Biel ha descobert que hi ha una cosa que es diu "pupa" (que solen ser de color roig i amb diverses formes) i ara les veu per totes parts, als cossos dels altres i al seu cos.
Ahir va curar un parell de "pupes": primer em va descobrir una a un dit del peu. Va abocar aigua a una esponja i després, amb molta cura, em va rentar el dit amb l'esponja. Després, va tornar a abocar aigua a l'esponja i es va curar una altra "pupa" que va descobrir-se ell al braç.
Ja sap que les "pupes" fan mal i s'han de tractar amb delicadesa i molta cura. Com que ja les ha patit al seu cos! El que encara no sap és que "pupes" només tenim els èssers vius i també té "pupa" una vaca de plàstic (de megabloc) quan li afegeix alguna peça (els seus peus, diu ell) i hi ha alguna de color roig.
dimarts, de novembre 28, 2006
dilluns, de novembre 27, 2006
"Io gan": Biel apropiant-se d'algunes coses meues íntimes
Des de fa uns dies Biel no deixa de dir io gan (jo gran). I es considera gran per a totes les activitats del dia: per dibuixar, per menjar, per beure, per jugar, per vestir-se, per banyar-se... I si no consideres suficientement lo gran que ell és s'enfada i fa mala cara.
Amb aquesta ambició per ser gan ahir va començar a apropiar-se d'algunes coses meues, les més íntimes. Estàvem els dos dins la banyera i es va tirar un pet, jo li vaig preguntar: qui ha sigut? i ell va contestar: jo. I vam riure. Al cap d'un moment em vaig tirar jo un pet (més sonor que el seu) i li vaig tornar a preguntar: I ara, qui ha sigut? Ell va contestar: jo. Li vaig dir que havia sigut jo però ell va insistir, amb un altre jo, que aquell segon pet també ere d'ell. Em vaig riure però em va quedar la sensació que m'havia furtat alguna cosa, i molt íntima. :-)
Amb aquesta ambició per ser gan ahir va començar a apropiar-se d'algunes coses meues, les més íntimes. Estàvem els dos dins la banyera i es va tirar un pet, jo li vaig preguntar: qui ha sigut? i ell va contestar: jo. I vam riure. Al cap d'un moment em vaig tirar jo un pet (més sonor que el seu) i li vaig tornar a preguntar: I ara, qui ha sigut? Ell va contestar: jo. Li vaig dir que havia sigut jo però ell va insistir, amb un altre jo, que aquell segon pet també ere d'ell. Em vaig riure però em va quedar la sensació que m'havia furtat alguna cosa, i molt íntima. :-)
dimarts, de novembre 21, 2006
Mala llet pel matí
De matí a Biel li agafa una mala llet especial (o no tant). Deu ser eixa mala llet que ens entra un poc a tots però que amb el temps hem sabut dominar i, almenys, no exterioritzem.
Ell, com que encara està en fase de rodatge, exterioritza la seua mala llet al límit.
Conseqüència: que a eixes hores del matí ja has de traure la teua pitjor cara i el mal geni perquè la cosa no es desmadre.
Total, als cinc o deu minuts, ja s'ha oblidat i ja està content i feliç però mentre dura...
Ell, com que encara està en fase de rodatge, exterioritza la seua mala llet al límit.
Conseqüència: que a eixes hores del matí ja has de traure la teua pitjor cara i el mal geni perquè la cosa no es desmadre.
Total, als cinc o deu minuts, ja s'ha oblidat i ja està content i feliç però mentre dura...
Amor al seu pijama i a la samarreta del porquet
A Biel li ha entrat un amor terrible pel seu pijama. De matí, quan l'hem de vestir per anar a La Lluna, no vol que li llevem el pijama de la "nena esquiadora" i agafa uns rucs que pa que.
És igual que el seu amor per una samarreta que té un porquet davant. Cada vegada que la veu per ahí la vol tindre a les mans, mirar-la i posar-se-la. Sort que ara ja fa fresqueta i l'hem retirat de l'armari.
És igual que el seu amor per una samarreta que té un porquet davant. Cada vegada que la veu per ahí la vol tindre a les mans, mirar-la i posar-se-la. Sort que ara ja fa fresqueta i l'hem retirat de l'armari.
Tu no! tu no!
Quan per la nit Biel es desperta i, entre plors, crida "mama!, mama!" si vaig jo, amb la llum apagada i mig dormit em reconeix i em diu: "tu no, tu no". Jo li dic: "jo sí, jo sí".
I és que si acudeix Pili Biel ja sap que li costa menys portar-lo a dormir amb nosaltres. Jo sóc un poc més dur, en això, i li dic que ha de tornar-se a dormir, que és el seu llit i que encara és molt propmte per alçar-se.
I és que si acudeix Pili Biel ja sap que li costa menys portar-lo a dormir amb nosaltres. Jo sóc un poc més dur, en això, i li dic que ha de tornar-se a dormir, que és el seu llit i que encara és molt propmte per alçar-se.
dilluns, de novembre 13, 2006
Cao, cao, cao
Un dissabte o diumenge de matí, al seure Biel a la seua cadira no és normal si no comença a dir "Cao, cao, cao, cao", fins que traem el Cola-Cao i al tindre'l davant i controlat es calma. A Biel li agrada el Cao (Cola-Cao), i potser, més que el seu gust li agrada posar-se ell dins la llet una cullera plena de Cola-Cao. El que vé després -beure's la llet-, ho fa però ja li és un poc igual i ho fa sense massa il·lusió.
dimecres, de novembre 08, 2006
Tres nits de malsons o alguna cosa semblant
Biel ha estat tres nits en que, de sobte, es posava a plorar sense despertar-se i no hi havia de consolar-lo. Al cap d'una estona, es calmava i continuava dormint. Però de sobte, una altra vegada tornava a plorar. Així fins a deu vegades durant tota la nit. Pili i jo acabàvem la nit fets pols i ell, al voltant de les 8h es despertava del tot i volia jugar.
Al voltant de les 11h Biel ja dormia una altra vegada mentre Pili i jo, amb mala cara, anàvem fent feines a casa.
No sabem si eren malsons, mal de panxa o fam. Ara ja torna a dormir tranquil tota la nit.
Al voltant de les 11h Biel ja dormia una altra vegada mentre Pili i jo, amb mala cara, anàvem fent feines a casa.
No sabem si eren malsons, mal de panxa o fam. Ara ja torna a dormir tranquil tota la nit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)