Dos paraules noves

Dos noves paraules que hem identificat d'entre tots els sons que emet Biel: iuà (jugar) i pita (pitet). I conforme passa el temps ens adonem que entén més coses. Ja contesta les preguntes amb un sí o un no i no només les relacionades amb el menjar.

Anant en bicicleta

A Biel li agrada moltíssim anar en bicicleta amb mi, a la cadireta de darrere. Sobretot des que Caterina li ha deixat el casc. Anem tots dos amb el nostre casc posat. Té un convoy especial.

El problema és que no puc anar-me en bicicleta a soles davant d'ell perquè sempre vol pujar. Així que m'he d'amagar.

Remenant condoms

L'altre dia vaig descobrir que Biel havia estat furgant al meu caixó de l'habitació, havia obert una caixa de condoms i després els havia tornat a posar dins. La diferència és que abans estàven, més o menys, ordenats i després ere com si fos una botifarra de condom. Estàven tots dins la seua protecció plàstica però xafats, arrugats i embotits dins la caixa.

Una altra otitis per superar

Ahir, al tornar de La Lluna, Pili va veure com a Biel l'eixia moc per l'orella dreta. Símptoma d'una altra otitis. Més antibiòtic. A veure si no li dura molt. Quan es refreda i té mocs és estrany que no tinga una otitis. La pediatra (Susana) ha dit que esperarem a l'hivern a veure com va i si cal tornarem a l'especialista (Valladares)

Dormint al sofà de Josep i Carol

Ahir nit vam sopar a casa de Josep i Carol i Biel, després de jugar a la platja, banyar-se a la piscineta (unflable), sopar i jugar amb Marc i Andreu i els seus joguets, va dormir com una soca al sofà fins que ens vam anar cap a casa, a mitjanit.

Canvi de llit i primera caiguda

Fa tres nits que Biel ja dorm en un llit. Al bressol pegava tantes voltes que se li havia quedat menut. La primera nit que va dormir al llit, encara que li posàrem una barrera, va caure igualment. Es va quedar sense tapar un foradet d'uns 40 centimetres i jo pensava que per moltes voltes que pegués havia de ser molta casualitat que caigués per ahí. Doncs, a meitat de nit vam sentir un soroll fort i el plor de Biel. Es veu que havia anat pegant voltes fins que, de forma que no m'explique, s'havia eixit del llit pel foradet (al final del llit) i havia caigut al terra.

No va durar molt el plor perquè no es va fer molt de mal i en uns minuts ja estava dormint una altra vegada.

Menjant sorra al Voramar

El primer dia que vam anar a la platja aquest estiu Biel s'ho va passar molt bé. Anant d'ací cap allà com buscant alguna cosa. Mirant les ones com anàven i venien. Cridant "aua, aua, aua". I mirant-nos amb alegria.

En un moment donat, Biel, després de tocar la sorra amb les mans i jugar amb ella, va decidir que ja ere hora de provar a què feia gust allò tan finet. Va obrir la boca i li va pegar una mosegada a la platja (pobre platja!) com si es tractés d'un pastís. Després, amb la boca oberta i plena de sorra, ens va mirar amb una cara estranya, mentre nosaltres corríem cap a ell a veure com dimonis li treiem la sorra de la boca. Entre ell (escopint) i nosaltres es va netejar la boca.

Al cap d'uns segons ja havia tornat a mosegar la platja. I aquesta sense queixar-se. Biel no feia mala cara del tot i no se encara si li va agradar o no. Igual sí. Si no, no hagués repetit, no?