Fa unes dues setmanes que Biel dorm al seu bressol des de les nou de la nit fins a una hora indeterminada, en la qual es desperta i plora. A partir d'ací es converteix en impossible (si no és deixant-lo plorant) que continue dormint tot sól a la seua habitació.
Tot va començar quan estava malet i dormia amb nosaltres la mar de bé. I ara que ja està bé també dorm amb nosaltres la mar de bé. I la veritat és que nosaltres també dormim la mar de bé amb ell. Amb menys intimitat entre Pili i jo però dormim bé.
Haurem de fer alguna cosa perquè cada dia que passa serà més difícil fer-li entendre que el seu lloc de dormir és la seua habitació i que per això la vam pintar i li vam posar un llit, un bressol, un armari i unes cortines.
Plorarà i plorarà. Pobret! Amb lo bé que es dorm amb companyia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada