dimecres, d’octubre 26, 2005
Castanyada 2005
El divendres a La Lluna organitzen la festa de la castanyada i anirem. Es veu que, a més de torrar castanyes, és típic fer uns panellets d'ametlla. Igual en fem alguns a casa i els portem. Segons vinguen les ganes.
En bici
L'altre dia vam anar Biel i jo al metge en bici. Feia temps que havia comprat la cadira per portar a Biel en la bici però encara no ho havíem provat. Li ha agradat prou i a mi també. És més ràpid anar amb Biel als llocs i més còmode. Només resta trobar-li un casc a la mida. Sembla que encara és massa menut per a casco (segurament li molestarà i voldrà llevar-se'l) i no hi fabriquen de la seua mida.
Més endavant continuaré buscant cascos.
Un dia anirem a veure a Josep, Carol, Andreu i Marc en la bici.
Més endavant continuaré buscant cascos.
Un dia anirem a veure a Josep, Carol, Andreu i Marc en la bici.
Paella
Biel ja ha provat la paella, la mare de la nostra gastronomia, i li ha agradat. A més a més, com els granets d'arrós s'apeguen a la cullera i no cauen, encara que li pegues mil voltes, li resulta molt còmode de menjar. Un apunt important és que la paella la va fer Mati i ere de peix.
Després tenia una sed que pa que. És clar, acostumat a menjar sense sal...!
Cada vegada té més il·lusió per menjar tot sól.
Després tenia una sed que pa que. És clar, acostumat a menjar sense sal...!
Cada vegada té més il·lusió per menjar tot sól.
dilluns, d’octubre 17, 2005
Truita de carabassí i peix torrat
Biel ja s'avorreix moltíssim quan li donem de menjar. Vol menjar ell. Agafar la cullera o els dits i menjar ell tot sol. Es veu que només obrir la boca i engolir no té cap gràcia.
Aquesta setmana hem provat de donar-li peix torrat i truita de carabassí (de la nostra) i se'ls ha menjat la mar de bé. Amb els seus ditets va agafant els trossets de peix o truita fins que es farta i comença a jugar amb el menjar.
Les farinetes ara només les menja si li donem una cullera i ell pot remenar el plat i de vegades es posa alguna cullerada a la boca. La veritat és que ja té prou traça i només la cau la meitat al pitet.
És molt xulo veure com, poc a poc, va tenint més habilitat per menjar sol i es poden fer altres coses mentre ell va fent.
Aquesta setmana hem provat de donar-li peix torrat i truita de carabassí (de la nostra) i se'ls ha menjat la mar de bé. Amb els seus ditets va agafant els trossets de peix o truita fins que es farta i comença a jugar amb el menjar.
Les farinetes ara només les menja si li donem una cullera i ell pot remenar el plat i de vegades es posa alguna cullerada a la boca. La veritat és que ja té prou traça i només la cau la meitat al pitet.
És molt xulo veure com, poc a poc, va tenint més habilitat per menjar sol i es poden fer altres coses mentre ell va fent.
Homeòpates, pediatres i otorrinos
El dilluns 26 d'octubre anàrem al pediatra perquè Biel tenia mocs i no dormia bé i ens van receptar un xarop. També ens van dir que si la cosa anava a pitjor (amb febre) hauria de pendre antibiòtic.
Del dijous al divendres Biel va dormir fatal i al dia següent ja li eixien mocs per l'orella: "Otitis supuruda amb trencament de timpà". El divendres 30 d'octubre anàrem al pediatra i ens receptà un antibiòtic i que continuarem amb el xarop.
El dijous 5 d'octubre vam anar de visita a un metge homeòpata (Mª Estrella) per saber si la medicina alternativa té solució per a les repetides otitis de Biel.
El divendres 6 d'octubre vam visitar al pediatra, una setmana després de l'anterior visita, i ens va dir que havíem d'acabar l'antibiòtic i ens va receptar dos xarops diferents, un per als mocs i l'altre per si ere algun tipus d'alèrgia.
El 14 d'octubre l'homeòpata, després d'estudiar el cas de Biel, ens va receptar Jalea reial i dos medicaments homeopàtics que ja hem encarregat.
El divendres 15 d'octubre tornem al pediatra i ens va dir que com que encara l'eixia moc per l'orella (signe de que el timpà encara no s'havia tancat) no volia deixar passar més dies i ens va fer un volant per a l'especialista (l'otorrino)
És dilluns 17 d'octubre i estem esperant que ens donen cita (per correu) per a l'otorrino i que arriben els medicaments homeopàtics a la farmàcia.
Ja veurem. Ja quasi sóc tan escèptic amb l'homeopatia com amb la medicina tradicinal. Abans el meu escèpticisme ere tot per a l'homeopatia.
Algú m'ha contat que BOIRON, empresa líder dels medicaments homeopàtics, està participada per l'Opus Dei. No se si és de veres però no m'estranyaria perquè aquests sempre posen el nas on fa pudor a diners.
Del dijous al divendres Biel va dormir fatal i al dia següent ja li eixien mocs per l'orella: "Otitis supuruda amb trencament de timpà". El divendres 30 d'octubre anàrem al pediatra i ens receptà un antibiòtic i que continuarem amb el xarop.
El dijous 5 d'octubre vam anar de visita a un metge homeòpata (Mª Estrella) per saber si la medicina alternativa té solució per a les repetides otitis de Biel.
El divendres 6 d'octubre vam visitar al pediatra, una setmana després de l'anterior visita, i ens va dir que havíem d'acabar l'antibiòtic i ens va receptar dos xarops diferents, un per als mocs i l'altre per si ere algun tipus d'alèrgia.
El 14 d'octubre l'homeòpata, després d'estudiar el cas de Biel, ens va receptar Jalea reial i dos medicaments homeopàtics que ja hem encarregat.
El divendres 15 d'octubre tornem al pediatra i ens va dir que com que encara l'eixia moc per l'orella (signe de que el timpà encara no s'havia tancat) no volia deixar passar més dies i ens va fer un volant per a l'especialista (l'otorrino)
És dilluns 17 d'octubre i estem esperant que ens donen cita (per correu) per a l'otorrino i que arriben els medicaments homeopàtics a la farmàcia.
Ja veurem. Ja quasi sóc tan escèptic amb l'homeopatia com amb la medicina tradicinal. Abans el meu escèpticisme ere tot per a l'homeopatia.
Algú m'ha contat que BOIRON, empresa líder dels medicaments homeopàtics, està participada per l'Opus Dei. No se si és de veres però no m'estranyaria perquè aquests sempre posen el nas on fa pudor a diners.
dimarts, d’octubre 11, 2005
Una excursió per les terres de Navarra
El 7, 8 i 9 d'octubre hem estat per Navarra, a veure a uns amics. Volíem fer un passejet per les muntanyes però Biel es va marejar al cotxe i ho vam deixar estar. Encara així vam poder pujar al Santuari de San Miguel d'Aralar, on vam dinar i després vam pegar un altre passejet per la Ciudadela de Pamplona.
El nom del partit polític Aralar vé d'aquesta Serra d'Aralar, que comparteixen Navarra i Euskadi.
Mentre anàvem i tornàvem de Navarra vam parar en Calamocha i Burbáguena (Teruel) per fer una volteta i estirar les cames.
Al anar Biel va dormir en dos tongadetes i es va despertar a uns 80 km de Pamplona. Una vegada en Pamplona, ja ere de nit i ens vam perdre. Mentre quedàvem amb els nostres amics perquè vingueren a rescatar-nos, Biel es va fartar del cotxe o es va marejar -no se qué va ser- i va bosar tot el berenar damunt d'ell i damunt de la cadira.
La tornada va ser quasi igual però sense bosar, Biel va dormir tot el viatge, en dos tongades, una de matí i una de vesprada.
Per cert, enlloc d'anar en el nostre cotxe, com que no ens fiem d'ell perquè és un poc vellet, vam llogar un Smart. Jo no ho sabia però hi ha una versió amb quatre portes.
El nom del partit polític Aralar vé d'aquesta Serra d'Aralar, que comparteixen Navarra i Euskadi.
Mentre anàvem i tornàvem de Navarra vam parar en Calamocha i Burbáguena (Teruel) per fer una volteta i estirar les cames.
Al anar Biel va dormir en dos tongadetes i es va despertar a uns 80 km de Pamplona. Una vegada en Pamplona, ja ere de nit i ens vam perdre. Mentre quedàvem amb els nostres amics perquè vingueren a rescatar-nos, Biel es va fartar del cotxe o es va marejar -no se qué va ser- i va bosar tot el berenar damunt d'ell i damunt de la cadira.
La tornada va ser quasi igual però sense bosar, Biel va dormir tot el viatge, en dos tongades, una de matí i una de vesprada.
Per cert, enlloc d'anar en el nostre cotxe, com que no ens fiem d'ell perquè és un poc vellet, vam llogar un Smart. Jo no ho sabia però hi ha una versió amb quatre portes.
diumenge, d’octubre 02, 2005
Ma mare (la iaia de Biel)
Des que l'oncle Ovidio es va morir ma mare està menys ocupada i ara sí li agradaria estar més amb Biel. Després d'un estiu en que només l'ha vist dos vegades, ara em telefona cada dia per saber si ens podrem veure.
De febrer a juny pel matí va estar cuidant del meu oncle i de Biel i no s'ho va passar massa bé. Bé, mon pare li va ajudar però encara així els panyals i el menjar eren cosa de ma mare.
La iaia de Biel, que és com li agrada que li diguem a ma mare, no està passant un bon moment perquè encara recorda el seu germà, que, encara que malalt, li feia companyia.
De febrer a juny pel matí va estar cuidant del meu oncle i de Biel i no s'ho va passar massa bé. Bé, mon pare li va ajudar però encara així els panyals i el menjar eren cosa de ma mare.
La iaia de Biel, que és com li agrada que li diguem a ma mare, no està passant un bon moment perquè encara recorda el seu germà, que, encara que malalt, li feia companyia.
Ovidio
Ovidio, el meu oncle i germà de ma mare, es va morir fa uns dies. Estava malet de fa mesos però ningú hagués dit que es moriria en qüestió de dos dies. Ere fadrí i vivia tot sol. Fa dos anys va tindre problemes de cor i des d'aleshores sempre ha estat per ell ma mare.
Al meu oncle encara li va donar temps de veure com Biel caminava tot sol pel menjador del seu pis agafant tot el que podia, demanant-li un tros de coca (de la que havia estat berenant) i volent apagar la tele.
Quan els veia junts (a Biel i al meu oncle) em feia pensar -encara que siga tòpic- que estàven junts una vida recent creada i una altra quasi finalitzada.
Al meu oncle encara li va donar temps de veure com Biel caminava tot sol pel menjador del seu pis agafant tot el que podia, demanant-li un tros de coca (de la que havia estat berenant) i volent apagar la tele.
Quan els veia junts (a Biel i al meu oncle) em feia pensar -encara que siga tòpic- que estàven junts una vida recent creada i una altra quasi finalitzada.
Correllengua 2005
Fa uns dies va passar la flama del Correllengua 2005 per Castelló i la Lluna va citar als pares i xiquets a la Plaça María Agustina per portar la flama uns metres. N'erem més dels que pensava. Biel s'ho va passar bé quan va sentir la música de les dolçaines i els tabals.
Carret per ací i carret per allà
Quan Biel eix a passejar per una plaça tan sols veu el carret que li hem comprat ja es torna boig. Té una emoció exagerada per baixar del seu carro i empentar el seu (més menut), carregar-lo de coses (burilles, tapons, fulles, papers i tot el que pilla) i anar d'aquí cap allà.
Quan altres xiquets (iguals o majors) veuen el carret també es tornen bojos per agafar-lo i empentar-lo. Què tindran aquests carrets?
Quan altres xiquets (iguals o majors) veuen el carret també es tornen bojos per agafar-lo i empentar-lo. Què tindran aquests carrets?
Un altre timpà nou
Aquest divendres passat Biel ha tornat a començar a fabricar un altre timpà nou. Després d'un refredat normalet d'una setmana els seus mocs han aconseguit apostar-se darrere del timpà de l'orella dreta i trencar.lo. Per a ell ha sigut un descans. Ara toquen 10 dies amb antibiòtic. Biel ja torna a ser més feliç.
El dijous vinent a una metge homeòpata, que coneix Sara, perquè ens faça un tractament diferent al tradicional. Jo sóc un poc escèptic sobre el tema però Pili confia. Ja veurem. Espere que no s'haja de tindre fe perquè funcione el tractament ja que jo de fe en tinc ben poca.
El dijous vinent a una metge homeòpata, que coneix Sara, perquè ens faça un tractament diferent al tradicional. Jo sóc un poc escèptic sobre el tema però Pili confia. Ja veurem. Espere que no s'haja de tindre fe perquè funcione el tractament ja que jo de fe en tinc ben poca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)