt nostre si cauria una gota molt grossa. L'altra,
que vaig deixar sense contestar, ere que per què havíem tingut fills
si ens costen diners.

Com que sempre que ens demana alguna cosa extra li diem que no, li
expliquem que tenim diners per viure normal i que tenim moltes
despeses i entre elles estan la seua roba, el seu menjar, l'escola,
els llibres, etc...

I si no fos Magdalena?

Ahir de matí Biel es va cremar el dit gros amb un coet però en tot el
dia que vam estar per Castelló no li va fer gens de mal. I va estar
llençant coets sense cap problema. En arribar a casa per la nit va
començar a queixar-se, va posar el dit en un got d'aigua i va somicar
una mica dient que desitjaria que ara no fos Magdalena perquè així no
s'hauria cremat el dit. Per a algunes coses es fan grans però per a
altres encara són molt xicotets.

Futbol, Pokémon, Invizimals, Bakugan

Des que va començar el curs Biel ha començat ja tres col·leccions de
cromos. Primer la de Futbol (http://cromosligaeste.blogspot.com),
després la de Pokémon
(http://www.pokemon.com/es/pokemon-trading-card-game) i el divendres
va començar la dels Invizimals. Quan comença una altra col·lecció
abandona l'anterior temporalment. La finalitat no se encara si és
acabar la col·lecció o acumular quan més cromos millor per
ensenyar-los als amics.
Les tendències de moda al voltant dels cromos dins de l'escola varien
d'una escola a una altra i d'una aula a altra. Uns amics de Biel que
van a una altra escola també han passat pels Invizimals però sense
passar pels Pokémon i ara ja estan en les cartes de Bakugan
(http://www.bakugan.com/s3/collection/index.html)

Sobre les meues amistats de menut

Biel té interès per les meus amistats de quan ere menut. L'altre dia
mentre tornàvem de la biblioteca ens vam trobar amb un amic meu de
l'institut i quan ens vam acomiadar li vaig explicar a Biel qui ere.
Quan vaig acabar va començar ell i fins que vam arribar a casa em va
interrogar sobre les meus amistats de l'escola i de l'institut. Què
feien ara, jugaven a futbol o no, on s'asseien, on vivien, estudiaven
molt, estan casats, tenen fills, etc. Jo a la meitat de les preguntes
no sabia què contestar i a l'altra meitat amb no molta seguretat.

Un dia de dejú

Després de més d'un any, si no recorde malament, Biel es va trobar mal
i va vomitar. Va estar tot el dia vomitant el poquet que menjava i
sense ganes de jugar. Però va vindre la nit, va dormir i al dia
següent ja estava bé. Ha estat un dia complet de dejú.

Preguntant pels morts

Ahir Biel em va preguntar si el mateix dia que es va morir la iaia
s'havia mort algú més en tot el món. Jo li vaig dir que sí, que
s'havien mort molts i que també havien nascut molts. Altres vegades,
la majoria, les meues respostes no li resulten prou satisfactòries i
generen més preguntes i més dubtes. Aquesta vegada no em preguntar res
més i ell mateix va canviar de tema.

Somiant amb la iaia

Aquesta nit Biel ha somiat que ma mare (la iaia) ressuscitava i després es dormia i quan la tocava respirava bé. Ell m'ha preguntat si jo també havia somiat amb ella. Jo no he somiat però he pensat molt en ella. Al dia següent Biel encara tenia por d'anar-se'n a dormir sol. Molts dies té por d'anar a dormir sol però ara el motiu no ere la mòmia de l'Scooby Doo o algun monstre de Ben Ten. No se quins pensaments li vindran al cap però és la primera mort d'alguna persona propera a ell. L'he vist afectat, preocupat i encuriosit. Jo li explico el que se però em costa contenir les llàgrimes quan li conto coses d'ella i de la seua mort.