Des de fa uns dies Biel no deixa de dir io gan (jo gran). I es considera gran per a totes les activitats del dia: per dibuixar, per menjar, per beure, per jugar, per vestir-se, per banyar-se... I si no consideres suficientement lo gran que ell és s'enfada i fa mala cara.
Amb aquesta ambició per ser gan ahir va començar a apropiar-se d'algunes coses meues, les més íntimes. Estàvem els dos dins la banyera i es va tirar un pet, jo li vaig preguntar: qui ha sigut? i ell va contestar: jo. I vam riure. Al cap d'un moment em vaig tirar jo un pet (més sonor que el seu) i li vaig tornar a preguntar: I ara, qui ha sigut? Ell va contestar: jo. Li vaig dir que havia sigut jo però ell va insistir, amb un altre jo, que aquell segon pet també ere d'ell. Em vaig riure però em va quedar la sensació que m'havia furtat alguna cosa, i molt íntima. :-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada