Menja mama, menja!

L'altra nit, mentre sopàvem, Biel va veure que Pili feia una estona que no menjava res i li va dir, entre mosos de pà i carn, com a tres o quatre vegades: menja mama, menja! Mama!, menja mama!

Els berenars dels dimecres

Des de fa anys (al voltant de l'any 2000) quedem amb els amics el dimecres per sopar però des de fa uns mesos i amb l'arribada de criatures menudes al món, hem convertit el sopar en berenar. Així, cada setmana anem a berenar a una casa diferent i ens reunim allí tots amb els respectius xiquets o xiquetes: Biel, Marc, Andreu i Lina.

A Biel li fa especial convoi trobar-se amb ells perquè és una ocasió per córrer darrere o davant d'ells, per jugar amb joguines noves i per fer un poc l'ase (espentant-se i llançant-se a terra un damunt de l'altre).

Quan acaba el berenar i ens hem d'acomiadar ens donem besets tots però Biel no acaba d'entendre que ens hem d'anar a casa i vol quedar-se amb ells. Ahir, a casa nostra, quan tots estaven al carrer i vam baixar per dir un últim adéu a tots, ell se'n va anar corrent amb ells i girant el cap em va dir adéu amb la mà i la veu.

Em va tocar fer una correguda fins al final del carrer i agafar-lo al braç. No va plorar però estava trist. No entenia perquè s'havien d'anar sense ell.

Biel a Alacant

Els dies 16 i 17 hem estat a casa Ramón (a Alacant) i hem vist a Juana i Miguel. A Miguel feia anys que no el veiem i ha crescut moltíssim, ja és un home. No coneixíem la nova casa de Ramón que està enfront del mercat central. Ramón ens va deixar el seu llit gran per dormir més còmodes mentre ell i Juana van dormir en un matalàs d'aire, que ens va costar una bona estona d'unflar. Al final, degut a una avaria en la màquina d'unflar, vam haver de bufar una estona cadascú.

A Biel li va agradar molt el "mercat medieval" d'Alacant perquè va veure dromedaris, oques, conills, cabres i un burret (el que més li va agradar). Biel no li té por a cap animal del seu tamany o un poc més i això provoca que hages d'estar damunt d'ell mirant si li posa la mà a la boca d'un oca o d'una cabra.

També s'ho va passar molt bé al port d'Alacant mirant els vaixells. Potser un cap de setmana, ben aviat, anem a Tabarca. Els vaixells eixen d'Alacant (1h 30 min.) i de Sta Pola (45 min.)

Biel ens va dir que Ramón, Juana i Miquel també són grans. Igual que ell.

Chemi, un amic de Ramón, va vindre a dinar el diumenge. Ramón no va voler complicar-se molt i va demanar menjar xinés. Estava molt bó. Va demanar unes algues fregides un poc estranyes però bones.

Al viatge d'anar i tornar en tren Biel va dormir tota l'estona menys una mitja hora al final de cada viatge en que es va distraure mirant per la finestra els cotxes (de color roig), els camions i les grues que vèiem.

Biel i els seus porquets grans

A Biel li agraden molt els animals: gossos, vaques, ovelles, cavalls, tigres, girafes, pingüins, lleons... però els animals que més li agraden són els porquets ("coquets" que diu ell). Quan en veu algú dins d'una tenda es posa molt content i ha d'estar una estona mirant-lo.

Entre Pili i jo li hem dibuixat tants porquets que ja hem perdut el compte. I a més a més sempre han de ser molt grans: "Un coquet gan, gan, gan". I no mai li sembla prou gran.

Amb Bliquiel per Barcelona

Aquest "pont de la puríssima" -;-)- hem estat per Barcelona a casa de Miquel (Bliquiel per a Biel), al barri de Sant Andreu. Mira que és difícil dir Bliquiel enlloc de Miquel -per nosaltres, almenys- però per a ell deu ser més fàcil així. Llevant d'alguna que altra enganxada amb Biel per posar-se cabut -sobretot a l'hora de sopar-, s'ho ha passat, i nosaltres també ens ho hem passat, molt bé. Un dia vam anar a Blanes i Pineda de Mar i un altre a Vic. El tercer vam estar per Barcelona, passejant pel Barri Gòtic.

Al Jardí Botànic "Mar i Murtra" de Blanes Biel va aconseguir un boli amb un porquet molt xulo, és el seu amor passional d'ara.

Els trens li continuen encantant. "Adéu tren".

Pupes per totes parts

Biel ha descobert que hi ha una cosa que es diu "pupa" (que solen ser de color roig i amb diverses formes) i ara les veu per totes parts, als cossos dels altres i al seu cos.

Ahir va curar un parell de "pupes": primer em va descobrir una a un dit del peu. Va abocar aigua a una esponja i després, amb molta cura, em va rentar el dit amb l'esponja. Després, va tornar a abocar aigua a l'esponja i es va curar una altra "pupa" que va descobrir-se ell al braç.

Ja sap que les "pupes" fan mal i s'han de tractar amb delicadesa i molta cura. Com que ja les ha patit al seu cos! El que encara no sap és que "pupes" només tenim els èssers vius i també té "pupa" una vaca de plàstic (de megabloc) quan li afegeix alguna peça (els seus peus, diu ell) i hi ha alguna de color roig.

"Io gan": Biel apropiant-se d'algunes coses meues íntimes

Des de fa uns dies Biel no deixa de dir io gan (jo gran). I es considera gran per a totes les activitats del dia: per dibuixar, per menjar, per beure, per jugar, per vestir-se, per banyar-se... I si no consideres suficientement lo gran que ell és s'enfada i fa mala cara.

Amb aquesta ambició per ser gan ahir va començar a apropiar-se d'algunes coses meues, les més íntimes. Estàvem els dos dins la banyera i es va tirar un pet, jo li vaig preguntar: qui ha sigut? i ell va contestar: jo. I vam riure. Al cap d'un moment em vaig tirar jo un pet (més sonor que el seu) i li vaig tornar a preguntar: I ara, qui ha sigut? Ell va contestar: jo. Li vaig dir que havia sigut jo però ell va insistir, amb un altre jo, que aquell segon pet també ere d'ell. Em vaig riure però em va quedar la sensació que m'havia furtat alguna cosa, i molt íntima. :-)

Mala llet pel matí

De matí a Biel li agafa una mala llet especial (o no tant). Deu ser eixa mala llet que ens entra un poc a tots però que amb el temps hem sabut dominar i, almenys, no exterioritzem.

Ell, com que encara està en fase de rodatge, exterioritza la seua mala llet al límit.

Conseqüència: que a eixes hores del matí ja has de traure la teua pitjor cara i el mal geni perquè la cosa no es desmadre.

Total, als cinc o deu minuts, ja s'ha oblidat i ja està content i feliç però mentre dura...

Amor al seu pijama i a la samarreta del porquet

A Biel li ha entrat un amor terrible pel seu pijama. De matí, quan l'hem de vestir per anar a La Lluna, no vol que li llevem el pijama de la "nena esquiadora" i agafa uns rucs que pa que.

És igual que el seu amor per una samarreta que té un porquet davant. Cada vegada que la veu per ahí la vol tindre a les mans, mirar-la i posar-se-la. Sort que ara ja fa fresqueta i l'hem retirat de l'armari.

Tu no! tu no!

Quan per la nit Biel es desperta i, entre plors, crida "mama!, mama!" si vaig jo, amb la llum apagada i mig dormit em reconeix i em diu: "tu no, tu no". Jo li dic: "jo sí, jo sí".

I és que si acudeix Pili Biel ja sap que li costa menys portar-lo a dormir amb nosaltres. Jo sóc un poc més dur, en això, i li dic que ha de tornar-se a dormir, que és el seu llit i que encara és molt propmte per alçar-se.

Cao, cao, cao

Un dissabte o diumenge de matí, al seure Biel a la seua cadira no és normal si no comença a dir "Cao, cao, cao, cao", fins que traem el Cola-Cao i al tindre'l davant i controlat es calma. A Biel li agrada el Cao (Cola-Cao), i potser, més que el seu gust li agrada posar-se ell dins la llet una cullera plena de Cola-Cao. El que vé després -beure's la llet-, ho fa però ja li és un poc igual i ho fa sense massa il·lusió.

Tres nits de malsons o alguna cosa semblant

Biel ha estat tres nits en que, de sobte, es posava a plorar sense despertar-se i no hi havia de consolar-lo. Al cap d'una estona, es calmava i continuava dormint. Però de sobte, una altra vegada tornava a plorar. Així fins a deu vegades durant tota la nit. Pili i jo acabàvem la nit fets pols i ell, al voltant de les 8h es despertava del tot i volia jugar.

Al voltant de les 11h Biel ja dormia una altra vegada mentre Pili i jo, amb mala cara, anàvem fent feines a casa.

No sabem si eren malsons, mal de panxa o fam. Ara ja torna a dormir tranquil tota la nit.

Biel, Marc i Andreu són tres

Cada vegada que quedem amb Marc i Andreu (i Josep i Carol) Biel s'ho passa molt bé. Ahir van anar darrere dels coloms una bona estona i després a jugar a la pilota. I quan ells pugen al carret Biel també vol pujar al carret i van els tres encantats allà damunt, mirant-se.

Però quan arriba l'hora i ells s'han d'anar cap a casa (quasi sempre abans que nosaltres) Biel vol anar-se'n amb ells i plora i no vol dir-los adéu ni donar-los besets. Només vol rebre besets però no donar-los.
Ahir, a casa d'Alfredo, vam baixar els tres pisos per acompanyar-los fins a la porta i quan van pujar al seu carret Biel també va pujar al seu i deia "mome, mome!" (mone, mone).

Al final, quan ja se'n van anar, vam pujar els tres pisos cap a casa d'Alfredo, va veure a Lina i es va oblidar de Marc i Andreu.

Sopar a casa els iaios és una xalera

Per a Biel sopar a casa els iaios és una xalera perquè sopa amb ma mare i mon pare i vol imitar-los en tot. La crema de verdures o el bullit picat se'l menja alternant cullerades i sucades de pa. I al final, igual que fa mon pare, neteja el plat amb un tros de pa.

Li agrada tant sopar allà que l'últim dia que va anar volia sopar tan aviat vam arribar, al voltant de les 19.30h . Al final, i després d'un poc entreteniment, va sopar a les 20h i amb una velocitat que feia por.

Biel es va despertar i...Tuto! Vine, vine home!

Ahir per la nit Biel es va despertar i assegut damunt del llit cridava: Tuto vine, homeee! Tutooo! Home! vine, vine! Quan vaig arribar a la seua habitació tenia els ulls tancats però estava despert i volia que l'agafara i el portara al nostre llit. Després d'uns minuts i unes carícies a l'esquena i la panxa (li encanten) es va relaxar i es va adormir una altra vegada.

Es va despertar per un malson? Ni idea.

Biel és Bel

Biel ja diu qui és. Es diu "Bel".

"Vine vine hooome"

Quan Biel vol que l'agafes al braç s'arrima molt a nosaltres i aixecant els braços diu "vine vine". Si no li fas cas diu "vine vine hooome".

"Pite de mama"

Per a Biel el davantal que utilitza Pili per cuinar o escurar es diu "pite de mama" (pitet de mama). És clar. És el seu pitet. Jo també l'utilitze però encara no s'ha adonat que el papa també té un "pite".

Biel a Londres

Biel ha estat a Londres durant 4 dies i ha xalat moltíssim. Ha vist avions, vaixells, autobussos molt grans, molts cotxes, trens (de metro i de ferrocarril) i molts ànecs, cignes i esquirols. A tots els ha dit adéu moltíssimes vegades i quan no passàven per davant d'ell ens demanava més (més avions, més cotxes o més vaixells) com si nosaltres puguèssim fer alguna cosa i obligar-los a passar.

Ha dormit molt bé però ha menjat malament. I no és que no haja menjat sinó que no ha menjat el que toca. Bé, estàvem de viatge, nosaltres estàvem més relaxats i la manca de rutina diària l'afecta més a ell que a nosaltres. I no és perquè menjarem plats típics anglesos (si n'hi ha) ja que vam menjar en restaurants italians, xinesos, tailandesos, grecs i de kebabs.

A Camden Lock, com que el desnivell de l'aigua del Regent's Canal arriba a un metre, va veure com els vaixells havien d'accedir a un espai on pujava o baixava el nivell de l'aigua i després continuar el seu viatge. Jo també em vaig quedar abobat durant una bona estona.

Kew Gardens a Flickr
Animals de Kew Gardens a Flickr

Dormint al sofà ell a soles

El divendres passat vam anar a sopar a casa d'una amiga (Eva) i Biel després d'una estona jugant, corrent i tocant-lo tot es va quedar assegut i quetet al sofà mirant una pel·lícula de dibuixos (la versió horrible de Mulan que regalava El País) i als cinc minuts es va quedar dormit recolçat a un coixí.

Va ser com un regalet que ens va fer perquè així vam poder xarrar i acabar de sopar tranquils. Moltes gràcies Biel!

Jugant amb els seus amics

Biel ja s'alegra quan veu pel carrer algun company de La Lluna o algun altre amic. Abans li podia la vergonya o no se què era i passava d'ells.
Enguany quan els veu s'alegra moltíssim i després s'en van junts, corrent un darrere l'altre, a jugar algun raconet. Serà la edat?

Papiiii, papiiii, papiiii

Fa tres dies que per la nit Biel es desperta i enlloc de plorar, com fins ara quan es despertava, o buscar el xupló comença a cridar, i no se per què: papiiii, papiiii, papiiii. Es veu que a la Lluna hi ha algú que es refereix a mi com el "papi" i a ell se li ha quedat. El cas és que com que em crida a mi m'he d'alçar jo i Pili té una excusa perfecta per a no fer-ho (és broma, ella també s'alça).

Quan vaig jo el tape, li dono el xupló, l'acarície i li dic que me'n vaig a dormir i bona nit. Total que al quart d'hora o vint minuts torna a despertar-se amb el papiiii, papiii. Si va Pili a veure'l sempre acaba al nostre llit i així dormim tots. Encara així, haurem de pendre mesures (i no per fer el llit més gran, sinó amb Biel). I ben aviat.

Papa, papa, ia, ia, bou, bou

Esta vesprada al bar de l'hotel d'Ares mentre Biel es menjava un mini-milk de fresa (un polo) a la tele han posat una cadena on estàven fent una correguda de bous i Biel només ha vist un bou ha començat a cridar: "Papa, papa, ia, ia, bou, bou!". I jo li he contestat: "Sí Biel, un bou, un bou. Mira com corre."

Després a la taula on estàvem han sorgit comentaris de brometa com: "Mira que si de major li agraden els bous!" o "Mira que si es fa torero!" o "Encara es farà soci de la penya taurina d'Ares!" o "Si es fa torero que siga dels famosos i a veure si ens fa rics". Jo mirava la tele per no mirar als que feien els comentaris.

I total perquè Biel ha vist un bou a la tele i s'ha emocionat.

Tuto, home!

Biel ens ha fet adonar-nos a Pili i mi que repetim molt l'expressió "home!" perquè de vegades ell ja diu home! o Tuto, home! (Suso, home!) i amb la mateixa tonada que nosaltres, que és el que més fa riure.

Jarrete amb carxofes i meló

Un dia d'aquest estiu vam estar a Castellote i al restaurant on vam dinar Biel es va menjar uns bons trocets de jarrete amb carxofes i un tros de meló del xiquet de la taula del costat. Biel no va deixar de mirar el meló amb una cara que no deixava dubtes i al final l'avi del xiquet li va donar un tros.

Una orxata menuda per a Biel

A Biel li encanta l'orxata. Cada vegada que anem a una cafeteria a una plaça ja li demanem una orxata menuda per a ell.

Primera celebració d'aniversari

Aquest any hem celebrat, per primera vegada, l'aniversari de Biel (2 anyets) amb una festa al carrer a Ares. Van vindre amics de Castelló i d'Ares. Durant el dia no sabíem si ho podríem fer al carrer o no perquè va estar plovisquejant fins a l'últim moment. Pili va patir molt. Biel no. Mira que és feliç el tio. I tot era per ell.

Papa, papa, papa, papa....

Cada vegada que Biel ens vol ensenyar alguna cosa repeteix papa, papa, papa o mama, mama, mama..., cada vegada a un volum més alt fins que li fem cas.

Ja reconeix la lluna al cel

Un dia passejant pel carrer Biel va descobrir la lluna al cel i amb una gran alegria va dir "papa papa, ia l'una" (papa, papa, mira la lluna) .

Dormint fins a les 12

A principis d'agost Biel va haver un dia que va dormir fins a les 12 h . Jo em vaig alçar a les 9 h i com que no ho tenia previst vaig estar tres hores que no sabia si començar alguna feina llarga o fer-ne de xicotetes. Amb Biel ja no se estar unes hores avorrit i avant.

Mes i mig sense otitis i sense mocs

Biel ja porta mes i mig sense otitis. I a més a més tampoc té mocs. I és que una cosa i l'altra estanmolt relacionades.

Dos paraules noves

Dos noves paraules que hem identificat d'entre tots els sons que emet Biel: iuà (jugar) i pita (pitet). I conforme passa el temps ens adonem que entén més coses. Ja contesta les preguntes amb un sí o un no i no només les relacionades amb el menjar.

Anant en bicicleta

A Biel li agrada moltíssim anar en bicicleta amb mi, a la cadireta de darrere. Sobretot des que Caterina li ha deixat el casc. Anem tots dos amb el nostre casc posat. Té un convoy especial.

El problema és que no puc anar-me en bicicleta a soles davant d'ell perquè sempre vol pujar. Així que m'he d'amagar.

Remenant condoms

L'altre dia vaig descobrir que Biel havia estat furgant al meu caixó de l'habitació, havia obert una caixa de condoms i després els havia tornat a posar dins. La diferència és que abans estàven, més o menys, ordenats i després ere com si fos una botifarra de condom. Estàven tots dins la seua protecció plàstica però xafats, arrugats i embotits dins la caixa.

Una altra otitis per superar

Ahir, al tornar de La Lluna, Pili va veure com a Biel l'eixia moc per l'orella dreta. Símptoma d'una altra otitis. Més antibiòtic. A veure si no li dura molt. Quan es refreda i té mocs és estrany que no tinga una otitis. La pediatra (Susana) ha dit que esperarem a l'hivern a veure com va i si cal tornarem a l'especialista (Valladares)

Dormint al sofà de Josep i Carol

Ahir nit vam sopar a casa de Josep i Carol i Biel, després de jugar a la platja, banyar-se a la piscineta (unflable), sopar i jugar amb Marc i Andreu i els seus joguets, va dormir com una soca al sofà fins que ens vam anar cap a casa, a mitjanit.

Canvi de llit i primera caiguda

Fa tres nits que Biel ja dorm en un llit. Al bressol pegava tantes voltes que se li havia quedat menut. La primera nit que va dormir al llit, encara que li posàrem una barrera, va caure igualment. Es va quedar sense tapar un foradet d'uns 40 centimetres i jo pensava que per moltes voltes que pegués havia de ser molta casualitat que caigués per ahí. Doncs, a meitat de nit vam sentir un soroll fort i el plor de Biel. Es veu que havia anat pegant voltes fins que, de forma que no m'explique, s'havia eixit del llit pel foradet (al final del llit) i havia caigut al terra.

No va durar molt el plor perquè no es va fer molt de mal i en uns minuts ja estava dormint una altra vegada.

Menjant sorra al Voramar

El primer dia que vam anar a la platja aquest estiu Biel s'ho va passar molt bé. Anant d'ací cap allà com buscant alguna cosa. Mirant les ones com anàven i venien. Cridant "aua, aua, aua". I mirant-nos amb alegria.

En un moment donat, Biel, després de tocar la sorra amb les mans i jugar amb ella, va decidir que ja ere hora de provar a què feia gust allò tan finet. Va obrir la boca i li va pegar una mosegada a la platja (pobre platja!) com si es tractés d'un pastís. Després, amb la boca oberta i plena de sorra, ens va mirar amb una cara estranya, mentre nosaltres corríem cap a ell a veure com dimonis li treiem la sorra de la boca. Entre ell (escopint) i nosaltres es va netejar la boca.

Al cap d'uns segons ja havia tornat a mosegar la platja. I aquesta sense queixar-se. Biel no feia mala cara del tot i no se encara si li va agradar o no. Igual sí. Si no, no hagués repetit, no?

Ja manipula les emocions

Vaig agafar a Biel en braços, el vaig mirar als ulls molt enfadat i quan estava a punt de dir-li què havia fet malament i que això no es feia, es va tirar al meu coll i a la galta i em va omplir de besets. Després es va quedar abraçat a mi.

Va guanyar. Em va sorprendre totalment i l'efecte sorpresa va estar del seu costat. Però la propera vegada ja veurem... je, je, je.

Rutinaires

Ahir, mentre despullava a Biel per al bany, li vaig voler llevar el bolquer abans de posar-lo de peu davant de la banyera i ell em va advertir que no ere així que això es feia mentre ell mirava l'aigua i l'escuma de la banyera. L'ordre de les coses no es pot alterar sino s'enfade. Són conservadors els xiquets o simplement els dona seguretat que les coses siguen sempre igual i així poden prevéure-les?

Hola per a presentar-se

Biel ja utilitza el "hola" per presentar-se davant dels xiquets o xiquetes. Si li fan cas els somriu i s'apropa. Si no, torna a provar amb un altre "hola".

Després del "hola", és clar, no sap dir res més i només mira i si corren va darrere ells o elles i si s'aturen ell s'atura també i si criden ell crida i si callen ell calla.

Una altra otitis per superar

Hui Biel ha anat a la nova pediatra (Susana) per segona en tres dies. Ara és una altra otitis amb trencament de timpà. La quarta d'enguany i la tercera amb tractament a base d'antibiòtic.

Susana ha canviat l'antibiòtic habitual (Septrin) per un altre d'una dosi diària i un altre xarop per als mocs. Té molts mocs.

I a esperar fins divendres a veure si ja no li eix el moc per l'orella.

Mentretant ell és feliç perquè no li fa mal res i no te febre.

Més paraules que diu Biel i més que entén

Paraules noves que diu: ara io, ara io (ara jo, ara jo), me-me-me (jo, jo, jo), mi-mi-mi (per a mi, per a mi, per a mi), tati de mama (calcetí de la mamà).

Paraules noves que entén: les galtes, el melic, la pilila, la mà, el peu i el monyo.

Holaaaaa!

Durant el viatge de parella de fet Biel ha deprés a pronunciar perfectament la paraula H-o-l-a. Com ha comprovat que la gent respón a eixa paraula amb un somriure o un hola doncs li diu hola a tot el món. Al principi fa molta gràcia, després fa simplement gràcia i al final farta.

Als bars o restaurants on estàvem li deia hola a cada client que entrava i algú del costat vàries vegades durant el dinar o sopar (fins a 10 vegades). I com que tampoc és qüestió de renyir-lo perquè no està mal fet i com que encara no entén que no cal dir hola a tot el món... Tinc el hola de Biel gravat al cap. A més a més amb un tó especial pronunciant cada lletra molt: h-o-l-aaaaaaaaaaaa!. Biel ara passa per un tio simpàtic que saluda a tot el món.

Viatge de parella de fet (Guadalajara i Soria)

Entre el dia 27 de maig i el 5 de juny vam estar per Guadalajara i Soria.

Camí de Campillo de Ranas (Guadalajara) vam parar en Albarracín (Teruel) i vam fer nit a l'hostal Los Palacios amb unes vistes precioses del poble. Passejarem tota la vesprada pels seus carrers estrets i empinats i li donàrem la volta al poble per baix, vora el riu, amb Biel a la motxila. Dinàrem i sopàrem al mateix lloc, la tasca Azagra, i de vesprada ens vam fer una cervessa i unes papes al Molino del Gato.

Al dia següent vam eixir camí de Campillo de Ranas. No vam tindre més remei que dinar (una paella infame i caríssima) a l'autovia Madrid-Saragossa. Després de dinar i descansar vam continuar el viatge cap a la Casa del Sol (Campillo de Ranas), el nostre nou allotjament durant tres nits. Ere una casa encara més bonica del que esperàvem. Després de descansar un poquet i baixar els trastos vam sopar unes tallades de cansalà i llomello i uns xorisos a un bar de Majaelrayo perquè el restaurant de Campillo (La Fragua) estava tancat.

Al dia següent, i després d'encarregar uns entrepans a La Fragua, vam arribar, després de 20 km de pista, a la fageda de la Tejera Negra, molt prop de Cantalojas. Vam recórrer una senda ("Senda de Carretas" la més curta) durant més de dues hores entre fajos, pins i carrasques fins el Collado Hornillo i baixar. Només tornar vam dinar, molt agust i amb molta fam, vora el riu Lillas. No hi havia ningú. Biel va descobrir que llançar pedres a l'aigua d'un riu és molt divertit. Més informació sobre la Tejera Negra.

Vam tornar a Campillo de Ranas pegant una volteta per Umbralejo (poble recuperat) i Valverde de los Arroyos, sempre amb el pic Ocejón present. A l'arribar a Campillo estàvem molt cansats, vam sopar rapidet (car i mal, a La Fragua) i ens vam anar a dutxar. Mentre Biel ja dormia Pili i jo vam llegir una estona al sofà de la casa.

Massatges a La Lluna

Els dimarts d'aquest mes de maig hi ha sessió de massatge a La Lluna. A Biel no li agrada la postura en horitzontal i li ho hem de fer assegut. Es veu que li agrade controlar la situació i als altres.

El tipus de massatge és el mateix que quan ere menudet però com que ara se n'adonen s'ha d'anar més a poc a poc. El primer dia despullat de la cintura cap a baix. Un altre dia despullat de la cintura cap amunt i al final despullat del tot.

Ara que ja comença a fer caloreta és molt agradable per a ells i per a nosaltres.

Passeig amb Marc, Andreu i Lina

Hui hem anat de passeig amb Marc, Andreu i Lina i després de berenar els menuts hem berenat els grans. Orxata, unes rosquilletes i unes papes. Biel, que sempre té fam, encara ha picat un poc de les papes i ha begut orxata del got del meu got del de Josep i del de Lledó. A Andreu també li ha agradat l'orxata.

Lina, amb mes i mig, és la més menuda i com només mama no ens ha demanat del nostre berenar.

A Biel li agrada agafar de la ma a Marc i a Andreu i com que és més gran i apreta fort acaba fent-los plorar. Li haurem d'ensenyar un poc de tacte.

Al final de la vesprada, al acomiadar-nos i dir-nos adéu, Biel ha començat a repartir besets (dels que es llancen) a tots i ha continuat, mentre tornàvem en el carro cap a casa, llançant besets a tot el món i amb les dos mans.

Mai havia repartit tanta estimació al món davant nostre. I és clar, s'ha cansat.

Biel i el puré de verdures

Ahir per la nit Biel es va encabotar en que no volia sopar puré de verdures i nosaltres en que sí. Així que va ser una lluita "infernal" entre ell i nosaltres. Ell plorant, mirant a la nevera i demanant altres coses més bones i nosaltres sopant davant d'ell i mirant de no fer-li cas.

Les llàgrimes li queien per les galtes i no parava de bramar però nosaltres vam mantenir la posició, com vam poder. L'ambient es podia tallar. Les mirades entre ell i nosaltres no eren gaire alegres.

Per fi, quan nosaltres vam acabar de sopar, després d'uns vint minuts, ell es va cansar i després d'acceptar un tros de pa de Pili va decidir menjar-se algunes cullerades del puré fins que es va menjar la meitat del plat. Vam pensar que ere suficient.

Això va ser tot. Després Biel a dormir.

No serà l'última batalla i d'altres ja les ha guanyat ell. A veure qui guanya la guerra.

A Barcelona per veure a Miquel

El cap de setmana del 5 al 7 de maig hem estat per Barcelona per veure a Miquel. Biel s'ho ha passat molt bé durant el dia i cap a la nit ha acabat rendit. Un dels llocs que més li ha agradat (igual que a nosaltres) són els Jardins de Joan Brosa, amb les instal·lacions musicals i d'altres per jugar els grans i els menuts.

Els parcs infantils de les places de Barcelona són com corralets. Estan tancats amb una valla i està molt bé perquè no s'ha d'estar pendent d'una possible fugida. Només cal preocupar-se d'on s'ha pujat o amb qui està jugant/renyint o a quin li ha furtat alguna cosa.

I com no, a Biel també li agraden els gelats de crema. Els de gel encara no els ha provat.

Miquel igual s'ha vist un poc invadit per nosaltres i per l'activitat de Biel.

Les paraules de Biel que s'entenen i les que entén

Bé, algunes només nosaltres les entenem. Coses de la convivència.

Papa, mama, iaia, nene, su o tu (suc), ti (si), no, pa, abua (aigua), me (més), mi (meu o jo), ia tá (ja està), no etá (no està), teta (galeta), ata (sabata), ateta (gateta), alaaaa! (expressió que diu quan alguna cosa cau al terra), tantat (tancat), nana (Anna, una amiga), ene (nene).

I sap on està el nas, l'orella, la boca, l'ull, la mà, el peu, la mà i la panxa però no diu les paraules.

Un bes de postal o de pel·lícula

Ahir Biel li va donar un bes a Caterina que podria haver eixit a eixes postals coentes on hi ha parelles de xiquets de la mà o donant-se besets amb un fons bucòlic o pastoril o les dues coses.

Li va agafar la galteta amb la mà, se li va apropar i li va fer un bes als llavis. No se sap si per falta de punteria o perquè troba més mollets els llavis que la galta. Després li va dir aló, aló.

Una altra otitis superada

I una altra vegada amb antibiòtic. Ara ja s'ha recuperat. Aquesta vegada ha tingut un poc de febre i ha dormit fatal durant tres nits. Pili i jo també hem dormit molt mal.

Ara mateix encara li eix moc per l'oïda però ell està molt content, respira bé i dorm molt tranquil, sense mocs al nas.

Aló

Aló, encara que no ho paregue, per a Biel vol dir adiós. Potser tinga confusió quan arribe el moment d'apendre el francés correctament.

bup bup

Bup bup. Així és com Biel fa el gos i ho fa cada vegada que veu o senteix un. Al mateix temps ens mira a nosaltres i l'assenyala amb el dit.

Amb palleta i tot

Biel ja beu amb palleta. És la mar d'entretingut i li agrada. A nosaltres també perquè el otorrino ens va dir que això de beure amb palleta anava bé per previndre les perforacions del timpà.

Biel ha descobert el suc

Biel ha descobert el suc (su per a ell) i li agrada moltíssim. Li dona igual que siga natural o de pot.

Ete i su

Ete i su són les dos parales més recents que ha deprés a dir Biel. Ete vol dir este i ho aplica igual a un dit que a una joguina. Su és suc.

Ja entén

Biel ja entén moltes coses i si li preguntem si vol alguna cosa ja diu clarament si li agrada o no. Per a dir que sí normalment allarga les mans per agafar el que li oferim o ho diu amb el cap.

Plegant llençols

A Biel li encanta que Pili i jo pleguem els llençols amb ell. Es posa baix del llençol i mentre nosaltres l'estirem i el doblem ell juga a tocar-lo i a embolicar-se amb ell donant voltes i cridant d'alegria.

Costa un poc més de temps plegar els llençols però com que ell s'ho passa tant bé és un autèntic plaer.

Marc des de les altures

Ahir Marc va caure de cap des de dalt del tobogà gran del parc. Ho vaig veure tot i em va impressionar. Damunt estava comentant amb l'avia d'ell si no ere perillós que caigués cap arrerre i just quan em va dir que no es va girar i es va llançar per on no tocave. Va plorar molt, és clar, però al cap d'un moment ja estava corrent pel parc una altra vegada, amb la cara una miqueta rascada.

Ja diuen que són de goma. Encara així, l'altura ere considerable (uns 2 metres).

Lina ha nascut

Lina ja té 48 hores. Encara no s'enganxa bé a la mamella però ben aviat ho farà. Biel no li ha fet molt de cas. Com que no es meneja molt, només plora o dorm...
Lina va pesar al nàixer 3,5 kg, és morena, té molt de monyo i en comparació a Biel és una miniatura o Biel un gegant.

Festa per la llengua 2006

El diumenge vam anar a l'Alcora, a la festa per la llengua d'enguany. Biel no va fer massa cas de res. Només li va agradar molt les pedretes del pati de l'institut nou i una bufeta de la UJI que li van donar i que vam perdre al poc.

Sobre les paelles que van fer per a tota la gent eren el més semblant a un ranxo. És difícil fer bon menjar per a tanta gent. La carn estava bona. L'arrós no. Com teníem fam...

La taula de Biel

Biel ja té una taula a casa. La cadira ja la tenia, ens la va donar Sonia. Li fa convoi seure a la cadira davant de la taula i deixar les joguines damunt. Encara que també li fa convoi pujar-se damunt d'ella.

Biel, el seu nas, la seua boca i la seua orella

Biel ja sap on està el seu nas, la seua orella i la seua boca.

La primera nit fora de casa

Biel ha passat la primera fora de casa. Ere el segon dissabte de Magdalena i Biel, després de jugar una estona amb la pilota a la plaça Tetuan, ens va demanar si aquella nit podia anar a sopar i a dormir a casa dels iaios i així nosaltres podíem eixir de marxa amb els amics. Pili i jo ens vam mirar molt sorpresos (i contents) i li i vam dir que sí.

Al dia següent estàvem un poc destruits perquè ens vam gitar a les 5 de la matinada i prou borratxos. Ens va anar molt mal per al cos (que ja no està preparat) però molt bé per a la ment.

Miquel també estava borratxo.

La fira 2006

Hui hem anat a la fira. Després de no anar a Sant Roc perquè estava nuvolat i pensàvem que plouria (al final ha eixit el sol i tot) hem dinat a un xinés i després hem anat a la fira.

A Biel la fira li ha resultat força atractiva des de fora, però una vegada damunt del tio-vivo no li ha agradat tant i ha acabat la meitat de les voltes en braços de Pili. El següent intent ha sigut els llits eixos on els xiquets poden votar damunt descalços.

El que ha passat és que l'atracció eixa té unes regles estrictes (un llit per a cada xiquet per evitar accidents) que a Biel no li han quedat del tot clares i ha acabat plorant perquè volia canviar-se de llit a veure a Caterina o a altres xiquetes i Pili li agarrava del braç per evitar-lo i ell responia plorant i cridant.

La visita de l'any passat a la fira va estar molt més relaxada perquè Biel no eixia del carret i es va conformar amb les llums i la música.

La panxa de Biel

Pili està preocupada per l'augment de la panxa de Biel. Diu que és com la dels xiquets que pateixen fam i per això pensa que igual té alguna malaltia. Ja els agradaria a ells tindre la panxa de Biel i només el menjar que ell es deixa.

La propera vegada que anem a la pediatra consultarem el tema de la panxa perquè Pili es quede tranquila. Jo no crec que tinga cap malaltia. És veritat que ha anat augmentant però és que tot ell ha anat augmentant. És panxut i au!

Biel i la forquilla

Biel ja sap utilitzar la forquilla per punxar el menjar. El que passa és que de vegades agafa els trossets amb una mà i els punxa a la forquilla amb la qual cosa la utilitat de la forquilla disminueix.

El sí i el no de Biel

Biel ja sap dir no amb el cap i amb la boca. El sí està un poc més retardat i només ho diu amb el cap i amb algun esforç. El moviment de cap vertical es veu que costa un miqueta més.

Ahir em va impressionar molt que, després de sopar, Pili li va preguntar si volia anar a dormir i Biel va dir que sí amb el cap.

Biel ja entén més coses de les que ens pensem.

Ja dorm tot sol

Portem algunes setmanes que Biel dorm tot sol. El deixem al llit amb el seu gosset i el seu xupló i en uns minutets s'adorm sense necessitat d'estar amb ell a l'habitació.

cinc dies roïns a l'hora de menjar

Biel ha passat uns dies roïns a l'hora de menjar. Tot semblava que ho feiem igual que sempre, el mateix ritual, el mateix menjar, però es veu que hi havia alguna cosa que no ere igual i ell no volia ni esmorzar ni sopar.

Després de cinc dies alguna cosa hem canviat o ha canviat ell i tot continua igual que abans, es a dir, menjant bé.

Tampoc estic molt segur de si ha sigut un tema de canvi de ritual o un altra cosa. Hi ha moltes coses relacionades amb Biel que no tenen explicació. Potser ens ho digue quan parle.

Tati, tati

Ultimament a Biel li ha pegat per dir tati, tati i no sabem què vol dir. Potser siga chachi, chachi, perquè sembla content quan ho diu.

Biel ja no mama

Des de principis de febrer Biel ja no mama.

De vegades, Biel encara li alça la samarreta a Pili buscant la mamella però Pili no li dona perquè ha decidit que prou. Jo li dic que podria continuar donant-li fins que ell es canse però és ella la que ha de decidir.

Si fos jo el que tingués mamelles amb llet igual hagués decidit el mateix. O no. No ho se.

La primera droga

Em sembla que Biel ha descobert la primera droga i és legal. Quan posem música comença a donar voltes i més voltes -a l'estil dels derviches- fins que seu a terra o cau contra algun moble o la paret. En el primer cas resta una estona quiet amb la mirada fixa -supose que gaudint del mareig- en el segon -i amb tota probabilitat- comença a plorar perquè s'ha fet mal. Supose que és una sensació que li agrada perquè cada vegada que hi ha música ho fa.

Sempre que podem, evitem que caigue i es faça mal però no sempre és fàcil evitar-lo perquè si li poses les mans al voltant les aparta, com dient, "deixam que aguanto tot sol i no vaig tan marejat com sembla".

Quan arribe el moment de parlar amb ell sobre les drogues i els seus perills li explicaré que hi ha una que és gratuïta, legal i sense perill per a la salut, que ja ha provat, encara que no ho recorde.

abua, tateta, mama, papa, ola, iatà i tantat

Abua, tateta, mama, papa, ola, iatà i tantat són les paraules que Biel articula i que nosaltres entenem. Hi ha alguna, com mama, que a més de ser Pili també vol dir "més, més". Pronuncia algunes altres coses però nosaltres no sabem que volen dir.

Ràbia ràbia

Biel ja ràbia i solta la mà. Quan no li deixem fer alguna cosa posa mala cara, fa un crit sec i de vegades solta la mà per demostrar que no està d'acord. Ho haurà deprés a La Lluna.

Fa riure perquè sembla un gos o un gat quan se sent atacat. Només falta que se l'erice el poc pel que té.

Haurem d'anar en compte perquè aquests accessos violents no tenen bona cara.

L'otorrino diu que no l'operarà, de moment

A la tercera visita a l'otorrino el timpà de Biel ja està tancat i sembla que, de moment, no l'operarà. Una alegria. Se'm fa estrany no veure-li mocs eixint per l'orella.

Jo, i mons pares amb gastroenteritis

Després de recuperar-se Biel jo també he passat 4 dies amb gastroenteritis. El primer dia va ser el pitjor. Vomitant i cagant com mai ho havia fet des de que ere menut.

Ha sigut una alegria quan després de quatre dies li he trobat gust i gana al menjar. A més a més, no sentir sorolls de panxa quan menges també és un plaer.

Després va anar ma mare i després mon pare. Pili s'ha salvat.

Gastroenteritis: uns dies de caguetes i vòmits

El dilluns i el dimarts Biel quasi no ha menjat res. Algun tros de pa i algun iogurt. El que sí que ha fet ha sigut cagar. I quines cagades. En dos ocasions.

Continuarà.

Dir NO amb el cap

Durant la gastroenteritis Biel ha deprés a dir que NO amb el cap. Un descubriment.

Sis hores a urgències

Al dia següent de tornar de Sevilla Biel no va voler esmorzar. Cosa estranya. A partir d'ací tot el que prenia ho vomitava. Al principi no va perdre l'ànim ni el bon humor però a mida que passava el dia anava posant-se més trist i amb menys ganes de fer coses.

Al voltant de les sis de la vesprada vam anar a urgències de l'Hospital General per estar més tranquils. Allí va vomitar dos vegades abans d'entrar a la consulta. Biel té gastroenteritis i allí hi ha més xiquets amb els mateixos símptomes.

Sis hores després eixíem d'urgències amb Biel un poc recuperat i nosaltres amb molta son. Durant les sis hores Biel va portar un gotero amb suero i anava dormint-se i despertant-se. Pili i jo ens tornàvem per estar amb ell. A partir de les 4 hores vam començar a donar-li suero per via oral. Així a poc a poc fins que vam veure que ja no vomitava.

Després vaig estar jo amb gastroenteritis. Després ma mare i després mon pare. Pili es va salvar.

Viatge a Sevilla

Els dies 12, 13 i 14 de gener vam anar a Sevilla els tres.

Biel no es va enterar del viatge perquè estava molt entretingut amb uns adhesius que li van regalar. Pili ere tot el contrari. Va patir moltíssim i això que va ser un viatge molt tranquil, sense turbulències ni res.

Biel s'ho ha passat molt bé. Provant el pernil salat i l'abadejo.

A l'apartament (carrer San Vicente, 21), que estava dins un palau amb pati interior i font i tot, també s'ho va passar bé. La banyera ere més gran que la nostra i li va agradar molt.

A un parc prop del barri de Sta Cruz va descobrir un trenet amb xiquets i va fer amics. I algun enemic perquè a alguns els llançava pedretes. Supose que com a forma d'entrar en contacte i sense ànim de fer mal. Supose.

A l'hospital de los Venerables també s'ho va passar molt bé revolcant-se pel seu terra i corrent d'ací cap allà. En canvi, nosaltres, l'exposició sobre Velázquez i altres pintors naturalistes, que hi havia dins, no la vam veure massa bé.

Pasqual, Nati (mare i filla) i Sara van coincidir amb nosaltres un dia i vam dinar junts a una taberna típica del casc antic. Biel va dinar un montadito boníssim de pernil i formatge.

Una guàrdia jurada amable ens va deixar passar a mi a Biel al pati dels tarongers de la catedral de Sevilla mentre esperàvem que Pili eixire de la visita a la catedral i la Giralda. Jo vaig fer objecció de consciència i vaig obligar a Biel a fer-ne.

Aprofitant que anàvem a una gran ciutat en un dia laborable, portàvem 15 mil pessetes de les antigues, que feia anys havíem trobat a un caixò d'una còmoda de la casa d'Ares (segurament dels avis de Pili) i les vam canviar al Banc d'Espanya de Sevilla. Uns dies abans vaig informar-me que no hi ha data límit per canviar les pessetes en euros, si són bitllets, i es pot fer amb qualsevol bitllet des de l'any 1939. Si són monedes sí que hi ha límit. Va suposar un extra de vora 100 euros per gastar. Biel també va tastar el terra de la seu del Banc d'Espanya a Sevilla. Molt bonic per dins. Per fora com quasi tots, neoclassic-mamotreto.

Un forat al pantaló

Biel ha descobert que porte un forat al pantaló d'anar per casa. Va posar la mà dins i em tocaba el genoll i li feia gràcia. Va estar una bona estona tocant i furgant el forat amb molta curiositat. De sobte, va abandonar el forat.

El forat ara és més gran amb l'ajuda de Biel. Aquell pantaló de ratlles liles, blaves i blanques ja estava a les últimes i el dia després el vaig llançar.

caixa de cartó

per a escriure

A dormir a soles, o no

Fa dues setmanes vaig decidir que podríem provar d'anar Biel i jo a la seua habitació, deixar-lo a ell al bressol i estar jo amb ell llegint contes i cantant, fins que es dorma.

El primer dia vaig estar una hora amb ell. Al dia següent només tres quarts d'hora. A partir d'ahí varia d'un dia a l'altre segons si ha anat a La Lluna o no i si ha dormit durant la vesprada o no. Si ha anat a La Lluna i no ha dormit de vesprada es dorm en braços de Pili. Si ha dormit per la vesprada la cosa varia entre mig hora i un hora.

Una cosa curiosa és que els primers dies es queixava quan el deixava a la cuna i després ja no. Es tomba al llit i es deixa tapar però no es dorm fins que passa una estona.

A partir d'ací aniré provant més coses per que es dorma tot sol.

Cap d'any 2005

per escriure

Ballant ballant

Biel no té criteri i ho balla tot. Toca les palmes, mou el cap o pega voltes. És divertit però espere que amb el temps vaja adquirint un poc de gust.

Fent pilotes

Pili va decidir fer pilotes per a la sopa a la "maniera" que feia sa mare. Pensàvem que Biel s'ho passaria bé i efectivament li va agradar fer pilotes, apretar la massa, passar-la per la seua roba o llançar-les al terra. Sobre gustos...

A mi, personalment, m'agraden més dins la sopa.

L'estoicisme de la gata

Com ja he contat Biel i la gata tenen una relació complicada. A Biel li agrada moltíssim la gata, tant que l'apreta tant fins que l'ofega o li estira de la cua sense saber que és una peça més de la gata.

La gata opta per fugir o aguantar damunt de la cadira fins que es farta. La veritat és que tarda molt en fartar-se (bufant, mossegant sense fer mal o llançant l'urpa) i ahí és quan Biel es dona conte que ha fet alguna cosa que no li ha agradat i manté les distàncies durant una estona.

Mega Blocks, un èxit

Mati li ha regalat a Biel per als reis dos pots de Mega Blocks. Li han encantat i no deixa de posar i llevar les peces i ensenyar a tot el món la vaca, el tigre o la jirafa.

L'otorrino vol operar

A l'última visita a l'otorrino li ha receptat a Biel un altre antibiòtic i les mateixes gotes que abans. Ens ha dit que si no es tanca el timpà després d'aquest tractament el posarà en llista d'espera per operar-lo i traure-li les vegetacions.

I no serà massa xicotet per a operacions així?