Un diumenge de matí vam començar a pintar el passadís. Després de quasi un més d'haver vingut l'obrer a lluir la paret de tot el nostre passadís hem pensat que ja era hora de pintar-lo. Biel, tal i com li havíem promès, ens va ajudar amb una bossa del fem per damunt, un parell de bosses més als peus i els pantalons i les mànegues del jersei arremangades.
Cadascú amb una brotxa vam estar pintant una estona. Jo repassava el que ell pintava perquè les parets no quedaren com una gota grossa. Quin convoi tenia! Al cap d'una estona i com ell veia que allò no avançava tan ràpid com ell pensava va pegar una parell de mirades a tot el passadís em va dir: Açò costa molt, no acabarem mai".
Jo li vaig explicar que no calia acabar hui ni demà. Que s'havia de fer a poc a poc. Al cap d'una altra estona em va dir que s'havia cansat molt i que ja no volia pintar més.
dimarts, de desembre 23, 2008
dijous, de desembre 11, 2008
València, Silla i l'Albufera (El Palmar)
Biel i Joana (no tant, per manca de consciència) i tots nosaltres vam xalar amb l'excursió que vam fer el 7 i 8 de desembre a València, Silla i l'Albufera (amb viatge en barca i tot). Una de les coses que més li van agradar a Biel és que ens quedàvem a dormir a un hotel a Silla (Hostal Moreno) i això volia dir que estaríem més temps amb Miquel i Teresa.
A València vam anar al Museu de l'antic edifici de la Beneficència (València) on hi ha exposicions temporals i el museu etnològic. Allí hi ha un restaurant on vam dinar la mar de bé.
De vesprada vam passejar pel casc antic de València. Plaça del Pilar, Micalet, La Llotja, L'Almudí.
Per la nit cap a Silla i vam sopar a la pizzeria Morella. Els xiquets van estar la mar de contents i es van portar molt bé. Ens vam fer un Gin-tonic i tot!
Al dia següent, després de desdeiunar a l'hotel i anar a fer un vol pel poble i visitar a la mare d'Anna, vam anar al Palmar, vam pegar una volteta en barca i ens vam salvar d'acabar banyats ja que el cel estava gris-gris i feia un bon fred. L'ama i capitana de la barca ere Rosa, una dona molt de l'Horta. Rosa, a més de la barca, també te una barraca típica que es pot visitar (holding-pack de turisme rural tipicament de l'Albufera).
Vam acabar dinant al restaurant Mateu provant l'anguila de l'Albufera, croquetes de bacallà i dos mig plats d'arròs negre i arròs de bacallà i col-i-flor. Tot molt bó.
Quins dies de patiment, che!
A València vam anar al Museu de l'antic edifici de la Beneficència (València) on hi ha exposicions temporals i el museu etnològic. Allí hi ha un restaurant on vam dinar la mar de bé.
De vesprada vam passejar pel casc antic de València. Plaça del Pilar, Micalet, La Llotja, L'Almudí.
Per la nit cap a Silla i vam sopar a la pizzeria Morella. Els xiquets van estar la mar de contents i es van portar molt bé. Ens vam fer un Gin-tonic i tot!
Al dia següent, després de desdeiunar a l'hotel i anar a fer un vol pel poble i visitar a la mare d'Anna, vam anar al Palmar, vam pegar una volteta en barca i ens vam salvar d'acabar banyats ja que el cel estava gris-gris i feia un bon fred. L'ama i capitana de la barca ere Rosa, una dona molt de l'Horta. Rosa, a més de la barca, també te una barraca típica que es pot visitar (holding-pack de turisme rural tipicament de l'Albufera).
Vam acabar dinant al restaurant Mateu provant l'anguila de l'Albufera, croquetes de bacallà i dos mig plats d'arròs negre i arròs de bacallà i col-i-flor. Tot molt bó.
Quins dies de patiment, che!
dilluns, de desembre 01, 2008
I quan comença el teatre?
Anit vam estar al teatre a la cloenda del Reclam 2008 amb Biel i Joana i alguns amics (Miquel, Teresa, Marc i Andreu i els seus pares). Van actuar Les bons becs (En voyages de notes) i ho van fer molt bé però ere un espectacle musical per a tots els públics però més per als grans. Els més menuts ho van veure amb certa resignació.
La resignació de Biel anava acompanyada de preguntes que indicàven el seu grau de falta d'implicació:
I quan comença el teatre? (quan ja havia començat)
Què veuen? (quan miraven al galliner i feien com que veien alguna cosa)
Tens una rueta?
Al cap de mig hora de resignació Biel va decidir que el millor que podia fer ere dormir-se. I així va ser. D'allí va anar al cotxe, del cotxe al llit i així fins a les 7h. que s'ha despertat buscant els Gormiti i les seues cartes.
Un amic de Biel (Joan Montañés, que més tard també es va dormir) va comentar a l'inici de la funció: "Uff, un musical i en anglès". No parlaven molt però ere en francès.
La resignació de Biel anava acompanyada de preguntes que indicàven el seu grau de falta d'implicació:
I quan comença el teatre? (quan ja havia començat)
Què veuen? (quan miraven al galliner i feien com que veien alguna cosa)
Tens una rueta?
Al cap de mig hora de resignació Biel va decidir que el millor que podia fer ere dormir-se. I així va ser. D'allí va anar al cotxe, del cotxe al llit i així fins a les 7h. que s'ha despertat buscant els Gormiti i les seues cartes.
Un amic de Biel (Joan Montañés, que més tard també es va dormir) va comentar a l'inici de la funció: "Uff, un musical i en anglès". No parlaven molt però ere en francès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)