Converses de dinar de dissabte amb Biel

A les hores de menjar ja han entrat a les converses els temes de Biel. És divertit parlar dels conflictes/relacions que té Biel i els altres companys de classe. Anit, per exemple, el protagonista va ser Joan (Roig) perquè Biel ens va contar que li havia pegat a Clara perquè ella volia ser amiga d'ell i ell no volia, o això va entendre.

En aquesta conversa també ens vam assabentar que Moises i Dídac no són amics de Joan perquè sempre juguen a part i no volen anar amb ell. Com es pot comprovar Joan marca el ritme de les relacions i és el líder i si no estàs amb ell estàs contra ell. De què em sona això?

Un tall a la front

Fa dos mesos Biel va caure a la Plaça Doctor Marañón. Estava d'esquena a ell i no ho vaig veure però ell em va contar, després de l'ensurt, que estava damunt d'un banc de pedra que envolta la plaça, va esvarar i va caure de cap.

Quan el vaig veure tenia la cara plena de sang i no veia d'on eixia. Biel no parava de plorar i jo estava molt nerviós. Li vam netejar la cara amb aigua i de seguida vam veure que no era greu perquè només era un tallet d'un centímetre a la front. Vam anar amb Josep, Andreu i Marc a l'ambulatori de Casalduch i com que cridava un poc l'atenció per la sang que tenia a la samarreta i a la cara en 5 minuts el van atendre. Li van posar unes tiretes d'eixes que tanquen les ferides que no són massa grans.

Una vegada se li va passar l'ensurt i mentre el curaven Biel es va portar com un valent i no es va ni queixar. Als 10 minuts Biel ja tornava a jugar amb Marc i Andreu i tots junts vam anar a sopar a casa Lledó.

Dos despertades intempestives

El que es desperta quan no toca últimament és Biel. Un dia es va despertar a les 5.30 h i volia esmorzar. El vaig enredar un poc però vam acabar anant a esmorzar quan eren vora les 7 h. Un altre dia també es va despertar a les 6 h i també volia esmorzar. A les 8 h ja ho teníem tot fet i podíem gaudir de tot un dia per davant.

Sense llum durant més d'un hora

El passat mes de febrer una vesprada se'n va anar la llum a casa, al voltant de les 19 h (quan ja era de nit) i estàvem Biel i jo a soles a casa. Primer vam esperar una estona per si tornava però quan vam veure que no tornava li vaig dir a Biel que hauríem d'anar a buscar unes espelmes o una llanterna. Ens vam aixecar del sofà i, a les fosques, vam baixar al primer pis per buscar les llanternes. En vam trobar dos una per a ell i una altra per a mi i li vaig explicar on dirigir el raig de llum per caminar. Biel estava emocionat i caminava amb molt de compte i amb un poc de temor.

Amb les llanternes a les mans vam buscar el "lumigas" i les espelmes i tot ho vam pujar dalt. Vam encendre el lumigas i les espelmes i vam apagar les llanternes. Amb la llum que teniem ere prou per veure'ns però no per llegir cap conte. A més a més com que no sabíem quan duraria l'apagada havíem d'estalviar el gas i no donar-li la potència màxima. Com que no podíem llegir contes li vaig contar un conte-contat a Biel.

Passaven els minuts, no tornava la llum i es va fer l'hora de sopar. Com que tenim una cuina de gas vaig pensar que amb el lumigas podríem anar fent el sopar. El vam fer entre els dos i Biel em va ajudar moltíssim. No es separava de mi en tota l'estona perquè tenia una mica de por. Quan Biel estava sopant, al voltant de les 20.30 h va tornar la llum.

Pili va tornar de la gimnàstica de preparació per al part quan ja havia tornat la llum i ens va preguntar com és que teníem el "lumigas", les espelmes i les llanternes per allí damunt. Ella no s'havia assabentat i li vam contar que havíem estat més d'un hora sense llum però que encara així havíem fet moltes coses.

El que dura un cotxe en funcionament

El dia que va vindre Sol a veure a Joana li va portar a Biel un cotxe "molt gran" que es menejava a soles i quan es trobava algun obstacle anava cap a rere i continuava circulant. Va tindre molt d'èxit però Biel es va emocionar massa i als 10 minuts ja només li funcionaven les llums.

Al cap d'uns dies Biel va decidir que cotxes amb piles, no gràcies. Perquè no es poden agafar, fer pujar, fer baixar, ni colpejar com ell vol.

El pel de les cames

Biel s'ha adonat que ja li està començant a eixir (encara que molt poquet) el pel a les cames. I ja està pensant en que d'ací poc serà com jo, son pare. El pel, tan desprestigiat en els nostres temps sempre que no sigue el del cap o la barba, per a Biel és signe de força i de que s'està fent major.

Si és que sempre s'ha dit que on hi ha pel hi ha alegria. No entenc aquesta dèria per depilar tot allò que creix del coll cap a baix (en els homes) i de la front cap a baix (en les dones).

Els pets ja són de cadascú

Fins fa molt poc quan estàvem banyant-se a la banyera Biel s'apropiava dels meus pets perquè sonaven més forts i li feien més festa. I així quan després d'un pet preguntava: qui ha sigut?, sempre era ell. Fa dos setmanes que els meus pets són meus. A cadascú allò que és d'ell. I ara quan pregunte: qui ha sigut? si he sigut jo ho reconeix i si ha sigut ell diu ben fort: jo!

Potser està començant a veure (olorar, millor dit) la part roïna del pet, la pudor.

Tant, tant, que estic cansat de jugar

L'altre dissabte que vam eixir Biel i jo a sopar amb els seus amics i amb els meus mentre Pili i Joana es quedaven a casa, Biel va jugar moltíssim. I va jugar tant, tant que quan ens anàvem cap a casa va reconèixer que havia jugar tant, tant que estava cansat de jugar. S'havia saciat de jugar.

Vam sopar a l'Almazorina, a l'edifici Sant Agustí. Es veu que els amos són molt fatxes. No ho se. Però eĺ que sí em va semblar és que eren un poc malcarats. Malcarats i fatxes. Vaja combinació!

Una llum llesta

L'altre dia Biel fa fer caca al vàter d'un bar i la llum ere d'aquestes que s'encenen polsant un botó però que s'apaguen a soles. Com que Biel tenia molta caca vam haver d'encendre tres vegades la llum i li vaig explicar que aquestes llums es diuen automàtiques. Ell la va batejar a la seua i com que això d'automatica li va resultar difícil de recordar va dir que ere una llum llesta.

Biel tampoc vol morir-se

Joan, de la classe de Biel, li ha dit que les persones quan es fan majors es moren. Però ell no vol morir-se mai. Així que quan està a casa busca una resposta menys cruel que la que li ha contat Joan. Nosaltres, com pensem que encara és aviat per assabentar-se del que és la mort, li diem que Joan s'enganya. Ell, més content, diu: "Mira, a que quan les persones es fan majors es fan més fadrins? A que sí?"

Biel, com molts de nosaltres, no vol morir-se. Algun dia li haurem d'explicar que sí ens morim però que és millor no pensar molt en això.

Una història de dinosaures

Avuí després del bany Biel m'ha contat que l'altre dia li va acompanyar a casa un carnotaure, però dels bons. I que el carnotaure tenia la mateixa que ell. Abans d'acompanyar-lo a casa el carnotaure s'havia trobat amb un tiranosaure que li havia ferit però ja s'havia curat.

Ja comencem amb aquestes històries que no se sap si són de veres o no. ;-)

Joana ja està ací

El diumenge va nàixer Joana i Biel ha estat dos nits a casa dels iaiaos. S'ha portat molt bé i cada dia que passava des que va nàixer tenia moltes ganes d'anar a veure a la menuda a l'hospital després d'eixir de l'escola.

La primera visita a Joana es va posar contentissim perquè a l'armari de l'habitació de l'hopistal hi havia un parell de regalets per a ell (un "rayo masquin" i un dinosaure). No se què li va fer més convoi si el naixement de Joana o les sorpreses, com diu ell.

El dimecres van donar d'alta a Pili i a Joana i a les 11 del matí ja estavem a casa. Des d'eixe dia Biel està molt fadrí i para molt de conte de Joana. Quan plora de seguida ens diu que plora i que potser tindrà fam. Li agrada molt tocar-li les mans i mirar-la molt de prop quan està mamant.

Aquesta vesprada m'ha fet gràcia que Joana s'ha dormit damunt del meu pit i Biel també dormir-se al meu costat al sofà. Com que no cavia bé ha buscat a Pili, que estava tombada a l'estora, i s'ha posat igual que Joana com si vulgués dormir damunt del seu pit.

Només està un poc insoportable a última hora de la vesprada, quan està cansat.