El diumenge a Biel li va caure la primera dent de llet. Bé, no li va
caure exactament. Biel tenia presa per veure-la, tindre-la a la mà i
posar-la baix del coixí així que em va demanar si li la podia traure.
En cinc minuts de concentració d'ell i en un minut meu de col·locació
va eixir la dent. Biel va ser un valent perquè va dir que no li va fer
gens de mal. Jo no ho se si és cert. Un poc d'impressió si que li va
fer però no va plorar gens.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada