dimarts, de juny 28, 2005
Primera festa a La Lluna
El dissabte passat vam anar a la primera festa de La Lluna. Es celebrava, amb una mica de retard, Sant Joan i aprofitant la festa s'acomiadava el curs i es donava la benvinguda als nous xiquets i xiquetes.
Cada família havia de portar alguna cosa per menjar ja que es sopava allí. Hi havia cervesa fresca.
Biel quan va veure que començàvem a menjar es va posar nerviós i també volia menjar. Al final va sopar un tros de pà de motlle amb formatge (una part del berenar d'Elena) i un altre tros amb foie-gras acompanyat d'un tros de pa sol.
La part de l'entrepà del berenar d'Elena la va agafar amb les dos mans, el va partir en dos (una per a cada mà) i se'l va posar a la boca amb unes ganes que feien temor. Com si s'acabés el món.
Ja no va sopar res més.
Cada família havia de portar alguna cosa per menjar ja que es sopava allí. Hi havia cervesa fresca.
Biel quan va veure que començàvem a menjar es va posar nerviós i també volia menjar. Al final va sopar un tros de pà de motlle amb formatge (una part del berenar d'Elena) i un altre tros amb foie-gras acompanyat d'un tros de pa sol.
La part de l'entrepà del berenar d'Elena la va agafar amb les dos mans, el va partir en dos (una per a cada mà) i se'l va posar a la boca amb unes ganes que feien temor. Com si s'acabés el món.
Ja no va sopar res més.
La vesprada de Sant Joan
Aquest any no hem anat a la nit de Sant Joan a la platja del Grau però hem anat de vesprada. Ha estat la primera vegada que Biel xafava la sorra de la platja i es banyava els peus i els genolls amb l'aigua de la mar.
Al principi posà una cara estranya, perquè l'aigua estava un poc fresqueta, però després li va agradar. Aquest estiu tornarem.
Al principi posà una cara estranya, perquè l'aigua estava un poc fresqueta, però després li va agradar. Aquest estiu tornarem.
diumenge, de juny 19, 2005
Les nits de Biel
Crec recordar que encara no havia tocat el tema de les nits. Doncs ara Biel comença a dormir d'un tiró tota la nit. Només es desperta, alguna nit, una o dos vegades i és perquè li ha caigut el xupo o perquè el pixat se li ha eixit fora del paquet i va tot xop. És un plaer.
I no ho dic perquè fins ara haja sigut molt pesat alçar-se del llit quan es despertava. A Pili se li haurà fet un poc més pesat perquè ha hagut nits de despertar-se moltes vegades i quasi totes eren per a mamar. Encara així, ella diu, quan parlem del tema, que al principi es fa pesat però després una s'acostuma i fa les coses de forma automàtica i inclús dormint. Més d'una vegada els he sorprés al dos, Biel i Pili, dormits al meu costat, després de donar-li de mamar.
Ahir, a l'hora de dinar, parlàvem Pili i jo sobre la nit anterior i no ens recordàven de com havia anat. Jo ja no savia si havia sigut eixa nit quan Biel s'havia despertat una vegada o l'anterior. El cos s'acostuma a les coses automàticament i el cap no ho recorda.
Quan m'alce per la nit perquè Biel es desperta després de dormir-se una altra vegada aprofite per fer un pis. Pili fa el mateix i, supose, que quasi tots i totes faran el mateix. Un riuet i una altra vegada al llit.
I no ho dic perquè fins ara haja sigut molt pesat alçar-se del llit quan es despertava. A Pili se li haurà fet un poc més pesat perquè ha hagut nits de despertar-se moltes vegades i quasi totes eren per a mamar. Encara així, ella diu, quan parlem del tema, que al principi es fa pesat però després una s'acostuma i fa les coses de forma automàtica i inclús dormint. Més d'una vegada els he sorprés al dos, Biel i Pili, dormits al meu costat, després de donar-li de mamar.
Ahir, a l'hora de dinar, parlàvem Pili i jo sobre la nit anterior i no ens recordàven de com havia anat. Jo ja no savia si havia sigut eixa nit quan Biel s'havia despertat una vegada o l'anterior. El cos s'acostuma a les coses automàticament i el cap no ho recorda.
Quan m'alce per la nit perquè Biel es desperta després de dormir-se una altra vegada aprofite per fer un pis. Pili fa el mateix i, supose, que quasi tots i totes faran el mateix. Un riuet i una altra vegada al llit.
divendres, de juny 17, 2005
Portes obertes
Les portes obertes són un món per a descobrir i ell ho sap. La porta de la nevera, d'un armari, la de la cuina. Quan veu que alguna d'aquestes portes s'obre va cap a ella a tota velocitat i deixa de fer el que estava fent. Supose que és la curiositat i ell ja deu saber que les portes guarden coses interessants i ell les vol tocar, llepar i traure.
Gatejant
Biel fa uns dies que ja gateja de forma ortodoxa. I damunt s'ha adonat que així va més ràpid. És molt graciós perquè ara sí que sembla un gat, o un gos o un altre animal. Encara així només troba algun lloc on recolçar-se i posar-se de peu ho fa i s'està una bona estona avançant cap a un costat o cap l'altre, a poc a poc.
Ja s'ha caigut moltes vegades i alguna que altra ha plorat perquè s'ha fet mal. I més que caurà!
També ha deprés a enfadar-se i cridar quan hi ha alguna cosa que vol fer i no pot.
I ara el meló roig
Després de provar el pa, les rosquilletes, la llima i els gusanitos ara ha arribat el meló roig i li agrada. Serà pel color? Serà pel sabor? No ho se però, de moment, no hi ha res que no li agrade.
L'altre dia el vaig sorprendre baix la taula de la cuina, agafant molletes de pa o d'altres coses i menjant-se-les. Quina fam que té! O serà gula?
L'altre dia el vaig sorprendre baix la taula de la cuina, agafant molletes de pa o d'altres coses i menjant-se-les. Quina fam que té! O serà gula?
Afecció per estar parat
L'afecció de Biel per estar parat arriba a extrems com que, de matí, al despertar-se i abans d'obrir els ulls del tot ja està plantat i agafat de la barana del bressol i dient alegrement tatata o nanana amb una energia que em deixa sorprés. Jo en eixos moments encara estic despertant-me.
Serà que quan ens fem vells ens costa més despertar-nos o serà qüestió de caràcter?
Serà que quan ens fem vells ens costa més despertar-nos o serà qüestió de caràcter?
dijous, de juny 02, 2005
Rosquilletes
Fa una setmana que Biel ja no s'ofega amb les rosquilletes, ni posa cares estranyes. Les rosega i les xupa fins que traga cada troset banyat amb saliva. Si el tros és molt gran, mastega un poc amb les genives i s'en passa els trossets.
Ja és habitual després de cada menjada donar-li una rosquilleta, pel postre.
A la cadira de menjar és capaç d'agafar cada molleta que li cau i menjar-se-la, amb molta delicadesa i precisió. No sabem si és fam o gula.
Ja és habitual després de cada menjada donar-li una rosquilleta, pel postre.
A la cadira de menjar és capaç d'agafar cada molleta que li cau i menjar-se-la, amb molta delicadesa i precisió. No sabem si és fam o gula.
Parat/De peu
Biel ja es posa parat (que diu Pili) o de peu a soles. És un plaer veure'l amb quin goig ho fa per agafar alguna cosa que està damunt del sofa. També es desplaça, amb certa dificultat, lateralment recolçat al sofà.
Al bressol, de matí o després de la migdiada, ja no s'espera plorant que arribem, es posa parat agafat als barrots i cridant tatatatatata, amb una alegria que pa qué.
Al bressol, de matí o després de la migdiada, ja no s'espera plorant que arribem, es posa parat agafat als barrots i cridant tatatatatata, amb una alegria que pa qué.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)