Menja mama, menja!

L'altra nit, mentre sopàvem, Biel va veure que Pili feia una estona que no menjava res i li va dir, entre mosos de pà i carn, com a tres o quatre vegades: menja mama, menja! Mama!, menja mama!

Els berenars dels dimecres

Des de fa anys (al voltant de l'any 2000) quedem amb els amics el dimecres per sopar però des de fa uns mesos i amb l'arribada de criatures menudes al món, hem convertit el sopar en berenar. Així, cada setmana anem a berenar a una casa diferent i ens reunim allí tots amb els respectius xiquets o xiquetes: Biel, Marc, Andreu i Lina.

A Biel li fa especial convoi trobar-se amb ells perquè és una ocasió per córrer darrere o davant d'ells, per jugar amb joguines noves i per fer un poc l'ase (espentant-se i llançant-se a terra un damunt de l'altre).

Quan acaba el berenar i ens hem d'acomiadar ens donem besets tots però Biel no acaba d'entendre que ens hem d'anar a casa i vol quedar-se amb ells. Ahir, a casa nostra, quan tots estaven al carrer i vam baixar per dir un últim adéu a tots, ell se'n va anar corrent amb ells i girant el cap em va dir adéu amb la mà i la veu.

Em va tocar fer una correguda fins al final del carrer i agafar-lo al braç. No va plorar però estava trist. No entenia perquè s'havien d'anar sense ell.

Biel a Alacant

Els dies 16 i 17 hem estat a casa Ramón (a Alacant) i hem vist a Juana i Miguel. A Miguel feia anys que no el veiem i ha crescut moltíssim, ja és un home. No coneixíem la nova casa de Ramón que està enfront del mercat central. Ramón ens va deixar el seu llit gran per dormir més còmodes mentre ell i Juana van dormir en un matalàs d'aire, que ens va costar una bona estona d'unflar. Al final, degut a una avaria en la màquina d'unflar, vam haver de bufar una estona cadascú.

A Biel li va agradar molt el "mercat medieval" d'Alacant perquè va veure dromedaris, oques, conills, cabres i un burret (el que més li va agradar). Biel no li té por a cap animal del seu tamany o un poc més i això provoca que hages d'estar damunt d'ell mirant si li posa la mà a la boca d'un oca o d'una cabra.

També s'ho va passar molt bé al port d'Alacant mirant els vaixells. Potser un cap de setmana, ben aviat, anem a Tabarca. Els vaixells eixen d'Alacant (1h 30 min.) i de Sta Pola (45 min.)

Biel ens va dir que Ramón, Juana i Miquel també són grans. Igual que ell.

Chemi, un amic de Ramón, va vindre a dinar el diumenge. Ramón no va voler complicar-se molt i va demanar menjar xinés. Estava molt bó. Va demanar unes algues fregides un poc estranyes però bones.

Al viatge d'anar i tornar en tren Biel va dormir tota l'estona menys una mitja hora al final de cada viatge en que es va distraure mirant per la finestra els cotxes (de color roig), els camions i les grues que vèiem.

Biel i els seus porquets grans

A Biel li agraden molt els animals: gossos, vaques, ovelles, cavalls, tigres, girafes, pingüins, lleons... però els animals que més li agraden són els porquets ("coquets" que diu ell). Quan en veu algú dins d'una tenda es posa molt content i ha d'estar una estona mirant-lo.

Entre Pili i jo li hem dibuixat tants porquets que ja hem perdut el compte. I a més a més sempre han de ser molt grans: "Un coquet gan, gan, gan". I no mai li sembla prou gran.

Amb Bliquiel per Barcelona

Aquest "pont de la puríssima" -;-)- hem estat per Barcelona a casa de Miquel (Bliquiel per a Biel), al barri de Sant Andreu. Mira que és difícil dir Bliquiel enlloc de Miquel -per nosaltres, almenys- però per a ell deu ser més fàcil així. Llevant d'alguna que altra enganxada amb Biel per posar-se cabut -sobretot a l'hora de sopar-, s'ho ha passat, i nosaltres també ens ho hem passat, molt bé. Un dia vam anar a Blanes i Pineda de Mar i un altre a Vic. El tercer vam estar per Barcelona, passejant pel Barri Gòtic.

Al Jardí Botànic "Mar i Murtra" de Blanes Biel va aconseguir un boli amb un porquet molt xulo, és el seu amor passional d'ara.

Els trens li continuen encantant. "Adéu tren".