El passat mes de febrer una vesprada se'n va anar la llum a casa, al voltant de les 19 h (quan ja era de nit) i estàvem Biel i jo a soles a casa. Primer vam esperar una estona per si tornava però quan vam veure que no tornava li vaig dir a Biel que hauríem d'anar a buscar unes espelmes o una llanterna. Ens vam aixecar del sofà i, a les fosques, vam baixar al primer pis per buscar les llanternes. En vam trobar dos una per a ell i una altra per a mi i li vaig explicar on dirigir el raig de llum per caminar. Biel estava emocionat i caminava amb molt de compte i amb un poc de temor.
Amb les llanternes a les mans vam buscar el "lumigas" i les espelmes i tot ho vam pujar dalt. Vam encendre el lumigas i les espelmes i vam apagar les llanternes. Amb la llum que teniem ere prou per veure'ns però no per llegir cap conte. A més a més com que no sabíem quan duraria l'apagada havíem d'estalviar el gas i no donar-li la potència màxima. Com que no podíem llegir contes li vaig contar un conte-contat a Biel.
Passaven els minuts, no tornava la llum i es va fer l'hora de sopar. Com que tenim una cuina de gas vaig pensar que amb el lumigas podríem anar fent el sopar. El vam fer entre els dos i Biel em va ajudar moltíssim. No es separava de mi en tota l'estona perquè tenia una mica de por. Quan Biel estava sopant, al voltant de les 20.30 h va tornar la llum.
Pili va tornar de la gimnàstica de preparació per al part quan ja havia tornat la llum i ens va preguntar com és que teníem el "lumigas", les espelmes i les llanternes per allí damunt. Ella no s'havia assabentat i li vam contar que havíem estat més d'un hora sense llum però que encara així havíem fet moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada