Ja manipula les emocions

Vaig agafar a Biel en braços, el vaig mirar als ulls molt enfadat i quan estava a punt de dir-li què havia fet malament i que això no es feia, es va tirar al meu coll i a la galta i em va omplir de besets. Després es va quedar abraçat a mi.

Va guanyar. Em va sorprendre totalment i l'efecte sorpresa va estar del seu costat. Però la propera vegada ja veurem... je, je, je.

Rutinaires

Ahir, mentre despullava a Biel per al bany, li vaig voler llevar el bolquer abans de posar-lo de peu davant de la banyera i ell em va advertir que no ere així que això es feia mentre ell mirava l'aigua i l'escuma de la banyera. L'ordre de les coses no es pot alterar sino s'enfade. Són conservadors els xiquets o simplement els dona seguretat que les coses siguen sempre igual i així poden prevéure-les?

Hola per a presentar-se

Biel ja utilitza el "hola" per presentar-se davant dels xiquets o xiquetes. Si li fan cas els somriu i s'apropa. Si no, torna a provar amb un altre "hola".

Després del "hola", és clar, no sap dir res més i només mira i si corren va darrere ells o elles i si s'aturen ell s'atura també i si criden ell crida i si callen ell calla.

Una altra otitis per superar

Hui Biel ha anat a la nova pediatra (Susana) per segona en tres dies. Ara és una altra otitis amb trencament de timpà. La quarta d'enguany i la tercera amb tractament a base d'antibiòtic.

Susana ha canviat l'antibiòtic habitual (Septrin) per un altre d'una dosi diària i un altre xarop per als mocs. Té molts mocs.

I a esperar fins divendres a veure si ja no li eix el moc per l'orella.

Mentretant ell és feliç perquè no li fa mal res i no te febre.

Més paraules que diu Biel i més que entén

Paraules noves que diu: ara io, ara io (ara jo, ara jo), me-me-me (jo, jo, jo), mi-mi-mi (per a mi, per a mi, per a mi), tati de mama (calcetí de la mamà).

Paraules noves que entén: les galtes, el melic, la pilila, la mà, el peu i el monyo.

Holaaaaa!

Durant el viatge de parella de fet Biel ha deprés a pronunciar perfectament la paraula H-o-l-a. Com ha comprovat que la gent respón a eixa paraula amb un somriure o un hola doncs li diu hola a tot el món. Al principi fa molta gràcia, després fa simplement gràcia i al final farta.

Als bars o restaurants on estàvem li deia hola a cada client que entrava i algú del costat vàries vegades durant el dinar o sopar (fins a 10 vegades). I com que tampoc és qüestió de renyir-lo perquè no està mal fet i com que encara no entén que no cal dir hola a tot el món... Tinc el hola de Biel gravat al cap. A més a més amb un tó especial pronunciant cada lletra molt: h-o-l-aaaaaaaaaaaa!. Biel ara passa per un tio simpàtic que saluda a tot el món.

Viatge de parella de fet (Guadalajara i Soria)

Entre el dia 27 de maig i el 5 de juny vam estar per Guadalajara i Soria.

Camí de Campillo de Ranas (Guadalajara) vam parar en Albarracín (Teruel) i vam fer nit a l'hostal Los Palacios amb unes vistes precioses del poble. Passejarem tota la vesprada pels seus carrers estrets i empinats i li donàrem la volta al poble per baix, vora el riu, amb Biel a la motxila. Dinàrem i sopàrem al mateix lloc, la tasca Azagra, i de vesprada ens vam fer una cervessa i unes papes al Molino del Gato.

Al dia següent vam eixir camí de Campillo de Ranas. No vam tindre més remei que dinar (una paella infame i caríssima) a l'autovia Madrid-Saragossa. Després de dinar i descansar vam continuar el viatge cap a la Casa del Sol (Campillo de Ranas), el nostre nou allotjament durant tres nits. Ere una casa encara més bonica del que esperàvem. Després de descansar un poquet i baixar els trastos vam sopar unes tallades de cansalà i llomello i uns xorisos a un bar de Majaelrayo perquè el restaurant de Campillo (La Fragua) estava tancat.

Al dia següent, i després d'encarregar uns entrepans a La Fragua, vam arribar, després de 20 km de pista, a la fageda de la Tejera Negra, molt prop de Cantalojas. Vam recórrer una senda ("Senda de Carretas" la més curta) durant més de dues hores entre fajos, pins i carrasques fins el Collado Hornillo i baixar. Només tornar vam dinar, molt agust i amb molta fam, vora el riu Lillas. No hi havia ningú. Biel va descobrir que llançar pedres a l'aigua d'un riu és molt divertit. Més informació sobre la Tejera Negra.

Vam tornar a Campillo de Ranas pegant una volteta per Umbralejo (poble recuperat) i Valverde de los Arroyos, sempre amb el pic Ocejón present. A l'arribar a Campillo estàvem molt cansats, vam sopar rapidet (car i mal, a La Fragua) i ens vam anar a dutxar. Mentre Biel ja dormia Pili i jo vam llegir una estona al sofà de la casa.