Complicitat

Quan passeje amb Biel m'agraden molt les mirades de complicitat amb els altres pares o mares quan es creuen els carros. Primer hi ha una mirada entre els xiquets/xiquetes, després, una mirada del pare/mare al xiquet/xiqueta, després, una mirada entre els pares/mares i un possible somriure, depenent del caràcter. Després, els xiquets/xiquetes giren el cap cap a l'altre carro i continuen la mirada de l'altre, que es perd entre la gent i els cotxes.

Teatre de carrer

Biel ha gaudit, a la seua manera, del seu primer festival de teatre de carrer de Vila-real. Els dos dies, dissabte i diumenge, ha estat "zenomenal", hem sopat a les penyes d'Eva i Mado i s'ha gitat un parell d'hores més tard del normal però no ha donat cap problema especial. Ell sembla que s'ho ha passat molt bé, sense fixar-se molt en les funcions, a la seua. Per la vesprada del diumenge va voler anar cap a Claire, arrastrant-se. Com que estàvem a la primera fila i la tenia davant li va fer convoi això de veure a una xica guapa menejant-se.

En ocasions sembla que mentre li donem de menjar quan toca és feliç.

10 mesos

Demà Biel farà 10 mesos. Cada dia que passa el vull més. No se quan el voldré d'ací uns anys. Espere que aquesta estimació tinga un límit. Encara que alguna estoneta està per a calar-lo tots tenim estonetes per a calar-nos.

Un moment que m'agradaria no oblidar és quan el desperte de matí, entre setmana, i als pocs segons ja està de bon humor i rient-se.

Fa uns dies que ja traspassa la baraneta de baix la taula de la cuina i s'enfada quan s'enganxa i no pot avançar.

Ja s'agenolla i menja peix i ou

Biel ja s'agenolla, amb l'ajuda de les mans, per agafar les coses que veu més amunt d'ell. Amb aquesta estratègia l'altre dia va salvar l'escaló del terrat interior de casa. Li va costar un gran esforç però ho va aconseguir.

A més a més, Biel ja sopa un dia peixet i un altre ouet.

Com una sargantana

Fa tres setmanes que Biel s'arrastra pel terra com una sargantana o com un soldat amb el cos a terra. Cada dia avança més ràpid. És divertit, mentre estic escurant, trobar que ha arribat al meu costat, que em toca el peu i que mira cap amunt, content, perquè ha aconseguit arribar tot sol.

Als molins d'Ares i al Castell de Morella

El dissabte 30 d'abril vam baixar als molins d'Ares pel camí que ha recuperat l'ajuntament. És un camí molt bonic i Biel s'ha adormit baixant. Ha estat molt content i pujant, hem parat per donar-li el berenar.

Al dia següent pujarem al Castell de Morella. Biel també va estar molt content. Vam patir un poc perquè feia un poc de vent. Biel va dinar als bancs de pedra de l'església de Morella.

Nosaltres dinarem al Restaurante el Rincón, a la part baixa de Morella, després d'intentar anar a un altre restaurant davant de la gasolinera, que tenia bona pinta. Després anarem a la Colònia de la Fàbrica Giner. Malgrat que ha estat recuperada i rehabilitada per la Fundació Blasco d'Alagón (PP pur i dur) està ben fet.

A Barcelona

Pel Sant Jordi (23 d'abril) hem anat a Barcelona a veure a Miquel. Biel s'ha portat molt bé i hem descobert que el tren és el mitjà de transport més còmode quan vas amb un xiquet.

El dissabte per la nit vam sopar a un restaurant xinés i encara em recordo de les dos cambreres xineses que cada vegada que passaven per davant de Biel li deien cosetes i ell girava el cap cap a elles i s'ho va passar molt bé. Pili estava un poc preocupada perquè ere tard (22.00 h) i Biel estava molt excitat. Va comparar a Biel amb la xiqueta de l'exorcista, per com girava el cap mirant a les cambreres xineses. :-)

A La Lluna,

A principis d'abril hem matriculat a Biel a La Lluna. Començarà al setembre. Són molts diners però menys dels que deixo de guanyar jo per mitja jornada.