Per què menjar?

Ahir, després de sopar, Biel em va tornar a treure el tema de la vellesa i ens va dir que ell volia ser gran però no volia ser vell. Jo li vaig dir que d'acord. Biel va pensar una estona i després em va preguntar que si jo ja ere gran per què encara menjava?

Estava cansat i no vaig saber què contestar-li perquè m'entengués i com que ell també estava cansat tampoc va insistir en el tema.

Carnotaures

De entre tots els dinosaures els carnotaures (de la família dels abelisàurids) són els que més li agraden a Biel. Hui Pili li ha portat un albertosaure (de la família dels tiranosaures) i el seu nom m'ha fet molta gràcia.

Per a ell és un carnotaure.

Biel, tindràs una germaneta

Quan ens van dir que el que Pili portava a la panxa ere una xiqueta vam decidir dir-li alguna cosa a Biel i anunciar-li que tindria una germaneta. Ell es va quedar pensant una estona, com fa altres vegades, i la primera reacció va ser preguntar si seria més menuda que ell. Li vam dir que sí i que estigués tranquil que ell sempre seria el més gran dels dos i que podria cuidar-la i ensenyar-li tot el que ell sabia. També li vam dir que Joan i Lluís també tenien germanes i les cuidaven molt.

Després de pensar una estona més i sense tindre massa clar què significava això de tindre una germana ens va preguntar: I això per què? Esta pregunta ens va superar i després de mirar-nos Pili i jo, un dels dos (no recorde qui) li va dir que per a tindre un germà i jugar amb ell. Ell no es va conformar i l'última qüestió que volia resoldre és si seria gran com ell per poder jugar. Li vam dir, és clar, que al principi no però que després es faria gran i jugaria amb ell.

No li va agradar això de no poder jugar amb ella des del principi.

Maduxia i perlin

Entre moltes altres coses a Biel li agraden molt les rues de "perlin" i el iogurt líquid de "maduxia" i plàtan.

No vull ser vell!

L'altra nit quan estava banyant-me amb Biel em va preguntar per què un vell que havíem vist feia cara trista. Jo li vaig dir que els vellets no estan tristos el que els passa és que amb l'edat la pell de la cara s'arruga i cau cap a baix i sembla que estiguen tristos però per dins estan contents.

Biel es va quedar parat pensant i, amb la meua sorpresa, va començar a plorar i a dir que no volia fer-se vell i que no volia menjar molt per a no fer-se gran i vell. Plorava moltíssim mentre no deixava de dir que no volia ser vell i que no volia menjar més.

Jo vaig mirar de consolar-lo dient-li que no patira perquè encara ere molt jove i que li quedava molt de temps fins que es faria vell i que el papa encara no ere vell (bé, no massa vell). Al cap d'un o dos minuts ja s'havia oblidat de la seua temor a fer-se vell i al pas del temps, d'un temps que ell encara no sap ni què és.

Seriós i trist, després de dos dies vomitant

Després de dos dies vomitant Biel està fet pols i dorm moltíssim. Es veu que no com no té massa forces ha optat per estalviar energies i es dedica a dormir i a dormir. Pobret!

Després de cada vomitada com es trobava millor ens demanava menjar: Papi, em dones un poc de cremeta! Vull chicha! Ai, vull menjar! I nosaltres li explicàvem que no podia menjar perquè tenia mal a la panxa i tornaria a vomitar. Però ell no deixava de tindre fam. No tanta com és habitual en ell però sí que li abellia menjar i omplir la panxa. Una cosa que impressiona és veure'l tantes hores i dies seguits cansat, seriós i trist.

Al tercer dia, ahir, va començar a menjar alguna cosa i ja no va vomitar però les bateries encara no estàven plenes i els ànims continuen baixos. Amb aquesta neteja de panxa obligatòria i involuntària Biel s'ha quedat ganes de renyir ni discutir (la part bona de que estigue malaltet). Ja veurem el que dura.

Aprenent el castellà: caigudo, trencado i menjado

Biel ja està aprenent el castellà i, de moment, ho fa castellanitzant paraules del valencià. És normal sentir-li dir mentre juga amb els seus joguets o amb altres xiquets coses com: s'ha "caigudo", s'ha "trencado" i se l'ha "menjado".

Mandaronjes

L'altre dia Biel per a referir-se a les mandarines va dir ja no vull més "mandaronjes", i ens va fer molta gràcia a tots els que estàvem allí. Ell no es va ni adonar del que havia dit.

De visita a Dinopolis amb Manel i Pere

El diumenge passat vam estar a Dinopolis (Terol). Vam anar fins a Sagunt en cotxe i allí vam agafar el tren (Dinotren) fins a Terol. Anàvem Manel, Pere, Biel, Merxe, Germà, Pili i jo. El viatge d'anada va anar molt bé perquè ens vam seure a uns seients amb taula al mig i els menuts van poder jugar amb les seues joguines, apegar els seus gomets i pintar als seus papers. I com era de dia i la velocitat del Dinotren era baixa es podien veure el paisatge i els pobles pels que passàvem la mar de bé.

A Biel el que més li va impressionar va ser el tamany dels dinosaures, sobretot els carnotaures, que són els que més li agraden. Encara que hi vam veure tants dinosaures que al final Biel va acabar un poc fart. El final de la visita va ser divertit perquè vam anar a la fira de dinopolis on hi havia unes quantes atraccions per a menuts. Manel, Pere i Biel van pujar a quasi tot dues vegades.

La tornada va ser més avorrida perquè era de nit i tots estàvem cansats.

On estic jo?

Anit, mentre feia el sopar, Biel es va quedar mirant una foto que tenim penjada a la porta de la nevera on estem Pili i jo cuinant abans de néixer ell i em va preguntar: on estic jo?

Jo li vaig explicar que ell encara no havia nascut i que la foto la vam fer abans de néixer ell. Jo pensava que no es conformaria i que em preguntaria què volia dir això de "néixer" o alguna altra pregunta semblant, però no, es va quedar pensant uns segons i va dir: Ah, val!

No se si va entendre el que li vaig dir però es va conformar. De vegades Biel sorprèn amb les seues respostes. Potser a l'escola ja ha aprés el que significa néixer.

Biel no vol canviar de cotxe

Aquest matí li he dit a Biel que havíem canviat el cotxe i m'ha dit que ell no vol canviar de cotxe i que vol el cotxe blanc. Li he dit que el nou cotxe és més gran i més còmode i ell m'ha dit que ell vol el xicotet i que a ell li agrada el xicotet.

Després he provat de canviar d'estratègia i li he contat que el cotxe blanc estava trencat i l'havíem de canviar. I ell m'ha dit que si està trencat algú el podrà arreglar. Així que hem arribat a un acord i és que mentre arreglen el cotxe blanc i xicotet anirem amb el nou.

Es diu galetes i no galletes

L'altre dia vaig tindre una discussió amb Biel sobre si eixes coses redones fetes amb farina que ell es posa dins la llet per esmorzar es diuen galetes o galletes. Jo li deia que no es posés tantes galetes i ell em dia que no es diu galetes: "t'enganyes papa no es diu galetes es diu galletes".

Després d'això vaig estar pensant si pagava la pena renyir amb ell o no. Vaig provar i li vaig explicar que no es diu galletes que es diu galetes i que com jo sóc més gran que ell se més coses que ell. Però ell a poc a poc s'anava enfadant fins que al final vaig cedir i li vaig dir que val que galletes.

Així que hauré d'insistir un altre dia, perquè sóc molt cabut, i explicar-li un altra vegada que es diu galetes.

Uns dies a Vistabella a Les cases de l'Alforí

Els dies 12, 13 i 14 d'octubre hem estat a la casa que Josep i Carol tenen a Vistabella (a la urbanització Les cases de l'Alforí) i Biel, Marc i Andreu s'ho han passat la mar de bé jugant, corrent, menjant junts, mirant la tele junts i renyint també junts.

El divendres per la vesprada vam fer un vol a peu per camins prop de Vistabella i de la casa. El dissabte vam anar a Sant Joan i vam caminar per camins prop del santuari primer cap al riu Carbo però pel camí passaven tants 4x4 que vam fugir cap a un altre camí menys transitat. De vesprada vam estar per Xodos.

Vam estar molt rebé i la casa és molt acollidora encara que no estiga de cara al sol.

Grans dormides

Des que Biel ha començat l'escola i no dorm migdiada Biel arriba a casa molt cansat. Un dia es va dormir a les 18 h, el vam despertar per sopar a les 21 h i després de sopar va dir que tenia molta son i es va tornar a dormir fins a les 7 h.

Un altre dia es va dormir a les 19 h i ja no es va despertar fins a les 7 del dia següent. A partir d'ara si ho torna a fer ja no el tornarem a despertar per sopar, amb la berena ja té prou i això de dormir hem pensat que també alimenta, així que perquè no sope algun dia no passa res.

Li encanten els contes contats

A Biel ja li agraden els contes contats. Fins ara només feia cas dels contes amb imatges i en paper o en la tele però ara ja és capaç d'imaginar-se el que li contes.

A més, mentre escolta el conte no pot fer una altra cosa. Ahir després de banyar-se i mentre ell recollia la roba bruta i posava les sabates al seu lloc vaig començar a contar-li un conte però ell em va dir que no, que no. Que encara no, que m'esperara a que acabés de recollir-ho tot. Després va vindre corrent on estava jo i em va dir: "ja està. Ara el conte".

És bonic però hauré d'aprendre més contes perquè només em se quatre i ja m'avorreixo. Ell no.

Una cosa que també li agrada és que li contes les pel·lícules en versió conte. Ja li he contat Nemo, Bichos i Shrek vàries vegades, en versió resumida.

De cara contra el bidet

Biel no volia rentar-se les mans a la pica i ho va fer amb ràbia i enfadat damunt de la seua banqueta. Encara enfadat va baixar corrent de la banqueta i aquesta va esvarar i Biel també. La boca de Biel va anar a parar a la vora del bidet. Una dent es va anar cap a dins, a la barbeta li va eixir un blau i la sang rajava per la boca. Biel plorava i plorava.

Després d'anar a urgències el metge ens va dir que durant tres dies Biel no havia de menjar res que hagués de mastegar. Després de dues hores i una dosi d'apiretal Biel està millor, vol menjar alguna cosa i demana rosquilletes. Després d'una hora demanant rosquilletes vam pensar en donar-li-les i que ell mateixa provés com li feien mal les dents. Resultat: les dents no li feien tan de mal i es va menjar la rosquilleta. A partir d'ací les indicacions les metge es van convertir en relatives perquè si a ell no li feia mal a veure com li expliques que no pot mastegar.

Per cert, parlant de menjar amb dificultats però en aquest cas no per mal de dents sinó per falta de menjar: "Un nen de 3 anys sobreviu 12 dies sol a la selva amazònica. Després de dotze dies d'intenses recerques dels familiars i els equips de rescat, el nen va ser localitzat amb picades d'insectes i deshidratat, però sa i estalvi. Els metges diuen que el nen no té trastorns greus, tot i haver-se alimentat amb fulles i plantes durant aquests dies". (Avui, 3/9/2007)

Em vaig alegrar molt pel xiquet i per la família. I vaig pensar si això ho podria fer Biel.

Parles molt raro tu!

Quan Biel no entén el que li diem diu coses així:

-Parles molt raro tu!
-Què dius tu?
-Què parles tu?

I si està cansat i no vol escoltar el que li dius diu altres coses així:

Ai, no parles papa!
Ai, me mareges!

Què bonics són els xiquets! A que sí?

Els ullls de Biel pel matí

Quan Biel es desperta (o el despertem) de matí no pot obrir els ulls -com qualsevol altre- però a ell li fa ràbia i es queixa dient: Ai què faré? No puc vore! No puc obrir els ulls! Ai què faré jo ara?

Un autèntic drama matiner.

El cinqué i el sisé dia d'escola

El cinquè i el sisè dia d'escola Biel ja no ha plorat però continua dient fins que arribe a la porta que ell no vol anar a escola i que no li agrada. Una vegada allí entra ell tot sol. Suposo que ell entra en el seu paper i el manté mentre pot.

Jugant amb animals de plastilina

Biel és un enamorat de la plastilina i de que Pili o jo li fem qualsevol animal que li passe pel cap. Així pot jugar amb cocodrils, taurons, elefants, rinoceronts i dracs que obren i tanquen la boca, mouen les potes i es trenquen i els pares tornen a arreglar. La veritat està un poc pesat amb la plastilina.

Ahir Biel jugava amb uns cocodrils, uns taurons i un bussejador que li va fer Pili. El joc consistia en que el cocodril li menjava al bussejador els braços i les cames i finalment es menjava el cap. Després d'inutilitzar el bussejador, el joc continuava amb un tauró que es menjava un altre tauró xicotet i també volia menjar-se un peix pallasso però es va trencar la boca del tauró i finalment el peix pallasso es va salvar.

Quart dia d'escola

Hui no ha plorat però no volia quedar-se. S'ha agafat a mi molt fort però Jose, el de l'escola matinera, li fa fet quatre gràcies i al final s'ha anat amb ell al braç i m'ha llançat un bes i un adéu.

Tercer dia d'escola

Hui Biel ha plorat a l'escola matinera. Al recollir-lo sembla que s'ho passat bé. Encara així, no conta res de l'escola ni del menjador ni dels altres xiquets i xiquetes. I quan li preguntem es fa el despistat o et fa alguna pregunta que no té res a veure amb l'escola.

Segon dia d'escola

L'he deixat a l'escola matinera (a les 8 h) i s'ha quedat la mar de tranquil pujant dalt en braços d'un xic molt gran i agradable. A l'hora de recollir-lo (a les 16 h) a Pitufos estava jugant al pati amb altres xiquets. Anava en bici i no tenia moltes ganes d'anar-se'n. Hem hagut d'explicar-li que demà tornarà.

Primer dia d'escola

Biel ha plorat quan l'ha deixat Pili (a les 9 h) però al tornar a recollir-lo (a les 13 h) per dinar no semblava massa afectat i estava content.

L'orella del gat

Suso: Pili, ja se què li ha passat al gat. Algú li ha pegat un mos al gat i se li ha menjat mitja orella.
Pili: I qui haurà sigut?
Suso: No ho se. Potser un gos.
Biel: Quin gos s'ha menjat l'orella del gat?
Suso: No sabem si ha sigut un gos o no.
Biel: On està el gos que s'ha menjat l'orella del gos?
Suso: No està ací. Està pel carrer per no sabem on.
Biel: Jo vull veure el gos que s'ha menjat l'orella del gat.
Pili: No sabem on està.
Biel: I per què li ha mosegat al gat? Estava enfadat el gos? Jo vull veure'l.

Mirant el basquet

Mirant el basquet.

Després de dir-li qui és Pau Gasol...

Biel: On està Pau?
Jo: Mira és eixe. És molt alt?
Biel: És molt alt?
Jo: Sí.
Biel: Per què?
Jo: Perquè menja molt. Juga molt bé.
Biel: Per què?
Jo: Perquè posa la pilota dins la cistella. Ho has vist?
Biel: Ah! Mira, ara aixe també l'ha posat dins.
Jo: Sí.
Biel: I ara on està Pau?

Biel i els seus malsons

Biel en ple malson i sembla que discutint amb algú pels animalets:

-No. L'elefant no. Ai, ai. Buaaa, buaaa. No, el tigre no. Nooooo.

La primera foto feta per Biel

La primera foto feta per Biel. Ben aviat.

Biel cantant: "estira de la bebe, estira de la bebe"

Biel quan està content canta coses com: "estira de la bebe, estira de la bebe" (?)

Migdiades a Ares

Les migdiades de Biel a Ares (les poques que ha fet) han sigut al sofà o a l'estora amb un coixí al cap i amb nosaltres.

Excuses per no dormir al seu llit (I)

Excuses per no dormir al seu llit (I):

El llit d'Ares de Biel té ulls i boca i li fa "susto". La primera excusa per no dormir sol.

Els cavalls són "cagalls"

Per a Biel els cavalls són "cagalls" i quan alguna cosa s'ha acabat ell diu que s'ha "acagat".

No m'ofego perquè no hi ha piscina

Mentre sopem i Biel menja massa ràpid sense mastegar bé.

Suso/Pili: Biel, menja més poc a poc que t'ofegaràs.
Biel: No m'ofego perquè no hi ha piscina.

Mirant el futbol

Mirant un partit de futbol.

Després de veure unes quantes caigudes de jugadors...

Biel: Mira, no cauen. Ara sí. Mira, s'alça a soles... i no plora. Hi ha dos pilotes?. I corren molt.

Alfredo no sopa?

-Mira, Alfredo no sopa. No sopa Alfredo?
-Es que ara està descansant.
-Alfredo està descansant?
-Sí, està descansant perquè estava un poc cansat.

(Al cap d'una estona)

-Mira, Alfredo ja sopa.
-Sí.

(Al cap d'una bona estona i mentre hi ha una animada discussió sobre no
recorde quina tema...)

-Mira, Alfredo no parla.
-No, no parla. Es que no té ganes de parlar perquè ha sopat molt.

I tot mentre sopàvem a casa d'Ester a la Pobla Tornesa, amb Lledó, Lina,
Alfredo i Ester.

Què és un llamp?

-Què és un llamp?
-Una llum molt forta al cel que es veu abans de sentir-se el tro
-Una llum molt forta?
-Sí, una llum molt forta
-I és molt gran?
-Sí, és molt gran
-I té boca?
-No Biel, no té boca. No és una persona ni un animalet. És una llum molt
gran al cel.
-I fa susto?
-Si. està lluny, no fa susto i és molt bonic. Però si està prop fa susto.
-Si està prop fa susto?
-Sí, fa susto perquè és una llum molt gran i molt forta.

(Silenci)

-I què és un llamp?
-Una llum. Saps què és una llum?
-Sí.
-Quan encens la llum de la teua habitació veus que hi ha al sostre una
cosa que brilla? Això és la llum. Doncs un llamp és com la llum de
-l'habitació però molt gran i al cel.
-Molt gran?
-Sí, molt gran.
...

I així durant 10 minuts més mentre baixàvem el Coll d'Ares amb el cotxe
camí de Castelló i lluny es veien uns amenaçadors llamps d'una possible turmenta d'estiu que va quedar en un nores.

La primera pel·lícula al cine

Dilluns passat vam anar al cine amb Biel a veure Shrek tercer. Li havíem dit que això d'anar al cine suposava: una pantalla/tele molt gran, molt de soroll i un espai una mica fosc. Ell, tot il·lusionat, va dir que ell no tindria por.

Vam realitzar el ritual típic de pel·lícula i comprarem unes palometes de panís (o flors com diu Pili). Biel va entrar a la sala amb ganes i ímpetu. Vam seure amb les nostres palometes i vam veure uns anuncis d'altres pel·lícules. Biel va preguntar quan eixiria el burret.

Al cap de tres o quatre anuncis va començar la pel·lícula. Biel estava emocionat i amb la expressió seria de concentració va estar mitja pel·lícula segut al seu seient. L'altra meitat va estar segut a la falda de Pili. Durant tota la pel·lícula va estar en silenci i només en dos ocasions va preguntar pel burret o pel drac perquè ja feia una estona que no eixien.

Els tres anys de Biel

Enguany Biel ja ha sigut conscient del seu aniversari i que això va envoltat d'una festa que consisteix en el següent: coca, ciris, amics, els pares i mares dels amics i regals. També ho vam celebrar a Ares. Van pujar els amics de Castelló i vam vindre alguns amics d'Ares. Com que el cap de setmana amenaçava pluja ho vam celebrar el "trinquet" de Pascual.

Tot de negre!

Mentre esperàvem que Pili tragués el cotxe de l'aparcament va passar un home negre per l'altra vorera i Biel va dir: "Mira, tot de negre! I les mans i les ungles també". Després em va mirar a mi i em va preguntar: "I tu, no vas de negre?".

Adéu bolquer de la nit

Des d'ahir Biel ja no porta bolquer per la nit. Li hem comprat dos protectors per al seu llit. La primera nit no va eixir bé i es va fer pipi. La segona nit el vam portar a fer pipi quan ens vam gitar nosaltres (a les 12h) i ja no va mullar els llençols.

Ho hem decidit fer ja perquè la majoria de matins quan li llevem el bolquer no està gens pixat i així ara a l'estiu també dormirà més fresc.

El cavall de Mati

A Biel li ha agradat moltíssim el cavall de Mati. Li dieuen Ruso i és un poni que a ell li sembla que és molt gran. Ahir em va dir que volia pujar damunt d'ell i anar (amb ell) en un carro.

Després de veure com Mati el pentinava i li tallava el pel de la crin i la cua ell va fer el mateix amb el pel de Brusco, un dels dos gossos de la casa. Primer el pentinava i després feia com que li tallava el pel amb unes tisores fictícies que eren les figures de Shrek i el burret.

Per Cartagena dos anys després

Després de dos anys sense visitar a Ramón, Cartagena i La Mar de Músicas, Biel i nosaltres hem tornat a la casa nova del campo i ens hem trobat, de nou, amb Isa, Rafa, Lucas, Águeda i Elvira. La vegada anterior Biel només tenia un any.

Aquesta vegada Biel s'ha relacionat moltíssim (admirant) amb Lucas (14 anys), Elvira i Águeda (uns pocs anys més menudes). El més divertit de la seua relació ha sigut totes les vegades que Biel ha interromput les filmacions de la pel·lícula de Lucas (sobre mafiosos i lluites entre ells) i els cabrejos d'aquest. Biel, gran adminirador de Lucas, el seguia a totes les parts i a aquest no sempre li feia gràcia, sobretot quan estava filmant amb la càmera.

El diumenge vam estar a una cala preciosa prop de Cala Bardina i com que feia molt de vent i la mar estava un tant agitada una ona es va emportar una sabata de goma de Biel. Biel es va disgustar un poc i per consolar-lo li vam dir que el mar igual li deixava la sabata al mar de Castelló. Al tornar a Castelló va preguntar per la sabata.

Per cert, per a Biel Castelló és sa casa, encara no és conscient dels llocs i d'on viu. El seu sentiment nacional es limita a ser de sa casa (casa nostra).

Fades i "pites"

El 7 de juliol Biel, en un acte heroic i sorprenent, va donar els dos seus "pites" (com diu ell als xumets o xuplons) a una fada de la festa de Sant Joan de La Lluna. Les hores d'abans va demanar per ells durant tot el dia amb un desig desesperat i estrany perquè fins ara només el demanava per dormir. És com si volgués acomiadar-se d'ells amb una gran xuclada final de vàries hores.

Quan va aparèixer la fada ens va demanar la borsa on estaven els dos xuplons i estava tan nerviós que no podia posar la mà dins la borsa. Li vam ajudar a traure els xuplons. Amb una mà els va agafar i tot decidit, serio i nerviós els va oferir a la fada. Aquesta els va agafar i li va correspondre amb una medalla, que ell esperava i que el convertia en un xic ben fadrí.

Ara li costa una mica més conciliar la son. Ahir li vaig explicar com es feia per tancar els ulls tot sol i buscar la foscor per poder dormir. Ja és major.

S'està fent gran Biel.

De camping per Ametlla de Mar

Aquest cap de setmana llarg de Sant Pere hem estat per Ametlla de Mar i hem estat en un camping (Camping Ametlla) amb la tenda de campanya nova. Hem estat amb Ricardo, Sara, Miquel i Joan. A més de banyar-se a la piscina del camping i a les dos cales que estan més a prop del camping (Cala Santes Creus i Cala de la Llenya) vam anar a Miravet i al Cardó (que el grup Pascual ha decidit tancar perquè vol explotar un antic monestir i balneari com a balneari de luxe).

Biel s'ho va passar la mar de bé saltant i esquitxant aigua a la piscina menuda i nedant a la mitjana (amb la seua "patata"). Al mar va entrar en braços perquè l'aigua estava un poc moguda i va jugar amb el poal, la pala i el rastrell i el munt de pedres que hi havia per la platja. Miquel va dissenyar una font amb el poal i dos recipients més i l'aigua passava d'un a l'altre. A Biel li va agradar molt i al dia següent, que no estava Miquel, la va tornar a fer ell.

No es separava ni un moment del seu ídol, Miquel. I quan no el veia preguntava per ell.

Amb la tenda de campanya també va xalar molt. Va haver un poc de descontrol amb el pipí perquè pixava més de l'habitual i unes quantes vegades es va fer damunt.

Una mica de coneixement

Biel sembla que ja té una mica de coneixement. Quan li expliques les coses sembla que les entén i cada vegada renyim menys i parlem més.

Ahir, jugant amb ell, vaig fer com si li posara amb la mà un poc de coneixement al cap i ell, seguint el joc, s'ho va llevar del cap amb la seua mà i m'ho va ensenyar rient i dient-me: "m'ho llevo jo". És com si no tinga massa ganes de tindre coneixement. ;-)

Biel encara té por als desaigües

A Biel encara li fan por els forats de desaigüe de les banyeres o de les piques i abans de buidar una banyera o una pica s'assegura de que ell no estiga dins i que no hi haja cap dels seus animalets dins.

Jo li he explicat moltes vegades que no hi ha cap perill perquè ni ell ni cap dels seus animals cap per eixos forats de desaigüe, però ell no es refia.

Jo primer!

A l'hora del meló roig Biel sempre vol ser el primer en provar-ho i diu: Jo primer! L'altre dia Biel va sopar a soles perquè Pili i jo vam sopar més tard i a l'hora del meló roig també va dir: Jo primer! Jo li vaig explicar que estava a soles i que no calia dir Jo primer! perquè seria el primer igual. No se si ho va entendre.

Molins d'aigua i una nevera

Aquest cap de setmana hem estat per Ares i Biel ha vist el que resta dels molins d'aigua, que ara estan restaurant a poc a poc, amb les seues rodes de moldre, les seues sèquies i les seues basses. Ha estat molt interessant perquè jo no els havia vist mai, per dins, i estan millor del que esperava.

Al dia següent, després de dinar un tombet de corder, vam anar a veure la Nevera dels Regatxols, que està completament restaurada i val la pena visitar. Biel també va vindre i li van agradar molt les escales de baixar i la neu (sintètica) i el nevater que hi ha exposats dins d'aquest pou de neu.

Una nit al Mas de Noguera

Biel i els seus companys de La Lluna han passat una nit (i un dia) al Mas de Noguera visitant al bou Martí, a la vaca Paca i altres animals que hi ha per allí. S'ho han passat molt bé. Des de que ha tornat, Biel no ens perd de vista i no vol que ens anem i el deixem. És com que si es pensés que en qualsevol moment anem a deixar-ho sol. Són els efectes secundaris del viatge i esperem que no duren gaire.

L'alegria que dona una caca de Biel

Després de tres dies sense fer caca, li vam posar un supositori, i al cap d'una estona Biel va fer una caca "molt gran" i ens vam alegrar tots moltíssim. Ell el primer.

Els supositoris no li agraden gens.

A l'Oceanogràfic

El diumenge passat Biel, Marc i Andreu i Mar i Neus van estar a l'Oceanogràfic. Van veure (i nosaltres també) animals marins que jo no sabia que existien com taurons guitarra, belugues, crancs (gegants), i d'altres que sí com dofins, morses, elefants marins i pingüins.

A Biel els animals que més li van agradar van ser els dofins, les belugues i els taurons.

Llegint-li contes a Epi

Fa unes setmanes que a Biel, de vegada en quan, li pega per llegir-li contes a Epi. Es seuen a l'estora, Biel posa a Epi entre les seues cames, busca un conte l'obri i comença a explicar-li el que veu. I sembla que a Epi li agrada i tot.

La primera caca a l'orinal

Després de la primera setmana fent pipí a l'orinal Biel ja ha fet la seua primera caca a l'orinal i està molt content. Va dir, com no, que havia sigut molt gran. I és que a ell li agraden molt les coses grans.

Els taurons del centre Sant Miquel

Aquests dies hi ha una exposició al Centre Sant Miquel sobre taurons. Hi ha rèpliques de taurons de tamany real i Biel ha al·lucinat molt perquè, entre d'altres, hi ha un tauró blanc molt gran penjat a l'aire (com si nedés per l'aire) que fa molta impressió.

Un altre tauró que li agradat molt a Biel és un que té la boca oberta i també està penjat del sostre. Ell quan conta a algú el que ha vist, i per explicar-se, obre la boca també molt, com el tauró.

Un dia d'aquests tornarem.

Un que se'n va

L'altre dia Biel, després d'eixugar-se les mans a la pica, mentre em tossava la cuixa per passar cap al passadís (i anar a jugar corrent) va dir: "un que se'n va". Ja comença amb les frases fetes que haurà sentit per La Lluna o pel carrer o a casa d'algú.

Són eixes frases fetes que ens ajuden a socialitzar-nos quan no tenim ganes de dir res.

Comentaris del pipí

No eix. Ai! no eix. Aiiii!
S'ha escapat.
Ha eixit a soles.
Mira! se meneja (la pilila).
Mira! no para (d'eixir).
Un pipí gran!
Un pipí molt gran!
Hi ha molt pipí?
I ara (vaig a tirar) el pipí al vàter.
Adéu pipí!
I ara el bolquer (per la nit)?

A la piscina els tres

Divendres passat vam anar a la piscina d'Almassora els tres. Biel s'ho va passar molt bé. Amb la seua "patata" d'ací cap allà per dins de la piscina menuda i cridant de content. Després a la dutxa es va portar la mar de bé i també es va riure molt. Això de veure tanta gent gran dutxant-se al mateix lloc i vestint-se al mateix lloc el va deixar encuriosit.

Li va agradar molt la tapa del desaigüe del vestidor perquè feia soroll i estava solta i la volia posar bé. Vam veure a Jaume Ribes.

Fora bolquers

El divendres vinent comencem a llevar-li el bolquer a Biel. Ell no té gens de ganes i diu que encara és xicotet que quan serà més gran ja portarà calçotets i farà pipi i caca a l'orinal. Nosaltres li diem que ell ja és prou gran però ell no està gens convençut. Ja veurem com va.

Polites

Per a Biel les pilotes són polites. Des de fa uns dies ja sap dir pilota però ja comença a jugar amb les paraules i quan vol diu que no es diu pilota, que es diu polita i se'n riu.

Txulles i papatxunes

Per a Biel les fulles i les papallones són "txulles" i "papatxunes".

Curs de natació

Des de fa uns dies Biel fa un curs de natació amb tots els companys de La Lluna a la piscina Nados. Tots els dies ens conta alguna cosa de la piscina i s'ho passa molt bé jugant amb l'aigua, les pilotes, les granotes i els gossos de joguet. I cada dia ens diu que "he nadat molt jo".

Estan divertits tots despullats amb les seues panxes, el seu banyador i el seu barret de bany. Després de la piscina tenen molta fam i es dormen a l'instant.

Una matota és...

Per a Biel una matota és una granota.

Més sí, vale?

Més sí, vale?
A jugar, vale?
Dos, vale?
....

I així amb qualsevol tema. Serà que Pili i jo diem moltes vegades "vale?"

Música en directe

Aquesta vesprada/nit hem anat els tres a un concert del cicle Sons de la biodiversitat (de la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa). Actuava Eneida Marta (de Guinea Bissau) i després de la presentació del país i de la cantant per part de l'organització, Biel només ha durat atent tres cançons. A la quarta ha dit que estava cansat i ens hem hagut d'anar.

Una llàstima que facen aquests concerts en divendres que és quan Biel està més cansat de matinar tota la setmana.

Després de les tres cançons hem anat a sopar una rua al Bono. Biel s'ha menjat mitja rua de pernil i formatge i un dels amos del bar li ha donat, com a premi, dos piruletes. Una d'elles l'hem guardat per a demà.

Provarem al proper concert a veure si dura quatre cançons. O potser caldria no entrar fins que no acabe la presentació.

Hauré de mirar a l'emule a veure que hi ha d'Eneida Marta. Té molt bona veu però no he pogut valorar les cançons per falta de temps. ;-)

La primera pixada

Ahir Biel va fer la seua primera pixada a l'orinal. Primer va fer com a dos o tres pixades d'unes quantes gotes i les anunciava a crits d'alegria. Totes les vegades vam llançar les gotes al vàter i vam rentar l'orinal. A la tercera (o quarta vegada, ja no recorde bé) va omplir l'orinal fins a la meitat. Biel estava molt content i sorprès (i jo també).

El problema va vindre quan va voler llançar ell el pixum al vàter. No va caure cap gota al terra però encara no m'ho explico com ho va aconseguir. Crec que vaig tancar els ulls. Aquesta vegada ell també va voler rentar l'orinal a l'aixeta. Després va tirar de la cadena del vàter i li va dir adéu al pixum.

Després de l'èxit, encara volia fer més pixades i com no l'eixia més em deia: "Ai, mira no eix. Mira, no eix, ai!

Primera pixada de Biel: 20 minuts.

Comprar, comprar, comprar

Des de fa uns dies a Biel li ha pegat per demanar-me que hem de comprar coses. Moltes coses. Per exemple, un ós gran i un altre ós xicotet, un gos gran i un altre xicotet, un tractor molt gran i un altre xicotet, un pingüí molt gran i un altre xicotet, un burret molt gran i un altre xicotet... I així amb tot tipus de coses o animals que se li passen pel cap.

Sembla que ha entrat en un consumisme teòric extrem. :-)

Jo, cada vegada, li dic (sense saber si tindré èxit o no) que primer hem de buscar aquestes coses o animals i una vegada les trobem, si ens agraden les comprarem. Un intent de fer-li entendre què és el consum responsable. Potser massa aviat.

Una putanya molt gran i una casa gran

Aquestes vacances de Setmana Santa vam pujar, amb tots els amics que vam estar a La Pobla de Benifassà, a una "putanya molt gran", com diu ell, que estava plena de carrasques i pins. Dalt de la muntanya vam dinar i vam baixar ràpidament perquè els núvols amenaçaven amb deixar caure la pluja. La baixada va ser molt més ràpida encara que cada pedra un poc gran que veia Biel era un bon motiu per aturar-se i fer un bot.

L'alberg de la Font Lluny Biel el va batejar com "La casa gran", perquè realment era gran.

Malo, malo, malo

Quan Biel veu que algú o alguna cosa s'ha comportat mal, segons ell, li diu: malo, malo, malo.

A continuació, uns exemples. Si es pega una cabotada contra algun cantonet de la casa li diu: malo, malo, malo. Si tropessa amb mi i cau a terra, em diu: malo, malo, malo. Si una de les seues vaques li cau damunt i li fa mal, li diu: malo, malo, malo. Si menja una cullerada dels fideus i cremen, li diu: malo, malo, malo. I si el llop d'un conte creua un carrer on passen cotxes i no va per l'acera també li diu: malo, malo, malo.

Ascensoooooooor

Per a Biel "cridar l'ascensor" vol dir cridar "ascensoooooor". I així estem fins que descobrisca o li fem ententre que també es pot cridar l'ascensor polsant un botó amb una llumeneta.

Ja canta

Biel ja canta les dos cançons del caragol. La del "caragol trau banya puja la muntanya/caragol trau vi puja al muntanyí" i la del "caragol, gol, gol, trau les banyes al sol...". El que li passa és que encara no sap que també es pot cantar baixet o a un volum normal i les canta cridant.

Polites i putanyes

Polites i putanyes són pilotes i muntanyes. :-)

Tres són multitud

Per a Biel tres són multitud, es a dir, tres són molts. Ara Biel ja sap què són dos coses, dos vaques, dos galetes, dos persones, dos cavalls, dos pilotes. Quan hi ha més de dos coses ja són moltes coses.

Un apartament en Córdoba

La casa que Biel pensa que tenim a Córdoba és un apartament de 50 metres quadrats amb una habitació, un saló-cuina, un bany i una terrassa.
En aquest apartament vam passar quatre dies per Córdoba la mar de bé.

Una paella al tros de Germà

El dia de Sant Josep vam anar a menjar una paella al tros que Germà té a Vilafamés. La paella la va fer Germà i estava boníssima. El dia va eixir ventós i després va passar a ser també gelat.

Nosaltres estàvem bé perquè el foc de la llar estava encès. Biel i els altres (Miquel, Joan, Pere, Manel, Lluís i Anna) s'ho van passar molt bé jugant dins de la caravana. La caravana ere un gran vaixell pirata i la tripulació lluitava contra monstres terribles. Biel estava emocionat dins d'aquell vaixell pirata que, d'estona en estona, també feia passar per un tren.

A les 17.30 h Biel va caure dormit en braços de Pili. Estava rendit.

Mia-papa-mia-una-gia-menja-la-gia-mia-papa-mia-una-gia-que-menja...

Fa uns mesos Pili estava preocupada perquè Biel no xarrava molt. Jo creia que simplement és que es pensava molt el que volia dir. I està bé això de reflexionar (un poc) el que dius.

Ara Biel xarra pels colzes i s'ha convertit en un irreflexiu. I no està bé això de ser irreflexiu perquè acabes tenint converses amb ell com aquesta:

Biel: Mia-una-gia-una-gia-mia-papa-mia-una gia-mia-papa-té-potes-mia-papa-mia-mia-menja. La-gia-menja.

Jo: Sí Biel, una girafa que menja. I què alta és, eh?

Biel: Sí. (Agafa aire i continua...) Mia-el-tige-mia-papa-mia-papa-mia-el tige-té-oelles-mira-dos-oelles-té-oelles-el tige?

Jo: Sí Biel, té orelles el tigre.

Biel: Dos oelles?

Jo: Sí Biel. El tige té dos orelles.

Biel: Mia-papa-mia-papa-mia-un-lleó-un lleó-gan-molt-gan-i-cogue-el-lleó-mia-papa-mia-com-cogue-el-lleó-gan. Cogue el lleó gan?

Jo: Sí Biel, corre molt el lleó gran.

Biel: Mia-papa-mia-una-paca-que-menja. Menja-la-paca-herba. Mia-papa-mia-la-paca...

(i així fins que veu un altre animal o cosa)

Amb botes d'aigua per casa

Biel té unes botes d'aigua precioses però com que no plou molt no hi ha moltes ocasions perquè se les pugui posar. Així que ha decidit que com que no hi ha ocasions per traure-les al carrer se les posarà a casa. Ahir se les va posar ell tot sol, després de llevar-se les sabates d'anar per casa. El més difícil, després, és explicar-li -i que entengui- que per a eixir al carrer no cal eixes botes. Aquest matí, abans d'anar a La Lluna, hem tingut una discussió pel mateix assumpte. Volia anar a La Lluna amb les botes d'aigua i ha provat, en moltes ocasions, de posar-se-les.

Haurem d'amagar les botes perquè s'ha convertit en un vici i ell no se sap controlar. No sap fer-se una copeta i au, o un cigarret i au, ha d'anar tot el dia amb les botes d'aigua i això és perillós per a la salut. :-)

Uns dies sense fam

Biel ha estat des de dimecres sense fam. A partir d'una diarrea "espectacular" se li ha anat la fam i ahir, diumenge, va començar a recuperar-la però sense massa ganes. Ja veurem com va.

Han sigut uns dies difícils perquè acostumats a veure'l menjar i gaudint del pa, de les creïlles, de l'arròs, de les llentilles, del pollastre, del llomello, del plàtan... etc. , no sabíem què fer perquè mengés una mica.

Al zoo de València

Aquest passat diumenge vam anar al zoo de València, una altra vegada. L'anterior vegada va ser el juliol de 2006. Recorde que feia molta calor, els pobres animals bufaven molt (nosaltres també) i els encarregats del zoo els havien de banyar amb una mànega d'aigua.

Aquesta vegada va ser tot el contrari, vam pillar un dia de fred i pluja que encara així, ens va deixar veure tots els animals vàries vegades. A Biel li va agradar més que la vegada anteriror perquè ere més conscient del que estava mirant. A més a més, va poder veure tots els animals que a ell més li agraden (girafes, dromedaris, burrets, etc). Els últims animals que fan furor en casa ara són els ximpanzés -o "panxanxé", que di ell- i els goril·les. A les gàbies dels primats vam poder veure ximpanzés (fitxa del zoo) i un solitari i sociable orangutà de Borneo, (fitxa del zoo) que semblava el savi bruixot del zoo perquè va estar quasi tot el temps observant-nos com si nosaltres fórem els animals i ell el visitant.

Un altre animal que va descobrir Biel és l'hipopòtam, ("pototan", que diu ell), un xicotet i sa mare, que es va passar tot el temps dins l'aigua (fitxa del zoo). El tigre i els lleons (fitxa del zoo) també li van agradar molt. A mi em feien més aviat por però Biel s'arrimava sense temor al vidre on estava el lleó, passejant-se inquiet.

Vam anar amb Josep, Carol, Marc, Andreu i Josep, Llúcia i Júlia.

Fa llàstima veure tots aquests animals vivint en espais tan reduïts. Només cal veure que a la web del zoo no hi ha imatges des de lluny dels animals i tot són primers plans. Els farà vergonya?

Fins a les 12 h

Al matí següent d'aquella terrible vesprada Biel es va despertar a les 12 h . No va matinar, precisament. Jo tampoc vaig matinar molt perquè profitant que Biel no es despertava, em vaig alçar a les 11.30 h .

Una vesprada per oblidar

Hui Biel només ha dormit mig hora de migdiada perquè té molta tos i no ha pogut dormir-se profundament. Així que ha arribat a casa un poc cansat i pensàvem que encara es dormiria una estona més durant la vesprada. "Negativo". No ha dormit res i ha estat de "mala llet" tota la vesprada.

He intentat no oblidar que no havia dormit prou durant el matí però arribava un moment que se m'oblidava i la paciència arribava al límit i pensava que si ere capaç de fer el que feia (p.e. córrer pel passadís amb un coixí al braç) és que no tindria molta son i que se'l podia renyir com sempre. Encara que hagués estat tota la vesprada renyint-lo i la meua salut mental s'hagués vist afectada.

Així que hem alternat moments regulars amb moments roïns i el resultat ha estat que ha sigut una vesprada per a oblidar. Sobretot si afegim que quan ha arribat l'hora de sopar, ha començat dir que no volia sopa i que només volia els fideus. Damunt ha agafat la costum que dir "no chilles!", quan li parlem amb un to de veu més alt perquè ens faci cas. I fa una ràbia! Què té sort que ara això de pegar als xiquets no està ben vist i es veu que no soluciona res.

Espero que se m'oblide aviat aquesta vesprada.

Menja!!

Biel ja ordena determinades accions. Després d'ordenar el repartiment de galetes a l'hora d'esmorzar ara, a l'hora de sopar o dinar, ordena que mengem quan algú dels dos (Pili o jo) li renyim perquè està fent alguna cosa malament. És com si ens digués que li deixem en pau, que mengem i que no li molestem que ell fa el que vol.

I després hem de fer alguna cosa. I tot amb les poques ganes que et queden per renyir amb ell per això! Total que hem de fer el "paripé" i fer com que ens enfadem (si no ens enfadem de veritat) i, si continua amb eixa actitud, el castiguem per contestar malament, per menjar fent el pallasso i per donar ordres als pares quan no es té l'edat ni l'autoritat per fer-ho. Condemna: 2 minuts i 30 segons d'estar assegut a la cadira sense menjar i estant-se quiet.

Polites i panxansé

Polites i panxanzé. Amb aquestes dues paraules Biel fa refència a les pilotes i al ximpanzé.
Coses de l'edat.

Berenar a la geladeria Ricardo

Hui hem anat els tres a berenar a la geladeria Ricardo. Tenim la costum d'un dia a la setmana anar a berenar a algun lloc, fora de casa i en moltes ocasions anem a la geladeria Ricardo. És un lloc agradable.

Hem demanat dos sucs de taronja (per a Pili i per a mi), un got de llet amb Cola-Cao (per a Biel), dos tostades amb confitura de fruites (per a Biel i Pili) i jo un entrepà d'abadejo esgarrat. Tot ha estat molt bo.

Biel s'ha portat molt bé (estrany últimament) i s'ho ha acabat tot, sense muntar cap número. Per cert, hi ha molt d'argentí (o uruguaià o xilè) treballant a la geladeria Ricardo. No és per res en especial, però sempre em diuen que no entenen el valencià. A veure quan l'aprenen, com a mínim per a entendre.

No sembla que tinguen gaire presa. :-(

Biel i la neu

El diumenge 28 de gener vam pujar a Ares per veure la neu que havia caigut el dia abans i menjar-nos una paella amb Ricardo, Sara, Miquel, Joan i uns amics d'ells de Vilafamés.

A Biel la neu li va impressionar. És clar, estava tota blanca, freda i al xafar s'afonava. Durant el matí no li va fer massa cas i només es va quedar mirant fixe el ninot que estàven fent Miquel, Joan i altres. Per la vesprada Biel ja va tocar la neu i s'atrevia a pujar per unes escales plenes de neu, sense cap temor. També va llançar algunes boles per ahí.

Quan, després de fer-nos el café al bar, ja ens anàvem Biel volia que ens emportarem el ninot de neu i estava molt preocupat pels peus del ninot perquè no els veia.

Menjant ceba i no menjant xampinyó

Ahir Biel em va ensenyar un tros de ceba que va trobar entre els calamars, em va dir "mira papa", i se le va menjar. O tenia molta fam o tenia ganes de demostrar-me lo gran que s'havia fet. No se.

Hui Biel no ha fet el mateix amb uns trossos de xampinyó que hi havia entre el pit de pollastre i els ha deixat fora del plat dient: "això no".

Biel dormint cap a La Lluna

Hi ha matins, com hui, que Biel és com un sac de creïlles. Li lleve el pijama mentre dorm, li canvie el bolquer mentre dorm, li poso els pantalons, els mitjons la samarreta interior, el jersey i les botes mentre dorm. Ens anem al parquing, mentre ell encara dorm. Anem en el cotxe cap a la Lluna i arribem, mentre ell encara dorm.

Altres dies va una mica més despert.

Epi (i Blas?)

A Biel li agrada molt l'Epi que li vam comprar els nadals passats. Sempre va amb ell a tots els llocs agafat de la mà. El que li passa és que quan veu "lo mejor de Epi i Blas" sempre pregunta per Blas i diu "i Bla? no tà?". Algú li haurà de regalar a Blas. ;-)

Pel forat de la banyera

Des de unes dos setmanes a Biel li ha entrat una por terrible a anar-se'n pel forat de la banyera quan la buidem, després del bany. Així que, quan acabem de banyar-nos no pot quedar-se tot sol a la banyera jugant, com abans, mentre jo m'eixugo sinó que vol eixir abans que jo. Així que estem els dos fora banyats, ell amb la tovalla damunt i el tigre i el cavall a la mà i jo eixugant-me ràpid per després eixugar-lo a ell.

I després, obrim el tapó, l'aigua se'n va i li diem adéu.

Els cavalls de Biel o una extensió de les mans

Aquests reis de 2007 a Biel li han portat (sense exagerar) com a 20 o 30 animals de diferents mides i espècies. Porquets, cavalls, cabres, una girafa, un tigre, gallines, un nyú, un antílop, una ovella, un goril·la i un ximpanzé. Però de tots ells els que més li han agradat són dos cavalls. Tot el dia està amb ells d'ací cap allà, un en cada mà i com que no pot utilitzar les mans per fer coses, es rasca el cap amb les potes del cavall, vol passar les fulles dels contes amb el cavall, apaga la llum amb el cavall... Es a dir, que és com si tingués una extensió de les mans en forma de cavall.

Rokelin

L'altre dia, quan tornàvem de la perruqueria Biel i jo. Li van tallar el monyo a ell. Ens van trobar amb un gran cartell amb llums on hi havia varios porquets (el cartell del Rokelin) i a Biel li va agradar molt perquè té porquets i els porquets (després dels cavalls) és dels animals que més li agraden a Biel. Així que allí ens van quedar Biel i jo mirant el cartell. Al cap de cinc minuts li vaig preguntar si ja tenia prou i ell em va dir que no, que un poc més. Als cinc minuts li ho vaig tornar a preguntar i aquesta vegada encara no havia saciat la vista amb els porquets.

Després d'una estona més, ja no li ho vaig preguntar més i li vaig dir que més avant hi havia més porquets, molt bonics també. Semblava convençut i alegre i vam continuar el camí cap a casa. Mentre tornàvem a casa, com no apareixien els porquets i Biel no deixava de preguntar per ells, vaig convertir els porquets en gossos i com tampoc apareixien els gossos li vaig explicar que s'havien anat a dormir perquè estaven molt cansats. I així vam arribar a casa sense gossos ni porquets. Beneïda inocència!

Per Nadal iaios als balcons

Biel ha descobert que hi ha unes dates en l'any que a la gent li agrada penjar iaios (vestits de roig) als balcons i finestres. Uns més grans, uns altres més menuts, però per a ell tots són iaios. I no seré jo qui li dirà que eixe senyor vestit de roig i penjat d'un balcó (o finestra) és Papa Noel o Sta Claus.

Des de l'agost que no estava malet

Des del mes d'agost Biel no havia tingut febre ni havia tingut cap altra malaltia. Així les coses, Va arribar el Nadal i després de cap d'any Biel va anar un dia a La Lluna i no va tornar fins després de les vacances. Un refredat amb febre va ser el causant.

El pobre estava de tranquil i bon xic que no semblava ell.

Ta ielà!

El metall, les rajoles, la pedra i el terra, són coses que Biel ha descobert que estan gelades i ell ho diu a la seua manera: ta ielà!

Xicotet o gran a la seua conveniència

Biel és xicotet o gran segons li convé. Si le venen ganes de tindre el xupló, de sobte es fa xicotet, molt xicotet. Si, en canvi, ha de pujar a la cadira per sopar és gran, molt gran, per pujar tot solet i no necessita la nostra ajuda.