Ahir de vesprada, a boqueta nit i mentre sonava un disc dels Chieftains, em vaig adormir al costat de Biel, damunt la seua estora de colorins, mentre ell estava xarrant-li a una jirafa de drap que tenia entre les mans. Al cap d'una estona em vaig despertar i em vaig trobar a Biel davant la meua cara, tocant-me-la i xarrant coses incompresibles. Em van entrar ganes d'abraçar-lo i besar-lo. Ell va cridar d'alegria, o això semblava.
Des que pren farinetes de fruita, quan t'arrimes a Biel fa pudor a fruita passada. Sempre porta alguna taca per la roba i això que el pitet especial per a farinetes és "especial" de veres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada