Ahir, després de tornar del Pinar i mentre descarregàvem el cotxe i Biel i jo anàvem al parquing per deixar el cotxe Biel va començar a preguntar quants anys tindrà conforme Joana es faça gran.
Des del principi li hem dit que ell sempre serà més major perquè tindrà 4 anys més que ella. Però ell volia comprovar-ho any per any fent una sèrie que va acabar en els 70 anys. La sèrie de preguntes va anar així:
Biel: I quan Joana tindrà un jo quants tindré?
Jo: Cinc.
Biel I quan Joana tindrà cinc jo quants tindré?
Jo: Nou.
Biel: I quan Joana tindrà nou jo quants tindré?
Jo: Tretze.
...i així fins els setanta anys.
Quan vam arribar als trenta-nou li vaig explicar que jo tenia trenta-nou anys i ell va dir: "Què gran!, et faràs vellet i et moriràs!. Jo vaig engolir saliva i li vaig preguntar si li semblava vellet. Ell va dir-me que no.
Quan vam arribar als setanta anys li vaig dir que la iaia Brune i el iaio Ruperto tenien més de setanta anys. Ell va dir que no volia fer-se vell i jo li vaig explicar que fer-se vell no significava morir-se perquè els vells poden viure molt. Ell no ho va veure clar i va insistir en que ell no és vol fer vell i no vol morir-se mai. Jo li vaig dir que tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada