El Betlem de la Pigà

Els de la classe de Biel han estat assajant durant un parell de
setmanes el Betlem de la Pigà que van interpretar ahir a l'escola,
dins dels actes de Nadal. Durant aquestes dues setmanes a casa Biel ha
estat repetint el seu paper (el de Jaume) però, com que no ere massa
llarg, també li ha agradat repetir el dels i de les altres. Així que
cada dia durant el sopar o el dinar o en qualsevol moment s'arrancava
a recitar. Al principi feia gràcia i resultava curiós i divertit però
a la cinquena o sisena vegada que Biel recitava el "Tira'm la clau
amic Jaume...no tinc on recerar-me" ja em feia mal el cap. Inclús
Joana s'arrancava a recitar part del paper.

Em va fer gràcia que una mare de l'escola ahir es pensava que era el
Betlem de l'espiga enlloc de la Pigà. Algú va dir de broma: "Ai,
aquesta gent de poble!". Com si Castelló ja no fos un poble. El més
gran, però un poble.

El dia més avorrit de la meua vida

El divendres passat va ser "el dia més avorrit de la meua vida"
(segons Biel) perquè van anar a l'Espai d'Art Contemporani i només li
van agradar dos coses. Però l'excursió a l'EAC va ser a costa de no
tindre Educació Física ni pati, així que no van poder ni córrer, ni
saltar, ni jugar al futbol al pati. Terrible! :-)

La groga

Mentre anàvem al cotxe cap a Chelva (Ruta del agua) Biel ens va
preguntar què era això de "la groga". Jo vaig pensar en clau de
futbol i li vaig dir si es referia al Villrreal o a "la roja" però ell
ens va dir que no que ere alguna cosa que si te la prens et fas fort.
Hi vam caure. Es referia a la droga. La nit anterior Enrique i
Caterina, que tenen dos anys més, van sopar junts i a la taula van
parlar de la droga que et pot fer més fort. Ell tota l'estona va
pensar que parlaven de "la groga". Nosaltres li vam donar les
explicacions que tots us imagineu del tipus "no es que sigues més fort
sinó que et sembla que ets més fort i..." i altres amb les quals no
sabem si es va conformar o li van semblar un rotllo dels pares. Al
final, ell va arribar a la conclusió que li agradaria una droga amb la
qual et pogueren créixer les ales i poder volar. I qui no?

Cromos de futbol

A Biel li agrada fer-se la col·lecció de cromos de futbol. Ha vist que
és una forma d'integrar-se, d'intercanviar (cromos) i de xarrar tot el
dia del mateix (de futbol). Ahir va fer el primer gran intercanvi
fort. Va canviar 6 cromos. Fins ara, com que no tenia molts cromos
repetits, el que feia (per fardar de taco de cromos amb els amics) ere
pegar alguns a l'album i els altres passejar-los per ahí. El dissabte
es va donar conte que el millor és pegar els que no tens repetits i
portar a la butxaca els repetits, per canviar-los.

Caçant sargantanes

En aquest viatge a Euskadi Biel ha aprés a veure les sargantanes,
fixar-xe en elles i caçar-les. Ell i Joana van estar perseguint una
durant una bona estona fins que al final (sense voler) li van tallar
la cua i així Biel la va caçar amb la mà. Després la va tindre a la mà
durant unes 2 hores. Estava tan atemorida que ni es menejava. Biel
content. Afluixava les mans i ella no volia ni anar-se'n. En tornar al
cotxe la va soltar i se'n va anar ràpidament. Encara es deu recordar
de Biel.

Navegant pel cantàbric

Aquest estiu vam estar un dia per Zumaia i vam pegar un volt en barca
amb altres 26 persones per veure la costa entre Zumaia i Deba
(http://www.geoparkea.com). Al tornar Biel li va preguntar al patró si
podia entrar a la cabina i li va dir que sí a entrar i a portar el
timó. Quan ens vam donar conte Biel portava el timó de la barca i
anava seguint les instruccions del patró, molt concentrat. Feia una
cara de content, orgullós i de ser algú important. Van ser uns deu
minuts fins que vam arribar prop del port de Zumaia. No vol parlar
molt del tema. No se si perquè el va sorprendre tant a ell com a
nosaltres. Ell només volia veure la cabina.

Biel donant consells educatius

Després de dinar i mentre escuràvem Biel i jo, ell ha sentit com Pili
ha renyit a Joana per fer-se pipí fora del vàter per esperar-se tant a
fer piṕí i no li ha semblat bé. M'ha dit que li hem de dir les coses
sense enfadar-se. Potser tinga raó. Segur que sí. La diferència és que
ell no li ha dit a Joana vint-i-cinc vegades durant aquest matí com es
fan les coses. Ni deu vegades a ell també com es fan altres coses.

Un cunyot?

A Biel li he ensenyat a jugar al guinyot
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Guinyot) però a ell no li entra la
paraula. No li deu significar res i cada vegada que em proposa jugar
em diu: "juguem un cunyot?".

Jaume I parlava valencià i era cristià? No potser

Des de fa uns mesos Biel ha arribat a la conclusió que els que van a classe de religió parlen en castellà. Així que ahir per la nit, mentre baixàvem d'Ares després de sopar, Biel ens va preguntar: com és que Jaume I parlava en valencià i era cristià? Li vam posar alguns exemples actuals de companys o amics que parlen en valencià i són cristians però no va quedar molt convençut. Com que ja era tard al cap d'una estona de pensar en això (o en altres coses més interessants) es va adormir.

La segona pala ja ha caigut

Anit, mentre Biel es menjava un tros de panolla de panís, va obrir la
boca i amb cara d'alegria ens va ensenyar com la segona pala ja no
estava al seu lloc. Feia dies que es movia eixa dent i al final va
caure. Es va posar molt content, estava exultant. Al moment ja estava
pensant (en veu alta) què li escriuria al ratolí i què li demanaria.

Un amic d'ell, Marc, li va demanar al ratolí que no s'emportés les
dents perquè volia tindre-les totes. Ell també va voler fer el mateix
i li va escriure al ratolí demanant-li que li tornara les dents i que
li portara una trompa, però no d'eixes de fusta sinó d'eixes de
plàstic amb el dibuix d'una cobra.

Dràcula i el Minotaure

Biel està molt preocupat per dos personatges de ficció dels quals ha
sentit parlar a algú dels seus amics: Dràcula i el Minotaure. Saber
coses d'ells li fa tindre temor però, al mateix temps, té curiositat
per saber com eren i què feien. I com insisteix tant, li contem la
història d'algú dels dos personatges i a ell li venen al cap preguntes
i dubtes que la majoria de vegades no li les podem resoldre si no ens
inventem la resposta o ho consultem en Internet.

Un aspecte negatiu d'aquestes històries és que entre la seua
imaginació i el que li hem contat fa que, de vegades, no puga ni
encendre la llum de l'habitació perquè diu que té por. Com que és un
xiquet i els seus pensaments van i venen, no pensa massa temps en
Dràcula o el Minotaure i la por s'esvaeix mentre el cap s'en va a un
altre lloc jugant, mirant la tele o llegint un conte.

Una altra dent fora

Ahir a Biel i va caure una altra dent. Feia setmanes que es movia i
cada dia que passava li costava més de menjar. Li va caure ahir de
matí i la va portar a l'escola per ensenyar-la als companys. Per la
nit primer la va posar dins d'un paperet amb una nota on li demanava
al ratolí que li portés un gormiti i que no fes com l'altra vegada,
que van ser dos euros. Després és va fer enrere i va deixar la dent
baix del coixí sense cap paper però amb la nota. Van ser uns moments
de nervis i de pensar estratègies per facilitar la feina al ratolí.

Micalet/Fadrí

Ahir vam estar pel casc antic de València i vam pujar al Micalet. Jo
crec que no havia pujat mai. O no ho recordo. Biel i Joana estaven
molt contents per allò de pujar moltes escales i perquè pujàvem molt
alt. Biel, se seguida, em va dir que ere igual d'alt que el Fadrí. Jo
no vaig saber què dir. Li va eixir natural això de ser d'un lloc i
pensar que els altres llocs no poden ser ni més alts, ni més grans, ni
més guapos.

Per cert,
Fadrí: 58 m
Micalet: 63 m

Traient punxes

Fa uns dies Biel caminant (o més bé corrent) per Ares, Biel va caure
de panxa damunt d'una argilaga. Jo no estava present i Pili em va
contar que era com si estigués nedant, ja que movia les mans i els
peus mentre les punxes de l'argilaga se li clavaven. Per sort, només
se li van quedar dins unes quantes punxes a les mans i les que se li
van clavar a la panxa van eixir al treu-re'l de la trampa.

Ahir vaig començar a traure-li alguna d'aquelles punxes que se li van
clavar a les mans i que ara sembla que ja li molesten. De moment, li
he tret una. Va ser anit i va costar al voltant de mig hora. Primer,
no volia. Després de dir-li que aniríem al metge, va pensar que millor
a casa. Després, volia però em llevava la mà. Després va córrer pel
passadís cridant. I al final, es va conformar i es va seure davant
meu. Jo, amb l'agulla de cosir passada per alcohoI furgant al voltant
d'una punxa. Ell, mirant horroritzat i cridant "no em facis mal".

Al final quan la vaig traure em va dir: "com és que una cosa tan
menuda feia tan de mal?".

Durant uns dies, cada dia traurem una. Hi unes set o huit.

Fent-se el monyo

Ahir a la nit, mentre es banyaven Biel i Joana, Biel es va fer un
monyo de punky, es va mirar a l'espill i després li va fer el monyo a
Joana, li'l va rentar, li'l va pentinar i després Joana em va demanar
una gometa per fer-se dos cuetes. De vegades, enlloc de renyir juguen
junts i tot és més tranquil.

Bombetes, chinos i lobitos

Aquestes festes Biel ha començat a llançar coets (quina bestiesa!)

Fins ara només es fixava com els altres els llançaven però ara ha
decidit que ja li toca a ell. Així que s'ha aprés tots els noms dels
coets que hi ha a les tendes (i jo també) i ha aprés quins coets pot
llançar i quins no, encara que sense massa convenciment donat que pel
carrer ell no deixa de veure com xiquets com ell llancen tot tipus de
coets sense control.
També ha aprés com es llancen correctament per no fer-se mal (o no
tant) però ell no sempre fa cas perquè veu que els més grans (o no
tant) els llancen d'una altra forma més arriscada.
El primer dia que va tindre a les seues mans uns quants coets va
començar a trencar un per la meitat i va ajuntar les metxes de dos
coets a la pólvora que havia eixit del primer. Vaig al·lucinar però es
veu que ho havia vist fer tantes vegades que ho havia memoritzat.

Bé, ara ja s'ha acabat i fins l'any vinent no patirem.

Bombetes, chinos i lobitos

Aquestes festes Biel ha començat a llançar coets (quina bestiesa!)
Fins ara només es fixava com els altres els llançaven però ara ha
decidit que ja li toca a ell. Així que s'ha aprés tots els noms dels
coets que hi ha a les tendes (i jo també) i ha aprés quins coets pot
llançar i quins no, encara que sense massa convenciment donat que pel
carrer ell no deixa de veure com xiquets com ell llancen tot tipus de
coets sense control.
També ha aprés com es llancen correctament per no fer-se mal (o no
tant) però ell no sempre fa cas perquè veu que els més grans (o no
tant) els llancen d'una altra forma més arriscada.
El primer dia que va tindre a les seues mans uns quants coets va
començar a trencar un per la meitat i va ajuntar les metxes de dos
coets a la pólvora que havia eixit del primer. Vaig al·lucinar però es
veu que ho havia vist fer tantes vegades que ho havia memoritzat.

Bé, ara ja s'ha acabat i fins l'any vinent no patirem.

He perdut 5 euros

Fa uns mesos Biel va començar a mossegar-se les ungles. Primer un dit,
després un altre, després un altre, i al final tots menys el menudet.
Al cap d'unes setmanes i veient que continuava, li vaig dir que si
deixava de mossegar-se les ungles tindria una sorpresa. Però havia de
deixar de mossegar-se les ungles del tot i per sempre. Ell va dir que
sí però volia saber la sorpresa, és clar. Jo, improvisant un poc, li
vaig dir que li donaria 5 euros. Després vaig pensar que igual m'havia
passat però ja estava dit. Això va ser abans de Nadal i després de
quasi quatre mesos i després de moltes desil·lusions (per part d'ell)
Biel ha aconseguit no mossegar-se les ungles i jo he perdut 5 euros.

Astèrix (i Obèlix)

Biel s'ha fet fan d'Astèrix i Obèlix i totes les nits llegim quatre
fulls d'algun llibre de les seues aventures. Ell pensa que Obèlix és
menys protagonista perquè ix menys a les portades i, en algun capítol,
s'obliden d'ell. Té raó.

Quant dura la vida?

Després de sopar Biel ens ha preguntat quant dura la vida. És una
pregunta que ha fet sense pensar la resposta (ella ja la sap) i
buscant la nostra resposta perquè així és més fàcil. Després ell ha
reconegut: "ah, sí". No sabem quina és la seua resposta a la seua
pregunta.

Un 10 (però en què?)

Ahir Biel ens va dir que havia tret un 10 en un examen (o control, no
ho sabia bé). Quan li vaig preguntar en quina matèria, ell em va dir
que no ho recordava. Jo li vaig dir que ere per estar molt content,
però que també està bé saber de quina matèria t'examines. Poc a poc
vam traure, entre els dos, que alguna pregunta havia anat sobre
animals. Així que vam concloure que la matèria seria coneixement del
medi.

Deures llargs de dilluns

El cap de setmana passat Biel es va oblidar la carpeta a l'escola i per tant no va poder fer els deures del cap de setmana, que sempre són més llargs, i li vam haver de posar uns deures casolans. El dilluns es van ajuntar els deures del cap de setmana i els del dilluns. El més sorprenent és que Biel va arribar a casa al voltant de les 18h i, després d'enredar una estona amb el berenar i amb Joana,  va estar fent els deures tot sol des de les 18.30h fins a les 20h, hora en que vam posar la tele una estona per veure el final de la sèrie Gormiti i el capítol de Bob Esponja. Quan portava mig hora sense remugar i sense demanar ajuda el vaig felicitar però quan ja portava un hora ja no sabia què dir-li més. Tenia ganes d'abraçar-lo i besar-lo però no volia que es pensés que estava fent cap cosa molt extraordinària. Al final, va acabar després d'haver demanat ajuda un parell de vegades i haver remugat un poc en alguna correcció.

He de dir que els deures van ser llargs perquè Biel es va oblidar la carpeta a classe i que la mestra que té (Dolors) no és de posar molts deures per a casa i això té mèrit en els temps que corren.

Ballant baix del foc

Ahir per la nit vam estar al Sant Antoni del Grau -quin fred feia- i
Biel va descobrir que li agrada ballar baix dels coets dels dimonis de
Botafocs (http://botafocs.awardspace.com). A Pili també li agrada. A
mi no tant. Estarà en els gens o serà que Biel veu com Pili balla baix
del foc i vol imitar-lo?

Després d'un any, Biel està mal·lalt

Biel està a casa amb un poc de febre, tos i tristot. Fa mesos que no
estava així. Un any? No ho recorde bé però potser sí. Anit havíem
quedat amb uns amics d'ell d'escola (Carlos i Manuel) per sopar i
dormir a casa. Després de consultar a sa mare van vindre igualment i
Biel, amb la dosi de dalsy pertinent, estava molt il·lusionat encara
que amb menys energia de l'acostumada. Els tres es van portar molt bé.
Una llàstima. Ja tornaran quan Biel estigue amb les piles carregades.