Pintant el passadís

Un diumenge de matí vam començar a pintar el passadís. Després de quasi un més d'haver vingut l'obrer a lluir la paret de tot el nostre passadís hem pensat que ja era hora de pintar-lo. Biel, tal i com li havíem promès, ens va ajudar amb una bossa del fem per damunt, un parell de bosses més als peus i els pantalons i les mànegues del jersei arremangades.

Cadascú amb una brotxa vam estar pintant una estona. Jo repassava el que ell pintava perquè les parets no quedaren com una gota grossa. Quin convoi tenia! Al cap d'una estona i com ell veia que allò no avançava tan ràpid com ell pensava va pegar una parell de mirades a tot el passadís em va dir: Açò costa molt, no acabarem mai".

Jo li vaig explicar que no calia acabar hui ni demà. Que s'havia de fer a poc a poc. Al cap d'una altra estona em va dir que s'havia cansat molt i que ja no volia pintar més.

València, Silla i l'Albufera (El Palmar)

Biel i Joana (no tant, per manca de consciència) i tots nosaltres vam xalar amb l'excursió que vam fer el 7 i 8 de desembre a València, Silla i l'Albufera (amb viatge en barca i tot). Una de les coses que més li van agradar a Biel és que ens quedàvem a dormir a un hotel a Silla (Hostal Moreno) i això volia dir que estaríem més temps amb Miquel i Teresa.

A València vam anar al Museu de l'antic edifici de la Beneficència (València) on hi ha exposicions temporals i el museu etnològic. Allí hi ha un restaurant on vam dinar la mar de bé.

De vesprada vam passejar pel casc antic de València. Plaça del Pilar, Micalet, La Llotja, L'Almudí.

Per la nit cap a Silla i vam sopar a la pizzeria Morella. Els xiquets van estar la mar de contents i es van portar molt bé. Ens vam fer un Gin-tonic i tot!

Al dia següent, després de desdeiunar a l'hotel i anar a fer un vol pel poble i visitar a la mare d'Anna, vam anar al Palmar, vam pegar una volteta en barca i ens vam salvar d'acabar banyats ja que el cel estava gris-gris i feia un bon fred. L'ama i capitana de la barca ere Rosa, una dona molt de l'Horta. Rosa, a més de la barca, també te una barraca típica que es pot visitar (holding-pack de turisme rural tipicament de l'Albufera).

Vam acabar dinant al restaurant Mateu provant l'anguila de l'Albufera, croquetes de bacallà i dos mig plats d'arròs negre i arròs de bacallà i col-i-flor. Tot molt bó.

Quins dies de patiment, che!

I quan comença el teatre?

Anit vam estar al teatre a la cloenda del Reclam 2008 amb Biel i Joana i alguns amics (Miquel, Teresa, Marc i Andreu i els seus pares). Van actuar Les bons becs (En voyages de notes) i ho van fer molt bé però ere un espectacle musical per a tots els públics però més per als grans. Els més menuts ho van veure amb certa resignació.

La resignació de Biel anava acompanyada de preguntes que indicàven el seu grau de falta d'implicació:

I quan comença el teatre? (quan ja havia començat)
Què veuen? (quan miraven al galliner i feien com que veien alguna cosa)
Tens una rueta?

Al cap de mig hora de resignació Biel va decidir que el millor que podia fer ere dormir-se. I així va ser. D'allí va anar al cotxe, del cotxe al llit i així fins a les 7h. que s'ha despertat buscant els Gormiti i les seues cartes.

Un amic de Biel (Joan Montañés, que més tard també es va dormir) va comentar a l'inici de la funció: "Uff, un musical i en anglès". No parlaven molt però ere en francès.

Cap a casa

Anit Biel fa forçar tant la situació al restaurant on estàvem sopant amb els amics que tan aviat ens vam menjar la rua que havíem demanat ens vam anar cap a casa amb la conseqüent plorera de Biel.

Tot havia anat la mar de bé. Vam estar a la fira, ens vam prendre un suc (jo i Pili cervesa) , uns "cheetos" i unes papes amb els amics i cap a les 20 h vam anar cap al bar per sopar. Tot anava bé fins que Biel va començar a agafar el saler i posar-se sal a la mà i menjar-se-la (ho va fer tres vegades després de dos avisos). Quan van traure el seu sopar (que ell s'havia demanat) va decidir -internament- que no anava a menjar-se'l. I així va ser. Va picar unes creïlles i es va menjar dos trossos de carn i prou. Damunt va posar en pràctica allò de parlar mal i fer quasi tot el que sap que no es fa. Es a dir, s'estava aprofitant que estàvem fora de casa i amb gent coneguda per provar-nos. I ho va aconseguir.

Conseqüència: que per a estar sopant en un bar i estar enfadat contínuament amb el teu fill millor ens anem cap a casa. Per enfadar-se no hi ha res millor que la casa de cadascú.

Inventant coses i històries

Des de fa unes setmanes Biel ha decidit donar aire a la seua imaginació i s'inventa històries, descripcions d'animals (dinosaures, tigres, lleopards, llops...), llocs, etc.

L'última invenció va ser ahir quan em va contar que a la plaça Fadrell hi havia un tobogan grandíssim que ere tan alt com el cel i tan llarg com d'ací a Barcelona però que no l'havia vist ningú encara perquè estava amagat darrere d'un àrbre. Demà anirem a veure'l i me l'ensenyarà.

Si és tan gran com diu Biel no se si l'abarcarem amb la vista.

A la mamà li agrada tot

Biel l'altre dia es va indignar molt perquè a la mamà li agraden les mateixes "gorrinades" que a ell (cheetos, conos, triangles, bocabits, fritos, etc) i quan aconsegueix alguna "gorrinada" d'aquestes (de vegades) sempre li demana. Així que l'última vegada quan li vaig dir que podia guardar-li uns quants per a Pili s'ho va pensar i es va desfogar dient: A la mamà li agrada tot, jo!

Una panxa molt sàvia

Avui Biel m'ha confessat que la seua panxa és molt sàvia i que li diu quan té fam i no. I jo li he dit que la seua panxa li diu quan té fam o no però els papàs també li ho diuen i ells manen per sobre de la seua panxa. Ell no ha semblat molt conforme.

Aniversari del Papà

Després d'eixir d'escola li vaig dir a Biel que volia convidar-lo perquè ere el meu natalici i que podia triar. Em va dir que volia xocolata blanca i plàtan. Jo li vaig dir que podia triar alguna cosa de compra que no calia que fossin coses de casa. Ell sempre vol que li comprem un ou kinder i sempre li diem que quan serà algun dia de festa. Ahir ere un dia d'eixos de festa i ell s'havia oblidat de l'ou kinder. Jo li vaig recordar que podia triar també un ou kinder i li va semblar bé. Vam anar els tres (Joana, Biel i jo) a buscar alguna tenda oberta. Quan el va obrir es va portar una desil·lusió perquè ell volia que l'eixquera el lleopard de Kung-fu Panda i li va eixir el pixaví (que ni tan sols recordava que eixia a la pel·lícula).

Per la nit, després que Joana es negués a menjar-se la farineta de verdures i carn, vam fer un sopar especial amb unes boletes al mig (chettos) per celebrar l'aniversari del Papà (40). Després de la fruita va vindre una mini-tarta gelada i quatre ciris (no en cabien més). Amb les llums apagades i després de cantar l'"aniversari feliç" vaig apagar els ciris. Biel va demanar tornar a encendre els ciris per poder bufar els altres (Pili, Joana i ell) però sense cantar (1, 2 i 3... buf).

Em vaig emocionar moltíssim pel moment i per veure que amb molt poques coses es pot fer una celebració que alegra el moment i el dia. Biel estava contentíssim i em volia regalar moltíssimes coses: el gomet/etiqueta del kiwi (que sempre se'l pega ell a la mà), una piruleta, un xupa-xup, un ou kinder, un sugus,...

Fent l'indi

L'altre dia Biel va descobrir que quan Joana plora o es queixa si ell li fa una pallassada, per exemple fer l'indi amb la ma a la boca i cridant, ella es queda mirant-lo, se'n riu i es calla. Així que durant un sopar Biel va fer l'indi durant quatre o cinc vegades. El més curiós és que no li podíem dir res perquè va ser efectiu i ella es calmava.

Buscant rovellons

El diumenge vam anar a buscar rovellons per la zona d'Ares. Rovellons només vam trobar tres o quatre però vam trobar, gràcies a Germà i Merxe que els coneixien,moltíssims fredolics. Els més menuts també vam col·laborar, prèvia indicació, recollint-los. Biel va caminar moltíssim perseguint els seus estimats amics (Manel, Pere, Miquel i Joan).

Per la vesprada vam estar per Ares on Biel es va retrobar amb Miquel (el germà de Teresa) amb un gran i fort abraç. El més normal és que poc després ja estigueren renyint però aquesta vegada es van comportar i només van jugar junts.

A Toledo

Aquest pont d'octubre (9-12 d'ocrubre de 2008) hem estat per Toledo a un apartament i Biel ha estat entusiasmat amb la seua nova casa per a tres dies. Vam anar amb Biel un poc malaltet perquè tenia un poc de febra i mocs però amb una dosi de dalsy va aguantar bé tot el dijous i el divendres ja no va tindre febre i només tenia mocs. Durant els dos trajectes (anada i tornada) i l'estada allí s'ha portat molt bé i ha caminat fins a cansar-se (el mateix que nosaltres), excepte una vesprada que després de dinar es va adormir i va okupar el carro de Joana durant una hora i mitja.

Biel va xalar moltíssim amb els escaparats de les tendes d'espases, catanes, punyals, ganivets, navalles, armadures i cavallers. La tenda que més li va agradar va ser una que tenia a l'escaparat un casc de Sauron i moltíssimes figures de les pel·lícules del Senyor dels Anells, i això que no l'ha vist mai, ni ha sentit parlar d'ella, almenys a casa.

A l'estació de Castelló Biel va veure al quiosc un ninot de Hulk que li va agradar molt i durant tot el viatge ens va insistir que li ho havíem de comprar. Com que anàvem de viatge i és un poc festiu per a tots li vam dir que si el trobàvem a Toledo li'l compraríem. I si no, al tornar a l'estació. Com que a Toledo no el vam trobar (i vam regirar totes les tendes del casc antic) només arribar a Castelló i vam veure que el quiosc estava obert li'l vam comprar. Quina alegria més gran va tindre!

Ara vol saber qui és Hulk i què li va passar. Hauré de buscar-lo a Internet perquè no ho recordo bé.

Sense un tros d'ungla

A Biel se li ha trencat un tros d'ungla i li ha fet molt de mal. No deixava de queixar-se dient: uuuuhh, uuuhhh què mal! Quan hem arribat a casa després d'explicar-li el que anava fer ell ha dit que no volia perquè li faria mal. Després d'insistir ha consentit i com que no li he fet mal s'ha posat molt content. Sobretot perquè després li he posat una tireta.

És molt curiós l'efecte màgic que té per a ell (supose que per a tots) les tiretes. Abans de tallar-li el tros d'ungla m'ha dit que de seguida havíem de posar la tireta. Li he explicat moltes vegades que les tiretes no curen i que només són perquè no s'embruten o no es toquen les ferides però ell prefereix l'efecte curatiu.

Febre i tos

Feia un any, més o menys, que Biel no tenia febre i aquesta nit ha tornat a tindre. Té tos i febre. Hui no ha anat a escola i ha anat amb Pili i Joana al metge. El pobre ha passat una molt mala nit, inclús després de donar-li una dosi de dalsi i una altra d'apiretal. Ni Pili ni jo tampoc hem dormit molt.

A veure si no li dura molt i el dijous podem anar a Toledo.

Els primers gormiti

Matí li ha promès a Biel que li regalarà uns gormiti. Ell està la mar de content. Resulta que Manel i Pere no li deixen els gormitis que tenen i ell els mira i remira de lluny i de prop i quan aquells es despisten aprofita per agafar-los un poquet.

Mati ja li ha regalat els seus primers gormiti (el torturador i el devorador, els dos del poble del bosc). El més menut no ha durat gaire i al cap d'una hora se li ha trencat la boca i ha tingut un gran disgut. A veure si podem pegar-li-la amb pegament.

Ja no me'n recordo de plorar

Després d'un dimecres de berenar/sopar a casa de Lledó i Lina, on les més menudes van plorar més del compte, quan ja tornàvem cap a casa Biel va estar fent-se el fadrí i ens va dir que ell ja no se'n recordava de plorar. No dic que no siga veritat el que li passa és que no te massa memòria o la té molt selectiva.

Per què la teniu? Per a no cuidar-la?

L'altre dia mentre estàvem a casa Joana es va posar a plorar i com que (ni Pili ni jo) vam anar a consolar-la o agafar-la immediatament Biel ens va soltar el següent: "Vinga, està plorant! Per què la teniu, per a no cuidar-la?" Glups. Pili i jo ens vam mirar i no vam saber si riure o no.

Una vegada se'ns va passar la impressió de sentir a un xiquet de quatre anys renyint als seus pares perquè ell pensa que no cuidem com toca a la seua germana, li vam dir que ell també podia anar a veure què li passava però no era el millor dia de Biel per explicar-li coses.

Diumenge amb Miquel i Teresa

Aquest diumenge hem pujat a Ares i Biel, Miquel i Teresa s'han vist les cares després de quasi un mes sense veure's i haver passat tot el mes d'agost jugant (i renyint) junts. Hem dinat amb ells una paella.
Biel i Miquel no paren de xerrar i jugar i lluitar. No poden parar ni mentre mengen. Després de dinar hem provat d'anar a passejar a buscar mores fins a la font dels Regatxols però ha començat a ploure i hem hagut de tornar sense res.

Mal menjador!?

Durant aquesta setmana passada 22-28 de setembre Biel ha estat menjant, en comparació al que és habitual en ell, molt mal. Diu que no li entra i es passa una bona estona mastegant cada mos. Així que sempre acaba l'últim. A Pitufos ens han dit que li passa el mateix. Està constipat però no és el primer constipat que passa Biel. A veure si aquesta setmana canvia.

Biel s'ha constipat

A meitat de setembre Biel s'ha constipat moltíssim. Durant dues nits Biel ha dormit molt malament perquè tenia el nas tapat de mocs, tenia tos i es despertava moltes vegades plorant. La primera nit vaig dormir al nostre llit però la segona, per estalviar-me haver d'alçar-me cada vegada, he dormit amb ell. També he dormit malament excepte des de l'una fins a les cinc que Biel ha pogut dormir bé tot seguit.

Al matí feia un poc de mala cara (igual que jo) però com que no té febre ha anat a escola.

Erre que erre

Per a Biel pronunciar la lletra r s'ha convertit en una obsessió i totes les erres les pronuncia amb una dedicació que pa què. Per exemple, Andrrreu o carrrnívor. I ha estat cosa d'ell perquè nosaltres tampoc li hem insistit molt.

Jugar a bous

Després de veure un parell de bous embolats a Ares Biel ja organitza festivals taurins a l'estora de casa. Trau el caixò (antiga gàbia de micos) amb el bou (antiga vaca), llança els tres coets pertinents i solta el bou. El bou dona tres voltes a la plaça i torna a començar.

Banyar-se a Ares

Banyar a Biel i Joana a Ares és ben diferent que a Castelló. Ací ens prenem el nostre temps perquè hi ha banyera i el bany és més gran. Allà dalt a Ares com que el bany és més menut i només hi ha dutxa tot ha de ser més ràpid i ens vestim fora del bany.

Com va caure Obelix a l'olla?

Després de contar-li breument algunes coses d'Asterix i Obelix...

Biel: I com va caure dins de l'olla Obelix? I no estaven els seus papas?
Jo: Va caure d'esquena.
Biel: I sabia bussejar?
Jo: Sí, sabia bussejar.
...

I així una bona estona més.

Sempre amb nosaltres

Biel ens va confessar l'altre dia que sempre estarà amb nosaltres, inclús quan serà gran com nosaltres. I que no és morirà mai.

Esperem que amb el temps s'estime un poc més la independència i fer el que vol cada dia i cada hora sense demanar permís.

No hi ha pallassos al Club Silver Tokyo

Cada dia del mes de juliol al voltant de les 16.30 passe amb Biel per l'antic (no se ara si encara) barri/carrer "chino" de Castelló. El primer dia portava a Biel a cavall i vam passar per davant d'un dels locals de prostitució femenina que encara queden: "Club Silver Tokyo". A l'entrada hi ha unes cortines que recorden un teatre xicotet i Biel es va fixar i em va dir: " A veure què hi ha? Igual hi ha pallassos? Vaig riure i li vaig contar que no hi havia pallassos que eixe lloc era com un bar però un poc diferent perquè només és per a grans.
Quan vam arribar a la plaça de les Escoles Pies ja s'havia adormit. I és que a l'estiu es cansa molt. Tan de jugar a La Lluna.

...I quan Joana tindrà quaranta-dos jo quants tindrè?

Ahir, després de tornar del Pinar i mentre descarregàvem el cotxe i Biel i jo anàvem al parquing per deixar el cotxe Biel va començar a preguntar quants anys tindrà conforme Joana es faça gran.

Des del principi li hem dit que ell sempre serà més major perquè tindrà 4 anys més que ella. Però ell volia comprovar-ho any per any fent una sèrie que va acabar en els 70 anys. La sèrie de preguntes va anar així:

Biel: I quan Joana tindrà un jo quants tindré?
Jo: Cinc.
Biel I quan Joana tindrà cinc jo quants tindré?
Jo: Nou.
Biel: I quan Joana tindrà nou jo quants tindré?
Jo: Tretze.
...i així fins els setanta anys.

Quan vam arribar als trenta-nou li vaig explicar que jo tenia trenta-nou anys i ell va dir: "Què gran!, et faràs vellet i et moriràs!. Jo vaig engolir saliva i li vaig preguntar si li semblava vellet. Ell va dir-me que no.

Quan vam arribar als setanta anys li vaig dir que la iaia Brune i el iaio Ruperto tenien més de setanta anys. Ell va dir que no volia fer-se vell i jo li vaig explicar que fer-se vell no significava morir-se perquè els vells poden viure molt. Ell no ho va veure clar i va insistir en que ell no és vol fer vell i no vol morir-se mai. Jo li vaig dir que tampoc.

Gelosia i platja

Biel porta una temporadeta (unes setmanes) que està un poc (prou?) insuportable. S'enfada per qualsevol cosa, no fa cas, i fa coses per cridar l'atenció. Suposem que és la seua manera d'expressar la gelosia per Joana. Tots haurem de fer un esforç per acostumar-nos a la nova situació però ell és el que li costarà més (em sembla) perquè no sap què li passa ni per què.

Ja hem anat tres vegades a la platja i el que més li agrada és posar-se els manguitos i nadar. Ara ja ha aprés a votar les ones i és divertit veure'l com s'ho passa de bé. Després quan es cansa de nadar fem un forat a la sorra (ben ample) traient la sorra amb la pala i les mans. Quan ja és ben ample ell va i ve a la vora del mar a buscar aigua amb el seu poal per omplir el forat.

Spiderman (de Miquel i Teresa)

Biel ha intercanviat amb Miquel un tiranosaure i un drac per un ninot articulat de spiderman. Ha estat tot el dia ensenyant-lo pel poble i dient que li ho ho deixat Miquel i Teresa.

La tassa de fadrí

Biel s'ha apropiat d'una tassa de ceràmica (de les que fa TINA a Puertomingalvo) per a desdejunar a Ares . I és que com ja s'ha fet fadrí ha abandonat l'anterior de plàstic (que serà per a Joana, segons ell).

Les notícies de fadrí

Biel ja pot veure i posar les notícies de la tele perquè s'ha fet fadrí. Com que la tele d'Ares és més vella i no té ni ONO i TDT ni res, Biel ha averiguat que només polsar el botó ja funciona així que ja sap posar-la ell tot sol. La primera vegada que ho va fer em va dir que havia posat les notícies i les estava mirant perquè ja era fadrí. Jo li vaig explicar amb el diari a la mà que les notícies també es poden llegir a la premsa. Fullejant la premsa d'eixe dia li vaig explicar qui eren Rafa Nadal, Roger Federer, Ingrid Betancourt i Hugo Chávez.

Retorn a La Lluna

Ara que ja ha acabat l'escola Biel retorna a La Lluna durant els últims dies de juny i juliol. Anem els dos amb l'autobús núm. 6. Ja ens coneixen i en cada viatge Biel s'espera i recull el bitllet que li dona el conductor (com que no paga han de justificar que estigui a l'autobús).

Després de tres dies Biel de matí encara té vergonya de quedar-se a La Lluna. És que són menuts, diu. Però quan arriba Joan Roig tot canvia i s'ho passen la mar de bé. Després d'una setmana que el recollia jo ara baixa amb l'autobús perquè el seu amic Joan baixa en l'autobús i tenen un convoi tots que pa qué.

Aniversari de Biel a l'escola

Biel ha començat a celebrar el seu aniversari a l'escola. Aquestes celebracions duraran més d'un mes, fins el 24 de juliol data oficial del seu naixement.
Ahir va eixir de Pitufos amb la seua corona d'aniversari i la llibreta de dibuixos dels companys de classe per felicitar-lo. Estava molt sentit amb la qüestió de les coses que van portar els que complien anys perquè alguns dels seus companys (Daniel i Pau) van menysprear les boletes i gusanitos que va portar a l'escola llançant-los deliberadament al terra. Biel s'ha queixat amargamanent que Daniel i Pau no han valorat prou les boletes ni els gusanitos i les tiraven pel terra. Quina llàstima! haurà pensat ell.

17 de juny de 2008. Celebració de l'aniversari de Biel a l'escola juntament amb Chiara, Sandra, Víctor i Marc. Per l'aula hauran corregut boletes, gusanitos, papes, conos i "gusanitos taronja" (que diu ell).

Al dia següent, dimecres, es va posar la corona i va agafar la llibreta de felicitacions per ensenyar-los a Marc, Andreu, Lina i Mara i a les mares i pares corresponents. Entre l'ús i la suor de la seua front la corona ja està un poc desgastada però ell continua la mateixa emoció per portar-la.

Té una il·lusió que pa qué.

A la granja-escola

Per fi Biel ha anat a la granja-escola. Després d'anunciar-lo dues vegades i posar-se a ploure les mestres han decidit que aniríen passès el que passès. Ell pensava que anirien en carro de cavalls (un malentés) però han anat en autobús. On anaven en carro de cavalls és per allí, per la granja.

Converses de dinar de dissabte amb Biel

A les hores de menjar ja han entrat a les converses els temes de Biel. És divertit parlar dels conflictes/relacions que té Biel i els altres companys de classe. Anit, per exemple, el protagonista va ser Joan (Roig) perquè Biel ens va contar que li havia pegat a Clara perquè ella volia ser amiga d'ell i ell no volia, o això va entendre.

En aquesta conversa també ens vam assabentar que Moises i Dídac no són amics de Joan perquè sempre juguen a part i no volen anar amb ell. Com es pot comprovar Joan marca el ritme de les relacions i és el líder i si no estàs amb ell estàs contra ell. De què em sona això?

Un tall a la front

Fa dos mesos Biel va caure a la Plaça Doctor Marañón. Estava d'esquena a ell i no ho vaig veure però ell em va contar, després de l'ensurt, que estava damunt d'un banc de pedra que envolta la plaça, va esvarar i va caure de cap.

Quan el vaig veure tenia la cara plena de sang i no veia d'on eixia. Biel no parava de plorar i jo estava molt nerviós. Li vam netejar la cara amb aigua i de seguida vam veure que no era greu perquè només era un tallet d'un centímetre a la front. Vam anar amb Josep, Andreu i Marc a l'ambulatori de Casalduch i com que cridava un poc l'atenció per la sang que tenia a la samarreta i a la cara en 5 minuts el van atendre. Li van posar unes tiretes d'eixes que tanquen les ferides que no són massa grans.

Una vegada se li va passar l'ensurt i mentre el curaven Biel es va portar com un valent i no es va ni queixar. Als 10 minuts Biel ja tornava a jugar amb Marc i Andreu i tots junts vam anar a sopar a casa Lledó.

Dos despertades intempestives

El que es desperta quan no toca últimament és Biel. Un dia es va despertar a les 5.30 h i volia esmorzar. El vaig enredar un poc però vam acabar anant a esmorzar quan eren vora les 7 h. Un altre dia també es va despertar a les 6 h i també volia esmorzar. A les 8 h ja ho teníem tot fet i podíem gaudir de tot un dia per davant.

Sense llum durant més d'un hora

El passat mes de febrer una vesprada se'n va anar la llum a casa, al voltant de les 19 h (quan ja era de nit) i estàvem Biel i jo a soles a casa. Primer vam esperar una estona per si tornava però quan vam veure que no tornava li vaig dir a Biel que hauríem d'anar a buscar unes espelmes o una llanterna. Ens vam aixecar del sofà i, a les fosques, vam baixar al primer pis per buscar les llanternes. En vam trobar dos una per a ell i una altra per a mi i li vaig explicar on dirigir el raig de llum per caminar. Biel estava emocionat i caminava amb molt de compte i amb un poc de temor.

Amb les llanternes a les mans vam buscar el "lumigas" i les espelmes i tot ho vam pujar dalt. Vam encendre el lumigas i les espelmes i vam apagar les llanternes. Amb la llum que teniem ere prou per veure'ns però no per llegir cap conte. A més a més com que no sabíem quan duraria l'apagada havíem d'estalviar el gas i no donar-li la potència màxima. Com que no podíem llegir contes li vaig contar un conte-contat a Biel.

Passaven els minuts, no tornava la llum i es va fer l'hora de sopar. Com que tenim una cuina de gas vaig pensar que amb el lumigas podríem anar fent el sopar. El vam fer entre els dos i Biel em va ajudar moltíssim. No es separava de mi en tota l'estona perquè tenia una mica de por. Quan Biel estava sopant, al voltant de les 20.30 h va tornar la llum.

Pili va tornar de la gimnàstica de preparació per al part quan ja havia tornat la llum i ens va preguntar com és que teníem el "lumigas", les espelmes i les llanternes per allí damunt. Ella no s'havia assabentat i li vam contar que havíem estat més d'un hora sense llum però que encara així havíem fet moltes coses.

El que dura un cotxe en funcionament

El dia que va vindre Sol a veure a Joana li va portar a Biel un cotxe "molt gran" que es menejava a soles i quan es trobava algun obstacle anava cap a rere i continuava circulant. Va tindre molt d'èxit però Biel es va emocionar massa i als 10 minuts ja només li funcionaven les llums.

Al cap d'uns dies Biel va decidir que cotxes amb piles, no gràcies. Perquè no es poden agafar, fer pujar, fer baixar, ni colpejar com ell vol.

El pel de les cames

Biel s'ha adonat que ja li està començant a eixir (encara que molt poquet) el pel a les cames. I ja està pensant en que d'ací poc serà com jo, son pare. El pel, tan desprestigiat en els nostres temps sempre que no sigue el del cap o la barba, per a Biel és signe de força i de que s'està fent major.

Si és que sempre s'ha dit que on hi ha pel hi ha alegria. No entenc aquesta dèria per depilar tot allò que creix del coll cap a baix (en els homes) i de la front cap a baix (en les dones).

Els pets ja són de cadascú

Fins fa molt poc quan estàvem banyant-se a la banyera Biel s'apropiava dels meus pets perquè sonaven més forts i li feien més festa. I així quan després d'un pet preguntava: qui ha sigut?, sempre era ell. Fa dos setmanes que els meus pets són meus. A cadascú allò que és d'ell. I ara quan pregunte: qui ha sigut? si he sigut jo ho reconeix i si ha sigut ell diu ben fort: jo!

Potser està començant a veure (olorar, millor dit) la part roïna del pet, la pudor.

Tant, tant, que estic cansat de jugar

L'altre dissabte que vam eixir Biel i jo a sopar amb els seus amics i amb els meus mentre Pili i Joana es quedaven a casa, Biel va jugar moltíssim. I va jugar tant, tant que quan ens anàvem cap a casa va reconèixer que havia jugar tant, tant que estava cansat de jugar. S'havia saciat de jugar.

Vam sopar a l'Almazorina, a l'edifici Sant Agustí. Es veu que els amos són molt fatxes. No ho se. Però eĺ que sí em va semblar és que eren un poc malcarats. Malcarats i fatxes. Vaja combinació!

Una llum llesta

L'altre dia Biel fa fer caca al vàter d'un bar i la llum ere d'aquestes que s'encenen polsant un botó però que s'apaguen a soles. Com que Biel tenia molta caca vam haver d'encendre tres vegades la llum i li vaig explicar que aquestes llums es diuen automàtiques. Ell la va batejar a la seua i com que això d'automatica li va resultar difícil de recordar va dir que ere una llum llesta.

Biel tampoc vol morir-se

Joan, de la classe de Biel, li ha dit que les persones quan es fan majors es moren. Però ell no vol morir-se mai. Així que quan està a casa busca una resposta menys cruel que la que li ha contat Joan. Nosaltres, com pensem que encara és aviat per assabentar-se del que és la mort, li diem que Joan s'enganya. Ell, més content, diu: "Mira, a que quan les persones es fan majors es fan més fadrins? A que sí?"

Biel, com molts de nosaltres, no vol morir-se. Algun dia li haurem d'explicar que sí ens morim però que és millor no pensar molt en això.

Una història de dinosaures

Avuí després del bany Biel m'ha contat que l'altre dia li va acompanyar a casa un carnotaure, però dels bons. I que el carnotaure tenia la mateixa que ell. Abans d'acompanyar-lo a casa el carnotaure s'havia trobat amb un tiranosaure que li havia ferit però ja s'havia curat.

Ja comencem amb aquestes històries que no se sap si són de veres o no. ;-)

Joana ja està ací

El diumenge va nàixer Joana i Biel ha estat dos nits a casa dels iaiaos. S'ha portat molt bé i cada dia que passava des que va nàixer tenia moltes ganes d'anar a veure a la menuda a l'hospital després d'eixir de l'escola.

La primera visita a Joana es va posar contentissim perquè a l'armari de l'habitació de l'hopistal hi havia un parell de regalets per a ell (un "rayo masquin" i un dinosaure). No se què li va fer més convoi si el naixement de Joana o les sorpreses, com diu ell.

El dimecres van donar d'alta a Pili i a Joana i a les 11 del matí ja estavem a casa. Des d'eixe dia Biel està molt fadrí i para molt de conte de Joana. Quan plora de seguida ens diu que plora i que potser tindrà fam. Li agrada molt tocar-li les mans i mirar-la molt de prop quan està mamant.

Aquesta vesprada m'ha fet gràcia que Joana s'ha dormit damunt del meu pit i Biel també dormir-se al meu costat al sofà. Com que no cavia bé ha buscat a Pili, que estava tombada a l'estora, i s'ha posat igual que Joana com si vulgués dormir damunt del seu pit.

Només està un poc insoportable a última hora de la vesprada, quan està cansat.

Cucs de seda

Aquest dissabte passat Caterina li ha portat a Biel (i a Manel i Pere) uns quants cucs de seda dins una caixa de galetes. Biel està molt il·lusionat i ja li hem explicat que hem d'anar a buscar fulles de morera (no de morerot) perquè puguen menjar i fer-se grans. També li hem explicat tot el procés dels cucs fins que es fan papallona i posen els ous.

Sembla molt content i li fa molt de convoi agafar els cucs, deixar-los que caminen per la mà i posar-los damunt les fulles de morera perquè mengen. Ahir li va caure un cuc al terra i el va perdre durant una estona. Al final el vam trobar viu.

El diumenge va anar a per fulles de morera al parc de Rafalafena i jo li donava les fulles i ell les posava a la borsa.

Aquests cucs donen un poc de feina però el seu convoi val la pena. També em fa recordar els cucs que vaig tindre quan era prou més gran que Biel (10 anys?).

De moment, els cucs els cuidem entre tots i ell participa molt. Ja veurem el que dura.

Després de quatre dies mal·lalt...

Biel ha estat mal·lalt quatre dies (febre i moquets, no res greu) i no ha anat a escola. En aquests quatre dies ha aprés que s'està millor en casa que a l'escola perquè no s'ha de matinar i pot jugar quan vol i sense renyir amb ningú.

Després dels quatre dies (de dissabte a dimarts) i al tornar d'escola li va recordar/retreure a Pili que "aquest matí encara estava malet i m'heu portat a escola". Perquè sabíem que ja no tenia febre, estàvem a casa i no el va sentir ningú més, si no és per a pensar que el maltractem.

Unes preguntes compromeses sobre d'on venim i on anem

L'altre dia li estava explicant a Biel que una samarreta que li va posar ma mare (la iaia) la portava jo quan era menut. A ell la samarreta li va donar igual el que li preocupava de veres era on estava ell quan jo era menut i qui el cuidava. Li vaig intentar explicar que ell encara no estava aquí però no li va agradar la idea així que li vaig dir que a la panxa de la mamà. Ja veurem què li dic quan descobrisca quants anys ha estat a la panxa de la mamà. Espero que per a eixe moment ja entendrà més coses.

Després va preguntar per la mamà de ma mare. Ma mare li va dir que ja s'havien mort perquè eren molt vells però tenia curiositat per saber on estaven i ma mare li va dir que estaven al cel. El cel sempre és un recurs fàcil i als més menuts sembla que els agrada la resposta. Estar al cel és com no estar en cap lloc i en tots.

Setmana Sant a l'Hort de Gerard

Aquesta Setmana Sant hem estat a Aldover (Tarragona), a l de'Hort Gerard. Els xiquets s'ho han passat molt bé perquè les cases (dos) eren molt còmodes i l'espai exterior molt adient pels xiquets. Llàstima que ha fet massa vent i no ho hem aprofitat tot.

Encara el vent i tot com que el lloc per torrar estava protegit i no hi havia perill, vam fer foc tres vegades per torrar carn, cansalada i llonganisses i el diumenge (el pitjor dia) Germà ens va fer un empedrat especial d'arròs amb abadejo i cigrons. Ens recordarem sempre de com acabar de fumats i els problemes que tenia Germà per regirar les verdures mentre es sofregien, per tastar el brou o per posar l'arròs. Encara així l'empedrat va eixir molt bó.

El propietari de la casa, Gerard, és molt amable i atent. Val la pena anar a quedar-se a sa casa.

Des d'allí hem anat a veure Tortosa, Miravet, el Mont Caro, el Delta de l'Ebre. Al Delta vam dinar a un restauran d'un company de feina de Gerard que estava al final del carrer de la Unió i prop d'un embarcadero (Deltebre) . Els propietaris del restaurant també organitzen passejos en barca.

El dia que vam anar a Miravet també vam travessar l'Ebre en barca (amb els cotxes damunt) i vam passejar per un tram del riu també en barca (des de Benifallet) amb els comentaris experts d'una guia local molt divertida que ens va contar coses del poble, del paisatge que es veia des del riu i curiositats dels seus veïns (indígenes i estrangers) que no se si s'haurien de contar en públic. Per ella l'Ebre està mort. Potser té raó.

Biel es fa menut

Ahir Alfredo ens va portar el carro de Joana (el va recollir ell a Mislata) i Biel va començar a preguntar pel seu carro i si ell també aniria en carro i qui portaria a qui en el carro. Vam mirar de calmar-lo explicant-li que ell també portaria a Joana en el seu carro. Però ell preferia anar damunt del seu perquè sinó es cansarà.

Al arribar a casa va voler que primer pujarem el seu carro i després el de Joana.

Amb la futura presència de Joana Biel es fa menut i no vol fer-se gran. Esperem que no dure molt.

Visitant amics: a Barcelona i a Alacant

Hem estat per Barcelona (22-25 de febrer) visitant a Miquel i per Alacant (7-9 de març) visitant a Ramón i a Miguel (el seu fill). A Biel li agrada moltíssim el tren i a nosaltres també perquè és més còmode que el cotxe i més ràpid ja que nosaltres no som uns fitifaldis al volant.

A Barcelona vam anar al zoo i en dues hores vam veure una part dels animals. El que més li va agradar van ser els cocodrils. Va haver un moment en que una zebra li va anar al darrere a un pavó real i per poc l'enganxa. Al final el pavó va alçar el vol per damunt nostre i es va aturar a una branca d'un arbre. Biel es va sorprendre molt i va voler saber perquè la zebra volia tossar el pavó. No recordo què em vaig inventar per tranquilitzar la seua curiositat. No se si mai havia vist volar un pavó.

Ens hem adonat que per al proper viatge en tren Biel ja haurà de tindre bitllet propi amb seient. Ja s'ha fet gran ocupa més espai que abans i quan s'adorm pesa molt. I sobretot, quan tornem a anar en tren també estarà Joana i serem quatre al tren.

Unes enormes sabates de pallasso

La vesprada del dimarts de Magdalena vam anar a veure a Leandre i La Tal, entre d'altres atraccions de circ. Biel i jo vam riure moltíssim amb cada moviment de cara i ulls dels pallassos i amb les seues grans animalades. A Biel li van agradar molt unes sabates grandíssimes que va traure Leandre cap al final de l'actuació. Eren grans com una taula de menjador.

Són molt bons aquests Leandre i La Tal.

Pili no va vindre perquè ella i Joana havien de descansar però li ho vam contar entre els dos.

Publicar un missatge

Se li acabarà la veu. A que sí?

(Mirant la pel·lícula de Peter Pan)

Biel: Per què crida tant el papà de Wendy?
Jo: Perquè no troba els botons de la camisa.
Biel: Si crida tant se li acabarà la veu. A que sí crida tant se li acabarà la a veu?

L'altre dia em va aplicar a mi la frase després de renyir-lo cridant perquè havia fet alguna cosa que no tocava (ja no recorde què): "Si crides tant se t'acabarà la veu". No vaig poder aguantar-me i vaig riure.

No els cal cara als seus pirates

Després de veure ja no se quantes vegades Peter Pan, Biel ha decidit que li agraden molt els pirates. Ahir li vaig fer amb la plastilina un vaixell i uns quants pirates i es va posar contentíssim. I no és per la qualitat del vaixell i els pirates, segur. Allí estaven, entre d'altres, el capità Garfio, el Sr. Smee i Peter Pan.

Quan li vaig preguntar si volia que li posés ulls, boca i nas als pirates em va dir que no. No els cal cara als seus pirates.

De moment, no vol que desfem el vaixell i els pirates i els té allí damunt de la taula amanits per jugar quan torna de l'escola.

Rayo MasQueen

Biel ha descobert a Rayo MasQueen (Rayo McQueen és el cotxe/personatge principal de la pel·lícula Cars) i encara que jo li he dit que no es diu MasQueen sinó McQueen ell diu que Joan li ha dit que es diu MasQueen i que jo m'enganye. És clar! I qui sóc jo per a discutir l'autoritat de Joan en aquests temes?

Un altre dia també li vaig intentar explicar que un rayo és el mateix que un llamp però en castellà. I que li diuen rayo perquè aquest cotxe corre molt, com si fos un rayo/llamp. Ell em va dir que un rayo no és un llamp i que un rayo és un cotxe perquè un cotxe no és una llum molt forta al cel.

Bé, un altre dia ho tornaré a provar.

Els colors de l'habitació

A Biel no li agraden els nous colors de la seua habitació. Diu que a ell li agraden el blanc, el verd i el negre claret. Li hem dit que quan serà gran i la pintem una altra vegada la pintarem d'aquests colors i ell ens ajudarà.

Llista de regals

Biel i jo estem fent una llista d'animals i altres coses que li agraden "molt" i que li agradaria que li regalaren pel seu aniversari (que és quan farà més calor) i per al proper Nadal.

De moment, hem posat a la llista un ós bru molt gran (que farà de pare de l'ós polar que ja té), un gat Silvestre, un drac molt gran (que li farà companyia al que ja té), un bebé (com el de Malena) , un Spiderman, un home de la capa roja (Superman) i un caball negre.

Menjar roïn per als iaios

Biel es va negar a donar besets a mons pares quan ja s'anaven a sa casa després de visitar-nos i perquè no se n'anaren amb mala cara vam provar de dir-li que si no els donava besets quan aniria a sa casa la iaia no li faria per sopar eixos fideus tan bons que a ell li agraden tant.

Ell, amb ànim de revenja, va contestar que si no li feia els fideus ell els donaria "menjar roïn" quan vindrien a dinar a casa.

Abraços, besos... i xocolata

Fa uns dies li vaig explicar a Biel que donar-se abraços i besos ere molt bonic i volia dir que ens volíem molt. Així que a les persones que t'agraden i que vols molt els pots donar abraços i besos. Li va semblar bé i després de pensar un poc em va dir que a ell li agradava molt la xocolata.

No se si voldrà besar i abraçar la xocolata.

Un viking per casa

Biel ens ha preguntat si els reis mags li han portat un víking perquè ja s'ha fet gran. Jo li he dit que sí. Es veu que associa els animals i els joguets grans a ser menut i les figures de víkings (o pirates) i els joguets menuts a ser gran.

Biel i les nostres malalties

Cada vegada que li expliquem a Biel que estem malalts o tenim algun tall o ferida en algun lloc, primer ell sent curiositat i mira la ferida o pregunta interessat però al poc comença a buscar-se en el seu cos (per dins o per fora) alguna cosa que li faça mal també. La seua "solidaritat" té tanta força que vol sentir el mateix que nosaltres. No se si ho aconsegueix però acaba dient que li fa mal el cap o la panxa o el dit.

I ho acompanya amb una cara de pena/llàstima que qualsevol que no el conegués s'ho creuria.

Trobada anticipada dels reis

Biel va trobar un paquet embolicat amb paper de regal a una habitació que ell no havia de visitar abans de reis. Primer, ell em va preguntar què era aquell paquet i ho va fer sabent perfectament el que era. Jo, que al principi no sabia el què ere però al cap d'uns segons vaig caure, li vaig dir que eren unes cremes que s'havia comprat la mama. Vaig fracasar i ell amb un somriure em va dir que la mama ja tenia cremes i que volia veure què ere això que tenia pintat un conill Bugs Bunny per fora.

Li vaig dir vàries vegades, sense massa convenciment per la meua sorpresa al trobar-me allí una part del regal de reis de Biel, que eren unes cremes que la mama havia embolicat en paper de regal però que no eren regals. Ell va insistir i com que no tenia sentit encabotar-me li vaig que ere un regal sorpresa per a ell i que l'havíem d'obrir dalt davant de la mama.

Es va posar molt content perquè el seu carnotaure podria jugar amb un tiranosaure i un tigre xicotet nous. Ens va dir que allò ere una sorpresa i que a ell li agraden molt les sorpreses. Al cap d'una estona em va dir que jo m'havia enganyat i que al paquet no hi havia cremes perquè hi havia una sorpresa per a ell.

Dos dies després i encara hui, quan se'n recorda em diu que jo m'havia enganyat i que no eren cremes. Jo li dic que volia enganyar-lo a ell perquè fos més sorpresa. Per a ell sóc l'enganyador enganyat.