Cap a casa

Anit Biel fa forçar tant la situació al restaurant on estàvem sopant amb els amics que tan aviat ens vam menjar la rua que havíem demanat ens vam anar cap a casa amb la conseqüent plorera de Biel.

Tot havia anat la mar de bé. Vam estar a la fira, ens vam prendre un suc (jo i Pili cervesa) , uns "cheetos" i unes papes amb els amics i cap a les 20 h vam anar cap al bar per sopar. Tot anava bé fins que Biel va començar a agafar el saler i posar-se sal a la mà i menjar-se-la (ho va fer tres vegades després de dos avisos). Quan van traure el seu sopar (que ell s'havia demanat) va decidir -internament- que no anava a menjar-se'l. I així va ser. Va picar unes creïlles i es va menjar dos trossos de carn i prou. Damunt va posar en pràctica allò de parlar mal i fer quasi tot el que sap que no es fa. Es a dir, s'estava aprofitant que estàvem fora de casa i amb gent coneguda per provar-nos. I ho va aconseguir.

Conseqüència: que per a estar sopant en un bar i estar enfadat contínuament amb el teu fill millor ens anem cap a casa. Per enfadar-se no hi ha res millor que la casa de cadascú.

Inventant coses i històries

Des de fa unes setmanes Biel ha decidit donar aire a la seua imaginació i s'inventa històries, descripcions d'animals (dinosaures, tigres, lleopards, llops...), llocs, etc.

L'última invenció va ser ahir quan em va contar que a la plaça Fadrell hi havia un tobogan grandíssim que ere tan alt com el cel i tan llarg com d'ací a Barcelona però que no l'havia vist ningú encara perquè estava amagat darrere d'un àrbre. Demà anirem a veure'l i me l'ensenyarà.

Si és tan gran com diu Biel no se si l'abarcarem amb la vista.

A la mamà li agrada tot

Biel l'altre dia es va indignar molt perquè a la mamà li agraden les mateixes "gorrinades" que a ell (cheetos, conos, triangles, bocabits, fritos, etc) i quan aconsegueix alguna "gorrinada" d'aquestes (de vegades) sempre li demana. Així que l'última vegada quan li vaig dir que podia guardar-li uns quants per a Pili s'ho va pensar i es va desfogar dient: A la mamà li agrada tot, jo!

Una panxa molt sàvia

Avui Biel m'ha confessat que la seua panxa és molt sàvia i que li diu quan té fam i no. I jo li he dit que la seua panxa li diu quan té fam o no però els papàs també li ho diuen i ells manen per sobre de la seua panxa. Ell no ha semblat molt conforme.

Aniversari del Papà

Després d'eixir d'escola li vaig dir a Biel que volia convidar-lo perquè ere el meu natalici i que podia triar. Em va dir que volia xocolata blanca i plàtan. Jo li vaig dir que podia triar alguna cosa de compra que no calia que fossin coses de casa. Ell sempre vol que li comprem un ou kinder i sempre li diem que quan serà algun dia de festa. Ahir ere un dia d'eixos de festa i ell s'havia oblidat de l'ou kinder. Jo li vaig recordar que podia triar també un ou kinder i li va semblar bé. Vam anar els tres (Joana, Biel i jo) a buscar alguna tenda oberta. Quan el va obrir es va portar una desil·lusió perquè ell volia que l'eixquera el lleopard de Kung-fu Panda i li va eixir el pixaví (que ni tan sols recordava que eixia a la pel·lícula).

Per la nit, després que Joana es negués a menjar-se la farineta de verdures i carn, vam fer un sopar especial amb unes boletes al mig (chettos) per celebrar l'aniversari del Papà (40). Després de la fruita va vindre una mini-tarta gelada i quatre ciris (no en cabien més). Amb les llums apagades i després de cantar l'"aniversari feliç" vaig apagar els ciris. Biel va demanar tornar a encendre els ciris per poder bufar els altres (Pili, Joana i ell) però sense cantar (1, 2 i 3... buf).

Em vaig emocionar moltíssim pel moment i per veure que amb molt poques coses es pot fer una celebració que alegra el moment i el dia. Biel estava contentíssim i em volia regalar moltíssimes coses: el gomet/etiqueta del kiwi (que sempre se'l pega ell a la mà), una piruleta, un xupa-xup, un ou kinder, un sugus,...