Al dia següent de tornar de Sevilla Biel no va voler esmorzar. Cosa estranya. A partir d'ací tot el que prenia ho vomitava. Al principi no va perdre l'ànim ni el bon humor però a mida que passava el dia anava posant-se més trist i amb menys ganes de fer coses.
Al voltant de les sis de la vesprada vam anar a urgències de l'Hospital General per estar més tranquils. Allí va vomitar dos vegades abans d'entrar a la consulta. Biel té gastroenteritis i allí hi ha més xiquets amb els mateixos símptomes.
Sis hores després eixíem d'urgències amb Biel un poc recuperat i nosaltres amb molta son. Durant les sis hores Biel va portar un gotero amb suero i anava dormint-se i despertant-se. Pili i jo ens tornàvem per estar amb ell. A partir de les 4 hores vam començar a donar-li suero per via oral. Així a poc a poc fins que vam veure que ja no vomitava.
Després vaig estar jo amb gastroenteritis. Després ma mare i després mon pare. Pili es va salvar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada