Per què menjar?

Ahir, després de sopar, Biel em va tornar a treure el tema de la vellesa i ens va dir que ell volia ser gran però no volia ser vell. Jo li vaig dir que d'acord. Biel va pensar una estona i després em va preguntar que si jo ja ere gran per què encara menjava?

Estava cansat i no vaig saber què contestar-li perquè m'entengués i com que ell també estava cansat tampoc va insistir en el tema.

Carnotaures

De entre tots els dinosaures els carnotaures (de la família dels abelisàurids) són els que més li agraden a Biel. Hui Pili li ha portat un albertosaure (de la família dels tiranosaures) i el seu nom m'ha fet molta gràcia.

Per a ell és un carnotaure.

Biel, tindràs una germaneta

Quan ens van dir que el que Pili portava a la panxa ere una xiqueta vam decidir dir-li alguna cosa a Biel i anunciar-li que tindria una germaneta. Ell es va quedar pensant una estona, com fa altres vegades, i la primera reacció va ser preguntar si seria més menuda que ell. Li vam dir que sí i que estigués tranquil que ell sempre seria el més gran dels dos i que podria cuidar-la i ensenyar-li tot el que ell sabia. També li vam dir que Joan i Lluís també tenien germanes i les cuidaven molt.

Després de pensar una estona més i sense tindre massa clar què significava això de tindre una germana ens va preguntar: I això per què? Esta pregunta ens va superar i després de mirar-nos Pili i jo, un dels dos (no recorde qui) li va dir que per a tindre un germà i jugar amb ell. Ell no es va conformar i l'última qüestió que volia resoldre és si seria gran com ell per poder jugar. Li vam dir, és clar, que al principi no però que després es faria gran i jugaria amb ell.

No li va agradar això de no poder jugar amb ella des del principi.

Maduxia i perlin

Entre moltes altres coses a Biel li agraden molt les rues de "perlin" i el iogurt líquid de "maduxia" i plàtan.

No vull ser vell!

L'altra nit quan estava banyant-me amb Biel em va preguntar per què un vell que havíem vist feia cara trista. Jo li vaig dir que els vellets no estan tristos el que els passa és que amb l'edat la pell de la cara s'arruga i cau cap a baix i sembla que estiguen tristos però per dins estan contents.

Biel es va quedar parat pensant i, amb la meua sorpresa, va començar a plorar i a dir que no volia fer-se vell i que no volia menjar molt per a no fer-se gran i vell. Plorava moltíssim mentre no deixava de dir que no volia ser vell i que no volia menjar més.

Jo vaig mirar de consolar-lo dient-li que no patira perquè encara ere molt jove i que li quedava molt de temps fins que es faria vell i que el papa encara no ere vell (bé, no massa vell). Al cap d'un o dos minuts ja s'havia oblidat de la seua temor a fer-se vell i al pas del temps, d'un temps que ell encara no sap ni què és.

Seriós i trist, després de dos dies vomitant

Després de dos dies vomitant Biel està fet pols i dorm moltíssim. Es veu que no com no té massa forces ha optat per estalviar energies i es dedica a dormir i a dormir. Pobret!

Després de cada vomitada com es trobava millor ens demanava menjar: Papi, em dones un poc de cremeta! Vull chicha! Ai, vull menjar! I nosaltres li explicàvem que no podia menjar perquè tenia mal a la panxa i tornaria a vomitar. Però ell no deixava de tindre fam. No tanta com és habitual en ell però sí que li abellia menjar i omplir la panxa. Una cosa que impressiona és veure'l tantes hores i dies seguits cansat, seriós i trist.

Al tercer dia, ahir, va començar a menjar alguna cosa i ja no va vomitar però les bateries encara no estàven plenes i els ànims continuen baixos. Amb aquesta neteja de panxa obligatòria i involuntària Biel s'ha quedat ganes de renyir ni discutir (la part bona de que estigue malaltet). Ja veurem el que dura.