Cao, cao, cao

Un dissabte o diumenge de matí, al seure Biel a la seua cadira no és normal si no comença a dir "Cao, cao, cao, cao", fins que traem el Cola-Cao i al tindre'l davant i controlat es calma. A Biel li agrada el Cao (Cola-Cao), i potser, més que el seu gust li agrada posar-se ell dins la llet una cullera plena de Cola-Cao. El que vé després -beure's la llet-, ho fa però ja li és un poc igual i ho fa sense massa il·lusió.