Després de dos dies vomitant Biel està fet pols i dorm moltíssim. Es veu que no com no té massa forces ha optat per estalviar energies i es dedica a dormir i a dormir. Pobret!
Després de cada vomitada com es trobava millor ens demanava menjar: Papi, em dones un poc de cremeta! Vull chicha! Ai, vull menjar! I nosaltres li explicàvem que no podia menjar perquè tenia mal a la panxa i tornaria a vomitar. Però ell no deixava de tindre fam. No tanta com és habitual en ell però sí que li abellia menjar i omplir la panxa. Una cosa que impressiona és veure'l tantes hores i dies seguits cansat, seriós i trist.
Al tercer dia, ahir, va començar a menjar alguna cosa i ja no va vomitar però les bateries encara no estàven plenes i els ànims continuen baixos. Amb aquesta neteja de panxa obligatòria i involuntària Biel s'ha quedat ganes de renyir ni discutir (la part bona de que estigue malaltet). Ja veurem el que dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada