De matí a Biel li agafa una mala llet especial (o no tant). Deu ser eixa mala llet que ens entra un poc a tots però que amb el temps hem sabut dominar i, almenys, no exterioritzem.
Ell, com que encara està en fase de rodatge, exterioritza la seua mala llet al límit.
Conseqüència: que a eixes hores del matí ja has de traure la teua pitjor cara i el mal geni perquè la cosa no es desmadre.
Total, als cinc o deu minuts, ja s'ha oblidat i ja està content i feliç però mentre dura...
dimarts, de novembre 21, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada