Els últims dies a Cáceres Biel es va refredar (de mocs només) i vam haver de començar el ritual diari d'introduir-li pel nas "suero" fisiològic (aigua i sal) i després absorbir els mocs amb el conegut "sacamocs" i que a ell i a nosaltres tant ens agrada. Ell no va perdre l'alegria. Els mocs van durar fins que vam arribar a Ares. I allí es veu que eixos mocs es van anar acumulant darrere del timpà de la dreta i el van trencar. Això ho vam saber el dia que Pili va veure que per l'orella de la dreta li eixia algun líquid dens semblat als mocs.
Jo sempre havia pensat que això de trencar-se el timpà faria molt de mal. Però Biel tampoc va perdre l'alegria i no li va fer gens de mal o és molt sofrit. Ni febre, ni plors estranys. Però nosaltres ens vam preocupar un poc. La pediatra (la substituta d'estiu) li va receptar un antibiòtic, uns sobres per a la panxa i unes gotes. Les gotes només les vam posar durant uns dies perquè un altre metge consultat pensava que això de les gotes dins l'orella no és molt bó i li vam fer cas. I és que cada metge té el seu "librillo" i és un lio per als pacients.
Al cap de 8 dies el timpà ja estava tancat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada