Música en directe

Aquesta vesprada/nit hem anat els tres a un concert del cicle Sons de la biodiversitat (de la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa). Actuava Eneida Marta (de Guinea Bissau) i després de la presentació del país i de la cantant per part de l'organització, Biel només ha durat atent tres cançons. A la quarta ha dit que estava cansat i ens hem hagut d'anar.

Una llàstima que facen aquests concerts en divendres que és quan Biel està més cansat de matinar tota la setmana.

Després de les tres cançons hem anat a sopar una rua al Bono. Biel s'ha menjat mitja rua de pernil i formatge i un dels amos del bar li ha donat, com a premi, dos piruletes. Una d'elles l'hem guardat per a demà.

Provarem al proper concert a veure si dura quatre cançons. O potser caldria no entrar fins que no acabe la presentació.

Hauré de mirar a l'emule a veure que hi ha d'Eneida Marta. Té molt bona veu però no he pogut valorar les cançons per falta de temps. ;-)

La primera pixada

Ahir Biel va fer la seua primera pixada a l'orinal. Primer va fer com a dos o tres pixades d'unes quantes gotes i les anunciava a crits d'alegria. Totes les vegades vam llançar les gotes al vàter i vam rentar l'orinal. A la tercera (o quarta vegada, ja no recorde bé) va omplir l'orinal fins a la meitat. Biel estava molt content i sorprès (i jo també).

El problema va vindre quan va voler llançar ell el pixum al vàter. No va caure cap gota al terra però encara no m'ho explico com ho va aconseguir. Crec que vaig tancar els ulls. Aquesta vegada ell també va voler rentar l'orinal a l'aixeta. Després va tirar de la cadena del vàter i li va dir adéu al pixum.

Després de l'èxit, encara volia fer més pixades i com no l'eixia més em deia: "Ai, mira no eix. Mira, no eix, ai!

Primera pixada de Biel: 20 minuts.

Comprar, comprar, comprar

Des de fa uns dies a Biel li ha pegat per demanar-me que hem de comprar coses. Moltes coses. Per exemple, un ós gran i un altre ós xicotet, un gos gran i un altre xicotet, un tractor molt gran i un altre xicotet, un pingüí molt gran i un altre xicotet, un burret molt gran i un altre xicotet... I així amb tot tipus de coses o animals que se li passen pel cap.

Sembla que ha entrat en un consumisme teòric extrem. :-)

Jo, cada vegada, li dic (sense saber si tindré èxit o no) que primer hem de buscar aquestes coses o animals i una vegada les trobem, si ens agraden les comprarem. Un intent de fer-li entendre què és el consum responsable. Potser massa aviat.

Una putanya molt gran i una casa gran

Aquestes vacances de Setmana Santa vam pujar, amb tots els amics que vam estar a La Pobla de Benifassà, a una "putanya molt gran", com diu ell, que estava plena de carrasques i pins. Dalt de la muntanya vam dinar i vam baixar ràpidament perquè els núvols amenaçaven amb deixar caure la pluja. La baixada va ser molt més ràpida encara que cada pedra un poc gran que veia Biel era un bon motiu per aturar-se i fer un bot.

L'alberg de la Font Lluny Biel el va batejar com "La casa gran", perquè realment era gran.

Malo, malo, malo

Quan Biel veu que algú o alguna cosa s'ha comportat mal, segons ell, li diu: malo, malo, malo.

A continuació, uns exemples. Si es pega una cabotada contra algun cantonet de la casa li diu: malo, malo, malo. Si tropessa amb mi i cau a terra, em diu: malo, malo, malo. Si una de les seues vaques li cau damunt i li fa mal, li diu: malo, malo, malo. Si menja una cullerada dels fideus i cremen, li diu: malo, malo, malo. I si el llop d'un conte creua un carrer on passen cotxes i no va per l'acera també li diu: malo, malo, malo.