Al quart dia a La Lluna Biel ja no va plorar al pujar a l'autobús i a l'arribar a l'escola per recollir-lo, només veure-nos, es va girar i se'n va anar en sentit contrari. Es veu que s'ho passa bé allí. És clar, allí ho pot tocar tot, té un espai que és unes 10 vegades el que tenim a casa i està amb unes persones que tenen la seua altura, la seua edat, els seus interessos i la seua forma d'expressar-se.
De moment, només té mocs i, pel ens diuen, sembla que la fam no se li ha anat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada