Micalet/Fadrí

Ahir vam estar pel casc antic de València i vam pujar al Micalet. Jo
crec que no havia pujat mai. O no ho recordo. Biel i Joana estaven
molt contents per allò de pujar moltes escales i perquè pujàvem molt
alt. Biel, se seguida, em va dir que ere igual d'alt que el Fadrí. Jo
no vaig saber què dir. Li va eixir natural això de ser d'un lloc i
pensar que els altres llocs no poden ser ni més alts, ni més grans, ni
més guapos.

Per cert,
Fadrí: 58 m
Micalet: 63 m

Traient punxes

Fa uns dies Biel caminant (o més bé corrent) per Ares, Biel va caure
de panxa damunt d'una argilaga. Jo no estava present i Pili em va
contar que era com si estigués nedant, ja que movia les mans i els
peus mentre les punxes de l'argilaga se li clavaven. Per sort, només
se li van quedar dins unes quantes punxes a les mans i les que se li
van clavar a la panxa van eixir al treu-re'l de la trampa.

Ahir vaig començar a traure-li alguna d'aquelles punxes que se li van
clavar a les mans i que ara sembla que ja li molesten. De moment, li
he tret una. Va ser anit i va costar al voltant de mig hora. Primer,
no volia. Després de dir-li que aniríem al metge, va pensar que millor
a casa. Després, volia però em llevava la mà. Després va córrer pel
passadís cridant. I al final, es va conformar i es va seure davant
meu. Jo, amb l'agulla de cosir passada per alcohoI furgant al voltant
d'una punxa. Ell, mirant horroritzat i cridant "no em facis mal".

Al final quan la vaig traure em va dir: "com és que una cosa tan
menuda feia tan de mal?".

Durant uns dies, cada dia traurem una. Hi unes set o huit.

Fent-se el monyo

Ahir a la nit, mentre es banyaven Biel i Joana, Biel es va fer un
monyo de punky, es va mirar a l'espill i després li va fer el monyo a
Joana, li'l va rentar, li'l va pentinar i després Joana em va demanar
una gometa per fer-se dos cuetes. De vegades, enlloc de renyir juguen
junts i tot és més tranquil.