La millor mort és la que et pilla dormint

Biel pensa viure fins els 80 anys, almenys. Encara que li agradaria
arribar als 110 o 120 anys. També pensa que la millor mort és la que
et pilla dormint. Quantes coses deu saber sobre la mort per desitjar
això? Hui li hem explicat que alguns dels que moren pateixen molt però
que hi ha medicines perquè no patim tant quan ens estem morint. No se
si fem bé però tot són preguntes que ens fa ell. Volia saber si quan
ens morim ens fa mal alguna cosa.

No, això no

De vegada en quan a Biel li agrada fotre una mica a Joana. Així que
quan ella diu alguna cosa (qualsevol) ell li diu "no, això no" i ella
li contesta enfadada que "sí, això sí" i així comença una discusió
basada en repetir cadascú el seu discurs senzill. De vegades Biel
provoca per divertir-se.

Llegint pel carrer

A Biel enguany ja li agrada llegir perquè s'ha adonat que entén les
coses i és capaç de fer-ho amb facilitat. Així que ara no és estrany
veure'l entretingut llegint qualsevol cartell on hi ha alguna cosa
escrita.

Les primeres setmanades

Des de fa unes setmanes els diumenges Biel ja té una setmanada d'un
euro. Això sí, a canvi, durant la setmana ha de fer unes quantes
feines o almenys ajudar-nos a fer-les. Posar i estendre rentadores,
fer els llits, llançar el fem, agranar, alçar la roba, etc. Penso que
està bé que sàpiguen el que costa de fer les feines i ajudant-nos és
una manera.
Abans de posar-se a la feina Biel sempre remuga una estona. Ja és una
costum i ja no faig ni cas.

D'excursió per El Xinquer (Serra d'Espadà)

Aquest diumenge hem anat d'excursió a El Xinquer
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Xinquer), un poble abandonat prop de
l'Alcúdia de Veo
(http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Alc%C3%BAdia_de_Veo) en busca d'un
xicotet bosc de castanyers que hi ha prop d'allí, dins dels barrancs
de la Juliana i del Xinquer. Al cap d'una hora de caminar vam trobar
el bosc i ens vam trobar que també hi havia castanyes. Així que tots,
Biel i Joana sobretot, ens vam posar a recollir castanyes fins que vam
omplir una borsa. Ara només queda torrar-les. Biel es va omplir les
dues butxaques de castanyes perquè feien una competició amb els altres
per veure qui agafava més.
http://www.flickr.com/photos/manel/4876830320

Visita a Miquel (2010)

Aquest cap de setmana hem fet la visita anual a casa de Miquel a
Barcelona. El dissabte vam matinar una mica (6:00 AM) per agafar el
tren de les 7:15h. A l'estació ens vam trobar amb Fina, una amiga, que
també anava a Barcelona i ens vam alegrar molt de veure-la. Biel
també. Des de casa de Miquel (barri de Sant Andreu) fins el Cosmocaixa
(http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/cosmocaixabarcelona_ca.html)
ens va costar més d'un hora d'arribar (metro i autobús). A Biel li va
agradar molt el Cosmocaixa, sobretot el bosc inundat. Es va quedar amb
les ganes de visitar el Toca-toca. Vam arribar tard i no quedaven
places.

A la vesprada vam veure l'exposició de Clàudia a la Subex Galeria
(http://www.galeriescatalunya.com/galerie_123_subex.html) i ens vam
fer una cervesa amb ella, Sergi i Gabriel al bar del costat de la
galeria. Biel es va dormir quan arribàvem a la galeria en autobús. Va
anar una estona al carro de Joana i després es va despertar.

Per la nit, Biel va conéixer a Irene, la filla dels veïns de Miquel i
va descobrir que també li agraden els Gormiti i els Transformers.
Després de sopar va estar una bona estona amb ella. No se si van
xarrar molt perquè Biel és una mica tímid, i amb les xiques més.

El diumenge vam estar pel parc de la Ciutadella i ens vam acostar al
Mamut, com quasi sempre.

A Saltapins

Fa dues setmanes vam anar a Saltapins (Morella)
<http://www.saltapins.com> i els altres amics era la segona vegada que
anaven però Biel i Pili era la primera vegada que es llançaven per
tirolines (pont tirolès) tant llargs i passaven per ponts de fustes i
cordes tants alts. Al primer pont tirolès llarg Biel es va acollonar
un poc (Pili va confessar després que també) però al final es va
llançar i als que van vindre després ja no va dubtar. Joana i jo vam
mirar el recorregut de tots des de baix, fent fotos.

Mas de Noguera 2010

A Biel també li van agradar molt els gatets del Mas de Noguera
(http://www.masdenoguera.coop) però el bou també li va agradar i poder
pujar a algun arbre amb una corda no el va deixar indiferent.
La cova Cerdaña
(http://www.viajarenfamilia.net/rutas.php?t=senderismo&p=14&id=133)
ens va impressionar a tots per la seua grandària i per les formes de
les estalactites i les estalagmites. Després d'una forta pujada de 2
km ens vam endinsar a la cova amb les llanternes i vam estar una bona
estona passejant per dins. Encara que el terra era un poc esvarós no
va caure ningú.

Cromos de futbol

A Biel li han començat a agradar els cromos de futbol. A l'escola veu
que els altres es fan la col·lecció i ell també vol. Cada 10 dies es
compra tres sobres i sempre desitja que algú estiga repetit perquè
així pot portar-lo a l'escola per canviar-lo per un altre o regalar-lo
(la majoria de les vegades). No han canviat tant les coses des que jo
ere menut. Bé, un poc. Els primers cromos de futbol que recordo havíem
de pegar-los amb pegament, ara ja són tots autoadhesius.

Lintendo

Biel, després d'ensenyar-li la meua Donkey Kong Jr. Nintendo Consola
de 1982, s'ha aficionat a jugar i de vegada en quan vol fer algunes
partides. De vegades, massa potser, s'enfada perquè li maten i
d'altres es posa content perquè salva al goril·la engaviat. Cada
vegada li costa menys d'arribar i salvar al goril·la però encara li
guanye jo. Je. je.

És graciós que enlloc de dir-li Nintendo li diu Lintendo.

Prevenint la fimosi i els oblits

Quan Biel s'oblida alguns dies seguits de fer-se el prepuci cap arrere
-com a prevenció de la fimosi- el que fa és fer-ho quatre o cinc
vegades, una per cada dia d'oblit. L'altre dia li vaig explicar -una
altra vegada- que no calia i que això no servia per compensar els dies
d'oblit. Però ell no va fer cas i aquesta vegada ho va fer deu
vegades. En fi. Ja no li ho diré més vegades. Serà la sang aragonesa
que li corre per les venes? :-)

Biel ja sap anar en bici

Abans de començar l'estiu Biel es mantenia sobre la bici pedalejant però no es pot dir que sabia anar. Després de dos mesos i un estiu ja es pot dir que Biel domina el tema d'anar en bici i s'ho passa la mar de bé.

Quan falta per al meu aniversari?

Fa dos mesos i mig que Biel pregunta quan falta per al seu aniversari.
Ell entén millor els dies així que la primera vegada li vam dir que li
faltaven 75 dies. Va contar fins a 75 per fer-se una idea i li va
semblar que li faltava moltíssim i es va toflar. Des de eixe dia cada
dos o tres dies ens ha preguntat quan dies li falten. Ara que només
li queden 11 dies està més emocionat i ja no es tofla quan pensa els
dies que li resten.

Passejar amb Biel és un plaer

Des de fa uns mesos és un plaer anar amb Biel a soles. Passejar, anar
a la biblioteca, a una placeta, a comprar, a mirar joguets o llibres
s'ha convertit amb ell en un plaer. No he de renyir quasi amb ell i ja
es pot raonar i argumentar i ell també o fa. Hui he quedat amb ell que
després de l'escola d'estiu anirem a casa una estona a descansar i
després anirem a Abacus a encarregar els llibres de l'escola, mirarem
joguets per al seu aniversari, comprarem un parell de ventiladors i
m'ajudarà a fer el sopar perquè quan vinguen Pili i Joana estigue tot
amanit.

Compartint coneixement sobre escalada

A Biel li agrada escalar als arbres, a les roques, a les muntanyes...
a tot. Pere és el seu gran mestre i ídol d'escalades i ell ensenya amb
dedicació el que aprèn a Marc i Andreu. Tot aquest tipus de
coneixement sobre l'escalada comporta, quan es porta a la pràctica,
una gran quantitat d'arraps a les cames i braços. Encara així, ells no
es queixen. Són ferides que no fan mal.

El primer dia a l'escola d'estiu

El primer dia d'escola d'estiu Biel no volia anar perquè no coneixia a
ningú i no li agradava el que feien allí. Al recollir-lo a les 15h ens
va dir que com és que veníem a les 15h si ell volia quedar-se fins a
les 17h. Està bé això. Abans a Biel li costava més de fer amics i
relacionar-se, encara que continua sent més bé tímid.

Què valent és Biel

Ahir de vesprada vam estar Biel i jo al dentista. A Biel li havien de
llevar una dent de llet (una de les pales) perquè de menut -als dos
anys- les seues dents van xocar contra el bidet i eixa dent va quedar
danyada des d'aleshores però fins ara no havíem vist problemes. D'una
banda, Biel, tenia il·lusió perquè és una dent més que ensenyar (el
forat) als amics i companys de classe però d'altra estava espantat
perquè pensava (i tenia raó) que aquell home li faria mal.

Des del primer moment es va comportar com un valent. Jo no ho hagués
fet millor. Al principi no volia obrir la boca però una vegada la va
obrir només va fer algun soroll de dolor quan li punxaven l'anestèsia
(una punxada dalt de la dent i altra baix). Després, quan l'anestèsia
ja havia fet efecte el dentista li va punxar dos dosis més d'anestèsia
però ara jo no li feien mal. La xeringa feia impressió i l'agulla
també. I per acabar, va arribar el moment de l'extracció. Biel es va
espantar un poc quan va veure les tenalles (jo també) i quan el
dentista va enganxar la dent amb elles ell feia crits (no plors)
d'impressió quan el dentista li estirava la dent perquè (m'ho va
explicar després) pensava que li faria mal.

Només li va traure la dent va anar corrent darrere de l'infermera
perquè li donara la dent. La il·lusió va poder amb el dolor i la
molèstia.

El Calipo de llima (recomanat pel dentista) li va fer oblidar un poc
els pitjors moments de la nostra visita al dentista.

Ara que ho penso, jo debia fer unes cares un poc estranyes mirant
aquestes escenes.

El ratolí Pérez ja ha passat per casa i ha deixat caure uns eurets.

Pescant crancs

El diumenge, després de dinar a El Pinar, vam anar a banyar-se i a
pescar crancs a la platja de Benicàssim. Primer hem anat passetjant
per l'escollera (davant de la curva) amb un poal d'aigua i ... Després
Germà ha amanit uns hamets per a Pere i Manel (després també un per a
Biel) perquè els crancs s'enganxen amb les pinces al menjar (...) i ho
deixem al poal amb aigua.

Entre els tres van pescar uns 10 o 12 crancs, dos burrets i un altre
peixet xicotet del qual ningú sabia el seu nom. En acabar la pesca
quan ja ens anàvem cap a casa van soltar tota la pesca per les roques
de l'escollera i van fugir cap a l'aigua.

Quan ens anàvem cap a casa Pere no deixava de dir-li a Biel que per a
ser el primer dia que pescava crancs s'havia quedat "impressionat" del
que havia pescat (quatre crancs i un burret). Biel estava content.
Molt content.

Aibó, aibó ...

Fa uns dies Biel va anar des de casa fins a l'escola cantant "aibó,
aibó vamos a trebajar" (treballar+trabajar=trebajar). No se com podia
a eixes hores del matí estar tan content i cantar així. Joana anava
darrere (molt darrere) ballant. En arribar a la porta de l'escola va
parar de cantar. Potser aquesta cançó vol dir alguna cosa del
funcionament de l'escola i que els xiquets consideren que anar a
escola és anar a treballar.

La cançoneta també em va recordar a Pepe Rubianes que en Rubianes
Solamente ironitzava sobre el sistema social que ens obliga a anar a
treballar "a las 6, a las 7 y a las 8 de la mañana todo el mundo
cantando y bailando por la calle..."
http://www.youtube.com/watch?v=KQAzNloJxPY

Joana i jo som diferents

Ahir mentre sopàvem es va adonar que Joana es menjava totes les
bajoques del seu plat i després em demanava més del meu plat. També va
veure que després em demanava carxofes i va dir que ella i ell són
diferents perquè a ell no li agrada la verdura i a ella sí. El que ell
no sabia -i li ho vaig dir en eixe moment- és que ell de menut també
menjava verdura sense queixar-se. La verdura té molt mala fama entre
els xiquets a partir dels quatre anys -més o menys-.

Es nota que els dies que està mal·lalt Biel -com quasi tots- està més
profund i reflexiu.

Traure la dent: Ni somiar-ho

Aquest diumenge abans de traure-li la primera dent a Biel estàvem al
Pinar i li vaig preguntar si volia que li la traguera i així no la
perdria. Ell em va dir fugint i amagant-se entre els pins: ni
somiar-ho!

La primera dent de llet

El diumenge a Biel li va caure la primera dent de llet. Bé, no li va
caure exactament. Biel tenia presa per veure-la, tindre-la a la mà i
posar-la baix del coixí així que em va demanar si li la podia traure.
En cinc minuts de concentració d'ell i en un minut meu de col·locació
va eixir la dent. Biel va ser un valent perquè va dir que no li va fer
gens de mal. Jo no ho se si és cert. Un poc d'impressió si que li va
fer però no va plorar gens.

60 i 6, quina casualitat

-Mira papá queden 60 dies per al meu aniversari i faré 6 anys. Quina
casualitat el 60 té un sis i jo faré 6. Eh papá?
-Doncs sí Biel, sí que és una casualitat.

Uns dies sí i uns altres no

Ma mare em va contar que fa poc li va preguntar a Biel si creia en Déu
i ell li va contestar: "uns dies crec i uns altres no". Tan menut i ja
té dubtes.

Marcos i els llops

El diumenge després de dinar mentre Pili, Biel i jo miràvem les
notícies asseguts al sofà jo estava també fullejant el diari i vaig
comentar amb Pili la notícia del rodatge d'una pel·lícula sobre la
vida de Marcos, un xiquet que va estar 12 anys (des dels 12 fins els
24 anys) vivint a Sierra Morena entre llops altres animals i menjant
el que caçava (http://www.publico.es/culturas/311097/asombrosa/historia/mowgli/cordobes).
Biel, tal i com suposava, de seguida es va interessar moltíssim per la
vida de Marcos i durant tot el dia va preguntar coses sobre la seua
vida. La veritat és que la història és increïble.

Esta biblioteca m'agrada més

El dimarts passat, abans d'anar a la biblioteca, vam passar Biel i jo
per FACSA i abans li havia explicat a Biel que FACSA és l'empresa que
ens envia l'aigua a casa pels tubs fins a les aixetes. No se si va
escoltar molt l'explicació. Biel anava berenant la seua rua i quan vam
entrar a les oficines va veure un potet amb caramels. Va preguntar a
la dona de la recepció si podia agafar un i li va dir que sí. Ell es
va seure a la cadira al costat meu i entre un mos a la rua i un altre
em va dir a l'orella: "esta biblioteca m'grada més que l'altra perquè
es pot menjar". Jo li vaig mirar amb un somriure de sorpresa i li vaig
dir que allò no ere una biblioteca i que ja li havia explicat que eren
les oficines de l'empresa que ens envia l'aigua a casa pels tubs.

A l'eixir em va preguntar si podia agafar quatre caramels del potet.
Un per a ell, un per a Joana, un per a Marc i un per a Andreu.

Tombant parets

Biel està molt emocionat perquè entre mon pare i jo hem tombat un tros
de paret que hi ha entre l'escala i la planta baixa i ell ens ajudat,
després de tornar d'escola, a netejar, ha provat alguna de les
ferramentes que hi havia pel terra (maceta, picoleta, tornavís,
paleta) i també s'ha pujat a una escala que hem fet servir. M'ha dit
que té moltes ganes de fer allò que ha vist que ha fet el iaio Ruperto
de pegar amb la picoleta a la paret per tombar-la i fer molt de
soroll.

La bicicleta, cling, cling (sense rodetes)

Biel ja va en bicicleta sense rodetes al costat. I està de content. Tan sols li falta saber frenar amb els frens i no amb els peus en terra.

Clan, Clan Clan

Mentre dinàvem a la font de Roc (Desert de Les Palmes) Carol va dir que Marc i Andreu estan sempre demanant el Clan, Clan, Clan (referint-se al canal de televisió) i Biel immediatament va dir "jo també Clan, Clan, clan". Tots vam riure molt. Ell no tant.

Mireu, no m'he punxat ni una

Pere i Biel van escalar per una pared que estava al costat d'un ginebre per la Serra d'Espuña (Múrcia) i després de pujar Biel va dir a tots amb una punxa clavada a la barbeta: "mireu hem pujat per eixa paret que té aquell arbre punxós i m'he punxat ni una". Vam riure molt.

Llegint-nos contes

Fa dues nits Biel ens va llegir a Joana i a mi dos fulls d'un conte. Es va posar molt content encara que Joana no deixava de moure's i no escoltava.

Una confessió sobre les coques d'aniversari

Anit Biel em va confessar que els dies d'aniversari d'algun company de classe si la coca no li agrada (perquè té nata o és massa cremosa) no esmorza res. Així que entre els dos hem decidit que els dies d'aniversari li farem igualment esmorzar i si no li agrada la coca es pot menjar la rua.

Un secret a l'orella

Biel m'ha contat un secret a l'orella. Estava ma mare i mon pare davant i se'm va acostar i em va dir: No li ho digues a la iaia però Óscar, un company de classe, diu que Déu primer va crear els gormitis, després va crear els animals de peluix, després els caramels i després els bakugan. I em va mirar amb un somriure.

M'estan eixint canes

Ahir, d'excursió per la serra d'Espadà, Andreu i Biel es van adonar que se m'estava fent el monyo blanc. Ja fa anys que va així però ells es van adonar ahir. Després van analitzar en profunditat el monyo i van veure que per darrere no tenia canes i per les patilles tampoc. Va ser una estona divertida.

El iaio pot renyir i castigar el pare?

Ahir també vam veure a mon pare i a Biel se li va ocórrer (no se per què) que si el iaio em renyeix perquè no faig bé alguna cosa li havia de fer cas i que també em podia castigar perquè era el meu pare. Jo no li vaig dir res però li ho vaig contar a mon pare i ell va riure a gust. Biel va ser conscient que havia dit alguna cosa divertida i després em va preguntar què li havia dit a mon pare. Li ho vaig dir i es va quedar satisfet i amb un somriure als llavis.

Biel vol una dent d'or

Ahir vam veure una estona a ma mare i quan ja estàvem al cotxe per anar-se'n Biel ens va preguntar: per què la iaia du una dent d'or?. Li vam explicar que a la iaia li van caure totes les dents i va haver d'encarregar una dentadura i a ella li agradava (igual que a molta altra gent) que portés alguna dent d'or per lluir i estar més guapa. Biel ens va explicar que ma mare li havia dit que quan es va fer la dentadura la dent d'or li va costar 1000 pessetes. Nosaltres li vam explicar que fins fa pocs anys la moneda que utilitzavem per comprar i vendre ere la pesseta. Ell encuriosit va voler saber quan ere 1000 pessetes. Li vam dir que 1000 pessetes equivalia a uns 6 euros però que abans les coses eren més barates encara que la gent no guanyés tant i que ara una dent d'or és més cara.

Biel va pensar una estona i després va dir que ell també volia una dent d'or. Li vam dir que quan siga gran si no té dents o li manca alguna podrà posar-se la dent que ell vullga. Pili va comentar que a veure si el xiquet ara se'ns està fent macarra.

La ceba

A Biel no li agraden les cebes i aquesta nit sopant li he contat que la iaia sempre diu que "el que come cebolla después de muerto resolla", que vol dir que ressuscita. I Biel li ha preguntat a Pili que com és que sa mare no va menjar ceba. Així després de morta hagués ressuscitat.

Després hem tingut una discussió perquè li hem explicat que això ere una dita i que no ere cert que la gent ressuscités si menja ceba, que són coses que se diuen però que són com una broma. Ell m'ha dit que "quina mentida més gran m'has contat" i després d'unes quantes explicacions més, que no se si ha entés, s'ha tranquil·litzat.

Els dos amb otitis

Els dos (Biel i Joana) tenen otitis i Biel ha dit: "és clar, com que
som germans tenim les mateixes mal·lalties". Je, je.

Esperem que aquesta "profecía" no es faça real d'ara endavant.

Llegint paraules a la tele

Huí Biel ha llegit la seua primera paraula mirant la televisió. Abans de començar una pel·lícula ha llegit la paraula VIDEO i l'ha repetit tres o quatre vegades i s'ha posat molt content. Jo també.