Ahir de matí Biel es va cremar el dit gros amb un coet però en tot el
dia que vam estar per Castelló no li va fer gens de mal. I va estar
llençant coets sense cap problema. En arribar a casa per la nit va
començar a queixar-se, va posar el dit en un got d'aigua i va somicar
una mica dient que desitjaria que ara no fos Magdalena perquè així no
s'hauria cremat el dit. Per a algunes coses es fan grans però per a
altres encara són molt xicotets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada