Els dies 12, 13 i 14 de gener vam anar a Sevilla els tres.
Biel no es va enterar del viatge perquè estava molt entretingut amb uns adhesius que li van regalar. Pili ere tot el contrari. Va patir moltíssim i això que va ser un viatge molt tranquil, sense turbulències ni res.
Biel s'ho ha passat molt bé. Provant el pernil salat i l'abadejo.
A l'apartament (carrer San Vicente, 21), que estava dins un palau amb pati interior i font i tot, també s'ho va passar bé. La banyera ere més gran que la nostra i li va agradar molt.
A un parc prop del barri de Sta Cruz va descobrir un trenet amb xiquets i va fer amics. I algun enemic perquè a alguns els llançava pedretes. Supose que com a forma d'entrar en contacte i sense ànim de fer mal. Supose.
A l'hospital de los Venerables també s'ho va passar molt bé revolcant-se pel seu terra i corrent d'ací cap allà. En canvi, nosaltres, l'exposició sobre Velázquez i altres pintors naturalistes, que hi havia dins, no la vam veure massa bé.
Biel no es va enterar del viatge perquè estava molt entretingut amb uns adhesius que li van regalar. Pili ere tot el contrari. Va patir moltíssim i això que va ser un viatge molt tranquil, sense turbulències ni res.
Biel s'ho ha passat molt bé. Provant el pernil salat i l'abadejo.
A l'apartament (carrer San Vicente, 21), que estava dins un palau amb pati interior i font i tot, també s'ho va passar bé. La banyera ere més gran que la nostra i li va agradar molt.
A un parc prop del barri de Sta Cruz va descobrir un trenet amb xiquets i va fer amics. I algun enemic perquè a alguns els llançava pedretes. Supose que com a forma d'entrar en contacte i sense ànim de fer mal. Supose.
A l'hospital de los Venerables també s'ho va passar molt bé revolcant-se pel seu terra i corrent d'ací cap allà. En canvi, nosaltres, l'exposició sobre Velázquez i altres pintors naturalistes, que hi havia dins, no la vam veure massa bé.
Pasqual, Nati (mare i filla) i Sara van coincidir amb nosaltres un dia i vam dinar junts a una taberna típica del casc antic. Biel va dinar un montadito boníssim de pernil i formatge.
Una guàrdia jurada amable ens va deixar passar a mi a Biel al pati dels tarongers de la catedral de Sevilla mentre esperàvem que Pili eixire de la visita a la catedral i la Giralda. Jo vaig fer objecció de consciència i vaig obligar a Biel a fer-ne.
Una guàrdia jurada amable ens va deixar passar a mi a Biel al pati dels tarongers de la catedral de Sevilla mentre esperàvem que Pili eixire de la visita a la catedral i la Giralda. Jo vaig fer objecció de consciència i vaig obligar a Biel a fer-ne.
Aprofitant que anàvem a una gran ciutat en un dia laborable, portàvem 15 mil pessetes de les antigues, que feia anys havíem trobat a un caixò d'una còmoda de la casa d'Ares (segurament dels avis de Pili) i les vam canviar al Banc d'Espanya de Sevilla. Uns dies abans vaig informar-me que no hi ha data límit per canviar les pessetes en euros, si són bitllets, i es pot fer amb qualsevol bitllet des de l'any 1939. Si són monedes sí que hi ha límit. Va suposar un extra de vora 100 euros per gastar. Biel també va tastar el terra de la seu del Banc d'Espanya a Sevilla. Molt bonic per dins. Per fora com quasi tots, neoclassic-mamotreto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada