de panxa damunt d'una argilaga. Jo no estava present i Pili em va
contar que era com si estigués nedant, ja que movia les mans i els
peus mentre les punxes de l'argilaga se li clavaven. Per sort, només
se li van quedar dins unes quantes punxes a les mans i les que se li
van clavar a la panxa van eixir al treu-re'l de la trampa.
Ahir vaig començar a traure-li alguna d'aquelles punxes que se li van
clavar a les mans i que ara sembla que ja li molesten. De moment, li
he tret una. Va ser anit i va costar al voltant de mig hora. Primer,
no volia. Després de dir-li que aniríem al metge, va pensar que millor
a casa. Després, volia però em llevava la mà. Després va córrer pel
passadís cridant. I al final, es va conformar i es va seure davant
meu. Jo, amb l'agulla de cosir passada per alcohoI furgant al voltant
d'una punxa. Ell, mirant horroritzat i cridant "no em facis mal".
Al final quan la vaig traure em va dir: "com és que una cosa tan
menuda feia tan de mal?".
Durant uns dies, cada dia traurem una. Hi unes set o huit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada