Un diumenge de matí vam començar a pintar el passadís. Després de quasi un més d'haver vingut l'obrer a lluir la paret de tot el nostre passadís hem pensat que ja era hora de pintar-lo. Biel, tal i com li havíem promès, ens va ajudar amb una bossa del fem per damunt, un parell de bosses més als peus i els pantalons i les mànegues del jersei arremangades.
Cadascú amb una brotxa vam estar pintant una estona. Jo repassava el que ell pintava perquè les parets no quedaren com una gota grossa. Quin convoi tenia! Al cap d'una estona i com ell veia que allò no avançava tan ràpid com ell pensava va pegar una parell de mirades a tot el passadís em va dir: Açò costa molt, no acabarem mai".
Jo li vaig explicar que no calia acabar hui ni demà. Que s'havia de fer a poc a poc. Al cap d'una altra estona em va dir que s'havia cansat molt i que ja no volia pintar més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada