I si no fos Magdalena?

Ahir de matí Biel es va cremar el dit gros amb un coet però en tot el
dia que vam estar per Castelló no li va fer gens de mal. I va estar
llençant coets sense cap problema. En arribar a casa per la nit va
començar a queixar-se, va posar el dit en un got d'aigua i va somicar
una mica dient que desitjaria que ara no fos Magdalena perquè així no
s'hauria cremat el dit. Per a algunes coses es fan grans però per a
altres encara són molt xicotets.

Futbol, Pokémon, Invizimals, Bakugan

Des que va començar el curs Biel ha començat ja tres col·leccions de
cromos. Primer la de Futbol (http://cromosligaeste.blogspot.com),
després la de Pokémon
(http://www.pokemon.com/es/pokemon-trading-card-game) i el divendres
va començar la dels Invizimals. Quan comença una altra col·lecció
abandona l'anterior temporalment. La finalitat no se encara si és
acabar la col·lecció o acumular quan més cromos millor per
ensenyar-los als amics.
Les tendències de moda al voltant dels cromos dins de l'escola varien
d'una escola a una altra i d'una aula a altra. Uns amics de Biel que
van a una altra escola també han passat pels Invizimals però sense
passar pels Pokémon i ara ja estan en les cartes de Bakugan
(http://www.bakugan.com/s3/collection/index.html)

Sobre les meues amistats de menut

Biel té interès per les meus amistats de quan ere menut. L'altre dia
mentre tornàvem de la biblioteca ens vam trobar amb un amic meu de
l'institut i quan ens vam acomiadar li vaig explicar a Biel qui ere.
Quan vaig acabar va començar ell i fins que vam arribar a casa em va
interrogar sobre les meus amistats de l'escola i de l'institut. Què
feien ara, jugaven a futbol o no, on s'asseien, on vivien, estudiaven
molt, estan casats, tenen fills, etc. Jo a la meitat de les preguntes
no sabia què contestar i a l'altra meitat amb no molta seguretat.

Un dia de dejú

Després de més d'un any, si no recorde malament, Biel es va trobar mal
i va vomitar. Va estar tot el dia vomitant el poquet que menjava i
sense ganes de jugar. Però va vindre la nit, va dormir i al dia
següent ja estava bé. Ha estat un dia complet de dejú.

Preguntant pels morts

Ahir Biel em va preguntar si el mateix dia que es va morir la iaia
s'havia mort algú més en tot el món. Jo li vaig dir que sí, que
s'havien mort molts i que també havien nascut molts. Altres vegades,
la majoria, les meues respostes no li resulten prou satisfactòries i
generen més preguntes i més dubtes. Aquesta vegada no em preguntar res
més i ell mateix va canviar de tema.

Somiant amb la iaia

Aquesta nit Biel ha somiat que ma mare (la iaia) ressuscitava i després es dormia i quan la tocava respirava bé. Ell m'ha preguntat si jo també havia somiat amb ella. Jo no he somiat però he pensat molt en ella. Al dia següent Biel encara tenia por d'anar-se'n a dormir sol. Molts dies té por d'anar a dormir sol però ara el motiu no ere la mòmia de l'Scooby Doo o algun monstre de Ben Ten. No se quins pensaments li vindran al cap però és la primera mort d'alguna persona propera a ell. L'he vist afectat, preocupat i encuriosit. Jo li explico el que se però em costa contenir les llàgrimes quan li conto coses d'ella i de la seua mort.

El Betlem de la Pigà

Els de la classe de Biel han estat assajant durant un parell de
setmanes el Betlem de la Pigà que van interpretar ahir a l'escola,
dins dels actes de Nadal. Durant aquestes dues setmanes a casa Biel ha
estat repetint el seu paper (el de Jaume) però, com que no ere massa
llarg, també li ha agradat repetir el dels i de les altres. Així que
cada dia durant el sopar o el dinar o en qualsevol moment s'arrancava
a recitar. Al principi feia gràcia i resultava curiós i divertit però
a la cinquena o sisena vegada que Biel recitava el "Tira'm la clau
amic Jaume...no tinc on recerar-me" ja em feia mal el cap. Inclús
Joana s'arrancava a recitar part del paper.

Em va fer gràcia que una mare de l'escola ahir es pensava que era el
Betlem de l'espiga enlloc de la Pigà. Algú va dir de broma: "Ai,
aquesta gent de poble!". Com si Castelló ja no fos un poble. El més
gran, però un poble.

El dia més avorrit de la meua vida

El divendres passat va ser "el dia més avorrit de la meua vida"
(segons Biel) perquè van anar a l'Espai d'Art Contemporani i només li
van agradar dos coses. Però l'excursió a l'EAC va ser a costa de no
tindre Educació Física ni pati, així que no van poder ni córrer, ni
saltar, ni jugar al futbol al pati. Terrible! :-)