Biel no vol canviar de cotxe

Aquest matí li he dit a Biel que havíem canviat el cotxe i m'ha dit que ell no vol canviar de cotxe i que vol el cotxe blanc. Li he dit que el nou cotxe és més gran i més còmode i ell m'ha dit que ell vol el xicotet i que a ell li agrada el xicotet.

Després he provat de canviar d'estratègia i li he contat que el cotxe blanc estava trencat i l'havíem de canviar. I ell m'ha dit que si està trencat algú el podrà arreglar. Així que hem arribat a un acord i és que mentre arreglen el cotxe blanc i xicotet anirem amb el nou.

Es diu galetes i no galletes

L'altre dia vaig tindre una discussió amb Biel sobre si eixes coses redones fetes amb farina que ell es posa dins la llet per esmorzar es diuen galetes o galletes. Jo li deia que no es posés tantes galetes i ell em dia que no es diu galetes: "t'enganyes papa no es diu galetes es diu galletes".

Després d'això vaig estar pensant si pagava la pena renyir amb ell o no. Vaig provar i li vaig explicar que no es diu galletes que es diu galetes i que com jo sóc més gran que ell se més coses que ell. Però ell a poc a poc s'anava enfadant fins que al final vaig cedir i li vaig dir que val que galletes.

Així que hauré d'insistir un altre dia, perquè sóc molt cabut, i explicar-li un altra vegada que es diu galetes.

Uns dies a Vistabella a Les cases de l'Alforí

Els dies 12, 13 i 14 d'octubre hem estat a la casa que Josep i Carol tenen a Vistabella (a la urbanització Les cases de l'Alforí) i Biel, Marc i Andreu s'ho han passat la mar de bé jugant, corrent, menjant junts, mirant la tele junts i renyint també junts.

El divendres per la vesprada vam fer un vol a peu per camins prop de Vistabella i de la casa. El dissabte vam anar a Sant Joan i vam caminar per camins prop del santuari primer cap al riu Carbo però pel camí passaven tants 4x4 que vam fugir cap a un altre camí menys transitat. De vesprada vam estar per Xodos.

Vam estar molt rebé i la casa és molt acollidora encara que no estiga de cara al sol.

Grans dormides

Des que Biel ha començat l'escola i no dorm migdiada Biel arriba a casa molt cansat. Un dia es va dormir a les 18 h, el vam despertar per sopar a les 21 h i després de sopar va dir que tenia molta son i es va tornar a dormir fins a les 7 h.

Un altre dia es va dormir a les 19 h i ja no es va despertar fins a les 7 del dia següent. A partir d'ara si ho torna a fer ja no el tornarem a despertar per sopar, amb la berena ja té prou i això de dormir hem pensat que també alimenta, així que perquè no sope algun dia no passa res.

Li encanten els contes contats

A Biel ja li agraden els contes contats. Fins ara només feia cas dels contes amb imatges i en paper o en la tele però ara ja és capaç d'imaginar-se el que li contes.

A més, mentre escolta el conte no pot fer una altra cosa. Ahir després de banyar-se i mentre ell recollia la roba bruta i posava les sabates al seu lloc vaig començar a contar-li un conte però ell em va dir que no, que no. Que encara no, que m'esperara a que acabés de recollir-ho tot. Després va vindre corrent on estava jo i em va dir: "ja està. Ara el conte".

És bonic però hauré d'aprendre més contes perquè només em se quatre i ja m'avorreixo. Ell no.

Una cosa que també li agrada és que li contes les pel·lícules en versió conte. Ja li he contat Nemo, Bichos i Shrek vàries vegades, en versió resumida.

De cara contra el bidet

Biel no volia rentar-se les mans a la pica i ho va fer amb ràbia i enfadat damunt de la seua banqueta. Encara enfadat va baixar corrent de la banqueta i aquesta va esvarar i Biel també. La boca de Biel va anar a parar a la vora del bidet. Una dent es va anar cap a dins, a la barbeta li va eixir un blau i la sang rajava per la boca. Biel plorava i plorava.

Després d'anar a urgències el metge ens va dir que durant tres dies Biel no havia de menjar res que hagués de mastegar. Després de dues hores i una dosi d'apiretal Biel està millor, vol menjar alguna cosa i demana rosquilletes. Després d'una hora demanant rosquilletes vam pensar en donar-li-les i que ell mateixa provés com li feien mal les dents. Resultat: les dents no li feien tan de mal i es va menjar la rosquilleta. A partir d'ací les indicacions les metge es van convertir en relatives perquè si a ell no li feia mal a veure com li expliques que no pot mastegar.

Per cert, parlant de menjar amb dificultats però en aquest cas no per mal de dents sinó per falta de menjar: "Un nen de 3 anys sobreviu 12 dies sol a la selva amazònica. Després de dotze dies d'intenses recerques dels familiars i els equips de rescat, el nen va ser localitzat amb picades d'insectes i deshidratat, però sa i estalvi. Els metges diuen que el nen no té trastorns greus, tot i haver-se alimentat amb fulles i plantes durant aquests dies". (Avui, 3/9/2007)

Em vaig alegrar molt pel xiquet i per la família. I vaig pensar si això ho podria fer Biel.

Parles molt raro tu!

Quan Biel no entén el que li diem diu coses així:

-Parles molt raro tu!
-Què dius tu?
-Què parles tu?

I si està cansat i no vol escoltar el que li dius diu altres coses així:

Ai, no parles papa!
Ai, me mareges!

Què bonics són els xiquets! A que sí?