Fa dos mesos Biel va caure a la Plaça Doctor Marañón. Estava d'esquena a ell i no ho vaig veure però ell em va contar, després de l'ensurt, que estava damunt d'un banc de pedra que envolta la plaça, va esvarar i va caure de cap.
Quan el vaig veure tenia la cara plena de sang i no veia d'on eixia. Biel no parava de plorar i jo estava molt nerviós. Li vam netejar la cara amb aigua i de seguida vam veure que no era greu perquè només era un tallet d'un centímetre a la front. Vam anar amb Josep, Andreu i Marc a l'ambulatori de Casalduch i com que cridava un poc l'atenció per la sang que tenia a la samarreta i a la cara en 5 minuts el van atendre. Li van posar unes tiretes d'eixes que tanquen les ferides que no són massa grans.
Una vegada se li va passar l'ensurt i mentre el curaven Biel es va portar com un valent i no es va ni queixar. Als 10 minuts Biel ja tornava a jugar amb Marc i Andreu i tots junts vam anar a sopar a casa Lledó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada