Des de fa anys (al voltant de l'any 2000) quedem amb els amics el dimecres per sopar però des de fa uns mesos i amb l'arribada de criatures menudes al món, hem convertit el sopar en berenar. Així, cada setmana anem a berenar a una casa diferent i ens reunim allí tots amb els respectius xiquets o xiquetes: Biel, Marc, Andreu i Lina.
A Biel li fa especial convoi trobar-se amb ells perquè és una ocasió per córrer darrere o davant d'ells, per jugar amb joguines noves i per fer un poc l'ase (espentant-se i llançant-se a terra un damunt de l'altre).
Quan acaba el berenar i ens hem d'acomiadar ens donem besets tots però Biel no acaba d'entendre que ens hem d'anar a casa i vol quedar-se amb ells. Ahir, a casa nostra, quan tots estaven al carrer i vam baixar per dir un últim adéu a tots, ell se'n va anar corrent amb ells i girant el cap em va dir adéu amb la mà i la veu.
Em va tocar fer una correguda fins al final del carrer i agafar-lo al braç. No va plorar però estava trist. No entenia perquè s'havien d'anar sense ell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada