Massatges a La Lluna

Els dimarts d'aquest mes de maig hi ha sessió de massatge a La Lluna. A Biel no li agrada la postura en horitzontal i li ho hem de fer assegut. Es veu que li agrade controlar la situació i als altres.

El tipus de massatge és el mateix que quan ere menudet però com que ara se n'adonen s'ha d'anar més a poc a poc. El primer dia despullat de la cintura cap a baix. Un altre dia despullat de la cintura cap amunt i al final despullat del tot.

Ara que ja comença a fer caloreta és molt agradable per a ells i per a nosaltres.

Passeig amb Marc, Andreu i Lina

Hui hem anat de passeig amb Marc, Andreu i Lina i després de berenar els menuts hem berenat els grans. Orxata, unes rosquilletes i unes papes. Biel, que sempre té fam, encara ha picat un poc de les papes i ha begut orxata del got del meu got del de Josep i del de Lledó. A Andreu també li ha agradat l'orxata.

Lina, amb mes i mig, és la més menuda i com només mama no ens ha demanat del nostre berenar.

A Biel li agrada agafar de la ma a Marc i a Andreu i com que és més gran i apreta fort acaba fent-los plorar. Li haurem d'ensenyar un poc de tacte.

Al final de la vesprada, al acomiadar-nos i dir-nos adéu, Biel ha començat a repartir besets (dels que es llancen) a tots i ha continuat, mentre tornàvem en el carro cap a casa, llançant besets a tot el món i amb les dos mans.

Mai havia repartit tanta estimació al món davant nostre. I és clar, s'ha cansat.

Biel i el puré de verdures

Ahir per la nit Biel es va encabotar en que no volia sopar puré de verdures i nosaltres en que sí. Així que va ser una lluita "infernal" entre ell i nosaltres. Ell plorant, mirant a la nevera i demanant altres coses més bones i nosaltres sopant davant d'ell i mirant de no fer-li cas.

Les llàgrimes li queien per les galtes i no parava de bramar però nosaltres vam mantenir la posició, com vam poder. L'ambient es podia tallar. Les mirades entre ell i nosaltres no eren gaire alegres.

Per fi, quan nosaltres vam acabar de sopar, després d'uns vint minuts, ell es va cansar i després d'acceptar un tros de pa de Pili va decidir menjar-se algunes cullerades del puré fins que es va menjar la meitat del plat. Vam pensar que ere suficient.

Això va ser tot. Després Biel a dormir.

No serà l'última batalla i d'altres ja les ha guanyat ell. A veure qui guanya la guerra.

A Barcelona per veure a Miquel

El cap de setmana del 5 al 7 de maig hem estat per Barcelona per veure a Miquel. Biel s'ho ha passat molt bé durant el dia i cap a la nit ha acabat rendit. Un dels llocs que més li ha agradat (igual que a nosaltres) són els Jardins de Joan Brosa, amb les instal·lacions musicals i d'altres per jugar els grans i els menuts.

Els parcs infantils de les places de Barcelona són com corralets. Estan tancats amb una valla i està molt bé perquè no s'ha d'estar pendent d'una possible fugida. Només cal preocupar-se d'on s'ha pujat o amb qui està jugant/renyint o a quin li ha furtat alguna cosa.

I com no, a Biel també li agraden els gelats de crema. Els de gel encara no els ha provat.

Miquel igual s'ha vist un poc invadit per nosaltres i per l'activitat de Biel.