Xafant una mica de neu

Aquest desembre hem estat per Ares a la festa del 302 anys de la crema d'Ares per les tropes borbòniques. Després d'una engravà boníssima van actuar Miquel Gil, Bajoqueta Rock i Cap al bancal. Biel i els altres xiquets van xalar molt amb la serradura que van llançar pel terra per evitar que la gent esvare, omplint i buidant gots. Pels voltants del poble quedava una mica de neu en algú racó. Eren restos de la primera nevada d'aquest hivern i Biel la va xafar i la va agafar amb les mans amb moltes ganes. A veure si quan torne a nevar pugem una altra vegada.

La carta als reis

Biel encara no ha fet la carta als reis d'orient. Entre ell i jo hem fet un
esborrany amb uns 10 joguets. Entre els 10 joguets hi ha una
llarguíssima llista de gormiti. D'aquests deu joguets Biel ja sap que
els reis només poden portar-li tres. A veure si un dia d'aquests
escriu la carta ell a partir de l'esborrany. Ell diu que encara no té
ganes d'escriure-la perquè a l'esborrany hi ha moltes coses escrites i
algunes amb ratlles que no sap què volen dir.

Sense mà es pot treballar?

Ahir a la biblioteca Biel va veure que un treballador no tenia mà. Naturalment ell es fa fixar i em va preguntar com és que hi ha algú que treballa sense mà. Jo li vaig explicar coses sobre la integració dels disminuïts físics en versió per a xiquets. No se si es va quedar satisfet o resignat.

Una setmana amb la grip nova

Biel ha estat fotut. Molt fotut. Ha estat una setmana amb febre, malestar i mocs, molts mocs. La metgessa ens ha dit que segurament haurà passat la grip nova, però com que no es fan proves no es pot estar segur del tot. Després de tants dies mal·lalt Biel té moltes ganes de jugar, córrer i cansar-se. Joana va aguantant, de moment.

Qui ha creat el món?

L'altre dia, després que algú dels tres (Biel, Marc o Andreu) agafés un llibre creacionista a la biblioteca (La creació del món segons la Bíblia, o alguna cosa semblant) pensant que ere un llibre sobre planetes i l'univers, Biel em va preguntar qui havia creat el món. Jo li vaig contestar que els que creuen en Déu pensen que el món l'ha creat Déu però que nosaltres (ton pare i ta mare) no creguem en Déu així que t'expliquem el que ens diuen els científics i investigadors.

Li vaig explicar que l'origen del món està en "moltíssimes explosions i en la mescla de líquids, gasos, pedres i altres coses que van ocórrer fa molt de temps i que ara també estan passant però en altres llocs de l'univers lluny d'ací".

En fi, tot un repte açò d'explicar coses tan profundes.

Es pot triar el lloc de treball?

Hui Biel ens ha preguntat si el lloc de treball es pot triar. Li hem dit que sí, per no desil·lusionar-lo tan aviat, i ells ens ha dit que vol ser mestre de kung-fu. A més a més serà el mestre de Joana, de Biel i de Pili. Què bé!

Preocupació pels "descasaments"

Fa unes nits Biel em va dir que ja sabia que hi havia pares que es "descasaven" i aleshores els fills vivien uns dies amb el papà i uns altres amb la mamà. Després em va preguntar si nosaltres (Pili i jo) ens "descasaríem" algun dia. Primer li vaig explicar perquè es "descasen" alguns papàs i després li vaig explicar que nosaltres no volem "descasar-nos" perquè estem a gust així.

No se si es va quedar tranquil i tampoc sé si li preocupava molt el tema o no perquè ja no va tornar al tema.

El retorn a l'escola

Biel ha tornat a l'escola. No li fa massa gràcia però quan arriba a la porta entra corrent i quasi no ens dona temps de veure'l. Joana, que l'any passat plorava quan el veia anar-se'n, enguany el mira com s'en va però no plora, tan sols es queda mirant-lo amb cara trista.

Mal al peu

Quan estàvem a Figueres Biel va caure a un parc i es va doblegar el peu. Al principi li feia molt de mal (o això deia) però al cap d'una estona ja no era per a tant. Ell no pot deixar de córrer i jugar. Han passat quasi dues setmanes i després d'anar al metge duu una bena al peu i ell diu que no li fa tant de mal. No sabem què fer. Esperarem uns dies més i veurem com camina.

Deu tindre fam

L'altre dia Biel li va dir a Pili que Joana, com que no deixava de plorar devia tindre fam i que li hauria de donar de mamar. Pili ho va fer i ella es va quedar més tranquil·la. Després va estar jugant sense plorar una bona estona.

I per què existeixen els virus si són roïns?

L'altre dia vam estar a casa de Marc i Andreu i Biel va sentir parlar dels virus (Marc tenia uns quants). Com que entre uns i altres ningú no va parar massa conte es va impressionar molt de les explicacions i quan ja ens anàvem cap a casa no va voler ni besar ni abraçar a Marc. Pobre Marc! Després, ja al cotxe, i fins que vam arribar a casa no va parar de fer preguntes sobre els virus. Si hagués fos jo de xicotet tampoc li hagués abraçat.

"I per què existeixen els virus si són roïns?", va preguntar ell en algun moment. Pobre, encara no ha descobert que el món està ple de coses roïnes.

Joana no pot dormir (i nosaltres tampoc). Biel sí

Anit Joana es va despertar a les quatre de la matinada amb ganes de caminar i de jugar, així que vaig estar mig hora (o així) amb ella i mig hora més Pili. Va estar jugant amb les peces de Holzbausteine (http://www.holzbausteine.de), va agafar roba d'ací i d'allà, va passejar-se per tota la casa, va mirar de despertar a Biel (però Biel quan dorm és una soca). Després es va adormir mentre mamava.

Aquest matí els tres que hem dormit menys (Joana, Pili i jo) hem mantingut millor el tipus i el que ha dormit més (Biel, al voltant de 9,5 hores) és el que ha estat de més mal humor. Coses de la vida infantil.

Bussejant

Després dels dos dies per Alcossebre Biel ha superat quasi totes les pors a l'aigua. Li agrada llançar-se a l'aigua, posar-se les ulleres de bussejar, bussejar (encara que no s'afona molt), nadar un poquet amb el cap dins i fora de l'aigua, tocar amb els genolls el fons de la piscina...

És emocionant veure'l tan content i actiu dins l'aigua amb els seus amics.

Lluís del Revés

L'altre dia li vam preguntar a Biel com li deien a l'escola de Marc i Andreu i ens va dir Lluís del Revés, enlloc de Lluís Revest. Ens va fer molta gràcia.

Rock n'Roll

Aquest dissabte passat a Ares van actuar els grups Bureo i Placa Base dins de la I trobada d'amics del CAMÍ (pdf). Biel estava expectant amb la notícia perquè des de fa unes setmanes ha decidit que li agrada el Rock n'Roll i no deixava de preguntar quan tocarien. Bureo, els primers que van tocar, com el seu nom indica no és propiament un grup de rock i algú em va dir que Placa Base sí. Així que li vaig explicar que quan acabare Bureo tocarien Rock n'Roll.

Aren vora les 00:30 h quan Biel, en plena actuació encara de Bureo, es va apropar a mi, es va pujar a la falda, va recolçar el seu cap al meu pit i es va dormir. Al cap de cinc minuts començava Placa Base amb el seu Rock n'Roll. Biel s'ho va perdre.

De camping a Alcossebre

El cap de setmana de Sant Pere van estar al Camping Playa Tropicana d'Alcossebre. Va estar tot bé menys la feina de muntar i desmuntar la tenda. Van ser dos dies de dinar a la parcel·la, muntar tendes, piscina, berenar, platja, sopar a la parcel·la, dormir als menuts, gin-tonic per als grans, dormir els grans, desdejunar a la parcel·la del camping, platja, esmorzar, piscina, dinar fora, tenda, piscina, berenar, platja, dutxa, sopar a la parcel·la, dormir els menuts, gin-tonic per als grans, dormir els grans, desdejunar a la parcel·la, desmuntar les tendes, platja, esmorzar, piscina, dinar fora i cap a casa.

Biel i Joana i els seus amics (Lluís, Anna, Manel i Pere) s'ho han passat molt bé. Biel ha aprés a posar el cap baix de l'aigua i ahir em preguntava com ho ha aprés. Jo li vaig dir que algunes coses s'aprenen practicant i ell ha practicat molt això de posar el cap baix de l'aigua i sobretot mirant els seus amics que ja saben i el voler fer el mateix que els altres.

Joana ha xalat moltíssim també caminant d'ací cap allà i jugant amb la sorra de la platja i llançant-se a l'aigua sense cap temor. L'havíem d'agafar perquè no caigués.

Mati i Francis van vindre el diumenge i vam dinar tots junts un arrosset de peix mengívol.

A l'escola d'estiu de l'UJI

Biel ja va a l'escola d'estiu de l'UJI. Pertany al grup dels peixets, igual de Natàlia, Manel, Enric i Pau. Li han donat quatre samarretes (i dos gorres) de color roig perquè cada dia porte una. Ahir van estar jugant al tennis i al pàdel i hui, segons el programa, aniran al Pinar del Grau i a la platja. No sembla descontent però, com que no va cap amic-amic dels seus, tampoc està molt entusiasmat. Li fa cert convoi vindre ací, on treballem nosaltres.

Sóc un bromista i la mamà també

Ahir Biel no s'havia fet encara a la idea de sopar amb la llum del dia i vam tindre una discussió sobre si ere hora de sopar o no. Ell em deia que no ere encara hora de sopar i jo que sí i que li contava la veritat perquè ja eren les 20:30 h. Ell em deia que no ere veritat, que m'agradaven molt les bromes i que ere un bromista. Li vaig dir que li ho preguntara a la mamà (a veure si així finalitzàvem la discussió) i em va contestar que com ella també és bromista li diria el mateix que jo.

Vaig a dormir una miqueta

El dissabte passat després de dinar, mentre estàvem mirant les notícies al sofà, Pili i Joana se'n van anar a dormir al llit. Biel va fer un intent de jugar a alguna cosa però no sabia a què i es posà de peu i em va dir: "vaig a dormir una miqueta que estic cansat.". Jo no sabia si creure'm-ho o no però li vaig dir: "molt bé". Jo pensava que s'adormiria al sofà però va agafar el passadís i s'en va anar al seu llit, es pa tapar i als cinc minuts estava dormit.

No havia fet mai això, ell sol. No se si ho tornarà a fer. Així de menut, vull dir.

Buscant la meitat de Tigresa

Tigresa (de Kung Fu Panda) s'ha trencat en dos i una part es va caure anit pel forat de les escales. Aquest matí l'hem trobat ben lluny, després de buscar una bona estona. Quina alegria! Biel ha suggerit que potser com la part que havia caigut eren les cames igual ha fugit caminant.
Ara toca pegar les dues parts de Tigresa amb eixe pegament tan fort que té el papà.

D'excursió amb l'escola a la Massía del Cossi (Museros)

Biel ha anat amb l'escola a una granja-escola (Museros) tot el dia. El que més li ha agradat a Biel és que han dinat allí i no ha hagut d'anar a Pitufos. Al anar Biel s'ha marejat i ha vomitat. Li han canviat la roba per una que portaven per si de cas. Després ha estat molt bé i molt content tot el dia.
Al tornar molts s'han dormit a l'autobús. Ell insisteix que no ha dormit, encara que la seua companya de seient (Ariadna) diu que sí. No sabem si ha dormit o no.

Dura

Ahir Biel després de la piscina i mentre es vestia em va preguntar que com és que de vegades la pilila es posa dura. Jo li vaig contestar que no passa res, que és normal i que a mi també em passa. Després em va dir que això li passava només els dimarts. Jo em vaig somriure sense que ell s'adonare i li vaig preguntar que potser volia dir que això li passava tots els matins. Ell va dir que sí, que això, que tots els matins.

Ben 10

Biel s'ha fet fan, també, de Ben 10. Un xiquet que amb el seu rellotge ha de salvar al món convertint-se en 10 monstres diferents amb diversos poders.

Rubiales (Setmana Santa 2009)

Setmana Santa a Rubiales. Econatur. Neu. Albarracin. Bezas. Basses. Teruel. Cascada. Acueducte romà per Gea de Albarracin.

Vam arribar un dia més tard que la resta d'amics perquè van operar al iaio i vam haver d'estar per l'hospital. Biel es desesperava perquè pensava en totes les hores que passarien sense estar amb els seus amics. Quina alegria va tindre quan vam arribar a la casa de Rubiales.

L'hèrnia del iaio

Ahir a la vesprada vam anar a veure al iaio a l'hospital (Rey Don Jaime) per veure'l després de l'operació per curar-li una hèrnia. Vam anar Joana, Biel i jo amb l'autobús només eixir de l'escola i vam estar fins a les 20.30 h. Quan va arribar Pili, Biel i jo vam eixir a buscar una placeta (que vam trobar al costat) i uns gronxadors (que no vam trobar) però abans vam visitar una obra que hi havia davant de l'hospital on vam veure dos grues i dos excavadores. A la placeta, mentre plovia un poc, vam estar vora d'un hora visitant cada arbre i cada pedra i jugant amb alguna branca que es trobava pel camí. Vam arreplegar flors de taronger i uns quants dàtils d'una palmera.

Biel tenia curiositat per veure el tall que li havien fet al iaio i volia saber per què li havien operat. Joana va gatejar per l'habitació investigant cada racó.

Vam sopar a la cafeteria de l'hospital (no molt bé) i Joana com que va estar picant alguna cosa durant tota la vesprada no va sopar gaire.

Dos punts

Quin ensurt es va pegar Biel l'altre dia quan va caure de morros al sofà i li va començar a eixir sang de la boca. I quin ensurt es van endur mons pares. I quin ensurt es va endur Joana. Ella, pobra, no sabia què havia passat però de sentir a Biel plorar ella també plorava i no podia aturar-se.

I mons pares allí. Esperant a veure si arribava jo.

Mig hora després d'arribar jo a Biel encara li queien les llàgrimes del dolor. Portava un blau a la barbeta i es queixava de les dents però no em deixava tocar-li la boca. Al cap d'uns minuts es va calmar i li va entrar fam es va menjar un plat d'arrós caldós i uns trosets de carn reboçada (molt xicotets i molt pocs). Li feia mal la boca.

Després els vaig convéncer perquè em deixara mirar dins la boca. Li vaig traure el llavi de baix un poc cap a fora i vaig veure el tall. Net i recte. Les dents de baix havien fet una obra quasi perfecta. Ell va caure de morros sobre el braç del sofà i les dents van perforar la carn.

De seguida al centre de salut i d'allí a l'hospital perquè allí no tenien fil adient. Dos hores després Biel duia dos punts al llavi i ja estàvem esperant l'autobús de tornada. Mon pare ens va acompanyar i patia per Biel.

Els 15 minuts de cosida dels punts van ser una tortura. Per a ell i per a mi també. Biel va estar molt tranquil i feia cas a tot el que li deien els metges fins que va veure que la cosa anava d'agulles, fil i tisores. Li van posar un llançol al voltant del cos perquè no poguera menejar els braços (ell encara no entén per què) i una enfermera li aguantava el cap mentre una metgessa li estirava el llavi inferior perquè l'altre metge (l'únic que es va atrevir a cosir així) pogués cosir. Primer dos o tres punjades d'anestèsia i després dos punts. Eixia molta sang i Biel cridava "papa, papa... mama, mama... m'estic morint, m'estic morint" i plorava i plorava fins que van acabar de posar els punts. Quan el van baixar de la camilla estava molt enfadat perquè ningú li havia dit que allò acabaria així. Es va llevar el llançol a estirons i molt enrrabiat i em va demanar anar al braç.

Jo li vaig aguantar els genolls a Biel durant laintervenció i també vaig plorar de veure'l acalorat i plorant i de la situació. Jo no coneixia de res a aquelles tres persones que en cinc minuts van decidir que a Biel li havien de fer patir el que no havia patit mai i damunt els havia d'ajudar. I tot era pel seu bé.

A la parada de l'autobús de tornada una iaia li va regalar a Biel un caramel. Es va posar molt content.

De vesprada Biel ja corria amb Marc i Andreu per la placeta.

Una altra torreta

Ahir de matí, abans de portar a Joana i Biel a casa de ma mare, van

estar jugant els dos a l'estora.

Biel li feia torres amb uns cubs i ella els tirava. En un moment del joc
vaig sentir a Biel i Joana:

Joana: Tatata...
Biel: Vine Joana vine que ací tens una torreta.
Joana: Tatata...
Biel: Molt bé! Ala, ja l'has tirat!
Joana: ggggggrrrrrr...
Biel: Vine Joana vine que ací tens una altra torreta.

Sant Roc de Canet

Hui, amb el dia ventós que està fent, Biel i els companys de classe no podran anar d'excursió a Sant Roc de Canet. A veure si el dilluns poden anar perquè els feia molta il·lusió.

A Pamplona

El cap de setmana del 20 al 22 vam estar a Pamplona per visitar a Llosar, Javi i Andoni. El viatge, en tren, va ser molt tranquil i ens ho vam passar molt bé perquè també venien Antonio i Fina. Biel es va passar molta estona amb Antonio (sobretot visitant el bar) i amb Fina (mirant la pel·lícula que posaven i dormint)

La visita a Pamplona va ser gastrònomica (chuletons, entrecots, truita d'abadejo, pebreres del piquillo, ... i vi) i de passeig. Biel tenia moltes ganes de que arribare Pepa (la neta de Rosa i Pepe) perquè sabia que tenia la seua edat i responia millor que Andoni (de poc més d'un any) a les seues propostes de joc. El divendres vam sopar prop de l'ajuntament i el dissabte a una sidreria al carrer de Sto Domingo. El sopar va ser a casa de Llosar i Javi i Biel s'ho va passar molt bé jugant amb els joguets d'Andoni. Quan es va cansar es va gitar al sofà i es va dormir. La tornada va ser amb Biel al carro de Joana i Joana al braç, tots dos dormint.

Vam anar als jardins de La Taconera. A Biel també li van agradar molt els cèrvols, els cignes, els galls i els aneguets que hi havia per La Taconera en un recinte zoològic xicotet. li vam pegar la volta sencera (i no és menuda) mentre Fina, Antonio, Javi i Andoni ens esperàven en un cantonet del parc. També vam estar per la vesprada per la Plaça del Castillo on Biel va jugar amb mi a pujar i baixar per les escales d'un templet que hi ha al mig.

El diumenge vam estar pel Museu de Navarra. Molt xulo però només teníem mig hora.

La propera vegada més.

Eixint del bany i vestint-se tot sol

Ahir vaig a deixar a Biel a la banyera. Abans havia banyat a Joana amb ell. Després de vestir-la vaig pujar a calfar-li la farineta de sopar. Al cap d'uns cinc minuts vaig baixar per donar-li la farineta al bany i estar prop d'ell perquè estigués acompanyat. Només arribar baix em va sorprendre que havia eixit de la banyera, s'havia eixugat (el monyo no molt), havia anat a buscar el pijama que més li agrada (el de Tom i Jerry) i se l'havia posat i s'estava posant les sabates. Estava molt content perquè ho havia fet tot ell, sense ajuda. Li vaig dir que li faltaven els calcetins. Vaig traure-li un parell (ell no havia pensat) i se'ls va posar.

Hi havia rastre d'aigua pel passadís, pel bany i per la seua habitació i li vaig dir que si tornava a eixir sol de la banyera havia de parar més compte amb l'aigua que anava deixant per ahí. No se si això ho va considerar un problema.

Al veure la farineta de Joana li va entrar fam i vam pujar a preparar el sopar. Mentre ell parava la taula i es menjava unes olives i uns pistaxos jo vaig preparar el sopar i li donava de sopar a Joana. Quan ja tot estava amanit va arribar Pili i Biel li va contar el que havia fet ell sol.

Miquel de la mel

Hem estat a Barcelona visitant a Miquel. Aquesta vegada només hem estat una nit. Cada vegada que Biel li diu a Miquel "Miquel de la mel" Miquel li contesta "Bielet del sucret" i així poden estar replicant-se unes quantes vegades. Miquel és com un tiet per a Biel.

S'ha posat molt content quan Miquel li ha comprat dos gormitis i a més a més de la sèrie III.

Joana, damunt del seu carret o al braç, s'ha portat la mar de bé i s'ho ha passat molt bé també. Miquel diu que és com Pili.

El dissabte vam dinar a un restaurant del barri de Sant Andreu que està dins d'una casa modernista que han restaurat. És ampli i còmode. Vam dinar molt bé i Joana ha estat dormint tot el dinar. Després de dinar vam pasetjar pel Raval i pel barri gòtic (com altres vegades). Vam sopar a casa de Miquel i Biel, derrotat, es va adormir al sofà només es va menjar la fruita.

Al dia següent vam veure una exposició al CCCB sobre les ciutats xineses i els seus canvis i una altra de dracs, gegants i cabuts fets per centres escolars de Barcelona.

Negociant per aconseguir gormitis repetits

Des de que Biel té gormiti li hem dit que només pot regalar als amics els que tinga repetits. Des de fa uns dies té ganes de regalar-li un gormiti a Àlvaro però com que no té cap de repetit no pot.
Solució: al cap d'uns dies fa negocis amb Andreu i li canvia Carrapax per Kolossus que ell ja el té però així ja té un repetit i li pot donar un dels dos a Álvaro.

Biel i Joana a la banyera

Fa tres setmanes que Biel i Joana es banyen junts. Joana s'ho passa pipa esquitxant i jugant amb l'aigua i Biel. A Biel també li fa convoi. Ara ja no em banyo amb Biel perquè he de traure primer a Joana per vestir-la i després es fa tard. Biel es passa una bona estona més a la banyera. Ell em demana que entre a la banyera però com que quan ell es banya estic amb Joana al braç o esperant que Pili li done de mamar o de sopar i no pot ser.
Què hi farem? A veure si ben aviat ens banyem tots tres.

Biel canvia de piscina

Biel ha canviat de piscina i ara va amb Álvaro i Carlos (dos amics de l'escola) a Natura. Està més content i li agrada molt anar. Només va un dia a la setmana (el dilluns) i és suficient per a ell i per a nosaltres.

Sant Antoni a la Pobla Tornesa

El Sant Antoni de la Pobla Tornesa em va agradar molt. A Biel també i es va esperar i tot per recollir el rotllo al final de la desfilada. Joana es va quedar al carret dormint.

Feia fred però no molt.

Mascarell

Un matí a Mascarell (11/01/2009)

Un poblet amb murà que encara viu de la taronja, o això sembla.
Com que després de dinar havíem quedat a casa de Mati per recollir el que havien deixat els reis, a Biel l'excursió se li va fer llarguíssima.

Sempre l'havia vist des de la carretera o des del tren i tenia curiositat per anar. Val la pena.

Dia de reis 2009

Aquest matí Biel s'ha alçat amb unes ganes terribles. Després de vindre a la nostra habitació i dir-nos que ja era de dia (per si no ho sabíem) no ha volgut gitar-se amb nosaltres (com altres dies) i després de posar-se les sabates d'anar per casa i fer un pipí ha anat corrent (quasi volant) i ha obert eixa porta del saló que no pot obrir per descobrir si els reis li havien portat tot el que havia demanat (tres gormiti, un tigre dents de sabre, Tailung i Tigresa i un joc de fer parelles que han portat els reis pel seu compte)

Ah, a Joana els reis li han portat un joc d'eixos de tocar que es lliga al protector del carret per distraure els xiquets.

Hem passat el matí a casa i per la vesprada hem anat a Ricardo a berenar una taça de xocolata. Biel -estrany en ell- ha preferit unes papes Springles. Quan tornavem s'ha girat el temps i ha començat a ploure i a fer més fred. Diuen que els propers dies nevara pel Bartolo i, per suposat per Ares. Ja veurem.

Demà tornem tots al treball o a l'escola. Bé, tots no. Pili encara té alguns dies més de festa (moscosos pendents).

Tu ja tens cent anys?

Ahir mentre sopàvem Biel em va preguntar si jo ja tenia cent anys. Li vaig dir, de conya, que tenia 141 anys i em vaig riure. Ell va posar cara de no entendre res i li va preguntar a Pili el mateix. Quan anem més enllà del número 20 Biel es fa un gran lio.

Abans d'ahir ens va dir que quants anys tindria Joana quan ell tingués cent. Li vaig dir que 96 i ell es va quedar tan fresc. Encara no sap que a eixa edat estarem un tant deteriorats i no ens preocuparà gens l'edat sinó l'estat de conservació.

No em vull imaginar què em dirà quan li explique que el lloc on treballe es diu el CENT.